Xerrada de Bibiana Sans "El meu fill ja no m'explica res." FEAC Sant Ermengol

1. El difícil diàleg amb
els nostres fills
Col·legi Sant Ermengol Bibiana Sans Gener 2015
Psicòloga clínica

3. Com parlar-los per a que
els fills ens escoltin
Com escoltar-los per a
que els fills ens parlin

7. Escoltar i entendre el missatge des del punt de vista del
què parla, és a dir amb empatia. No cal que estiguem
d'acord amb el que l'altre està dient.
1) Identificar el missatge: Escoltar les seves paraules
explícites i percebre els seus sentiments, idees o
pensaments implícits.
2) Transmetre que l‟escoltem: Expressar amb les nostres
paraules el que l‟altre vol transmetre‟ns i demanar si ho
hem entès bé.

8.  Actitud: escolta, ajuda, empatia, acceptació de
sentiments, paciència.
 Llenguatge no verbal: postura corporal activa, contacte
visual, atenció exclusiva, gestos de confirmació, to de
veu i expressió facial adequats, silenci.
 Monosíl·labs: mmm, ja, sí, ajà, uau!
 Facilitadors breus: entenc, ja veig, explica-m‟ho, no em
diguis!, de veritat?, què interessant!, t‟agradaria parlar-
ne?, sembla que és molt important per a tu...

9.  Resumir el contingut i l‟emoció del missatge : “O
sigui, que el que m'estàs dient és...” , “A veure si
vaig comprendre bé...”
 Parafrasejar (resumir amb paraules pròpies):
“Llavors, segons ho veig, el que passava era que...”
, “Vols dir que...”
 Aclarir: “Estic en el cert ? “ , “És correcte?”

10. Enlloc de no admetre els sentimentsverbalitzar
els pensaments i sentiments

11. Enlloc de no considerar els sentimentsreconéixer els
sentiments amb paraules o interjeccions (“Oh”, “Vaja”, “Es
clar”, “Ja veig”...)

12. Enlloc d‟anar en contra del propi criteriacceptar
els sentiments i redirigir l‟actitud inacceptable

13. Enlloc de lògica i explicacionsconcedir desitjos
amb la fantasia

14.  Interrompre
 Donar consells
 Emetre judicis prematurs
 Rebutjar els sentiments
 Repetir exactament les seves paraules
 Forçar la conversa si no té ganes de parlar
 Respostes fredes
 Repetir crítiques que es fan ells mateixos

16.  “No sé si aniré a la universitat”
 Sembla que anar a la universitat et fa dubtar.
 Saps què seria fantàstic? Poder veure a través
d‟una bola de vidre com seria la teva vida si no
anessis a la universitat i com seria si hi anessis.
 “Per què tinc que ser jo qui surti a tirar la brossa?”
 Carai, sembla que això et molesta de veritat.
 No sembla que sigui el que més t‟agrada fer. Mira,
demà organitzarem torns, però ara mateix
necessito que ho facis.

17.  “Avui ha vingut un policia a parlar de drogues. Quin
pal! L‟únic que pretenia era espantar-nos.”
 Així creus que exagerava, que intentava espantar-vos
per a que us mantingueu apartats de les drogues.
 Em dona la impressió que preferiries que els adults
proporcionessin la informació directa a la gent jove i
que confiessin en que els joves prenguessin decisions
responsables.
 “No m‟importa la febre. Jo no penso perdre‟m per
res el concert.”
 És realment mala sort estar malalt precisament avui. Sé
que portes setmanes esperant-lo.
 Ho sé. Realment tenies moltes ganes d‟anar-hi. El
problema és que amb febre tens que quedar-te al llit.

18. Com parlar-los per a que
els fills ens escoltin
Com escoltar-los per a
que els fills ens parlin

21. 7%
93%
VERBAL
NO VERBAL

22. PASSIU ASSERTIU AGRESSIU

23. Si l‟altre progenitor és molt PERMISSIU:
 S„envien missatges i regles inconsistents als fills.
 Anul·la l‟autoritat de l‟altre progenitor.
 Es sobrecarrega a l‟altre (fa de “poli” dolent).
Si l‟altre progenitor és molt AUTORITARI:
 Genera rebuig.
 Pot generar i/o empitjorar els conflictes.
Si l‟altre progenitor és ASSERTIU :
 Les relacions són molt més fluïdes.
 Afavoreix que els conflictes amagats surtin, puguin ser
escoltats i per tant atesos i resolts.

25.  Descriure el que es veu o el problema:
Em resulta impossible pensar o parlar amb la
música tan alta.
 Descriure els propis els sentiments:
Em fan mal les orelles.
 Donar informació:
Una exposició freqüent al soroll intens pot afectar
l‟oïda de les persones.
 Dir-ho amb poques paraules:
La música!
Enlloc de donar ordres:”Baixa la música! Ja!”

26.  Oferir una opció:
Què prefereixes, baixar el volum o baixar-lo una mica
i tancar la porta de l‟habitació?
 Expressar valors i/o expectatives pròpies:
Crec que tindrem d‟adaptar-nos al nivell de tolerància
a la música forta de cadascú.
 Fer alguna cosa inesperada:
Posar-se les mans a les orelles, fer el gest de baixar el
volum, ajuntar els palmells de la mà en un gest
d‟agraïment.
 Escriure una nota:
La música potent mola a molta gent, però a les meves
orelles les posa com a paelles
Enlloc de donar ordres:””Baixa la música! Ja!”

27.  Retrets i acusacions
 Insults / Amenaces
 Victimisme
 Ordres
 Sermons moralitzadors
 Advertències
 Comparacions
 Sarcasmes
 Profecies

29. “M‟agradaria saber la teva opinió”
1. Esperar que les dues parts estiguin serenes.
2. Deixar que exposi el seu punt de vista.
3. Exposar el punt de vista propi raonadament.
4. Convidar-lo a buscar solucions consensuades.
5. Anotar totes les idees sense jutjar-les.
6. Elegir la que satisfaci als dos, concretant com
dur-la a terme.
“Gràcies per cedir en algunes coses que sé que són
importants per a tu”

30. En lloc d‟acusar o insultar, expressar el
que es sent o el que es desitja
“Jo em sento... quan... i m‟agradaria que...”

31. En lloc de tenir una gran xerrada sobre sexe o
drogues, busca petites ocasions per parlar-ne:
• A l‟escoltar la radio
• Al mirar la TV
• Al llegir una revista
• Al veure una pel·lícula
• Al llegir un diari
• A l‟escoltar música

33. Com parlar-los per a que
els fills ens escoltin
Com escoltar-los per a
que els fills ens parlin