Trabajo realizado por alumnos de 4ºESO

1. LA RENEGÀ
CAMPANYA
2007

2. PARADA 1.- LA BANDERA
• Ens trobem en el terme
municipal d’Oropesa.
• En aquesta primera
parada, ens situem en
un penya-segat baix
(menys de 10 m) i ens
dirigim a estudiar el
nord-est costaner fins
la torre la Cordà.

3. • Enrere deixem la torre
la Colomera, que no hem
pogut visitar.
• Al fons es veu
Benicàssim i El Grao de
Castelló (al sud d’
Oropesa) com podem
apreciar en aquesta
foto.
• L’ aventura a començat!

4. PARADA 2.- PRIMERA
CALA
• Podem distingir diversos ecosistemes aquàtics amb
zones de més i menys vegetació que no podem
apreciar degut a que no ens podem submergir dins
l’aigua; però gràcies al medi marítim o del litoral
podem obtenir informació sobre el medi marí que
regna en aquestes zones més pròximes.

5. POSIDÒNIA OCEÀNICA
Trobem restes abundants de posidònia oceànica a la vora de
les platges. La posidònia oceànica no és un alga, sinó una
fanerogama (té flor). Antany vivia en al terra i amb el pas
dels anys es va adaptar a l’aigua creant praderes.
Aquestes només es troben al Mediterrani. Com que són un
ecosistema típic submarí passen desapercebuts per la gent
i ningú veu el perill de la seua pèrdua degut a la
contaminació.

6. “ARRIBAZONES”
• Analitzar el que arriba a les platges pot ajudar-nos
a saber el que hi ha baix del mar. Aquestes
muntanyes de restes de posidònia poden aplegar a
mesurar un metre d’altura i encara que pareguen
brutícia el que en realitat simbolitzen és que l’aigua
no està contaminada ja que en elles s’alberga vida.
El alguer produeix grans quantitats d’oxigen i
permeteix la vida de moltes espècies.

7. PARADA 3.- EL COTXE
• Aquesta prada ens va
servir per veures
l’acció de l’home en un
ecosistema.
• Açí tenim dos exemples
de cossos que van
sofrir les conseqüències
de que en aquesta zona
hi ha molt de risc als
incendis (alguns
fortuïts, altres
intencionats o deguts a
restes no degradables).

8. DEIXEM PETJADA …
• Vam observar diversos
restes com: llandes,
plàstics, bosses, sprais,
vidres, etc... que són
perjudicials per al medi
ambient. A banda dels
arbres que creixen en
aquesta zona
naturalment hi ha de
altres induïts per
l’home. També veiem
diverses
urbanitzacions.

9. PARADA 4.- PINOS DUNA
• Les condicions de la
zona costanera són
especialment dures i
com que les del mar i
els animals no les podem
observar veiem les
adaptacions de les
plantes.
• Aquestes fotos son del
pinus alepensis que
mostra una morfologia
típica. Degut a la força
del vent es pot apreciar
una forta inclinació
d’aquests.

10. ALTRES ADAPTACIONS
• Degut a la
deshidratació que
proporciona el vent:
• Les plantes presenten
fulles menudes i amb pèl
per relentitzar el vent
en les seues fulles.
• Aquelles que tenen
fulles grans les
repleguen; el llentiscle
per la seua part agafa
formes arredonides com
almodailles per al vent.
• Altres tenen fulles
dures i amb punxes.
• En aquesta zona
trobem: jares,
margallons, coscolls,

11. PARADA 5.- OREOGRAFIA
• Els penya-segats estan formats per material
fermentat de la època del quaternari, que són
conglomerats (roques sedimentàries) de pedres de
diferents tamanys i fàcilment erosionables.
• Més enllà, baix la torre, es troba roca caliza
(sedimentària) del triàsic; degut a que es la
delimitació amb el desert de les palmes.
• Depenent de la roca el oleatge del mar perfila una
oreografia (o perfil costaner) diferent.

12. ESTRATOGRAFIA
• Estrat infralitoral: sempre baix de l’aigua.
• Estrat mesolitoral: depenent del dia i del vent és el
que l’oleatge mulla i desmulla reiteradament.
• Estrat supralitoral: la ola no mulla sinó que només
salpica fins la vegetació. Aquest estrat es coneix
degut als líquens que són litòfags que enegren les
roques i pel fenoi marí que acumula aigua en les
seues fulles grasses que amb aquestes salpicadures i
degut a la rosada del matí, sense necessitat de molt
de sòl, sobreviu.

13. INDICADOR D’ EROSIÓ
• Prop de la costa i no degut per l’oleatge , sinó per la
pluja, es veu l’efecte de l’erosió en el maltractat
sòl.
• Grans arrels dels arbres es troben al descobert
degut a aquesta erosió.

14. PARADA 6.- ANTIGA VIA
DEL TREN
• En aquesta via del
tren, construïda a
principis del segle XX,
només queda la pedra
picada (ni el ferro ni la
fusta, ja que són
reutilitzables).
• L’origen de les vil·les
de Benicàssim és degut
a que la parada d’aquest
tren era en aquella zona
i el enginyer es va fer
una vila.

15. PARADA 7.- TORRE
CORDÀ
• Es troba en un penya-
segat mitja-alt (10 m).
• El nom ve de corda, ja
que per accedir a la
porta feia falta una
degut a la seua alçada
(7 m).
• L’entrada era tan
difícil per protegir-se
de l’enemic, igual que
les parets (fins 1 m de
gruixor).
• De 21 torres de vigia
que existien queden 11,
que defensaven les
costes cristianes dels
pirates als segles XVI i
XVII.

16. MÉS …
• En aquestes torres
vivien 4 persones.
• En cas de perill, 2 a
cavall i 2 a peu,
avisaven les demés
torres per que la
població es posara en
marxa.
• Estan formades per
pedres calcàries i de
sillera treballada, com
que la roca es caliça es
troben fòssils de
conxes.
• Degut al contacte de la
pluja amb el diòxid
bicarbonat de la roca es
produeix una erosió
laminar.