1. Quèensdemanaria una persona
ambautisme?
20 puntsfonamentals.
Ángel Rivière(1996).

2. • Ajuda'ma comprendre. Organitza el
meumónifacilita'm que anticipi el que
succeirà. Dóna'mordre, estructura i no caos.

3. • No t'angoixisamb
mi, perquèm'angoixo. Respecta
el meu ritme. Semprepodràs
relacionar-te amb mi si
comprens les mevesnecessitatsi
la meva manera especial
d'entendre la realitat. No et
deprimeixis, el normal és que
avanciiemdesenvolupi cada
vegadamés.
Dóna'mordre, estructura i no
caos.

4. No emparlismassa, ni massa de pressa. Les
paraulessón "aire" que no pesa per a tu, però
poden ser una càrregamolt pesada per a mi.
Moltesvegades no són la millor manera de
relacionar-te amb mi.

5. • Comaltresnens, comaltresadults,
necessito compartir el
plaerim'agrada fer les coses bé,
encara que no
semprehoaconsegueixi. Fes-me
saber, d'alguna manera, quan he fet
les coses béiajuda'm a fer-les
senseerrors. Quantincmassaerrorse
msucceeix el que a tu: m'irritoi
acabo per negar-me a fer les coses.

6. • Necessitomésordre del que tu necessites,
méspredictibilitat en el mitjà que la que tu
requereixes. Hem de negociar
elsmeusritualsperconviure.

7. • Em resulta difícil comprendre el sentit de
moltes de les coses que emdemanen que
faci. Ajuda'm a entendre-ho. Tracta de
demanar-me coses que puguintenir un
sentitconcretidesxifrableper a mi. No
permetis que m'avorreixi o romanguiinactiu.

8. • No
m'envaeixisexcessivament. De
vegades, les persones
soumassa imprevisibles,
massasorolloses,
massaestimulants. Respecta
les distàncies que necessito,
peròsensedeixar-me sol.

9. • El que faig no és contra tu. Quantinc una
rebequeria o emcolpejo, si destrueixo alguna
cosa o emmoc en excés, quanm'és difícil
atendre o fer el que emdemanes, no
estictractant de fer-te mal. Ja que tinc un
problema d'intencions, no m'atribueixis
males intencions!

10. • El meudesenvolupament no ésabsurd, encara
que no siguifàcild'entendre. Té la
sevapròpialògicaimoltes de les
conductesquèdieu "alterades" són formes
d'enfrontar el món des de la meva especial
forma de ser ipercebre. Fes un
esforçpercomprendre'm.

11. • Les altres persones
soumassacomplicades. El meumón
no éscomplexitancat, sinó
simple. Encara que et
sembliestrany el que et dic, el
meumónés tan obert, tan
sensetaps ni mentides, tan
ingènuamentexposatalsaltres, que
resulta difícil penetrar en ell.
Novisc en una "fortalesa buida",
sinó en una plana tan oberta que
pot semblar
inaccessible. Tincmoltamenyscom
plicació que les persones que
usconsidereu normals.

12. • No emdemanissempre les mateixes coses ni
m'exigeixis les mateixesrutines. No has de
fer-te tu autista perajudar-me. L'autistasóc
jo, no tu!

13. • No solamentsóc autista. També sóc un
nen, un adolescent, o un
adult. Comparteixomoltes coses
delsnens, adolescents o adults a qui dieu
"normals". M'agrada jugar i divertir-me,
estimo elsmeus pares i a les persones
properes, emsentosatisfetquanfaig les
coses bé. Ésmés el que compartim que el
que ens separa.

14. • Val la pena viureamb mi. Puc donar-te
tantessatisfaccionscomaltres persones,
encara que no siguin les mateixes. Pot
arribar un moment en la teva vida en la qual
jo, que sóc autista, sigui la
tevacompanyiamajorimillor.

15. • No m'agredeixisquímicament. Si t'handit que
he de prendre una medicació, procura que
sigui revisada periòdicamentperl'especialista.

16. • Ni elsmeus pares ni jo no tenim
la culpa del que empassa.
Tampoc no la
tenenelsprofessionals que
m'ajuden. Noserveix de res
que usculpeuunsalsaltres. De
vegades, les
mevesreaccionsiconductes
poden ser difícils de
comprendre o afrontar, però no
ésper culpa de ningú. La idea
de "culpa" no produeixmés que
sofriment en relacióamb el meu
problema.

17. • No emdemanisconstantment coses per sobre
d'allò que sóccapaç de fer. Peròdemana'm el
que puc fer. Dóna'majudaper ser
mésautònom, percomprendremillor, però no
emdonisajuda de més.

18. • No has de canviarcompletament
la teva vida pelfet de viureamb
una persona autista. A mi no
emserveix de res que tu
estiguismalament, que et
tanquisi et
deprimeixis. Necessitoestabilitat
ibenestar emocional al
meuvoltantper estar
millor. Pensa que la teva parella
tampoc no té culpa del que
empassa.

19. • Ajuda'mambnaturalitat, sense
convertir-lo en una obsessió.
Per poder ajudar-me, has de
tenirelsteusmoments en què
reposes o et dediques a les
tevespròpiesactivitats. Apropa'
t a mi, no te'nvagis, però no et
sentiscomsotmès a un
pesinsuportable. En la meva
vida, he tingutmomentsdolents,
peròpuc estar cada
vegadamillor.

20. • Accepta'mcomsóc. No condicionis la
tevaacceptació que a deixi de ser
autista. Sigues optimista sense fer-te
"novel·les". Lamevasituaciónormalmentmill
ora, encara que per ara no tinguicuració.

21. • Encara que emsigui difícil comunicar-me o no comprengui
les subtilesessocials, tincfinsitotalgunsavantatges en
comparacióambels que usdieu "normals". Em costa
comunicar-me, però no solcenganyar. No comprenc les
subtilesessocials, peròtampoc no participo de les dobles
intencions o elssentimentsperillosos tan freqüents en la
vida social. La meva vida pot ser satisfactòria si és simple,
ordenada itranquil·la. Si no
se'mdemanaconstantmentinomésallò que mésem costa.
Ser autista és una manera de ser, encara que no sigui el
normal. La meva vida com a autista pot ser tan
feliçisatisfactòriacom la teva "normal". Enaquestes vides,
podem arribar a trobar-nos i compartir
moltesexperiències.