Adaptacions i versions

1. LES ADAPTACIONS LITERÀRIES
__ Adaptacions i versions com a recurs didàctic __
Què és la literatura?
És el resultat d’una relació entre els sistemes socials, lingüístics, tècnics i educatius
que formen una cultura.
Per tant, existeix la intenció de divulgar la literatura de manera oral o escrita, a més
existeixen autors que la reescriuen per tal de que hi puga estar a l’abast de tothom.
Les formes de la reescriptura:
- Transformació simple o directa: consisteix en dir el mateix d’una altra manera.
- Transformació indirecta: consisteix en dir una cosa semblant de manera
pareguda, com imitació.
Diferència entre adaptació i versió:
- Adaptació: transformació directa, però amb una finalitat en concret, ja que es
transforma per facilitar la lectura a un públic determinat.
Tipus d’adaptació:
o Supressió d’episodis o històries secundàries.
o Eliminació de frases i adequació del llenguatge.
o Substitució de narració per diàleg (o del mode indirecte pel mode
directe).
o Introducció d’elements familiars i propers al lector (personatges,
llocs, situacions) en forma d’afegits o continuacions.
o Resum de la història a partir dels moments principals.
o Transformació de la forma narrativa en dramàtica (amb acció directa
i diàleg) o poètica (amb musicalitat i ritme).

2. o Reescriptura burlesca o desmitificadora.
- Versió: transformació que afecta al seu codi genèric.
El que fa d’una obra literària una lectura possible a les aules:
Hipotextos productius:
Qualsevol tipus de text pot generar un altre text, els quals es poden diferenciar en
quatre grups, que són:
- Contes populars: afecta al mode de producció, transmissió i recepció.
- Clàssics de la literatura universal: referents que divulguen valors simbòlics,
literaris i culturals. Existeixen reescriptures per a acostar els clàssics a adults i
reescriptures dels clàssics per a xiquets i joves.
Extensió
determinada
Il·lustracions
Nombrosos
diàlegs
Autor/a
prestigiós
Narrada per
un dels
protagonistes
Relat
d'aventures
Proporcionar
plaerlector
Personatges
d'imaginari
col·lectiu

3. - Clàssics del gènere d’aventures: tracta d’augmentar el plaer i suprimir tot allò
que puga detindre el progrés de l’argument i l’acció.
- Clàssics de la literatura infantil: destinatari específic, ja que es tracta d’ajustar
el text al nivell de competència literària.
Però...
- ... i els clàssics medievals? Aquests no hi tenen tantes adaptacions per la
necessitat d’un lector específic per adaptar el text original. A més, es podrien
agrupar segons la relació que tinguen amb els quatre grups anteriors i formen
part del cànon literari de les cultures nacionals.
Adaptacions i educació. La funció social de les adaptacions.
- Intenció de gaudir, promoure l’hàbit lector i establir bases de l’educació literària.
- Divulgar coneixements i valors, tenint en compte el currículum.
- Donar a conèixer els clàssics.
- Fomentar el patrimoni cultural (lingüístic, literari i artístic).
Opinions sobre la conveniència de les adaptacions:
- 1ª opinió: les obres clàssiques s’han de respectar en tota la seua integritat fins
el moment en què la competència literària del lector/a ho permeta, sense
falsejar-les i tenint en compte la dificultat de la lectura.
- 2ª opinió: coneixement més primerenc del contingut, personatges,i mons creats
en aquestes obres adaptant el text i transmetre allò essencial del seu contingut
i els seus valors.
Deontologia de les adaptacions (condicions per què es complisca la funció
social educativa):
- No alterar el sentit de l’obra original.
- Ha d’assolir una elaboració literària.
- Ha de ser explícita la condició d’adaptacions, és a dir, indicant els criteris i
seguint amb els objectius proposats per l’obra original.

4. - L’autor de l’adaptació a de conèixer a fons l’obra original per tal de reescriure-la
correctament.
En l’actualitat:
- Es busquen noves formes d’adaptació literària. Per exemple: crear itineraris de
lectura, de manera que es puga optar por llegir els fragments essencials
seleccionats o per llegir, més avant, l’obra completa.