Narrativa de postguerra, autors, obres

2. Els canvis polítics que començaren el 1939 per mitjà de
Franco tenien com a objectius bàsics:
Prohibició de l’ús
públic i oficial del
català i el seu
ensenyament
Abolició de:
•La Generalitat
•L’Estatut
•Els partits polítics
Prohibició dels
organismes
culturals i
literaris
La literatura catalana quedava condemnada a ser un
fenòmen minoritari i sense viabilitat

3. Els intel·lectuals que havien restat amb la Generalitat es van haver d’exiliar
Gent de totes les generacions i totes les tendències
Mercè Rodoreda
Pompeu Fabra
Pere Calders
Carles Riba

4. Mercè Rodoreda i Gurguí es considera
l'escriptora de llengua catalana contemporània
més influent; La seva producció comprèn tots
els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la
poesia com el teatre o el conte, tot i que
destaca especialment en la novel·la. (La Plaça
del Diamant)

5. Pompeu Fabra i Poch fou l'establidor de la
normativa moderna de la llengua catalana.Va ser
conseller d la Generalitat a l’exili i va escriure
entre altres “Gramàtica Catalana” i “Diccionari
general de la llengua catalana”.
Pere Calders i Rossinyol fou un escriptor idibuixant català. És un dels escriptors catalansdel segle XX més populars. Destaca sobretotcom a contista.
"La narrativa de Calders arrenca d'unamotivació "transcendent": d'una arrel d'ironia,més afable que càustica, però obedient areserves morals ben concretes. Dir-ne "humor"no seria una etiqueta bastant." (Gaeli i l'homeDéu)

6. Alguns van morir a l’exili, però amb el temps la
majoria van tornar al país.
En l’exili els catalans es van organitzar ben aviat
i es van incorporar a revistes ja existents o bé
en van crear de noves com:
Quaderns de l’exili (1943-1947)
Fou una revista mensual en català publicada a
ciutat de Mèxic de 1943 a 1947.
La seva distribució era gratuïta, la seva
temàtica era la política.
Pont blau (1952-1963).
Fou una revista cultural escrita
en català i que es publicà a la
ciutat de Mèxic del 1952 al 1963.
La seva periodicitat era mensual.
Hi predominava la temàtica
literària, tot i que dedicà molt
espai a la informació.

7. PRIMER AL EXILI
Però molt aviat el novel.listes exiliats van preferir
editar les seues obres a Catalunya, com Vicenç
Riera Llorca, Xavier Benguerel…
A causa de censura que
hi havia a l’interior
Després del 1939 la novel.la catalana reapareix lentament:
Un pas ben important es va donar el
1947 quan l’editorial Aymà va obtenir el
permís per a convocar el premi Joanot
Martorell de novel.la.
Xavier Benguerel

8. A pesar de la continuïtat de la censura
Es crearen col.leccions “El club dels
novel.listes”
Per l’altra banda
Es publiquen per primera vegada obres dels
escriptors formats i coneguts abans de la guerra.
Cal destacar Salvador Espriu.
I apareix la primera generació de novel.listes que
no havien començat la seua carrera abans de la
guerra. Cal destacar Joan Perucho.
Salvador Espriu
Joan Perucho

9. Les cirumnstancies polítiques de la
postguerra expliquen van donar lloc a
l’aparició de noves tendències
Tendència a la
Simbologia i Mites.
Jordi Sarsanedas
Tendència a la
Psicología.
Llorenç Villalonga
Tendència al Realisme.
Josep Maria Espinàs

10. Jordi Sarsanedas
“Mites”, n’és una bona mostra. A través dels quinze
contes d’aquest recull, escrits en prosa que combina
realisme i surrealisme, l’autor aprofundeis en dues cares
de la realitat-la del somni i la quotidiana- arribant a una
al.legoria.
Jordi Sarsanedas i Vives és un escriptor i poeta
espanyol nascut a Barcelona.
Llicenciat en Lletres. Amb el conjunt narratiu
Mites, de 1954, va obtenir el seu primer èxit
destacat i el reconeixement com un dels
primers contistes revelació de la postguerra,
obtenint el Premi Mercè Rodoreda de contes i
narracions.

11. Mercè Rododera
“La plaça del diamant”
Llorenç Villalonga
Van enriquir la tècnica de l’anàlisi psicològica incorporant-hi elements de la història recent i del
seu món personal.

12. Manuel Pedrolo
Josep Maria Espinàs
La novel·la psicològica, de tota manera, va dominar
el panorama narratiu fins a la dècada dels seixanta.

13. la producció literària durant la postguerra es va decantar
generalment pels versos.
Açò es va corregir gràcies a
l’editorial Sicània que va fer
posible l’aparició novel·les
entre elles
“La dóna forta”
Maria Beneyto
“L’ambició d’aleix”
Enric Valor
Amés aparegueren els
volums de
“Rondalles Valencianes”

14. L’any 1959, coincidint amb la mort de Carles Riba, va marcar el pas a la dècada
següent amb tot un seguit de canvis.
En el panorama cultural…
La dictadura va evolucionar cap
a posicions més permissives, a
causa de l’obertura
internacional que va
experimentar
cosa que va possibilitar l’accés dels
escriptors a un públic més ampli i un
funcionament menys restringit de la
cultura catalana, a pesar de la
continuïtat de la censura.
El panorama editorial...
Es va consolidar a la dècada dels seixanta amb
la reaparició de la col·lecció “A Tot Vent” i la
creació d’Edicions 62
Aquestes col·leccions van publicar moltes
traduccions de novel·la estrangera, cosa que
va permetre
l’accés del públic a
les noves formes de
la narrativa europea
Recuperació de
l’hegemonia del
públic lector

15. Al final de la dècada dels seixanta i al començament dels anys
setanta, els escriptors crescuts després de la guerra comencen a
publicar i causen un gran impacte en el món literari.
Els capdavanters d’aquest grup van ser
Terenci Moix Baltasar Porcell

16. El procés de normalització lingüística i cultural que pren força al País Valencià des dels inicis
dels seixanta no es va traduir, de moment, en la publicació de novel·les.
A la década dels setanta, es van incorporar també a
la narrativa escriptors que pertanyien a promocions
literàries anteriors
Joan F. Mira
Carmelina Sánchez-Cutillas
Enric Valor
Va publicar la trilogia
de Cassana, ambiciosa
crònica novel·lesca de
les comarques
valencianes del sud.