Manuel de Pedrolo

1. M ANUEL DE P EDROLO Miriam Redondo Ariadna Garcia

2. S UMARI Vida Obra Narrativa Poesia, teatre i prosa Premis Fragments

3. V IDA DE P EDROLO Neix a l’Aranyó [1918] i passa la infància a Tàrrega . Era novel·lista, traductor, poeta, dramaturg i va ser periodista. 1935  viatja a Barcelona per estudiar medicina. Guerra civil  es enviat als fronts de Valladolid . Torna a Catalunya després de llicenciar-se. Escriu regularment a partir del seu casament [1942] 1949  es publica el seu primer llibre . Destaca en alguns sectors de la societat gràcies a la seva actitud critica i cívica a la vegada. Escriu tot tipus de literatura, però destaca en la novel·la . Mor a Barcelona [1990] a causa d’un càncer.

4. O BRA Inicia la seva carrera literària als anys 50 , tot i que destaca sobretot durant les dècades dels 60 i els 70 . Escriu des del primer moment en © català . La seva obra és molt censurada pel règim franquista. Formava part de l’associació d’escriptors en llengua catalana.

5. N ARRATIVA La mà contra l’horitzó [1961] M’enterro en els fonaments [1961] Balanç contra la matinada [1963] Cendra per Martina [1965] Joc Brut [1965] Totes les bèsties de càrrega [1967] Mossegar-se la cua [1967] Mecanoscrit del segon origen [1974]

6. P OESIA, T EATRE I P ROSA Poesia: Lleida, vuit poetes [1968] Teatre: Homes i no [1959] Aquesta nit tanquem [1978] Els hereus d’una cadira [1982] Prosa: Caus a cada Cantonada (1985)

7. P REMIS Obté diferents premis: Joanot Martorell [1954, Estrictament personal ]. Víctor Català [1956, Crèdits humans ]. Sant Jordi [1962, Balanç fins a la matinada ]. Lletra d'Or [1966, Cendra per Martina ]. Prudenci Bertrana [1968, Estat d'excepció ] . Premi d'Honor de les Lletres Catalanes [1979].

8. E L M ECANOSCRIT DEL S EGON O RÍGEN L’Alba va mirar encara un moment cap als estranys objectes ovalats i plans que avançaven de pressa cap a la vila mentre la tremolor de la terra i de l’aire augmentava i el soroll creixia, però va pensar de nou en el fill de la seva veïna Margarida, en Dídac, que havia desaparegut en les profunditats de la resclosa, i es va capbussar en l’aigua, darrera els nois, que s’havien oblidat del tot de llur acció i ara deien: -Guaita com brillen! Semblen de foc !

9. B ALANÇ FINS A LA M ATINADA Cal cercar-lo. Per què? Ho ignora. Però ara li cal cercar-lo, a través dels anys, del teixit de la seva pobra vida. Arribar en un punt que pugui dir-se: d'ací parteix tot. Sense això, res no hauria estat com és. La meva vida hauria estat una altra. No pot modificar-se res, ja. Mai no podrà modificar-se res. Ho sap. És massa tard, és massa vell. Ja ha viscut la seva vida. Malgrat tot, cerca. És l’únic que pot fer, ara: cercar. Temps enrera, temps abans. Quan era un home.