1. Modernisme europeu Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves

2. Modernisme

3. Història de l’art contemporani

4. Modernisme europeu (2a meitat segle XIX principi segle XX)

5. Índex Modernisme Modernisme ondulant Bèlgica - Víctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble - Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art Nouveau) França - Héctor Guimard: Castel Berenguer, les estacions Modernisme geomètric Gran Bretanya - Charles R. Mackintosh: Salons de té, Escola Art Glasgow Àustria - Otto Wagner: Metropolità de Viena, Estacions, Casa Majòlica, Caixa d’Estalvis - Olbrich: Edifici Seccesió - Hoffmann: Palau Stoclet Modernisme català i mallorquí Lluís Domènech i Muntaner: Editorial Montaner i Simón, Cafè-restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona, Hospital de Sant Pau, Palau de la Música, Casa de Lleó Morera, Gran Hotel Palma Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Martí Antoni Gaudí i Cornet: Faroles Plaça Reial, Casa Vicens, Finca i Palau Güell, Parc Güell, Sagrada Família, Casa Batlló i Casa Milà (La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal Astorga, Casa Botins Lleó, El Capricho Cantàbria, Reforma Seu Palma, Monestir LLuc

6. Europa a finals del segle XIX. Explosió de llibertat. Ruptura amb els estils dominants. Es desenvolupa en tres ciutats, principalment. Brussel·les. Viena. Barcelona. Modernisme

7. Inspiració en la naturalesa. Tendència a l’ús d’imatges femenines. Preferència de l’ornamentació curvilínia. Gran preocupació por fusionar la vida quotidiana amb l’art. Característiques

8. Bèlgica: Victor Horta França: Hector Guimard Viena: Otto Wagner Barcelona: Antoni Gaudí i Cornet Artistes principals

9. ANTECEDENTS: ARTS & CRAFTS WILLIAM MORRIS (Gran Bretanya)

10. Modernisme ondulant

11. Bèlgica

12. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (FAÇANA). PATRIMONI HUMANITAT. UNESCO, 2000.

13. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (FAÇANA). PATRIMONI HUMANITAT. UNESCO, 2000.

14. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (ESCALES)

15. VÍCTOR HORTA ESCALA CARRER PAUL EMILE , BRUSSEL·LES

16. VÍCTOR HORTA ESCALA CARRER PAUL EMILE , BRUSSEL·LES

17. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (INTERIOR)

18. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (INTERIOR I EXTERIOR)

19. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (FAÇANA). PATRIMONI HUMANITAT. UNESCO, 2000.

20. CASA SOLVAY (1892-1893). VÍCTOR HORTA (INTERIOR I EXTERIOR)

22. VÍCTOR HORTA

23. VÍCTOR HORTA

24. VÍCTOR HORTA

25. VÍCTOR HORTA

26. CASA DEL POBLE. VÍCTOR HORTA (FAÇANA). BRUSSEL·LES. 1899.

27. VÍCTOR HORTA

29. VÍCTOR HORTA

30. MUSEU VÍCTOR HORTA (FAÇANA). BRUSSEL·LES. PATRIMONI DE LA HUMANITAT. UNESCO, 2000.

31. MUSEU VÍCTOR HORTA (FAÇANA). BRUSEL·LES. PATRIMONI DE LA HUMANITAT. UNESCO, 2000.

32. VÍCTOR HORTA

33. HENRY VAN DE VELDE

34. CASA DE HENRY VAN DE VELDE

38. HENRY VAN DE VELDE

41. HENRY VAN DE VELDE

42. HENRY VAN DE VELDE

43. França

44. Entrada metro modernista

45. Dades de l’obra: Una de les boques de metro que ornamentaren les ciutats modernistes. Característiques que les situen en aquestes moviment: Les entrades de metro dissenyades pel modernisme són un clar exponent de l’afany de l’època per transformar la vida quotidiana en art. Dotada d’una composició de formes corbes i molt cridaneres al mateix temps que respon, totalment, a la funció de boca de metro. Comentari: Resulta fascinant i d’un gran encant trobar-se art en caminar pels carrers, realitzant una activitat tan quotidiana com pujar al metro. La idea que l’art es fusionés amb activitats i objectes quotidians és realment admirable, donat que caminar pels carrers, amb edificis totalment rectes i iguals, pot resultar monòton i fred, d’aquesta manera, una activitat quotidiana esdevé una contemplació de la bellesa i, a la vegada, un coneixement i gaudiment artístic. Entrada metro modernista

46. HÉCTOR GUIMARD

47. HÉCTOR GUIMARD

48. ESTACIÓ DE METRO DEL BARRI DE MONTMARTRE (1902). HÉCTOR GUIMARD

50. HÉCTOR GUIMARD

51. HÉCTOR GUIMARD

52. HÉCTOR GUIMARD

53. CASTEL BERANGER. HÉCTOR GUIMARD.

54. HÉCTOR GUIMARD

55. CASTEL BERANGER. HÉCTOR GUIMARD

56. CASTEL BERANGER. HÉCTOR GUIMARD

57. HÉCTOR GUIMARD

58. HÉCTOR GUIMARD

59. CASTEL BERANGER. HÉCTOR GUIMARD

60. HÉCTOR GUIMARD

61. HÉCTOR GUIMARD

62. HÉCTOR GUIMARD

63. Modernisme geomètric

64. Gran Bretanya

65. THE WILLOW TEAROOMS SAUCHIEHALL STREET. CHARLES RENNIE MACKINTOSH.

66. THE WILLOW TEAROOMS SAUCHIEHALL STREET. CHARLES RENNIE MACKINTOSH. El saló de Luxe en The Willow Tearooms mostra el mobiliari i disseny interior de Mackintosh i Margaret Macdonald.

67. ESCOLA D’ART DE GLASGOW (1897-1899). CHARLES RENNIE MACKINTOSH.

68. ESCOLA D’ART DE GLASGOW 1898-1909 CHARLES RENNIE MACKINTOSH

69. CHARLES RENNIE MACKINTOSH

70. CHARLES RENNIE MACKINTOSH

71. CHARLES RENNIE MACKINTOSH

72. ESCOLA DE SCONTLAND STREET EN GLASGOW. CHARLES RENNIE MACKINTOSH.

73. Àustria

74. ESTACIÓ DE METRO DE HOFPAVILLION. OTTO WAGNER.

75. ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influirà en la coronació de mig punt dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).

76. ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influirà en la coronació de mig punt dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).

77. OTTO WAGNER

78. EXTERIOR DE LA CASA MAJOLIKA. VIENA. OTTO WAGNER.

79. FAÇANA DE MAJOLIKAHAUS. VIENA. OTTO WAGNER.

80. DETALL DE MAJOLIKAHAUS. VIENA. OTTO WAGNER.

81. CAIXA POSTAL D’ESTALVIS DE VIENA. OTTO WAGNER.

82. PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.

83. EDIFICI SECESSIÓ. OLBRICH.

84. J. M. OLBRICH

85. J. M. OLBRICH

86. PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.

87. PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.

88. PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.

89. PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.

90. PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.

91. PALAU STOCLET. BRUSSEL·LES. BÈLGICA. JOSEF HOFFMANM. PATRIMONI HUMANITAT UNESCO 2009.

92. JOSEF HOFFMANN PALAU STOCLET

93. Imatges: Google i Flickr Assumpció Granero. www.slideshare.net Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) http://www.wikipediaenciclopedia libre sapiens.ya.com BIBLIOGRAFIA

94. quedearte.blogspot.com arteenlasculturas.8m.com www.artehistoria.jcyl.es www.artecreha.com http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat ciencias.sociales2006.googlepages.com BIBLIOGRAFIA

95. Modernisme europeu Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves