Fonaments i evolució de la multimèdia - PAC1

1. Fonaments i evolució de la multimèdia - PAC1
¿Què son els nous mitjans?
Josep Maria Sempere Coll

2. ¿Què son els nous mitjans?
Des de la meitat del segle XIX i durant bona part del segle XX la tecnologia dels
mitjans de masses i les tecnologies de processament de dades seguien trajectòries
paral·leles. Els nous mitjans son el resultat de la convergència entre aquestes dues
tecnologies.
Mitjans
de masses
Nous mitjans
Tecnologia
informàtica

3. Els principis dels nous mitjans
Segons la classificació feta per Lev Manovich, els nous mitjans cumpleixen cinc principis
bàsics:
1. Representació numèrica
2. Modularitat
3. Automatització
4. Variabilitat
5. Transcodificació
Els dos primers son axiomes i els tres següents depenen i s’extreuen a partir d’ells.

4. 1. Representació numèrica
Tots els objectes del nous mitjans (ja siguin nous o derivats de mitjans analògics) tenen
una codificació digital, i per tant:
- Estan descrits en termes matemàtics, de forma discreta i quantificable.
- Estan sotmesos a algoritmes matemàtics que permeten la seva modificació.
La digitalització es un procés pel qual les dades contínues es transformen en una
representació numèrica. Comprèn dues fases:
- Presa de mostres (les dades continues es transformen en discretes).
- Quantificació (S’asigna un valor numèric a cada mostra segons una escala predefinida).
EXEMPLE:
Una imatge digital es composa de dades numèriques, com pixels, escales RGB o informació del perfil de color. Mitjançant software
aquesta imatge pot ser modificada amb l’aplicació de diferents algoritmes matemàtics.

5. 2. Modularitat
Tots els objectes del nous mitjans presenten una mateixa estructura, de tipus modular.
Diferents objectes s’agrupen per generar una entitat global, però al mateix temps cadascun
d’ells no perd la seva identitat i pot estar, a la vegada, composat per altres objectes.
Qualsevol objecte pot ser modificat sense que això faci variar l’estructura global, tot i que
aquests canvis poden provocar que el seu comportament i funció siguin diferents del que
tenia inicialment.
EXEMPLE:
El codi font d’un programa informàtic es composa de diferents elements, independents l’un de l’altre, com poden ser imàtges, mòduls Java o
fitxers XML amb descripció estructural. Cadascun d’aquests elements es pot modificar sense que això afecti als altre o a l’estructura global del programa,
tot i que aquests canvis poden fer variar el comportament de l’aplicació quan aquesta s’executa.

6. 3. Automatització
La suma dels dos principis anteriors (representació numèrica i modularitat) permet que
els objectes dels nous mitjans puguin ser manipulats a través de processos automatitzats.
Aquests processos automàtics es classifiquen en dos tipus:
- Baix nivell: Si es realitzen a través de plantilles o algoritmes simples. L’automatisme
indica que s’ha d’arribar a A fent B, no cal que l’objecte interpreti aquesta ordre.
- Alt nivell: Si l’objecte, mitjançant IA (intel·ligència artificial) ha d’interpretar l’automatisme.
Donada la facilitat per crear objectes dels nous mitjans, l’’accés a la informació es casi tan
important com la seva propia creació. Es necessari crear algoritmes i programes que
ens permetin accedir de forma fàcil a tots aquests nous objectes.
EXEMPLES:
El canvi de color a l’exemple de l’esquerra seria un automatisme de baix nivell, ja que es pot realitzar amb una simple plantilla de Photoshop.
El videojoc de la dreta, en canvi, seria d’alt nivell, ja que l’ordinador hauria d’interpretar les accions que l’usuari introdueix a través d’un joystick, alhora
que controla els enemics que apareixen a la pantalla.

7. 4. Variabilitat
Un objecte dels nous mitjans pot tenir infinites variacions, com a conseqüència dels dos
principis anteriors. Petits canvis a un o diversos dels objetes que el formen serveix
per generar noves versions de l’objecte original (modularitat). I mitjançant el principi
d’automatització es poden generar moltes noves versions de forma ràpida i fàcil.
EXEMPLE:
La pàgina web Google Maps pot tenir diferents aspectes segons el dispositiu des del que s’està consultant. El servidor escull de forma
automàtica quina versió mostrar identificant el client, però el contingut resultant es el mateix (amb una interfície diferent) segons si visitem la
pàgina des d’un ordinador o un telèfon mòbil.

8. 5. Transcodificació
Els nous mitjans tenen dues capes:
- Cultural: Tot i la seva digitalització, els nous mitjans continuen tenint una estructura que
manté el sentit pels éssers humans.
- Informàtica: Segueix els principis que regulen els ordinadors. Evoluciona al mateix temps
que ho fa el propi software.
La transcodificació cultural pot provocar que la capa informàtica acabi alterant la capa
cultural dels mitjans.
EXEMPLE:
Programes de xat com MSN Messenger o Skype son exemples de transcodificació en noves formes de comunicació.
La capa cultural es la paraula o la imatge, i la informàtica les diferents opcions que ens ofereix el programa informàtic.

9. Que NO son els nous mitjans
Manovich cita sis nocions populars sobre el que teòricament son els nous mitjans, però que segons el seu punt de
vista son incorrectes, citant exemples que contradiuen aquests axiomes:
1. Els nous mitjans son mitjans analògics transformats a digitals. No son continus, son discrets.
El cinema ja estava basat en el mostreig del temps, lo permetria calificar-lo com discret.
2. Tots els mitjans digitals comparteixen el mateix codi digital, representat per la mateix màquina.
El cinema ja mostrava diferents elements (imatge, text i so) a través d’una única màquina (el projector).
3. Els nous mitjans permeten l’accés aleatori. Es pot accedir a qualsevol element a la mateixa velocitat.
El cinema ja oferia la possibilitat als muntadors d’accedir de manera aleatòria a qualsevol fotograma.
4. La digitalització comporta obligatòriament una pèrdua d’informació.
Una imatge escanejada amb ampliació pot oferir més informació i detall que si es mira la foto a ull.
5. Els nous mitjans poden ser copiats sense pèrdua d’informació ni degradació.
Per transmetre grans imatges a través d’internet, aquestes s’han de comprimir amb pèrdua (exemple: format JPG).
6. Els nous mitjans son interactius.
Moltes obres d’art clàssic ja requerien de la participació de l’espectador per interpretar l’abstracció.