2. LLEGIR POESIA
DOCUMENT PER AL DOCENT
Etapa/curs 1r i 2n cicle d’Educació Secundària Obligatòria
Àrea/ matèria Llengua catalana i literatura
Objectius -Familiaritzar-se amb el gènere líric.
-Potenciar la lectura en veu alta
Temporalització Al llarg del curs
Continguts -Génere líric.
-La poesia.
-La lectura en veu alta.
-
Competències -Competència en comunicació lingüística.
bàsiques -Competència cultural i artística.
-Tractament de la informació i competència digital.
-Competència per aprendre a aprendre.
-Autonomia i iniciativa personal.
-
Perfil de Alumnat d'Educació Secundària Obligatòria.
l’alumnat
Materials -Document de l'alumnat.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT
Fem una lectura silenciosa del poema, de manera que els alumnes que tinguin dubtes de
vocabulari els puguin solucionar mitjançant el vocabulari annex, demanant al professor o bé,
consultant el diccionari.
Un cop aclarits els dubtes, es passa a l’activitat proposada immediatament després del poema.
D’aquesta manera es fa una lectura més aprofundida. També exercitem la comprensió lectora i
podem introduir el concepte de figura retòrica que és un dels aspectes que es treballen vinculats a
GTEA (2011-2012) – Llegir poesia – Autoria: Raquel Miras 2
3. la poesia.
Demanar als alumnes quins són els adjectius que descriuen el que vol dir el poeta. Posar-los en
comú a classe. És interessant veure com són ells mateixos els que donen la clau per entendre el
poema. Té molta importancia que el professor els faci notar que són ells mateixos els que el
“desxifren”. És una manera de fer propera una cosa que potser els semblava que no ho era: la
poden entrendre, assaborir, explicar als altres.
Quan l’estudiant ja s’ha familiaritzat amb el text és el moment de començar a fer lectura en veu
alta. Insistirem en la importància de la lectura expressiva: farem notar signes de puntuació,
pauses, ritmes, cadències, pronúncia correcta, bona dicció, etc.
En una única sessió no és possible que puguin llegir tots els alumnes, per tant, caldrà fer-ho en
diferents sessions perquè tots llegeixin i tinguin l’oportunitat de comprovar com podem millorar dia
rere dia amb dedicació i esforç.
Aquesta primera sessió pot ser considerada per atendre qualsevol nivell o ritme d’aprenentatge, ja
que el grup en general ha d’estar atent a la lectura de la professora i a les explicacions que es fan
sobre el vocabulari. En qualsevol cas, de forma espontània es poden resoldre els dubtes i fer els
aclariments corresponents i necessaris.
En el cas que en el grup-classe hi haguessin alumnes nouvinguts que no poden seguir la
comprensió del poema, es facilita una bateria de poemes adequats al seu nivell per tal de poder
realitzar la mateixa tipologia d’activitats. La lectura en veu alta en aquests casos, no sempre
resulta profitosa, caldria veure les particularitats de cada noi o noia.
L’activitat es pot complementar amb la representació de cada estrofa amb un dibuix. Els alumnes
es poden organitzar per no repetir les mateixes estrofes i després fer una exposició mural a l’aula
amb el text acompanyant les obres dels nois i noies. Aquesta proposta és més adequada per al
primer cicle de l’ESO.
ADRECES D’INTERÈS
http://www.viulapoesia.com/
http://www.pocio.cat/
http://www.musicadepoetes.cat/
http://pissiganya.cat/
GTEA (2011-2012) – Llegir poesia – Autoria: Raquel Miras 3
4. DOCUMENT PER A L'ALUMNAT
INTRODUCCIÓ A LA POESIA
La poesia és l’art d’expressar idees mitjançant paraules disposades segons unes normes per
compondre versos. El poeta descriu, imagina uns sentiments, una fantasia, unes creences... amb
un joc de paraules ordenades i triades específicament.
En els seus orígens la poesia sempre s’acompanyava amb música i es transmetia oralment.
Precisament el terme lírica prové de la lira, instrument musical amb què els grecs acompanyaven
uns cants que entonaven a les festes.
Un poema és format per un nombre determinat o indeterminat de versos que s’agrupen en estrofes
i que aconsegueixen efectes musicals gràcies a la rima i al ritme.
Com hem de llegir un poema en veu alta
Llegir o recitar un poema o un text no és fer teatre sinó transmetre les emocions i els sentiments
amb naturalitat, com si ho diguessis, com si expliquessis un fet a un amic.
Amb la teva veu has de donar sentit a les paraules que llegeixes. Aquest tipus de lectura es diu
lectura expressiva. Abans que a totes les cases hi hagués una “tele”, la gent escoltava la ràdio,
que retransmetia novel·les radiofòniques, és a dir, “culebrots” que només es podien escoltar. Per
tant els autors havien de fer arribar als oients les emocions i els sentiments mitjançant la seva veu.
Quan fem una lectura expressiva hem d’imaginar-nos que és la nostra veu l’única cosa que
vehicula l’emoció i el sentit d’aquelles paraules, i per això cal comprendre’l molt bé abans de
llançar-nos a la lectura en veu alta, interioritzar allò que vol dir l’autor per tal de poder-ho expressar
nosaltres després. Per recitar un poema has de tenir present els aspectes següents:
•Vocalitzar els sons amb claredat.
•Respectar les pauses marcades pels signes de puntuació: comes, punts, punts i comes, punts
suspensius, signes d’exclamació, d’interrogació, etc.
•Entendre el sentit del text i expressar-ho mitjançant pauses, entonacions, modular la intensitat de
la veu segons el que necessiti el text.
•Trobar un ritme adequat, ni molt lent ni molt ràpid.
GTEA (2011-2012) – Llegir poesia – Autoria: Raquel Miras 4
5. ACTIVITAT: Lectura d’un poema de J.M. de Sagarra
“Entre les barques quan passa l’amor”
Llegeix detingudament el poema i resumeix amb adjectius allò que s’hi diu sobre l’amor a
cada estrofa. Vols fer un dibuix inspirat en una de les estrofes?
Cançó de rem i de vela nº XII
Entre les barques quan passa l'amor,
no duu la fúria de crits ni besades,
l'amor que passa a la vora del mar,
és blau verdós i flexible com l'aigua.
Entre les barques quan passa l’amor,
no s’ha vestit de passades molt llargues,
l’amor que passa a la vora del mar,
curt refilet de pinsà i cogullada.
Perquè a la platja hi arribi l'amor,
hem de tenir una miqueta de calma,
i una gavina pel cel adormit,
una gavina i una aigua ben blava.
Perquè a la platja hi estigui de grat,
ni una estrelleta li amagui la cara;
l’amor que passa a la vora del mar,
va sospirant per les nits estrellades.
L'amor que passa a la vora del mar,
vol que tot just es bellugui la barca,
vol a la vela una mica de vent,
però té por de sentir les onades.
GTEA (2011-2012) – Llegir poesia – Autoria: Raquel Miras 5
6. Vol una galta que es deixi besar,
però que hi posi una certa recança;
l'amor que es diu a la vora del mar,
és un amor de molt poques paraules.
Amor d’estrella que apunta en el cel,
amor tranquil si agonitza la tarda,
ran de la cara se’ns gronxa l’airet
i el cant del grill ens arriba a la platja.
Entre les barques quan passa l'amor,
no vol ni plors ni gemecs ni rialles,
l'amor que passa a la vora del mar,
és un sospir que batega com l'aigua.
Que si per cas hi ha una punta de grop
si xiscla el vent, i si trona, i si llampa,
l’amor que passa a la vora del mar
esporuguit va fugint de la platja.
Cançons de rem i de vela, Josep Maria de Sagarra
Vocabulari
Refilet: cant
Pinsà i cogullada: ocells petits
Estigui de grat: estigui bé
Posi una certa recança: li sàpiga una mica de greu
Grop: tempesta
Esporuguit: espantat
GTEA (2011-2012) – Llegir poesia – Autoria: Raquel Miras 6
