Programa d'estimulació global del llenguatge oral

2.  El programa es dissenya per a donar resposta a les mancances en el procés
d’adquisició del llenguatge oral que presenta un grup d’alumnes de P-5.
Pretèn afavorir el desenvolupament del llenguatge oral a partir de l’estimulació dels
diferents aspectes lingüístics tenint en compte la valoració i l’anàlisi previ de les
característiques de l’ alumnat.
Aborda una doble funcionalitat proporcionant també una intervenció de caire
preventiu que faciliti el desenvolupament lingüístic tant en l’alumnat que presenta més
dificultats com en la resta.
L’eix vertebrador i element motivador del programa serà el conte a partir del qual es
dissenyaran tot un seguit d’ activitats amb la finalitat d’ afavorir el desenvolupament de
les seves competències lingüístiques de l’alumnat.

3. DESTINATARIS
Grup d’alumnes de P-5 que tot i mostrar intencions comunicatives, i
disposar d’un codi oral tenen un desenvolupament lingüístic retardat
en referència als companys de la mateixa edat.
Alumnat de P-5

4. CARACTERÍSTIQUES DE
L’ALUMNAT
 Alumnes de nacionalitat estrangera i que, per tant, no tenen el català com a
llengua materna.
 Situats en:
 Comportament lingüístic C
 Comportament lingüístic D

5. COMPORTAMENT LINGÜÍSTIC C
 Manifesta intencions comunicatives amb formes lingüístiques de 3 ó més paraules, amb
pocs elements morfosintàctics però amb presencia de verb.
 Descripció:
 Correspon a una etapa en que encara no hi ha noció de morfosintaxi. No obstant, es
poden observar paraules gramaticals i flexions, encara poc estables i productives:
 Utilitza un repertori restringit de categories gramaticals, amb predomini de paraules significat: noms,
verbs, adjectius, i algun relacional.
 Hi ha presència del verb, amb formes verbals rudimentàries: infinitius, gerundis i participis; i/o tercera
persona del singular del present d’indicatiu i imperatius.
 En alguns casos comença a observar-se una progressiva ordenació seqüencial del
missatge, comença a aparèixer l’estructura morfològica i sintàctica bàsica, encara
que predominin els errors i les omissions sobre els encerts.
 Allarga els torns de paraula, manté el tòpic i és contingent.
 Si no es comparteix el context comunicatiu costa comprendre el discurs, per part del
interlocutor. A nivell de parla podem observar errors propis del inici del
desenvolupament fonològic.

6. COMPORTAMENT LINGÜÍSTIC D
 Manifesta intencions comunicatives amb frases de 3 o més elements mantenint
l’estructura correcta, amb presència d’elements morfosintàctics bàsics, encara que
amb errors.
 Descripció:
 S’expressa bàsicament amb frase simple.
 Amplia el repertori de categories gramaticals: nom, verb, adjectiu, adverbis,
preposicions i conjuncions, encara que poc variat i amb errors.
 Més de la meitat de les produccions apareixen flexionades:
 Flexió verbal: Presència de morfemes de nombre, persona i temps (present, passat, futur) amb errors.
 Flexió nominal: Presència de morfemes de gènere i nombre amb errors
 Concordança correcta de: Det – Nom - Adj / nom – verb
 Comença a produir frases coordinades i alguna subordinada amb errors (Presència
de més d’un nucli verbal).
 Informa i explica fets de manera eficaç, tot i que amb alguns errors, omissions o ús
poc variat de connectors (major participació en la conversa).

7. OBJECTIUS GENERALS
Millorar el desenvolupament integral de les habilitats
lingüístiques de l’alumnat que presenta mancances en el procés
d’adquisició de la llengua oral.
Augmentar el valor educatiu de les interaccions que tenen lloc
en l’entorn escolar impulsant entre el professorat l’ús
estratègies afavoridores.

8. OBJECTIUS ESPECÍFICS
1. Augmentar la comprensió en la successió de fets narrats o viscuts.
2. Millorar l’expressió oral en les diferents intencions comunicatives a partir
d’estructures pròpies: narració del conte, descripció dels seus personatges,
explicació d’experiències viscudes...
3. Fer hipòtesis i suposicions sobre què ha passat i què pot passar després.
4. Utilitzar correctament estructures simples i complexes.
5. Ampliar el lèxic, tant comprensiu com expressiu, d’objectes i accions.
6. Comprendre i/o augmentar l’ús de les diferents marques morfològiques (flexió
verbal, nominal de gènere i nombre, pronoms, articles...)
7. Participar activament en les converses col.lectives i en les diferents situacions
comunicatives de l’aula.
8. Mostrar interès per millorar i rectificar les produccions verbals pròpies.

9. CONTINGUTS

10. METODOLOGIA
 Es partirà d’una metodologia participativa, interactiva i lúdica.
 Tenint en compte que l’entorn de l’aula ofereix aportacions específiques a
l’adquisició del llenguatge que l’alumne necessita per integrar-se a l’entorn social
concebem l’aula ordinària com l’espai més adient per a aplicar activitats
comunicatives que afavoreixin els intercanvis lingüístics entre l’alumnat més
competent lingüísticament i el que presenta més mancances. Per aquest motiu s’ha
decidit aplicar el programa a l’aula ordinària i no pas en el grup reduït d’alumnes
que presenta una competència lingüística més baixa.
 Aprofitar la sessió setmanal de SEP per oferir suport a l’aula ordinària i fer un
desdoblament del grup fet que ens permetrà reduir el nombre d’alumnes i obtenir
un agrupament heterogeni.
 Es partirà en tot moment d’una metodologia flexible a l’hora de distribuir els
recursos personals de manera que si es creu oportú en algun moment es podrà fer
un agrupament homogeni per treballar alguna activitat que veiem que així ho
requereixi.

11. ESTRATÈGIES AFAVORIDORES DE LA INTERACCIÓ
VERBAL

12. ESTRATÈGIES EDUCATIVES
D’INTERACCIÓ VERBAL
 Sobreinterpretació: Consisteix a atribuir significat a les actuacions verbals i no
verbals de l’infant. L’adult interpreta els gestos, mirades, moviments, sons
guturals i balbuceigs com a actuacions, paraules, frases i xerrameques amb una
intencionalitat comunicativa que, potser, encara no tenen. És a dir, l’adult
actua com si l’infant hagués dit,fet o expressat alguna cosa més del que en
realitat té capacitat de fer o expressar.
 Expressions valoratives: Tenen l’objectiu de donar feedback a l’alumne, és a
dir, informació de retorn respecte a l’acceptació de les seves expressions
lingüístiques i comunicatives. Les valoracions del docent també poden
reconèixer l’esforç que fa i, si escau, les aproximacions i millores en l’expressió
verbal.

13. Imitacions idèntiques: La imitació, per part de l’adult, dels intents
comunicatius del nen és un dels senyals primaris per mitjà del qual aquest
demostra desig de comunicar-se amb el/la nen/a, estableix atenció conjunta
i, alhora, serveix de base per iniciar una actuació per torns.
Expansions: Consisteixen en la reelaboració de l’enunciat del nen, afegint-hi
els elements estructurals o semàntics que hi falten i que són necessaris.
Reformulacions: La reformulació té com a finalitat construir amb correcció
sintactico- gramatical els enunciats que fa l’infant de manera incompleta o
incorrecta. La reformulació dels enunciats del docent ha d’anar oferint els
elements morfosintàctics que l’alumne omet en els seus enunciats.

14. Correccions: Entenem la correcció com la gestió conjunta d’un procés.
És, per tant, una eina d’ajustament psicopedagògic, una part de la
“bastida” de suport a l’aprenentatge, la incidència de la qual varia en
la mesura que les competències de l’alumne també ho fan.
Substitucions instructives: Per mitjà d’aquesta estratègia, l’adult
ofereix a l’infant uns usos del llenguatge més apropiats que els que
aquest feia servir fins en aquell moment.
Encadenaments: L’enunciat resultant és fruit de les aportacions dels
dos interlocutors. De vegades, el mestre continua l’enunciat que ha
començat l’alumne i, d’altres, el deixa mig construït perquè l’acabi
l’alumne. Aquesta estratègia s’utilitza perquè l’adult té la visió global
de la frase acabada i presta a l’alumne l’ajut necessari perquè la pugui
construir. La construcció conjunta de frases es produeix en una doble
modalitat: iniciades pel mestre i iniciades per l’alumne.

15. EL CONTE COM A RECURS PER A
TREBALL EL LLENGUATGE ORAL
 És una activitat motivadora per a la majoria de nens/es que permet treballar tots els aspectes de la
comunicació i el llenguatge.
 Precisarà d’adequacions en les produccions orals de l’adult per adaptar-se a les competències
lingüístiques del nen.
 Tenint en compte, per tant, les característiques de l’alumnat que ens ocupa escollirem contes que
tinguin les següents característiques:
 Es repeteixen unes estructures determinades, aquesta formula acumulativa ajuda a la
comprensió del conte.
 Expliquen històries amb estructures rimades
 Hi intervenen animals molt personificats
 Tenen una certa rapidesa d’acció, que sempre hi passi alguna cosa i no es dediqui massa temps
a la descripció

16. ELECCIÓ DEL CONTE
 Alguns d’aquests contes poden ser: “El tabalet”, “El caragol i l’herbeta de poliol”,
“Els tres porquets”, “La rateta que escombrava l’escaleta”, “Els tres porquets”,
“La Rínxols d’or”, “Les set cabretes”, “El patufet”, “Els músics de bremen”...
 S’ha escollit el conte de “La rateta que escombrava l’escaleta” com a eix
vertebrador i motivador de la proposta d’intervenció .
 S’ha fet recerca d’aquest conte popular en diferents editorials tenint en
compte:
 Claredat de les imatges.
 Aparició de totes les seqüències explicades
 Baldó, E., Gil, R. I Soliva, M. (2010). La rateta. Barcelona: Barcanova

17. ACTIVITATS
S’han dissenyat per tal de treballar els diferents aspectes lingüístics i
funcions del llenguatge tot prioritzant en aquells aspectes que es
creu més pertinent a partir de les necessitats de l’alumnat valorat.
Es parteix de diferents tipologies d’activitats:
Tractament més global dels diferents aspectes lingüístics (explicació del
conte, conversa col.lectiva...).
Tractament més específic d’algún aspecte lingüístic (estructuració de
frases...).
Per aquest motiu no totes es duran a terme de la mateixa manera:
Agrupament heterogeni
Agrupament homogeni
Parelles

18. ESTRUCTURACIÓ DE LES ACTIVITATS

19. FASE 1
Annex
1
Annex
2

20. FASE 2

21. FASE 3
Annex
3

22. Annex
4
Annex
5

23. Annex
6
Annex
7

24. Annex
8

26. AVALUACIÓ
Avaluació continuada al llarg del desenvolupament del
programa.
Es valorarà el nivell d’assoliment dels objectius específics
proposats.
Es reformularan, si cal, les activitats proposades.

27.
Departament d’Educació. (2004). L’Ús del llenguatge a l’escola. Propostes d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
MONFORT, M. I JUÁREZ, A. (2013). El niño que habla: el lenguaje oral en preescolar. Madrid: CEPE
SÁNCHEZ CANO, M. (2009): La conversa en petits grups a l'aula. Barcelona: Graó
SÁNCHEZ CANO, M. (1999): Aprenent i ensenyant a parlar: Ajuda a la comunicació i al llenguatge a l'escola. Lleida: Pagés.
RESCHES M., SERRAT E., ROSTÁN R. I ESTEBAN M. (2010). Lenguaje y Teoría de la Mente: una aproximación multidimensional. Infancia y Aprendizaje,3, pp. 315-333.
Baldó, E., Gil, R. I Soliva, M. (2010). La rateta. Barcelona: Barcanova.
LÓPEZ, G. (2004). Enseñame a hablar: un material para la estructuració del lenguaje. Granada: Grupo Editorial Universitario.
Centre de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA). Recursos educatius. Consultat a: http://www.xtec.cat/creda-tarragona/
Xarxa telemàtica educativa de Catalunya. Consultat a: http://xtec.gencat.cat/ca/
ARASAAC. Portal Aragonés de Comunicación Aumentativa i Alternativa. Consultat a: http://arasaac.org/materiales.php

28. ANNEXOS
ANNEX 1
TORNA

29. ANNEX 2
TORNA

30. ANNEX 3
TORNA

31. ANNEX 4
TORNA

32. ANNEX 5
TORNA

33. ANNEX 6
TORNA

34. ANNEX 7
TORNA

35. ANNEX 8
TORNA