Programa específic de suport Bloc A CREDA

1. ESCOLA IRIS EDUCACIÓ ESPECIAL
PROGRAMA ESPECÍFIC DE SUPORT
Estimulació de la comunicació i el llenguatge
L’Escola Iris en el Programa Específic de Suport d’estimulació de la comunicació i el llenguatge, presentem el
següents programes:
-Programa de comunicació i comprensió de l’entorn.
-Programa de representació mental i llenguatge.
-Programa d’habilitats discursives.
-Programa de suport a la parla.
Va dirigit a aquells alumnes amb dictamen escolaritzats a l’ordinària i és un suport més per alumnes d’educació
especial.
Aquests programes per poder- se dur a terme necessiten de la coordinació dels serveis educatius i de l’ EAP
que han de fer l’acompanyament en aquests processos d’escolarització i garantir l’assessorament a l’escola que
ha de rebre a l’alumne, ajudant a crear un entorn acollidor i generalitzar el treball del PES dins de dinàmica de
l’escola.

2. PROGRAMA DE COMUNICACIÓ I COMPRENSIÓ DE L’ENTORN
PREVIS
Aquest programa va dirigit a tot aquell alumnat que no presenta intenció comunicativa o no la manifesta. Són alumnes amb dificultats importants en la
relació amb els altres, no manifesten les seves necessitats, no fan demandes i no els interessa interaccionar ni amb companys ni amb els adults.
Aquest treball es realitzarà amb alumnes de P-3 en el moment d’entrada en el centre i durant el primer trimestre.
La proposta d’actuació amb aquests alumnes es centraria en el treball d’interacció a partir de rutines perquè són situacions contextualitzades i
sistematitzades que permeten gradacions de resposta amb poca experiència d’aprenentatge. Quan el nen ja ha adquirit un mínim de comprensió de
l’entorn, la nostra feina anirà més dirigida a que interaccioni en les diverses situacions d’aprenentatge dins de l’aula.
TEMPORALITZACIÓ
Aquest programa és de 30 hores, 20 hores de treball directe amb l’alumne i 10 hores de coordinació.
La coordinació ha de tenir en compte:
-El treball institucional: escola que rep el nen, especialistes que treballaran amb l’alumne, personal del PES i EAP.
-La del tutor amb els especialistes que treballaran amb el nen per definir el com es farà aquest treball (objectius, activitats i elaboració de material i de
registres d’avaluació) i en quins moments de la jornada escolar es portarà a terme,
-Una avaluació final del programa portat a terme.
El nostre centre disposa de dues persones dues hores cada una d’elles un cop a la setmana.
OBJECTIU GENERAL
Facilitar la comprensió de les rutines del context immediat i del llenguatge que s’hi utilitza i desenvolupar necessitats comunicatives i facilitant-ne
l’expressió mitjançant la interacció qualitativa en contextos variats i diferents.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
-Millorar la seva capacitat d’atenció mútua per afavorir que les altres persones arribin a ser significatius i subjectes de comunicació.
-Desenvolupar la capacitat d’atenció conjunta cap als elements de l’entorn.
-Afavorir els comportaments comunicatius més elementals: alternança de torns, iniciació de demandes i de necessitats bàsiques.
-Propiciar els intercanvis comunicatius.
-Fomentar el contacte i la mirada.
-Millorar capacitat d’imitació.

3. SITUACIONS RELACIONADES AMB LA VIDA DEL AULA
ACTIVITATS
RUTINES
Entrades i sortides
o Es rep als alumnes amb una música significativa de bon dia.
o Saludar.
o Treure’s cartera i deixar-la a sobre la taula.
o Treure’s jaqueta.
o Penjar la jaqueta.
o Obrir la cartera.
o Treure els objectes de dins la cartera.
o Endreçar el got, la bossa de l’esmorzar i la carpeta.
o Penjar la tovalloleta.
o Penjar les bates de plàstica i menjador.
o Penjar la cartera.
o S’acomiada als alumnes amb una música significativa i un referent (visual,
tàctil,...)
o Despenjar la cartera.
o Despenjar la roba d’abric.
o Guardar la carpeta a la cartera.
o Guardar got, bates i tovalloleta a la cartera.
o Posar-se la roba d’abric
o Fer una filera.
o Acomiadar-se.
Esmorzar i esbarjo
o Rentar-se les mans.
o Eixugar-se les mans.
o Agafar l’esmorzar de dins la cistella.
o Obrir l’entrepà o carmanyola (aprofitar aquest moment per treballar la
masticació)
o Seure correctament.
o Mantenir-se assegut.
o Esmorzar autònomament, dintre de les possibilitats de cada alumne.
o Desar la bossa d’esmorzar.
o Fer una fila davant la porta.
Canvi de bolquers
o Agafar el bolquer i les tovalloletes i anar al lavabo.
o Abaixar-se els pantalons.
o Treure’s el bolquer.
o Pujar-se els pantalons
o Guardar les tovalloletes al seu lloc.
CONTINGUTS
-Hàbits socials per generalitzar a altres contextos.
-Fórmules socials i normes que regeixen els intercanvis comunicatius (atenció, espera, interès,
iniciativa).
-Relacions interpersonals.
-Comprensió a partir del gest i la mímica facial de qui parla les diferents intencions comunicatives.
-Comprensió ordres senzilles contextualitzades.
-Expressió de necessitats i sentiments mitjançant el llenguatge gestual i/o oral.
-Utilització de diferents recursos comunicatius (assenyalar, mirar, producció de sons, gest) en funcions
i finalitats comunicatives bàsiques.
-Demanar i oferir ajuda. Demanar atenció.
-Continguts temporals
-Continguts espacials: aquí, allà, dins, fora,...
-Reconeixement dels objectes propis.
-Vocabulari relatiu al propi entorn (amb gestos, paraules,...)
-Comprensió de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres infants,
identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonació).

4. Canvi d’activitats
o Donat que l’alumne encara no té adquirit l’estructura d’horari, s’anticiparan les
activitats amb un objecte, fotografia o música referent. A mida que es vagi
adquirint aquesta relació de canvi d’activitat amb l’objecte o fotografia s’anirà
introduint un horari visual de tota la jornada de l’aula.
o La finalització d’una activitat se l’indicarà verbalitzant i/o amb l’ajut gestual.
Ajudant a l’inici de la nova activitat a partir d’una demostració pràctica, amb ajut
del suport físic (agafant-li la mà i verbalitzant el que es va fent)
-Comprensió de l’entorn.
-Consignes relacionades. Comprensió d’estructura i lèxic específic. Donar/rebre informacions.
-Percepció de l’activitat com a una unitat amb un inici i fi.
SITUACIONS ORGANITZADES D’APRENENTATGE
ACTIVITATS
Festes i sortides
Hem de tenir molt present que són activitats que trenquen les rutines de la classe. És
per això que cal tenir un tracte especial amb l’alumne acollint-lo, acompanyant-lo,
ajudant-lo a participar en l’activitat.
CONTINGUTS
-Comprensió de l’entorn.
-Estats d’ànim.
Contes
o Abans d’iniciar l’activitat, s’ha de tenir en compte de situar al nen davant de la
persona que explica el conte, per tal de facilitar-li l’atenció visual i auditiva.
o Identificar personatges o objectes del conte, utilitzant referències visuals (titelles,
imatges, objectes, ...)
o Usar el gest i/o la veu per designar personatges, accions i objectes del conte.
Fent us d’onomatopeies, gesticulacions, expressions facials ,donant-li suport
físic perquè actuï
o Ajudar que participi, donant-li suport físic per portar a terme el gest o moviment.
o Reproduir i identificar els sons onomatopeics amb l’element corresponent.
-Actitud atenta. Atenció visual i auditiva.
-Espera, alternança de torns.
-Aspectes suprasegmentals.
-Interpretació de diferents senyals comunicatius, el gest i l’entonació, en l’explicació del conte
-Imitacions d’onomatopeies.
-Imitació de gestualitzacions i mímica corporal.
-Identificació de personatges i objectes del conte.
Cançons
o Abans d’iniciar l’activitat, s’ha de tenir en compte de situar al nen davant de la
persona que canta la cançó conte, o davant de l’audició de música enregistrada
per tal de facilitar-li l’atenció auditiva.
o Ajudar a l’alumne a imitar les gesticulacions o la mímica que acompanya la
cançó.
-Reproducció de formes repetitives amb estructura rítmica.
-Treball dels elements suprasegmentals de la parla (entonació, ritme, parla). Vocabulari simple.
-Alerta i discriminació auditiva.
-Imitacions d’onomatopeies.
-Imitació de gestualitzacions i mímica corporal.
-Memorització.
-Identificació de personatges o objectes de les cançons.

5. ACTIVITATS
Racó de joc simbòlic
Planificació de racons segons situacions reals i viscudes pels alumnes: cuina,nines,
cotxes.
El nen comença a fer ús adequat dels objectes de joc i li dóna un valor simbòlic, a partir,
sobretot, de la imitació de l’adult i altres companys.
CONTINGUTS
-Coneixement de l’ús dels diferents objectes del racó.
-Vocabulari de material i accions del racó.
-Imitació de l’adult i dels companys d’algunes escenes quotidianes.
-Comprensió simbòlica.
Racó de pràxies, buf i respiració
Aquestes activitats estan totalment integrades dins altres espais (contes, cançons,...) tot i
que també es poden treballar en un racó programat, hauria de ser una estona lúdica i de
curta durada.
o Propiocepció de la zona oral (galtes, llengua, llavis, interior de la boca,...) a partir
de massatges, pinçaments, estimulació amb diferents materials , amb qualitats
diferents (fred o calent),..
o Buf: Activitats d’inspiració, espiració (olorar i bufar objectes varis). Inflar les
galtes sense que l’aire surti per la boca Bufar confeti. Apagar espelmes Fer
bombolles de sabó. Utilitzar xiulets, espanta-sogres, globus , pilotes de ping-
pong...
o Fer pràxies amb la llengua: treure-amagar a poc a poc- ràpidament, amb algun
objecte ( piruleta o un xupa-xup)...
o Fer pràxies amb els llavis: Llepar el llavi de dalt i de baix, de dreta a esquerra
(posar nocilla, llet condensada, ... a la part superior del llavi o a les comissures.)
Fer “morritos”. Tirar petons (petons llargs i curts) Pintar-se els llavis i fer petons
al mirall,...
o Expressions facials: Mirar-se al mirall i fer ganyotes.
Les activitats de buf i pràxies es realitzarà a partir de la imitació de l’adult o companys, i si
és capaç sota consigna.
-Buf.
-Pràxies labials. Mobilitat i tancament labial
-Pràxies linguals.
-Propiocepció de les diferents parts de la cara.
-Imitació d’expressions facials.
Racó de sons i sorolls
Aquestes activitats estan totalment integrades dins altres espais (contes, cançons,...) tot i
que també es poden treballar en un racó programat, hauria de ser una estona lúdica i de
curta durada.
o Experimentació de diferents parts del cos que poden produir sons (mans,
peus,boca...).
o Imitació de moviments corporals (picar de mans,...).
o Escolta d’audicions directes i enregistraments de sons de l’entorn.
o Experimentació amb intensitats fort-fluix.
-Atenció i escolta.
-Discriminació de sons.
-Experimentació de sorolls.
-Imitació de moviments corporals i de sons i sorolls.
-Reproducció de qualitats fort-fluix.

6. Taller de joc psicomotor
-Jocs de falda
És un joc expressat en forma de cançoneta rítmica ( tant per la cantarella com per als
moviments associats a les diferents seqüenciacions temporals ).
L’estructura dels jocs de falda ens permet classificar-lo com una activitat en cadena. Són
activitats que ens permeten crear situacions comunicatives, i el fet de trencar aquestes
cadenes possibilita que el nen faci demandes de continuïtat.
-Jocs d’exploració i manipulació d’objectes
o Activitats d’observació, exploració i manipulació d’objectes i materials amb la
panera dels tresors, la safata d’experimentació,...
o Classificacions de materials, amb blocs lògics,...
-Atenció i escolta. Atenció compartida.
-Interacció amb l’adult. Contacte físic. Contacte ocular.
-Fer demandes.
-Demanda de continuïtat.
-Espera del torn.
-Lèxic :parts del cos,...
-Relacionar cantarella amb un referent.
-Anticipació
-Demandes.
-Observació i manipulació de l‘entorn.
-Classificació.
-Experimentació de diferents textures.
ACTIVITATS
Racó d’Estimulació sensorial
El racó d’estimulació sensorial ens ofereix l’oportunitat de sentir, tocar i entendre l’entorn a
partir de diferents sensacions: visuals, auditives, tàctils, gustatives, olfactives,...
Activitats com:
o Tastar diferents aliments.
o Olorar diferents essències fent una inspiració.....
CONTINGUTS
-Relació interpersonal.
-Observació i manipulació de l‘entorn.
-Experimentació ,percepció i interiorització de sensacions visuals, auditives, tàctils, corporals...

7. METODOLOGIA
Seguir iniciativa del nen i fomentar la interacció a partir de les seves accions. Degut a que són alumnes en els quals la seva dificultat està en la
relació amb els altres, la proposta d’actuació anirà encaminada a actuar sobre el que els motiva.
Partir de les necessitats del nen en un determinat context i dotar-li dels recursos de comunicació i codi necessaris, atribuint intenció comunicativa a
les accions que fa el nen i verbalitzar-les. Cal ajudar a completar les accions que mostra intenció de dur a terme i anar graduant les ajudes perquè
porti a terme una acció.
Afavorir totes aquelles situacions que puguin ser comunicatives i significatives pel nen
Es del tot imprescindible ajudar-lo a situar-se en l’espai i temps, a entendre allò que anirà succeint i a la seva seqüència d’activitats. Per tant s’han
d’anticipar les activitats i situacions que es faran a través d’horaris visuals (objectes tangibles ,fotos etc.).
A partir de l’observació del comportament comunicatiu de l’alumne es valorarà la necessitat d’oferir el recurs del SAAC, objectes referents,
fotografies, pictogrames , signes manuals etc. per ajudar-lo a desenvolupar les relacions interpersonals i estratègies de demanda.
ESTRATÈGIES
Crear un entorn acollidor on l’alumne tingui l’oportunitat d’expressar necessitats i desitjos, estructurant l’entorn, senyalant els racons, objectes etc.
Establir vincles afectius estables amb mestres i companys.
Adreçar-nos al nen verbalment amb frases senzilles i lligades a l’acció immediata.
Valorar els intents comunicatius i atribuir significat a sons, mirades etc. a través de la sobreinterpretació, extensions, ...
Aprofitar oportunitats per fomentar la imitació de models.
Donar l’opció a que pugui triar entre varies accions, objectes,...
Incrementar la comunicació a partir de crear situacions de sorpresa (fer una cosa diferent del que ell pugui esperar) , d’equivocar-se expressament o
d’afegir-se a les activitats que realitza el nen perquè li agraden i provar de compartir-les.
És important no anticipar-se a les seves demandes i mantenir una actitud d’observació i escolta, donant temps al nen per donar les seves respostes
(espera estructurada i el silenci com funció comunicativa).

8. AVALUACIÓ
L’avaluació d’aquests alumnes es centrarà en l’observació del comportament comunicatiu i lingüístic en les diferents situacions escolars.
S’han de valorar :
-els diferents ajuts que necessita el nen
-el com manifesta les seves intencions comunicatives (plor, mirada , gestos, vocalitzacions,...) ,
-què comunica
-en quines situacions i persones es comunica
Podem fer ús de recursos com són l’ enregistrament de situacions comunicatives espontànies, la llibreta de seguiment del alumne i registres
d’avaluació.
Els ítems d’avaluació ens serviran en un primer moment per observar i valorar les necessitats de l’alumne i poder avaluar, al final de la
intervenció, la millora de les seves capacitats comunicatives i lingüístiques.
Consciència de l’altre
-Quan arriba, espontàniament mostra el reconeixement de l’adult dirigint-li la mirada,somrient-li o acostant-s’hi.
-Mostra un reconeixement dels companys, acostant-s’hi, mostrant-los alguna cosa, esta pendent del que fan,...
-Quan juga amb alguna joguina o fa alguna activitat et mira i després retorna al que estava fent..
-Si mires o assenyales algun objecte, ell segueix amb la mirada allò que senyales o mires.
-Mira un objecte quan se li requereix la seva atenció.
-Manté el contacte visual.
Manifestació d’emocions
-Quan el nen està content et mira i t’ho demostra d’alguna manera (amb gest/gest i vocalitzacions/paraules).
-Quan està enfadat o se sent frustrat ho demostra clarament.
-Si li fa mal alguna cosa o té por busca la teva ajuda o protecció.

9. Interacció i atenció conjunta
-Si mires o assenyales cap a un objecte o company ell segueix la mirada cap el que mires o assenyales.
-Si et dirigeixes a ell respon al teu intent comunicatiu.
-Et demana ajuda quan no pot fer alguna cosa o no pot abastar un objecte.
-Intenta que te n’adonis d’objectes interessants mostrant-les per a que te’ls miris.
-Et fa saber que no vol alguna cosa o alguna proposta que li fas.
-Capta la teva atenció quan passa alguna cosa inesperada.
-Saluda quan arriba o se’n va.
-Pot parar atenció una estona sobre una cosa que l’interessi.
Comprensió
-Mira i escolta quan se li parla.
-Respon al so i a la veu.
-Es gira o mira cap a la font sonora.
-Respon al seu nom.
-Resposta a objectes sonors o musicals.
-Resposta davant un so fort o estrident.
-Resposta al to de veu (agradable, enfadat).
-Diferencia intencions en la parla de les persones adultes (enfadada, contenta,...).
-Respon al no. S’atura davant les prohibicions.
-Reconeix la veu del seu mestre i de les persones més properes.
-Reconeixement d’ objectes.
-Coneix les persones del seu entorn quan se’ls nomena.
-Respon a una ordre donada (amb gest, paraula) dona un objecte quan se li diu “dona-me’l” mentre se li estira de la mà.
-Entén ordes simples (vine, te, dona’m,...) acompanyades amb gestos.
-Entén el llenguatge que se li dirigeix durant les rutines diàries.
Coneixement de l’entorn i interès pel joc
-Observa als altres nens, els imita.
-Com es relaciona amb el material:observa, manipula, explora.
-Quan un objecte desapareix de la seva vista. se’n oblida,el busca,...
-Fa servir objectes de la vida diària.
-Quan juga amb els objectes representa situacions (fa veure que...).
-Tipus de joc que fa: imita el que fan els altres, simbolitza fent seqüències de joc.

10. Habilitats conversacionals
-Expressa les seves necessitats personals (gana,set,cansament,...) als adults de forma gestual o verbal.
-Davant de coses que el sorprenen o capten la seva atenció fa demandes (plorant/assenyalant/cridant).
-Respon a una demanda d’acció teva sobretot si aquesta demanda forma part de les seves rutines (posa’t la bata, treu l’esmorzar,...).
-Respon a les iniciacions verbals teves o dels companys, per exemple quan se li pregunten coses (respon amb si/no movent el cap,amb gest,
vocalitzacions,paraules).
-Es capaç de demanar ajuda.
-Saluda/s’acomiada.
Expressió
-Fa vocalitzacions involuntàries.
-Fa vocalitzacions amb intenció comunicativa.
-Vocalitzacions llargues i variades.
-Fa imitacions vocals.
-Fa sorollets per escoltar-se/per cridar l’atenció.
-Diu no/si amb el cap.
-Fa gestualitzacions.
-S’expressa amb alguna paraula.