EL RENAIXEMENTEL RENAIXEMENT
SeglesXV i XVISegles XV i XVI
♫♫ A Europa es produeix una renovacióA Europa es produeix una renovació
artística, científica i cultural.artística, científica i cultural.
♫♫ Ideal filosòfic: HUMANISME: L’home és elIdeal filosòfic: HUMANISME: L’home és el
centre de l’univers.centre de l’univers.
♫♫ Ideal estètic: CULTURA CLÀSSICA GREGAIdeal estètic: CULTURA CLÀSSICA GREGA
I ROMANA ( bellesa, equilibri, simetria iI ROMANA ( bellesa, equilibri, simetria i
proporció).proporció).
2.
ÉS L’ÈPOCA DEL’ESPLENDORÉS L’ÈPOCA DE L’ESPLENDOR
DE LA POLIFONIADE LA POLIFONIA
CONTRAPUNTCONTRAPUNT
Cada veu desenvolupaCada veu desenvolupa
la seva línea melòdicala seva línea melòdica
(independents rítmica i(independents rítmica i
melòdicament).melòdicament).
POLIFONIAPOLIFONIA
HOMOFÒNICAHOMOFÒNICA
Les veus es mouenLes veus es mouen
alhora i segueixen elalhora i segueixen el
mateix ritme però ambmateix ritme però amb
diferents notes.diferents notes.
3.
MÚSICA VOCAL RELIGIOSAMÚSICAVOCAL RELIGIOSA
Església catòlica:Església catòlica:
Formes musicalsFormes musicals
cantades amb polifonia:cantades amb polifonia:
♫♫ Missa: cants de laMissa: cants de la
missa.missa.
♫♫ Motet: a 2 o 3Motet: a 2 o 3
veus,breu i escrit en llatí.veus,breu i escrit en llatí.
Compositors:Compositors:
G.P.PalestrinaG.P.Palestrina
Tomás Luis de Victoria.Tomás Luis de Victoria.
Església protestantEsglésia protestant
alemanya:alemanya:
Forma musical cantadaForma musical cantada
amb polifonia:amb polifonia:
♫♫ CoralCoral
4.
MÚSICA VOCAL PROFANAMÚSICAVOCAL PROFANA
ÒPERAÒPERA::
Neix a finals delNeix a finals del
Renaixement a Itàlia,Renaixement a Itàlia,
Florència.Florència.
MADRIGAL:MADRIGAL: cantcant
polifònic de tema amorós,polifònic de tema amorós,
culte, molt expressiu iculte, molt expressiu i
estructura lliure.estructura lliure.
VILLANCET:VILLANCET: cantcant
polifònic, popular,polifònic, popular,
estructurat amb estrofes iestructurat amb estrofes i
tornada.tornada.
Cançoners: deCançoners: de
Medinacelli i el de laMedinacelli i el de la
Colombina.Colombina.
5.
MÚSICA VOCAL PROFANA:MÚSICAVOCAL PROFANA:
L’ÒPERAL’ÒPERA
Naixement de l’òpera a Florència a laNaixement de l’òpera a Florència a la
“Camerata fiorentina”.“Camerata fiorentina”.
Un grup d’artistes es van inspirar en l’anticUn grup d’artistes es van inspirar en l’antic
teatre grec i van crear l’òpera.teatre grec i van crear l’òpera.
1ª òpera de la història: “ORFEU” de1ª òpera de la història: “ORFEU” de
Claudio Monteverdi.Claudio Monteverdi.
Elements de l’òpera: recitatius, àries, cor iElements de l’òpera: recitatius, àries, cor i
parts instrumentals.parts instrumentals.
6.
““ORFEU” C. MONTEVERDIORFEU”C. MONTEVERDI
Orfeu és un personatge molt antic de la mitologia grega. Era “el cantor” per
excel·lència, el músic i el poeta. Amb les seves melodies encisava els éssers vius i
era capaç de commoure fins i tot els éssers inanimats. Orfeu interpretava
admirablement la lira i la cítara.
Orfeu i la seva dona estimada, Eurídice vivien feliçment.
Eurídice, un dia, va ser mossegada per una serp verinosa i va morir.
Aleshores, ella va ser traslladada al regne d’Hades, a l’Inframón, el món dels morts.
Orfeu, desesperat, va suplicar a Hades que retornés la vida a Eurídice. Orfeu
aconsegueix persuadir-lo gràcies als seus cants i al so de la lira.
Orfeu baixa a l’Inframón a buscar la seva estimada, però Hades, que s’ha enamorat
d’Eurídice, imposa una condició: Orfeu no es podrà girar mai a mirar Eurídice mentre
tots dos vagin abandonant el reialme dels morts.
Quan el viatge de retorn arriba quasi a la fi, Orfeu és envaït per un gran dubte:
Eurídice, és realment darrera d’ell? De cop, Orfeu es gira, mira Eurídice i s’hi vol
acostar. Orfeu no ha pogut resistir de girar-se.
Aleshores, Hades, implacable i inflexible castiga Orfeu a retornar al món dels
humans sense la seva estimada Eurídice.
7.
““ORFEU” C. MONTEVERDIORFEU”C. MONTEVERDI
Orfeu és un personatge molt antic de la mitologia grega. Era “el cantor” per
excel·lència, el músic i el poeta. Amb les seves melodies encisava els éssers vius i
era capaç de commoure fins i tot els éssers inanimats. Orfeu interpretava
admirablement la lira i la cítara.
Orfeu i la seva dona estimada, Eurídice vivien feliçment.
Eurídice, un dia, va ser mossegada per una serp verinosa i va morir.
Aleshores, ella va ser traslladada al regne d’Hades, a l’Inframón, el món dels morts.
Orfeu, desesperat, va suplicar a Hades que retornés la vida a Eurídice. Orfeu
aconsegueix persuadir-lo gràcies als seus cants i al so de la lira.
Orfeu baixa a l’Inframón a buscar la seva estimada, però Hades, que s’ha enamorat
d’Eurídice, imposa una condició: Orfeu no es podrà girar mai a mirar Eurídice mentre
tots dos vagin abandonant el reialme dels morts.
Quan el viatge de retorn arriba quasi a la fi, Orfeu és envaït per un gran dubte:
Eurídice, és realment darrera d’ell? De cop, Orfeu es gira, mira Eurídice i s’hi vol
acostar. Orfeu no ha pogut resistir de girar-se.
Aleshores, Hades, implacable i inflexible castiga Orfeu a retornar al món dels
humans sense la seva estimada Eurídice.