Comentari PAU de la Casa Kaufmann de F. Lloyd Wright.

1. Casa Kaufmann o Casa de la
Cascada

2. Fitxa tècnica
 Edifici: Casa Kaufmann (Casa de la






Cascada).
Autor: Frank (Wisconsin, 1867 –
Phoenix, 1959).
Cronologia : 1938.
Tipologia: casa unifamiliar.
Materials: formigó armat, pedra,
vidre i alumini.
Estil: organicista.
Localització:
Bear
Bun,
Pennsilvanià (EUA).

3. Obres del mateix autor:
Casa Robbie (1909). Chicago

4. Museu Guggenheim (1956-1959) Nova York

5. Biografia de l’autor
 Frank Lloyd Wright va treballar, entre els anys
1887 i 1893, al taller de Louis Sullivan, a Chicago.
No obstant això, en les seves primeres obres,
Wright es va adonar del perill que hi podia
haver en l’excés de racionalisme funcional del
seu mestre. Per aquest motiu va proposar una
arquitectura en la qual el més important era el
fet que la construcció havia de derivar-se
directament de l’entorn natural i relacionar-s’hi.
 Aquest plantejament permetia que els seus edificis estiguessin
en harmonia tant amb les necessitats de l’home com amb la
natura. Aquesta formulació va donar peu a l’anomenada
arquitectura organicista, que va tenir en Wright el representant
principal.
Sullivan i Adler: Auditorium Building (1885-1889) Chicago

6. Descripció formal
 La Casa de la Cascada consta de tres plantes, i es construeix a
partir d’una composició geomètrica de plans verticals de pedra
(murs i xemeneia) que s’oposen als plans horitzontals de
formigó (terrasses en volada). Aquests darrers s’equilibren
damunt la superfície rocosa i aconsegueixen que el conjunt
mostri una gran plasticitat estructural que, conseqüentment,
evoca la cascada que es troba justament a sota. Això potencia
l’asimetria entre l’horitzontalitat construïda i la verticalitat
natural.

7.  Els criteris que constitueixen la
lògica compositiva del conjunt
són
bàsicament
tres:
l’encreuament continu d’uns
volums damunt dels altres, la
manera de projectar l’edifici
des de l’interior cap a l’exterior,
i la integració de l’edifici en un
entorn natural determinat.
L’asimetria dels blocs, el
desplaçament dels volums i
dels pisos, responen a una
voluntat
figurativa,
però
reflecteixen
també
el
“desordre” orgànic propi de la
natura en la qual s’insereix.

8.  A l’interior, cada planta té una disposició totalment lliure, sense
cap estructura reguladora d’espais, de manera que s’adapta a
les necessitats concretes de cada zona .

9.  D’altra banda, l’ús del vidre a tots els angles i el fet que tots els
espais interiors s’estenguin al llarg de les amples balconades
cap el paisatge suposa fomentar una gran intercomunicació
amb l’exterior, que evita l’opacitat i la sensació d’estar tancat
dins d’una caixa hermètica.

10. Entorn i integració urbanística
 Establerta com una de les
premisses principals de
l’arquitectura organicista,
la integració de l’edifici en
l’entorn és total. Envoltada
d’arbres,
roques
i
cascades, la casa s’articula
per mitjà de diferents
nivells de voladís que
funcionen alhora com a
sostre i terrassa, de
manera que el resultat
sembla la reproducció
arquitectònica
de
l’escenari natural en el qual
s’integra.

14. Funció, contingut i significat
 La
Casa Kaufmann fou
encarregada per Edgar
Kaufmann amo d'uns grans
magatzems a Pittsburgh i es
va convertir en la casa dels
caps de setmana per a la
família des de 1937 fins a
1963.
 Quan el matrimoni Kaufmann va morir, Edgar Kaufmann Jr va
donar la Casa de la Cascada, juntament amb més de 600
hectàrees de terreny circumdant, a l'associació Western
Pennsylvania Conservancy.

15.  Pensada com a habitatge unifamiliar, la Casa Kaufmann encarna
les profundes conviccions de l’arquitecte nord-americà sobre la
unitat entre els éssers humans i la natura. Per aquest motiu,
aquest edifici és, sens dubte, la materialització d’un ideal de
l’arquitectura organicista: poder viure enmig de la natura sense
renunciar a les comoditats de l’arquitectura moderna, és a dir,
conjugar ecologia i progrés.

16. Models i influències
 Frank Lloyd Wright va assentar les seves bases constructives
en el Funcionalisme. La utilització de la planta lliure n’és una
bona prova, malgrat que també es va inspirar en els “ismes” i
en les pragmàtiques i senzilles arquitectures japoneses.
 El seu afany innovador el va dur a encunyar el terme
arquitectura orgànica, per mitjà del qual Wright pretenia unir
l’home, l’arquitectura i la natura, sense abandonar el concepte
de funcionalitat. En aquest context va introduir el concepte de
confort, en un intent de proporcionar als propietaris de
l’edifici totes les comoditats possibles, tal com es pot observar
en les importants innovacions que va fer en el camp de l’aire
condicionat, la il·luminació i els panells de calefacció.
Ludwig Mies van der Rohe: Casa Farnsworth (1946). Illinois

17.  Aquesta fusió de Funcionalisme i Organicisme també va ser
utilitzada per l’arquitecte Alvar Aalto, que va optar per la
integració de l’arquitectura en la natura i l’ús de la llum natural
per a la il·luminació dels interiors.
Alvar Aalto: Vil·la Mairea (1937-1940).