1. CEIP TABOR
Quan tenia tres anys anava a una escola petita, on jo i la meva classe només hi
passaríem un any, ja que l’any següent aniríem tots al CEIP Tabor que fins llavors
s’estava construint. Tot i que va canviar el lloc on estava ubicada l’essència era la
mateixa: els mateixos amics, els mateixos professors, la mateixa manera d’ensenyar...
aquesta escola estava molt a prop de casa meva.
Els primers anys no els recordo gaire. Però tinc un bon record de les estones d’abans
de fer la migdiada. Ens asseiem tots els de la classe al voltant de la monitora a sentir el
conte que ens explicaria aquell dia. Era una estona de tranquil·litat molt agradable.
Una altra activitat que recordo de relaxació era que després de les classes, abans
d’anar cap a casa ens assentàvem tots a la nostra cadira i tancàvem els ulls i callàvem
per escoltar el silenci. Deien que era una manera de tornar contents i tranquils a casa.
Pel que fa a les assignatures no recordo res curiós, només que a partir de primer de
primària hi havia una assignatura que es deia “biblioteca”, que consistia en anar tots a
la biblioteca, agafar el llibre que més ens agradés i llegir-lo per la setmana vinent.
També havíem de portar una fitxa tècnica explicant l’argument del llibre. Era una
manera de fomentar-nos la lectura, ja que ens deixaven triar a nosaltres el llibre.
Les festes, era una cosa important per a la meva escola. Una de les que més recordo
era el carnastoltes, on tots els nens i nenes de tots els cursos ens asseiem al gran
gimnàs per a veure una obra representada per els de sisè curs. A partir d’aquesta es
decidia si el carnastoltes era bo o dolent. Cada any era dolent, ja que era la manera de
poder-li tallar el cap i d’aquesta manera que es quedés a l’escola. Així quan al cap dels
anys tornéssim i veiéssim el que vam fer nosaltres ens sortiria un gran somriure per la
gran quantitat de records que esdevindrien. També el mateix dia sortíem a fer una ruta
pel carrer amb l’objectiu que tothom ens pogués veure les diferents disfresses que
portàvem cadascú i que portàvem dies elaborant a la classe de plàstica.
Una altra manera de celebrar les diferents festes era al menjador que sempre estava
decorat segons la festa que fos i també ens feien un dinar diferent i especial que es
deia MAC TABOR. Un menjar que a tots els nens i nenes ens agradava.
La veritat, es que tinc un molt bon record de la meva escola i, encara no dubto en
passar-me de tant en tant per veure els professors i els monitors que tant van aportar
perquè fos una estada agradable. I també puc estar orgullosa que després dels anys tot
i haver agafat diferents camins encara tinc amistat amb molts dels amics de la meva
antiga escola.