1. PERE CALDERS
Manuela Castro Loaiza
2n Batxillerat

2. Vida i Obra
- Va néixer a Barcelona l’any 1912 i va morir el 1994.
- Al llarg de la seva infància va fer llargues estades a Can Maurí, una propietat
familiar; fet que va influir molt en la seva obra literària.
- De jove va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts on va conèixer a Mercè
casals amb la qual es casaria i tindria el primer i únic fill anomenat Joan Caldés i
Casals.
- Al 1933 va entrar a treballar al Diario Mercantil, on dibuixada il·lustracions per
acompanyar articles i poemes.
- L’any 1935 publicà el seu primer recull de contes, el primer Arlequí i la seva
primera novel·la curta, La Glòria del Dr. Larén.
- Posteriorment va treballar, escrivint i il·lustrant a la revista satírica i humorística
l’Esquella de la Torratxa.
- Quan va arribar la Guerra Civil, calders s’allistà a l’exercit republicà.

3.  Va ser destinat a la rereguarda, al front de Terol, i va fer-hi de topògraf. Allà aprofità el temps
lliure per escriure el dietari Unitats de xoc, en el qual va recollir una sèrie d’impressions
subjectives sobre la guerra; el llibre fou publicat l’any 1938 amb pròleg de Carles Riba.
 Acabada la guerra i després d’una breu reclusió a un camp de concentració, aconsegueix
escapar-se i passa a França, des d’on marxaria a Mèxic, amb un ajut econòmic de Josep
Carner. Allà s’estaria 23 anys.
 Mai acabà d’adaptar-se a l’exili, tot i que va tenir-hi una vida cultural plena, fundador,
juntament amb exiliats catalans, la revista Lletres i col•laborant amb Pont blau i Revista de
Catalunya entre altres.

4.  A Mèxic Calders entra en contacte amb allò que s’anomenà el realisme màgic, un moviment literari
específicament llatinoamericà que tenia com a característiques principals la introducció d’elements
sobrenaturals i fantàstics. Aquesta influència acabà de conformar el seu estil particular.
 Va publicar en 1942 un primer recull de contes al qual posà per títol Memòries especials. Però sense
dubte, la que va obtenir un reconeixement més ampli va ser Cròniques de la veritat oculta.
 En 1963 tornà a Catalunya, i va compaginar el treballa l’editorial Montaner i Simó amb la literatura
pròpia, però l’èxit se li resistia. En 1964 guanyà el Premi Sant Jordi amb una novel·la, L’ombra de
l’atzavara, en què parlava dels anys d’exili. Altres novel·les posteriors van ser: Ronda naval sota la
boira (1966) i Aquí descansa Nevares, (1967) de personatges i temàtica mexicans.

5.  En 1968 recull els contes ja publicats i afegeix de nous en l’edició Tots els contes,
(Premi de la Crítica Serra d’Or de1979).
 En 1978 publica Invasió subtil i altres contes (Premi Lletra d’Or 1979) i amb
posterioritat fa el recull Tot s’aprofita (1983).
 Dagoll Dagom del seu espectacle basat en certs contes escrits per ell Antaviana.
 Rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
 La ironia com a estil: Calders escriptor, doncs, és conscient que en construir una
història tant si és descaradament fictícia com si parteix de fets reals no fa sinó
representar la seva pròpia percepció de la realitat, una percepció que arriba a fer de
la ironia el seu instrument literari més eficaç.

6.  En 1968 recull els contes ja publicats i afegeix de nous en l’edició Tots els contes,
(Premi de la Crítica Serra d’Or de1979).
 En 1978 publica Invasió subtil i altres contes (Premi Lletra d’Or 1979) i amb
posterioritat fa el recull Tot s’aprofita (1983).
 Dagoll Dagom del seu espectacle basat en certs contes escrits per ell Antaviana.
 Rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
 La ironia com a estil: Calders escriptor, doncs, és conscient que en construir una
història tant si és descaradament fictícia com si parteix de fets reals no fa sinó
representar la seva pròpia percepció de la realitat, una percepció que arriba a fer de
la ironia el seu instrument literari més eficaç.