LES ARTISTES DE LA PLANIFICACIÓ TREBALL ESCRIT LECTOESCRIPTURA

1.
SINTESIS
DEL
ARTICLE:
Competència
escrita
en
la
educació
infantil
Assignatura:
Planificació
de
la
llengua
i
la
literatura
en
educació
infantil
Professor:
Jeròni
Mendez
Alumnes:
Les
artistes
de
la
planificació:
Carol
Bautista
Eguren
Cristina
Ferrando
Sánchez
Laura
Climent
Ribes
Miriam
Hipólito
Romaguera

2. Les
artistes
de
la
planificació
PER
A
COMENÇAR...
Partint
de
la
idea
preconcebuda
de
que
aprendre
el
sistema
d’escriptura
és
fonamental
per
a
poder
escriure
textos,
caiguem
en
un
plantejament
contradictori
amb
la
concepció
que
els
i
les
infants
de
la
nostra
societat,
abans
d’anar
a
l’escola
ja
tenen
coneixements
previs
ocasionats
de
manera
natural
a
causa
del
contacte
amb
el
seu
entorn
proper.
Este
coneixement
del
món
de
l’escrit
es
produeix
dins
d’un
procés
complex
i
gradual
al
llarg
del
temps,
per
això,
el
professorat
deu
trobar
la
manera
més
adequada
d’acompanyar
a
l’alumnat
en
aquest
procés,
tenint
en
compte
que
l’escrit
està
conformat
per
dos
aspectes:
per
una
banda
l’ús
dels
textos
o
els
gèneres
discursius
escrits
i
els
sistema
d’escriptura.
Una
forma
encertada
de
construir
una
metodologia
adequada
per
a
recolzar
l’alumnat
en
l’aprenentatge
de
l’escrit,
pot
partir
dels
diferents
teories
educatives
impulsades
per
autors
i
autores
amb
una
influència
més
que
demostrada
a
l’historia
de
l’escola.
Destaquem
ara
algunes
d’aquestes
teories:
Decroly:
iniciació
globalitzada
del
coneixement
de
la
lectura
i
l’escriptura
a
partir
de
la
frase
o
el
text.
Montessori:
començar
pel
coneixement
dels
sons
i
les
lletres.
Freinet:
connexió
entre
la
societat
i
l’escola
mitjançant
l’ús
d’eines
i
recursos
presents
en
la
vida
social,
com
periòdics,
correspondència,
llibres,
contes
i
altres
textos.
Vigotski:
ensenyar
el
llenguatge
escrit
d’una
manera
natural
i
en
uns
contextos
amb
significat.
Els
i
les
infants
haurien
d’aprendre
a
llegir
i
escriure
de
la
mateixa
manera
que
aprenen
a
parlar.
Una
proposta
que
recull
totes
aquestes
teories
a
l’aula
d’Educació
Infantil
és
la
introducció,
des
del
principi,
de
la
presència
i
ús
de
textos
escrits
i,
de
manera
progressiva,
el
plantejament
d’activitats
que
servisquen
per
a
l’aprenentatge
del
sistema
d’escriptura.
Des
que
naix
l’infant
es
troba
immers
en
un
món
de
comunicació.
Molt
prompte
els
xiquets
i
les
xiquetes
comencen
a
comprendre
les
funcions
particulars
que
la
lectura
i
l’escriptura
tenen
en
el
seu
grup
social.
Poc
a
poc,
van
observant
la
seua
utilitat
i
diversitat.
Tenint
açò
en
compte
i
pensant
en
una
classe
ordinària
d’educació
infantil,
apleguem
a
la
conclusió
de
que
les
experiències
amb
les
funcions
i
les
formes
d’escriptura
viscuda
pels
infants
en
els
primers
anys
de
vida
poden
ser
molt
distintes,
per
tant
és
necessari
fer
de
l’aula
un
entorn
ric,
vincular
a
la
societat
i
a
la
cultura
a
la
qual
pertany,
amb
l’objectiu
que
hi
haja
un
2

3. Les
artistes
de
la
planificació
bon
aprenentatge
de
lectura
i
l’escriptura
per
part
de
tot
el
nostre
alumnat
siguen
quins
siguen
els
seus
coneixement
previs.
D’acord
amb
aquesta
necessitat,
hi
ha
diverses
activitats
que
ens
poden
ajudar
a
aconseguir
aquest
clima
a
l’aula
incidint
en
l’aprenentatge
del
sistema
d’escriptura
en
un
marc
significatiu,
és
a
dir,
amb
un
plantejament
comunicatiu.
a) Escoltar
la
lectura
de
llibres.
Quan
llegim
en
veu
alta
contes
escrits
per
a
infants
que
encara
no
saben
llegar
i
escriure,
bé
a
casa
o
a
l’escola,
els
fem
descobrir
les
característiques
de
l’ordre
escriptural.
b) Inici
de
la
producció
de
textos
escrits.
Està
demostrat
que
abans
de
conèixer
el
sistema
d’escriptura
els
infants
són
capaços
de
diferenciar
alguns
gèneres,
de
tenir
expectatives
sobre
què
ha
d’aparèixer
per
escrit
en
funció
del
gènere,
i
fins
i
tot,
produir
textos
incipients.
*PROPOSTA
PER
A
DESENVOLUPAR
AQUEST
ASPECTE
A
L’AULA:
Producció
de
gèneres
discursius
escrits
a
partir
de
situacions
de
comunicació
en
que
es
presente
la
necessitat
d’escriure’ls.
c) Gèneres
discursius
com
a
instruments
mediadors.
Vincle
crucial
entre
els
processos
psicològics
i
el
seus
escenaris
culturals,
històrics
i
institucionals.
Els
gèneres
discursius
son
els
instruments
mediadors
per
a
la
comunicació
a
través
de
textos.
CARACTERÍSTIQUES
D’ALGUNS
GÈNERES
A
MODE
D’EXEMPLE
A
continuació,
explicarem
les
característiques
d’alguns
dels
diferents
gèneres
que
podem
utilitzar
en
un
aula
d’infantil.
♣ La
llista
L’ús
de
la
llista
és
molt
usual
en
el
dia
a
dia
en
tots
els
contextos
i
també,
a
l’escola.
Algunes
de
les
característiques
més
importants
de
les
llistes
són:
Presenta
ordenadament
i
amb
una
visualització
clara
els
diferents
elements.
Realitza
una
relació
d’elements
d’una
mateixa
categoria.
Ajuden
a
recordar
i
s’utilitzen
molt
en
la
vida
quotidiana.
3

4. Les
artistes
de
la
planificació
♣ La
carta
(variació:
targeta
postal)
Presenta
diverses
parts
com
lloc
i
data,
salutació,
contingut,
acomiadament
i
signatura.
Pressuposa
un
destinatari
i
una
intencionalitat
concreta.
El
llenguatge
ha
de
tindre
en
compte
el
destinatari
i
el
context.
Ha
de
tindre
una
presentació
formal.
En
la
modalitat
de
carta
justificada
es
demana
a
una
persona
la
justificació
d’alguna
cosa,
l’aparició
de
verbs
com
per
exemple
demanar,
necessitar
o
desitjar
i
de
connectors
com
per
exemple
perquè,
ja
que,
com
que,
etc.
♣ La
nota
Pressuposa
un
destinatari
i
una
intencionalitat
concreta.
El
llenguatge
ha
de
tindre
en
compte
el
destinatari
i
el
context,
però
d’una
manera
molt
lliure
i
més
senzilla.
Normalment,
consta
de
salutació,
contingut
i
signatura.
És
breu.
♣ La
recepta
de
cuina
L’estructura
consta
de
títol,
ingredients
i
instruccions
per
a
la
preparació.
La
informació
és
objectiva,
precisa
i
ordenada.
És
útil
l’ús
d’ordinals
i
de
cardinals
i/o
de
connectors
per
tal
d’assenyalar
la
seqüència.
El
text
pot
acompanyar
d’imatges
per
a
afavorir
la
comprensió.
Hi
apareix
vocabulari
referit
a
quantitats,
ingredients...
La
modalitat
verbal
pot
ser
imperativa.
♣ El
menú
L’estructura
és
primer
plat,
segon
plat,
postres
i,
si
es
vol,
la
beguda.
La
informació
ha
de
ser
objectiva,
precisa
i
ordenada.
Normalment
porta
una
indicació
del
dia
per
al
que
es
prepara
el
menú.
♣ El
relat
de
fets
o
d’experiències
verbals
Consta
d’una
situació
inicial,
una
successió
de
fets
i
un
final
que
constitueix
el
desenllaç.
Ha
de
referir-­‐se
las
protagonistes,
lloc,
temps,
fets
i
als
motius
de
les
accions.
4

5. Les
artistes
de
la
planificació
Ha
d’haver
un
ordre
cronològic
dels
fets.
Verbs
en
passat
utilitzats
en
primera
persona.
Ús
freqüent
de
preposicions,
conjuncions,
adverbis
i
connectors
temporals
en
els
quals
hem
d’evitar
la
repetició.
Expressió
de
sensacions
i
sentiments.
Relleu
del
punt
de
vista
i/o
subjectivitat
del
narrador.
Ha
de
tindre
un
títol.
Acompanyament
de
il·∙lustracions
o
fotografies.
♣ Les
notícies
És
similar
al
relat.
Verbs
utilitzats
en
tercera
persona.
Aparició
de
titulars,
fotografies,
peus
de
foto...
Menor
implicació
de
sentiments
i
sensacions.
♣ El
conte
Organitzats
en
una
estructura
en
la
que
hi
ha
diferents
pars
com
el
inici,
desenvolupament
del
conflicte,
resolució
d’aquest
i
situació
final.
Verbs
utilitzats
en
tercera
persona
i
en
passat.
Sol
haver
diàlegs
en
la
narració.
Ha
d’existir
una
coherència
en
l’ús
dels
temps
verbals.
Aparició
de
frases
fetes
en
el
començament,
durant
i
al
final.
La
portada
amb
el
títol,
el
nom
del/s
autor/s(es)
l’editorial
i
la
il·∙lustració
és
molt
important.
Tenen
una
atenció
literària.
♣ Els
poemes
i
redolins
Es
basen
en
la
melodia
i
el
ritme.
Tenen
una
intenció
estètica.
La
distribució
del
text
sobre
el
paper
ha
de
ser
l’adequat.
Hi
ha
elements
repetitius
que
solen
ser
interessants
per
als/les
infants
perquè
ajuden
a
recordar.
♣ Els
textos
explicatius
5

6. Les
artistes
de
la
planificació
Sol
tindre
la
seua
iniciació
en
infantil
en
els
llibres
de
consulta
com
diccionaris
o
enciclopèdies.
El
lèxic
ha
de
ser
precís
i
la
sintaxi
clara.
Ha
d’haver
ordre
en
l’exposició.
Sol
haver
apartats
i
subapartats.
Gran
ús
de
connectors.
Pot
emprar-­‐se
el
subratllat,
la
negreta,
etc.
Text
acompanyat
de
il·∙lustracions
o
fotografies
per
a
completar
l’explicació.
És
freqüent
l’ús
d’esquemes.
PROPOSTES
D’ACTIVITATS
PER
A
L’INICIACIÓ
EN
L’ESCRIPTURA
1) Identificar
coses
escrites
dins
del
context
del
xiquet
o
xiqueta
i
a
l’aula
és
parlarà
de
les
seues
funcions
i
formes
de
presentació.
2) Que
l’alumnat
ens
duga
de
casa
“objectes
portadors
de
textos
escrits”,
que
no
siguen
importants,
ja
que
mes
tard
a
l’aula,
seràn
utilitzats
de
maneres
diverses.
3) Ordenar
el
material
que
tenim
de
casa,
amb
l’ordre
que
ells
volen,
per
grandària
de
les
lletres,
però
on
esta
escrit
o
per
a
què
serveix,
açò
farà
que
els
xiquets
i
xiquetes
comencen
a
fer-­‐se
preguntes
sobre
el
text
escrit.
4) Ordenar
els
llibres
de
l’aula,
al
ser
llibres
molt
diversos:
contes,
llibres
de
poemes,
d’animals,
diccionaris,
etc.
L’alumnat
tindrà
que
fixar-­‐se,
en
indicis
diversos,
com
el
format,
les
il·∙lustracions,
la
presentació
del
text,
el
contingut
o
la
funció.
5) Llegir
en
veu
alta
escrits
que
puguen
ser
interessants
per
als
menuts,
que
no
siga
necessàriament
un
conte,
potser,
un
e-­‐mail,
una
felicitació
d’aniversari,
un
programa
d’un
espectacle,
etc.
6) Seguir
unes
instruccions
senzilles,
com
per
exemple
d’un
joc
o
d’una
recepta
de
cuina
senzilla,
amb
l’ajuda
del
ensenyant.
6

7. Les
artistes
de
la
planificació
7) Que
el
mestre
o
mestra,
escriga
davant
de
la
classe
textos
diversos
que
es
necessiten
a
l’aula
com:
El
nom
dels
xiquets,
invitacions
per
a
les
famílies
o
la
data,
per
a
que
l’alumnat
s’adone
del
propòsit
d’escriure,
i
col·∙labore
en
la
tasca.
8) Progressivament
animar
als
xiquets
a
que
comencen
a
escriure
algunes
coses
senzilles
com
el
seu
nom
per
a
deixar
constància
en
els
treballs
fets,
en
el
lloc
que
ocupen
a
l’aula
o
en
els
seus
objectes
personals.
Ajudant-­‐se
de
que
veuen
el
seu
nom
en
diferents
llocs
dins
de
l’aula
i
de
que
entenen
que
l’escriptura
es
important.
ACTIVITATS
I
RECURSOS
PER
A
ESCRIURE
Les
activitats
que
solen
ser
habituals
a
les
aules
dels
i
les
infants
són:
a) Escriptura
espontània:
Els
alumnes
escriuen
d’acord
amb
el
seu
nivell,
aprofitant
els
coneixements
que
tenen
sobre
el
sistema
d’escriptura
alfabètic
i
d’acord
amb
les
hipòtesis
que
manegen
dins
del
seu
procés
evolutiu.
A
més,
l’infant
manifesta
el
que
sap
en
cada
moment,
és
un
mitjà
idoni
per
a
la
intervenció
del
mestre,
el
qual
pot
interactuar
amb
l’alumne
mitjançant
estratègies
que
l’ajuden
a
avançar
en
l’aprenentatge
del
codi.
b)
Dictat
a
l’adult:
Constitueix
una
ocasió
excel·∙lent
per
a
la
producció
de
textos
i
reflexionar
sobre
el
codi,
per
a
parlar
sobre
com
s’ha
d’escriure.
c) Construcció
col·∙lectiva:
Consisteix
en
que
els/les
infants
facen
una
producció
escrita
de
paraules
i
altres
expressions
amb
la
participació
del
grup.
Mentre
un
xiquet/a
és
a
la
pissarra
escrivint,
els
altres
han
d’escriure
individualment
al
seu
paper.
Aquest,
recurs
es
pot
emprar
a
l’inici
de
l’aprenentatge
gràcies
a
la
cooperació
en
grup,
sempre
que
les
produccions
escrites
a
la
pissarra
queden
correctes
d’acord
amb
la
norma.
d) Còpia:
La
còpia
avui
dia
és
un
mitja
interessant
per
treballar
l’escriptura,
sempre
que
la
còpia
es
faça
dins
d’un
context
que
la
justifique
i
l’alumnat
siga
conscients
de
l’objectiu
que
es
persegueix.
7

8. Les
artistes
de
la
planificació
Per
exemple,
la
llista
dels
noms
dels
xiquets/es
de
la
classe
ha
d’estar
a
la
vista,
per
a
que
els
xiquets/es
alhora
d’escriure
el
seu
nom
en
una
fitxa
puguen
observar
i
copiar
el
seu
nom.
Aspectes
a
tindre
en
compte
quan
els
infants
s’inicien
a
l’escriptura:
1) L’observació
de
models
L’alumnat
necessita
tindre
a
l’abast
produccions
escrites
que
respecten
la
normativa.
L’ús
de
models,
tant
per
a
copiar-­‐los
com
per
a
contrastar
amb
les
produccions
pròpies,
seran
proporcionats
pel
docent
quan
considere
que
son
emprats
per
produir
l’aprenentatge.
2) Buscar
els
referents
Els
infants
fan
el
seus
aprenentatges
a
partir
del
que
ja
saben,
per
això
aprofiten
les
paraules
i
els
textos
que
ja
coneixen
com
a
referents.
Aquests
referents,
l’alumnat
els
fa
servir
com
a
models
ja
que
les
paraules
i
textos
estan
escrits
d’acord
amb
la
convenció.
3) La
construcció
del
repertori
propi
de
lletres
Cada
xiquet/a
elabora
progressivament
el
seu
repertori
de
lletres
a
partir
d’allò
que
més
l’interessa,
que
sempre
és
el
seu
nom
propi.
Per
això,
les
primeres
lletres
que
aprenen
solen
ser
les
del
seu
nom,
sobretot
la
lletra
inicial.
4) Cada
alumne
aprèn
al
seu
ritme
i
sense
un
ordre
predeterminat
Cada
alumne
aprèn
d’acord
amb
les
seus
capacitats
i
el
seu
ritme
evolutiu.
Per
això,
la
pràctica
permet
que
cada
infant
vaja
captant
les
lletres
i
comprenga
el
funcionament
del
codi
en
el
seu
conjunt.
A
més,
s’ha
de
tindre
en
compte
que
al
currículum
oficial
s’estableix
que
a
l’Educació
Infantil
no
és
obligatori
aprendre
el
sistema
d’escriptura
sinó
que
s’ha
de
permetre
l’aproximació
al
text
escrit.
5) El
tipus
de
lletra
en
el
primer
aprenentatge
El
tipus
de
lletra
que
els
infants
utilitzen
quan
s’inicien
en
l’escriptura,
s’ha
generalitzat
que
la
més
emprada
siga
la
majúscula
anomenada
“de
pal”,
formada
pels
traços
més
simples.
Aquest
tipus
de
grafia
és
l’adequat
per
la
seua
senzillesa,
ja
que
la
realització
de
lletres
minúscules
exigeix
una
major
maduresa
visomotora.
N’és
important
que
a
l’aula
hi
haja
un
abecedari
en
què
aparega
els
tres
tipus
diferents
de
grafia
(majúscula
“de
pal”,
la
minúscula
enllaçada
i
la
minúscula
d’impremta)
per
a
que
els
infants
puguen
consultar
les
equivalències
entre
les
grafies.
8

9. Les
artistes
de
la
planificació
6) Estratègies
d’intervenció
del
docent
El
mestre/a
ha
de
ser
un
receptor
que
interpreta
i
comprèn
els
textos
produïts
pel
alumnat
i
que,
si
convé,
els
completa
i
enriqueix.
En
lloc
de
resoldre
de
manera
ràpida
els
dubtes
i
els
errors,
els
farà
sugerències
a
mode
de
pregunta.
D’aquesta
manera,
es
pretén
provocar-­‐los
“conflictes”
que
siguen
capaços
de
resoldre
individualment
o
amb
l’ajuda
dels
companys/es.
Alguns
dels
exemples
d’estratègies
d’intervenció
són:
Reforçar
les
produccions
escrites
dels
alumnes
i
les
hipòtesis
utilitzades.
Llegir
en
veu
alta
el
que
ha
escrit
l’infant
de
manera
literal.
Observar
auditivament
la
producció
oral
de
la
seqüència
dels
sons
d’una
paraula.
Suggerir
un
esforç
nou
(per
exemple,
escriure
sense
mirar
el
model).
Induir
a
observar
un
referent
o
un
model.
Proposar
que
contrasten
la
pròpia
opinió
amb
la
d’un
company.
7) La
interacció
entre
alumnes
L’aprenentatge
de
l’escriptura
en
els
infants
prové
en
bona
part
de
les
activitats
compartides
que
realitzen
a
l’aula,
en
les
quals
es
mostren
les
produccions
escrites,
els
models
i
els
procediments
emprats,
a
través
de
la
interacció
amb
els
altres.
A
més,
la
conversa
a
l’aula
té
efectes
beneficiosos
sobre
les
habilitats
de
comunicació
i
d’argumentació
dels
infants
i
sobre
la
seua
capacitat
d’aprofundir
en
el
significat
de
l’escriptura.
Per
això,
és
important
recolzar
el
treball
cooperatiu
com
la
reflexió
autònoma,
ja
que
aquestes
han
de
coexistir
amb
la
presència
de
diferents
nivells
de
conceptualització
del
sistema
d’escriptura
a
l’aula.
8) L’autoavaluació
i
la
consciència
del
que
s’aprèn
Vigotsy,
va
teoritzar
que
en
el
desenvolupament
individual,
la
regulació
dels
aprenentatges
es
produeix
primer
de
manera
externa
i
després
interna.
Així
bé,
els
infants
inicialment
necessiten
que
un
mestre/a
els
diga
si
és
encertat
o
no
l’aprenentatge
en
qüestió
i
que
controle
els
processos
de
l’aprenent.
En
una
fase
posterior,
aquest
és
cada
vegada
més
crític
amb
la
pròpia
activitat.
Per
tant,
la
tasca
del
mestre/a
és
ajudar
a
l’alumnat
perquè
la
regulació
externa
passe
a
ser
interna.
9