1. VICTOR CATALÀ

2. Èric Nofrerias Raul Meseguer Eloi Pallarès Isaac Cerón

3. Sumari: 1-Vida. 1.1-Narrativa de Victor Català 2-Obres més importants. 3-Fragments d’obres .

4. 1-VIDA El seu nom real és Catalina Albert i Paradís. Va néixer a l’Escala al 1869 i va morir al 1966. Va començar a escriure i a pintar als 14 anys. El 1898 va guanyar els Jocs Florals d’Olot amb La infanticida i el poema El llibre nou. Va demanar consell a Joan Maragall.

5. 1.1-NARRATIVA DE VICTOR CATALÀ El gènere literari que li va donar més fama va ser el narratiu. La gent es va escandalitzar en saber que era una dona. La seva prosa va ser molt important per la narrativa catalana del S.XX. Les seves obres més importants són: La infanticida, Solitud.

6. 2-OBRES MÉS IMPORTANTS Una de les seves obre més importants ès la novel.la Solitud que va ser traduïda en diversos idiomes. La narració Parricidi, que la va escriure en 14 anys, sent així la seva primera obra. El monòleg La infanticida i el poema El llibre nou, amb que va guanyar els Jocs Florals d’ Olot el 1898. Altres obres importants van ser: Drames rurals i Caires vius.

7. FRAGMENTS D’ALGUNES OBRES: -Fragment de l’obra “la Solitud”. Víctor Català . Era un corriol estret i llis com l’esmoladura d’una roda colossal que hagués passat per aquell lloc durant segles. Anava cap a garbí, i així que s’havien donat unes quantes passes per aquell corriol, se dreçava la bomba immensa del Roquís Gros, omplenant l’espai, dominant-ho tot i senyorejant com únic sobirà, embolcat en son esplèndid mantell d’ombres blau-morades que arrossegaven majestuosament damunt fondals i baumes, donant en aquells llocs un aspecte imposador que corprengué la Mila.

8. -Fragment de “la Solitud” Victor Català . L’ermita s’aixecava enmig d’una davallada que s’escorria entre accidents, fins al Coll. A la dreta fosquejaven, una mica apartades, les pinedes de les vessants que es desriaven i esclarien Roquís Gros amunt, i a l’esquerra el rost pujava fins a la carena pelada del Roquís Mitjà. En la conca de la clotada hi havia trossos de terra planejats en vedrunes amb oliverons esgarriats al capdavall, i més ençà ametllers que verdejaven vivament sota el cel gris, com si encara estiguessin esparverats de son passat floriment

9. FI