Petit espai - desembre 2014

1. Editorial 1
Noticies 1
Sortides 2
Halloween 2-3
Concert 4
Espai d’opinió 4-5
La Buhardilla 5
Contingut:
PETIT ESPAI
E L N O T I C I A R I T R I M E S T R A L D E L ’ E S C O L A I N T E R N A C I O N A L L A I E
Volum nº 42
Desembre 2014 Hola a todos, se acerca la Navidad y con ella
esos días de respiro que nos dan las vacaciones.
Afortunadamente en estos últimos días ha
llegado un poco de frío, porque parecía que
íbamos a celebrar el fin de año en bañador (cosas
que tiene esto del cambio climático) Por si acaso
os recomiendo que no guardéis aún la ropa de
verano. Disfrutad de los días de fiesta que se
acercan.
Nos vemos en el 2015.
EDITORIAL
Comença el curs
Por dónde empezar... Estaba muy preocupada por
si no podía con la siguiente etapa de mi vida: la
ESO. Yo pensaba que era algo muy difícil, pero no
me imaginé que lo fuera a ser tanto. Incluso más
que cualquiera de los días que pase en primaria.
Nos pusieron deberes nuestro primer día, cosa
que no nos lo habían hecho jamás. Me impacté
mucho cuando los profesores nos explicaron el
funcionamiento del trimestre, ya que parecía mu-cho
más difícil de lo que había escuchado. Diga-mos
que mi nerviosismo fue incrementando a
medida que iban pasando las horas del primer día.
Cuando me desperté el día quince a las siete y
media, sí que me puse nerviosa, Pero solo porque
no sabía quién era mi tutor, ni cómo eran los pro-fesores
en secundaria. Mis profesores me gustan,
algunos son estrictos en clase, pero cuando hablas
con ellos fuera del horario escolar, son muy sim-páticos
i agradables. Me hizo mucha ilusión, tener una
taquilla, ya que nunca he tenido una.
Me puse el uniforme i me pareció más bonito que el de
primaria. Es azul marino y con blanco alrededor de las
costuras. Me gustó mucho. Cuando iba de camino al cole-gio,
en el coche, las dudas me invadían: ¿Habrían chicos
nuevos?, ¿Los profesores me caerían bien?... y, sobreto-do:
¿Iba a poder estar a la altura de la ESO?
Cuando nos reunimos toda la secundaria, en el teatro,
escuché atentamente a todo lo que me dijeron los tres
representantes del colegio. Lo que nos dijeron que debía-mos
hacer, era el mismo objetivo que yo me había pro-puesto
para esta etapa tan complicada para mí. Solo lle-vamos
dos días y ya me he tenido que esforzar más que
en sexto de primaria. Pienso dedicarme al máximo para
sacar unas notas excelentes.
Mi primer día en secundaria
Mónica Artalejo Leris 1º ESO C
Mis primeros días en la Eso
Anna Canals 1ESO B
Este año empiezo la ESO, la gente de mi alrededor que ya ha pasado esa etapa
de su vida, me ha dicho que realmente notaré algunos cambios fuertes, pero
que si eres trabajador todo irá bien. Mis primeros días en la ESO han sido emo-cionantes
a la vez que interesantes. Estoy emocionada porque tengo un profe-sorado
nuevo, porque tengo una taquilla, porque tengo un horario nuevo,
porque tengo un nuevo uniforme que me gusta más y porque tengo nuevos
compañeros. Es interesante porque tengo nuevas asignaturas, como tecnología,
proyecto de inves y otras cosas, y un método nuevo para hacer las cosas, que
no es tan infantil. Este año es distinto, porque nos vamos haciendo mayores y
hay que trabajar cada vez más y más duro, así que la Big Band es una buena
manera de relajarte de tantos deberes y pasar un buen rato con tus compañe-ros.
Me gusta mucho el funcionamiento de la ESO, porque ahora todos los
compañeros del curso estamos más unidos, ya que no tenemos clases y nos
vemos mucho en el pasillo. Me gusta que las aulas tengan distintos nombres,
porque pienso que es original, aunque los primeros días, no sabíamos dónde ir,
nos hemos ido acostumbrando. Me he dado cuenta que teníamos demasiado
miedo a la ESO, cuando veíamos a los profesores de la ESO, la señorita Lurdes,
la señorita Dolores, el señor Claudi, etc., estoy segura de que todos pensába-mos
que serían muy duros con nosotros, pero la verdad es que yo lo pensaba y
ahora estoy encantada con mis nuevos profesores, porque me doy cuenta que
tenía más miedo que ninguna otra cosa.

2. Página 2 PETIT ESPAI
COMIENZA LA SECUNDARIA
Albert Romero 1 °ESO A
la ESO, desastrosa, no solo por que se pierdan cosas, sino por
el ritmo que se lleva, no saber donde están las clases y traer
todo el material correcto a clase, porque si un día que no
traes lo que debías se te va hacer muy larga la clase, y des-pués
vas a tener que recuperar el tiempo. Pero, a pesar de
todo, aunque esta semana haya sido dura ha sido muy diverti-da.
También he vuelto a jugar a fútbol con los niños de segun-do,
que parecía que hacia una eternidad que no jugábamos.
En cuanto a las asignaturas, todas me han parecido interesan-tes,
aunque cada una por una cosa distinta. Por ejemplo, en
ciencias sociales, me ha sorprendido la manera en que el
señor Claudi explica, aunque va muy rápido lo entiendes muy
bien; en matemáticas, ya hemos tenido nuestra primera
prueba; con Alexander, que es nuestro tutor, no tenemos
libro y me gusta mucho poder debatir con tanta facilidad en
su clase sobre temas de ciencias; y en castellano, nuestra
primera redacción de la ESO.
La primera semana en la ESO ha sido muy diferente que
en la primaria, todo se hace mucho más rápido y sobre
todo hay muchos más nervios que en cualquier otro curso
que he hecho en toda mi vida. Todo el mundo habla sobre
el cambio que hay entre primaria y la ESO pero yo creo
que si los primeros días te adaptas bien y escuchas conse-guirás
adaptarte mucho mejor. En la ESO cada profesor es
diferente y quiere las cosas de una forma o de otra y,
como tienes bastantes, tienes que estar muy atento para
saberlo. De todos modos yo creo que esta semana lo he
hecho bien. También esta semana he conocido a compa-ñeros
nuevos y ha sido todo muy emocionante, hemos
vuelto a tocar en la Big Bang, ahora con mis nuevos com-pañeros.
Esta semana todo el mundo sabía que habrían
muchas sorpresas pero lo que yo no me esperaba es que
se podrían perder tantas cosas en solo una semana. Por
eso pienso que eso es lo que define mi primera semana de
….comença el curs
Berenar multicultural
BERENAR MULTICULTURAL A L'ESCOLA
Maria Sangenís 4t Eso B.
Ja fa dos anys que a l’escola s'organitza dues setmanes
després de començar el nou curs un berenar multicultural.
Aquest any va tenir Hoc el dia 26 de setembre.
Hi haurà persones que potser no sabran de què es tracta,
seguiu llegint que us ho explico.
Consisteix que cada família ha de preparar quelcom per a
berenar ( una quantitat petita) típic del seu país d'origen i
portar-ho a l’escola. Allà hi ha plats d'altres famílies per
tastar.
Aquest curs va haver-hi pastissos, formatge, crepès, pata-tes...
i tot va estar boníssim. Encara que comparat amb
l’any passat hi va haver menys participació. Animo a que el
curs vinent tots hi participeu, dones la vostra participació
fa que les cases "earth", "water", "wind", i "fire" dels mes
petits guanyin punts, cosa que els entusiasme molt.
El berenar es una forma de que els pares d'un mateix curs
es coneguin entre ells i també puguin conèixer els profes-sors
que donen classe els seus fills.
Aquest any s'ha col·locat un adhesiu amb el curs de l'alum-ne
en el pare o mare, per tal de facilitar que es trobin els
que son del mateix curs. Crec que d'aquesta forma ha sigut
mes fàcil que els pares es puguin comunicar.
Es una experiència que agrada a tothom tan a petits com a
grans, dones ens o passem bé, mengem de gust i es una
forma genial d'acabar la setmana i estar amb els com-panys.
Participeu-hi el curs que bé perquè és una experiència que
mai podreu oblidar.
El dia de la inauguració
El dia de la inauguració va ser un dia molt especial per a
tota l’escola. Ens vam reunir pares, professors i alumnes al
teatre de l’escola. Vam veure el nou projecte que per fi
tots junts vam aconseguir: la nova escola de l’Índia ja
s’havia inaugurat. En el reproductor d’imatges, vam gaudir
d’unes increïbles fotos que havien estat fetes per professors
i alumnes que van tenir la possibilitat d’anar-hi. S’hi podia
veure nens i nenes estrenant la nova escola creada per Laie.
La veritat, és que el terreny construït no era com el d’una
escola d’aquí, però sí que hi cabien al voltant de més de 20
alumnes per aquella classe. Mentre passaven les fotos la
Sra. Sas anava explicant les vivències d’aquella estada.
EL DIA DE LA INAUGURACIÓ DE L’ESCOLA DE L’ÍNDIA
Maria Martin Rafecas
Desprès d’argumentar entre els que van viatjar a l’Índia la
seva experiència, van estar parlant d’un nou projecte de
bicicletes, que s’intentarà dur a terme durant el proper any.
També hi havia la possibilitat d’apadrinar a un nen o nena
de l’Índia, però pagant 20 euros mensuals. La sra. Sas ens
va dir que amb aquesta quantitat el/ella i la seva família
eren capaços de pagar el menjar, la sanitat i l’educació per
família completa. Jo crec que al cap i a la fi, tampoc es
tant, i podríem col·laborar amb la resta del món, només
sent una voluntat pròpia.

3. VOLUM Nº 42 Página 3
Intercanvi
L'INTERCANVI AMB ESCÒCIA
Alèxia Camps 1er Batxillerat
Els nostres amics escocesos van arribar el dijous
dia 2 d'octubre amb moltes ganes de visitar Barce-lona
i de veure’ns. Com nosaltres ja havíem estat a
Glasgow al juny, ja ens coneixíem i això va fer que
podéssim gaudir més de l'experiència. Durant la
setmana que van estar aquí vam fer varies activi-tats
esportives, lúdiques... i vam aprofitar per visi-tar
els barris i monuments més emblemàtics de la
ciutat Comtal. El dissabte vam anar tots a passejar
pel casc antic de Barcelona. Vam visitar la Plaça
Catalunya, la Catedral, l’església de Santa Maria
del Mar, les Rambles i la Boqueria. Per fer aquest
tour més divertit, vam ser nosaltres qui vam fer de
guies turístics. Tot això ho vam fer pel matí, i per la
tarda ens vam quedar per Barcelona i els vam por-tar
al Passeig de Gracia i al conegut Corte Inglés. Va
haver-hi algun dia que es van incorporar a les clas-ses,
i això ens va permetre passar una bona estona i
aprendre de la seva cultura.
Tenint en compte els altres intercanvis en els que
hem participat, en general, podríem dir que aquest
ha estat un dels millors per la bona relació que hi ha
hagut amb cada parella d'intercanvi i amb el grup.
INTERCANVI AMB ALEMANYA
Ilianne Guillot Vidal 4t ESO
Fa unes setmanes va arribar un autobús amb vint
alumnes alemanys. Tots estàvem ben emocionats
ja que feia mig any que no ens veiem. Va ser una
retrobada emotiva en la que s’intercanviaven abra-çades
i somriures. Va ser una setmana que va pas-sar
molt ràpida, en un obrir i tancat d’ulls.
Van arribar el diumenge 12 d’octubre i se’n van
marxar el dissabte 18. Durant la seva estada, van
fer activitats variades que crec que van satisfer els
seus gustos. Van visitar la ciutat de Barcelona amb
l’Alejandra i també van fe classes amb nosaltres
on van aprendre la cultura del nostre país. També
vam fer jocs a les classes de castellà i de mate-màtiques.
Per les tardes solíem quedar amb els companys
de l’escola que tenien a cas un altre amic ale-many.
Va ser una setmana molt divertida que recorda-ren
com a una experiència inoblidable.
La nit de la seva partida , es va celebrar una
festa a la casa de la Míriam i ens ho va passar
molt però que molt bé. Espero tornar a veu-re’ls.
LA RETROBADA AMB ELS AMICS DANESOS.
Júlia Chiva 2n ESO A
El dia que els alumnes de Dinamarca van arribar a l’escola tots nosaltres estàvem molt nerviosos i emocio-nats.
Ens retrobàvem després d’aquella setmana tan especial que havien viscut amb ells a Dinamarca. En
un primer moment jo no sabia què parlar amb la meva companya danesa però poc a poc va tornar la confi-ança
que havíem agafat al seu país.
Durant la setmana cada dia vam organitzar una activitat perquè ens s’ho passéssim bé i
perquè poguéssim estar tots junts.
El primer dia no vam fer cap activitat ja que era un dia per estar amb la família. Ella ja em
coneixia a mi (evidentment) però no coneixia als meus pares ni a la meva germana.
Aquell dia vam anar al poble per què el conegués i també ella es va comprar roba d’estiu
perquè com a Dinamarca ja feia fred ella pensava que aquí també el faria.
El segon dia vam anar a la bolera. A les dues ens va agradar moltíssim l’activitat ja que
mai havíem jugat a “bolos”. Els dimecres un grupet de nenes van a anar a la platja, feia
molt de vent però algunes d’elles es van banyar-hi, fins i tot, van trobar l’aigua calenta.
No més sortir de l’escola ens vam marxar cap a la casa de la Maria, la seva família havia
preparat una festeta i així podríem estar tots junts. Va ser molt divertida la festa i jo vaig
acabar a la piscina i amb roba ( l’aigua esta va molt freda). Va estar tot molt bé.
El divendres també vam fer una festa a la casa d’en Jorge i, de nou vaig, acabar a la
piscina però aquesta vegada l’aigua era més calenta.
L’últim dia, el dissabte, vam dormir moltes hores i més tard vam anar amb la meva família al casino de
Tiana per a dinar i passar la tarda.
Joc crec que ells s’ho van passar molt bé, com nosaltres.

4. Página 4
PETIT ESPAI
LLIURAMENT DE PREMIS EIDEA
Marc Rosales Escuer
A l’acte que es va fer al teatre, el lliurament de premis Eidea, va ser de la següent manera:
Primer els representants de l’acte van presentar-la i van explicar una mica en que consistia. Després ja es va passar a fer el lliurament de premis i cada guanyador explicava la síntesi del seu projecte.
Cap guanyador sabia que hauria que explicar una síntesi del seu projecte i no s’havien preparat res. Però encara i així tots el van explicar molt bé, alguns amb més nervis que d’altres, però tots van demos- trar que dominaven el seu projecte. A més a més transmetien il·lusió i satisfacció per haver guanyat i que estaven orgullosos d’haver-lo fet. També van demostrar que havien après molt amb el treball.
Finalment vam anar recollint els premis després de presentar la síntesi i es va tancar l’acte.
Premis Eidea
EXCURSIÓ “COTTOLENGO”
Marina Cuadre
Jo crec que una excursió com aquesta l’hauria de fer tothom un cop a la serà vida. Realment te n’ado- nes de tota la bona fortuna que tenim tots nosaltres, t’obre els ulls.
Primer vam anar tots dos batxillerats amb alguns professors a Vilassar, a recol·lectar menjar. La intenció era dividir-nos en grups i separar-nos per supermercats.
El meu grup i jo no vam ser gaire afortunats. Ens va tocar un “Condis” molt petit on ens van prohibir fins i tot l’estància a fora. La veritat és que just sortint del supermercat hi havia una dona asseguda al sòl demanat diners per poder menjar. No era gaire racional quedar-nos allà mentre estava ella que era per pura necessitat pròpia. Així que vam dividir-nos en grups encara més petits i vam anar demanant casa per casa. Aquí és quan tots nosaltres vam sortir de la bombolla “Laie” i vam veure com era el món real. Algunes persones van donar-nos menjar,
persones molt bondadoses, però també hi vam trobar algunes que fins i tot ens van girar la cara. També hi havia gent que no estava en condicions de donar, però tot i així donaven, i sobretot vam trobar d’altres que no donaven perquè no podien permetre-s’ho. Nosaltres estem acostumats al Laie i a gent a la que tot li va bé amb pares treballant i guanyant-se la vida fàcilment, però en aquests tems això passa molt poc, i jo l’altre dia vaig adornar- me’n del tot. La situació va accentuar-se quan vam visitar el Cottolengo. Aleshores sí que es veu que no valorem la increïble sort que tenim. I ara ja no parlo de diners, parlo de salut. No valorem el poder menjar per nosaltres mateixos ni el ser capaços de parlar i pensar Una excursió com aquesta t’obliga a veure que només som una petita part de la societat, que hi ha molt més al darrere que no veiem. Dic que l’hauria de fer tothom perquè penso que això viuríem tots sent més agraïts i, per tant, sent menys egoistes amb el que tenim.
SORTIDA ESPORTIVA
Mariona Cortacans Castellà
Ahir, el dia 8 d’octubre de l’any 2014, es va realitzar una sortida esportiva a Barcelona. Tots els alumnes de l’ESO de l’Escola Hamelin Internacional Laie van gaudir d’un dia divertit i ple d’esports: llançament de pes, velocitat, re- lleus, salt d’allargada, resistència... Tothom es va esfor- çar per quedar classificat entre els tres primers de la seva categoria, i per superar les seves expectatives i rècords personals. Alguns alumnes de batxillerat i alguns profes- sors van col·laborar perquè aquest dia fos possible i tingués un gran èxit, i així va ser. Excepte alguns man- drosos als qui els hi feia mandra aixecar-se del llit, no hi
va faltar absolutament ningú i, des del meu punt de vista, aquesta va ser la clau perquè el dia funcionés perfecta- ment. Tos van acabar la jornada molt cansats, però l’es- forç no va ser en và. Després varen anar a la platja a gaudir del sol i l’aigua salada. La platja va quedar ocupa- da per tots els atletes, i després de parlar amb molts d’ells he suposat que s’ho van passar molt bé. Varen dinar allà, i després de remullar-se una estona, van tornar amb l’autobús cap a l’escola. En resum, va fer un dia esplèndid i tothom va gaudir de l’esport i la platja. Espe- rem que l’any que ve sigui igual o millor!

5. VOLUM Nº 42
Página 5
October 25th 2014 – Field trip on water quality
Paula Bertomeu Quevedo
Last Friday we went on a school trip to different places to learn more about water quality and water treatment. We first went to a water treatment plant in Palafolls, where water was treated in or- der to make it drinkable, to the Tordera river to study the quality of its water by using biological indicators and to the sew- age treatment plant in Sant Pol de Mar, where the guide showed us the process that residual water undergoes before go- ing back to the sea.
The whole process that water goes through before running through the taps at our homes is a very complex one. This water can either come from a desaliniza- tion plant where salt, by an inverted os- mosis process, is taken out from the wa- ter; or from the aquifers in the Tordera river. Water is extracted from up to the nine different ponds in summer, and two in winter and pumped to the start point of the process, from where it flows thanks to the gravitational force. It first goes into a chamber where some molecules are re- leased into the water in order to make car- bon molecules grow in size and make them decant to the bottom of the decanter. After that, the water with a 98% less of dissolved organic material passes through an active carbon piece, where even the ti- niest particles get trapped. After this, the clean water is enriched with a very high percentage of chlorine gas so that when it reaches its final point it is still clean and healthy. Water used to be very rich in iron and manganese, so a specific treat- ment was applied to clean water from these, but nowadays these concentrations are lower or nearly null. When water is
completely clean, healthy and chloride, it is pumped into the different town halls’ reservoirs and it is ready for its use.
Right beside the water treatment plant, there was the Tordera river. Our activity consisted on trapping invertebrates to see and evaluate the water quality of the riv- er and its amount of pollution. The re- sults were quite surprising, meaning that the water had a higher quality than ex- pected.
Our last stop was Sant Pol de Mar’s sew- age treatment plant, where residual wa- ter is processed and cleaned so it can be discharged back again to the sea (1.2 km from the shore and 34m down from the sea level). This process consisted firstly on two automatic filters where physical pollutants were separated. Then a place where microorganisms could eat the or- ganic material dissolved on the water, grow in size and decant to the bottom of the chamber. After that, water goes through two stages of separation of sands and greases. It then undergoes a biologi- cal and a physical-chemical treatment and it is finally discharged into the sea. After the physical-chemical treatment, in which ledge is separated from the con- centration, this ledge is dehydrated and used for other purposes.

6. PETIT ESPAI
Página 6
Como todos sabemos, en nuestra escuela hemos inaugurado la orquesta Big Band. El proyecto nos ha encantado a todos, y, por fin, llegó el día en el que íbamos a demostrar lo que habíamos aprendido con nuestros profesores.
Os digo que salió muy bien, tocamos piezas de diversos autores, pero lo que mejor supimos transmitir fue la emoción que sentíamos en ese momento. ¡Leed qué comentarios!:
LA CLASE DE 1º DE ESO C
Me sentí acompañada y apreciada por todo el colegio. Fue una sensación muy bonita.
Alba Padró
Me sentí halagada por los aplausos y contenta por haberlo hecho tan bien.
Esther Vicente
Me sentí muy profesional
BBQ
Me emocioné mucho al saber que me estaba saliendo bien la canción.
Oscar V.G
Me gustó mucho que a la gente le gustara, es muy agradable.
Isis Stoops
¡Chachi piruli! Estuve bastante nervioso por actuar delante de gente.
Guillermo Sáenz
Me sentí admirado.
Marcos M.
Yo me sentí muy contenta.
Anna Belenguer
Yo me sentí contenta de haber mostrado mi talento a los demás.
Georgina Tolra
Me emocioné al oír que todos aplaudieron con tanta fuerza. Me gustó mucho la sensación de tocar en público.
Berta Albiac
Fue Divertido
Llorenç Buitrago
Al principio estaba un poco ner- vioso pero cuando aplaudió tanta gente me relajé.
Marc Gallardo
Divertido y emocionante, aunque sentí un poco de vergüenza.
Marcos Fernández
Fue muy chulo, me alegró el día.
Al.
Me sentí contenta y veliz al ver que a la gente le gustaba nuestra música.
Denis
Me gustó mucho porque todos nos aplaudían.
Misha

7. Página 7
PETIT ESPAI
What’s There With You?
By Carolina Sanchez
PROSA
A lot of times during our lives we feel a presence behind us. Maybe because we are alone at home, we think it's the pet or maybe it's just the wind hitting our window.
But, what would happen if it wasn't that?
What if we think that just to calm our minds and we are denying the obvious?
That in that moment we are not alone, there's someone there...
I know you are thinking that what I am saying makes no sense, but have you spent time searching for what really caused that noise?
Many times when we are calm, we feel a strange sensation that starts as an empty feeling. Then, when you are insecure he will start playing.
Have you ever thought you saw something? A shadow that quickly passes through the corner of your eye or feel from the confort of your bed that someone is watching you in the darkness, have you ever dared to look for it? No... I am talking about looking for it without switching on the lights, would you?
When you enter the bathroom still dark and you are sure there's nothing in there, why does your fear make you turn the lights on? Why you don't look directly into the dark?
Although you do not want to admit it, because for you it's obvious that there is nothing in there, in your unconscious you know he is there, watching you.
Who is he? Who can be so horribly wicked as to make you feel that desperation? Who he is he that we can't see if we feel that he's in there?
I'll tell you what happened to me ...
My name is Carolina, one day I was in my living room using my computer and listening to music on youtube. My parents were asleep so the house was almost mine.
I spent some time watching images on tumblr until I saw my dog sitting in the middle of the living room watching... nothing... That left me thinking, why do some dogs and cats stay listening or watching to nothing? I ignored him, thinking that maybe it was something he had heard on the street or a mouse within the walls... quickly I continued with what I was doing.
After a while it was already 4 am, if they saw me awake I would be punished, I went to the bathroom to brush my teeth and go to bed. When I entered, the lights were off as always but I had the sensation that something was wrong. I felt a weight on my chest and dispair, I closed my eyes and quickly turned on the light, everything was in order, and the despair was gone, I sighed heavily, brushed my teeth and I passed my hands over my face,I turned off the bathroom light and I went out quickly. I left the light on in the living room, as it's always lit at night, I turned off the computer and when I was leaving to so sleep I noticed that my dog was in the middle of the room, staring at nothing... He had been like that for now 4 hours, that made me feel the same sensation as when I entered the bath- room.
I called him but he didn't turn his head, he just kept looking at nothing when I approached him he came out of his trance and started acting normal again, as I felt calmer it was almost 5. Immediately I went to my bed, beside it I have a closet which I usually leave open. I turned off the lights in my room and tried to sleep. Initially I couldn't because my dog began to scratch the door of the room, "it's normal he always does that" I told to myself, "he will stop" but he continued, in- sisting...
I yelled: STOP! JUST STOP IT! he began to moon, and then he ceased scratching the door and I tried to sleep, the minutes passed and I felt strange, I thought it was insomnia, but I just couldn't be peaceful in the bed, I felt a great distress and a strong sensation beating on my chest when I turned to look for something to give me slumber. I stared at my closet and I saw a strange red light, I thought it was some electronic device inside... but I remembered that all the electronic devices where in the living room, slowly the light took shape, I could see it, it reflected the light filtered through the window, it was transparent, because of my fear I turned on the lights and I saw my closet. It was empty...
I thought it was a hallucination, because I've always been afraid of the dark, I turned off the light and tried to sleep, but it was worse, I felt like someone was watching me, I felt something getting close to me, I could feel his presence and for a reason that I could not understand I looked up...
I do not know how it was but I fell asleep and for a moment I thought I had died.
Since that day, I live with the fear of falling sleep in the dark, I can feel his presence following me every day, I can feel his gaze from every dark corner and sometimes I want to kill myself just to finish with this despair...
If you feel this despair, if you feel this fear, do not look for him... he's there and if you find him, he'll be with you forever...

8. VOLUM Nº 42
Página 8
THE SCARY TOWN
In the scary town of Malefica,
There’s a dead witch on each fridge.
In the gardens there are scary cemeteries,
And the only loving thing you can find is,
“The witch”
In the scary town of Malefica,
There are eyes like fries,
There’s a head on the bed, and cats with pointed hats.
Pink or brown, smile or frown, cat or clown,
Don’t go into the scary town.
By Julia Hessel
THE PARTY
The witch the bat and the monster are here
To make the party bigger,
The bat is flying,
The boy is screaming
The witch is dancing,
And the monster is sleeping.
WOOOOoooooo
But in the house,
There’s also a mouse
That’s scared of everything,
And returns to the hole screaming.
WOOOOoooo
By Francesc Xarrie
POESIA
THE SOULDS:
Eva Tórtola Vilches 1th ESO A
This is an old story that happened a long time ago in a little village. In that vil- lage there lived a very rich man. This man was very selfish and he had a disease called catalepsy. He was scared because people in that village that had had that disease had been buried alive, they knew that because they had found scratches on the coffin lid. Afraid that this would happen to him he made a contract that said that when he died he wanted the coffin lid to be made of cardboard and that he was bur- ied two centimetres of the ground, he made everyone in his family promise him this. When he got an attack of catalepsy as he planned, his family did what he wanted. When he woke up he opened the lip of the coffin easily and started to dig. He di- ged and diged but never got out and died. His family had cheated him.
Everyone though that but what really happened was…
He was buried upside down.
HAPPY HALLOWEEN!

9. PETIT ESPAI
Página 9
http://www.escolessas.com/escolessas/laie/primer.html
Hamelin-Internacional LAIE C Núria , 26-30 08328 Alella
EL NOTICIARI TRIMESTRAL DE L’ESCOLA INTERNACIONAL LAIE
Telf.:(+34) 93-555-67-17
¿QUIÉNES SOMOS?
Nuestra escuela es una institución privada, creada para dar continuidad a la Escuela Hamelin-Alella.
EDINBURG MUSIC SCHOOL LLEGA AL LAIE
PISANDO FUERTE.
Elena Cao
El pasado miércoles 22 de octubre llegó la primera banda para realizar un concierto en Hamelin Internacional Laie. Edinburg marcó el inició de los tres conciertos que tendremos y empezaron con muchísimas ganas.
Los alumnos llegaron al teatro después de la hora del patio con muchos nervios y curiosidad para averiguar qué tipo de música realizaban esos ado- lescentes aproximadamente con la misma edad que la nuestra. El teatro cerró las luces y entonces una luz muy fina enfocó el escenario y vimos cómo se preparaban los músicos. Sacaron sus violines, flautas etc.
Antes de comenzar a tocar, la directora nos presentó el grupo. Los músi- cos empezaron a tocar con delicadeza, precaución y mantenían esa expre- sión de concentración en el rostro. No se distraían en ningún momento. A través de la música que interpretaban se podía apreciar el esfuerzo que había detrás de ella, esa coordinación, la confianza entre ellos, el compa- ñerismo que parecía transmitir.
La directora nos explicaba cada pieza que iban a tocar. Hemos podido disfrutar piezas de Beethoven, Vivaldi, Mozart…
Al finalizar del concierto se podía observar nuestros ros- tros llenos de alegría de haber disfrutado un buen con- cierto, pero a la vez sentíamos pena al pensar que cada concierto es único y que no podríamos volver a vivir ese sentimiento. La directora al observar nuestros rostros, nos ofrecieron una pieza más y lo disfrutamos muchísimo.
Se entra por la chimenea
¿Tú de qué vas,? ¿de listo?
¡Hay que pensar bien la jugada!