MODERNISME CATALÀ I MALLORQUÍ

Modernisme català i mallorquí Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves

Modernisme català i mallorquí

Modernisme Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves

Història de l’art contemporani

Modernisme europeu (2a meitat segle XIX principi segle XX)

Modernisme català i mallorquí (2a meitat segle XIX principi segle XX)

Índex Modernisme Modernisme ondulant Bèlgica - Víctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble - Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art Nouveau) França - Héctor Guimard: Castel Berenguer, les estacions Modernisme geomètric Gran Bretanya - Charles R. Mackintosh: Salons de té, Escola Art Glasgow Àustria - Otto Wagner: Metropolità de Viena, Estacions, Casa Majòlica, Caixa d’Estalvis - Olbrich: Edifici Seccesió - Hoffmann: Palau Stoclet Modernisme català i mallorquí Lluís Domènech i Muntaner: Editorial Montaner i Simón, Cafè-restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona, Hospital de Sant Pau, Palau de la Música, Casa de Lleó Morera, Gran Hotel Palma Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Martí Antoni Gaudí i Cornet: Faroles Plaça Reial, Casa Vicens, Finca i Palau Güell, Parc Güell, Sagrada Família, Casa Batlló i Casa Milà (La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal Astorga, Casa Botins Lleó, El Capricho Cantàbria, Reforma Seu Palma, Monestir LLuc

Europa a finals del segle XIX. Explosió de llibertat. Ruptura amb els estils dominants. Es desenvolupa en tres ciutats, principalment. Brussel·les. Viena. Barcelona. Modernisme

Inspiració en la naturalesa. Tendència a l’ús d’imatges femenines. Preferència de l’ornamentació curvilínia. Gran preocupació por fusionar la vida quotidiana amb l’art. Característiques

Bèlgica: Victor Horta França: Hector Guimard Viena: Otto Wagner Barcelona: Antoni Gaudí i Cornet Artistes principals

ANTECEDENTS: ARTS & CRAFTS WILLIAM MORRIS (Gran Bretanya)

LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER EDITORIAL MONTANER I SIMÓN. SEU DE LA FUNDACIÓ TÀPIES A BARCELONA.

És un edifici fet de maó vist i de ferro, ubicat en Barcelona. Té planta quadrada amb quatre torres. La decoració a base de ceràmica blanca i blava amb motius vegetals. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER CASTELL DELS TRES DRACS (1888, BARCELONA) o CAFÉ RESTAURANT DE L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE BARCELONA.

HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930). LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

Està realitzat amb maó vist, conté elements gòtics, i neogòtics, mossàrabs i d’estils arquitectònics germànics com la torre del rellotge. Es troba a Barcelona. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930).

PALAU DE LA MUSICA CATALANA (1905-1908) LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908) (PLANTA I ALÇAT) LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.

GRAN HOTEL, PALMA. LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER

JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRÀCIA. BARNA.

JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA MARTÍ O ELS QUATRE GATS.

CASA MARTÍ O ELS QUATRE GATS. JOSEP PUIG I CADAFALCH

CASA DE LES PUNXES (1905) JOSEP PUIG I CADAFALCH

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) FAROLES PLAÇA REIAL

ANTONI GAUDÍ CASA VICENS (1883-1888)

CASA VICENS (1883-1888) ANTONI GAUDÍ

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)

FINCA GÜELL. PALAU I ESGLÉSIA. ANTONI GAUDÍ.

PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) PARC GÜELL (1900-1910)

DETALLS PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ

EL DRAC. PARC GÜELL (1900-1910) ANTONI GAUDÍ

SAGRADA FAMÍLIA (1884- ). ANTONI GAUDÍ

Obra: La Sagrada Família (Gaudí)

Dades de l’obra: - Autor: Gaudí - Nom: La Sagrada Família - Data inici en 1883 Característiques que la situen en aquest moviment: L’obra mestra de Gaudí, que no va poder veure acabada. Plasma completament la naturalesa, en aquesta obra, i encargola de tal manera les formes que semblen arbres doblegant les seves branques. La façana està completamente coberta amb el màxim de detalls rompedors, és l’edifici per excel·lència que marca una altra època en el món de l’arquitectura. Comentari: No es tracta d’un edifici més, traspua tota la concepció de l’arquitectura, és una obra en si mateixa. Transmet el sentiment de què la natura és grandiosa i bella, i complicada a la vegada. Mirar-la produeix una sensació de menudesa, és com si tota la natura emergís en forma d’edifici per a mostrar-nos: “tan petits com som, i tan superior com és ella.” Obra: La Sagrada Família (Gaudí)

Ildefons Cerdà. Eixample de Barcelona

CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ

CASA MILÀ (1907-1910). ANTONI GAUDÍ

CASA MILÀ (1907-1910). ANTONI GAUDÍ (INTERIOR I DETALL)

CONVENT DE LES TERESIANES. ANTONI GAUDÍ

PALAU EPISCOPAL , ASTORGA (1889-1915)

LA CASA DELS “BOTINES”, LLEÓ

EL CAPRICHO. COMILLAS. CANTÀBRIA.

ANTONI GAUDÍ I CORNET Es tracta d’un edifici de planta rectangular que té adossada una torre d’estil persa, totalment revestida de ceràmica. La decoració uneix tots els elements: el cadiram, el maó, la forja i la ceràmica, amb motius que són els gira-sols. Està situada en la localitat càntabra de Comillas. El Capricho (1883)

SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUDÍ.

SEU DE PALMA. TORNAVEU ACTUAL. SEGONS REFORMA ANTONI GAUDÍ.

GRAN HOTEL, PALMA LLUIS DOMÈNECH I MONTANER

G R A N H O T E L LLUIS DOMÈNECH I MONTANER

G R A N H O T E L G R A N H O T E L LLUIS DOMÈNECH I MONTANER

Els arcs són lobulats . En la part inferior els arcs són de ferradura . Les columnes són de ferro . És pot considerar com premodernista per la datació i l’estètica historicista de caràcter neomudèjar . Els vitralls i l’ornamentació denoten la presència del modernisme en Mallorca. La construcció i el disseny del segle XIX. És troba entre la plaça de Cort i el xamfrà amb Jaume II i carrer Santo Domingo . L’edifici està format per una planta baixa i quatre pisos . A més, la casa està dotada d’una torre d’estil àrab . CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS

CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS

Construït durant la Renaixença catalana per un ajudant de Gaudí, Bellver. Edifici plurifamiliar de 5 plantes, en què la planta baixa està destinada al comerç, i presenta arcs de fusta de colors. La resta de plantes presenten finestres separades per columnes ornamentades de fusta. CAN CORBELLA. NICOLAU LLITERAS

Projectat per Gaspar Bennazar, utilitza principalment una estructura metàl·lica. Té tres plantes . El ferro permet la instal·lació de grans vitralls, els balcons amb baranes de ferro ondulades, produeixen dinamisme. Ceràmiques policromes i decoració vegetal i floral. Es troba devora de Can Forteza i és un obra, per a ús comercial dels magatzems . L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEÑAR

L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEÑAR Té elements modernistes de tendència vienesa . És l’edifici on per primera vegada es va utilitzar el ferro com element estructurador, així com per a la decoració. També va emprar el vidre . La decoració es bicroma amb maons vermells que alternen amb blancs . Destaca l’arc decorat per dins amb “ trencadís ”. Aquest motiu central de l’edifici, amb l’arc de mig punt, el tractament i la coronació del conjunt recorda l’ estació de metro Karlplatz de Viena , projecte d’ Otto Wagner .

ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influirà en la coronació de mig punt dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).

L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEÑAR

CAN CASSALLES I PENSIÓ MALLORQUINA (1908). FRANCISCO ROCA SIMÓ.

CAN CASSALLES I PENSIÓ MALLORQUINA

CASA CHAPA (1914). EN L’EIXAMPLA

MERCAT DEL BORN, BARCELONA (1873-1876). JOSEP FONTSERÈ I MESTRES, I JOSEP M. CORNET I MAS

Construït devora el llac artificial del Retiro, com un hivernacle per a plantes. La seva estructura és totalment de ferro, i està recobert de plaques de cristall. Recorda qualsevol palau de conte o de somni. És un obra de Ricardo Velázquez Bosco. EL PALAU DE CRISTALL (1887). MADRID.

“ PALAU DE CRISTALL”. MADRID. RICARDO VELÁZQUEZ BOSCO

L’autor és l’arquitecte Joaquín de Vargas Aguirre. Es tracta d’una planta rectangular amb quatre entrades principals. Edifici realitzat amb ferro fos i maó. Cal destacar els vitralls de les finestres. MERCAT CENTRAL DE SALAMANCA (1899-1909)

L’autor d’aquesta obra arquitectònica és el mateix que el del mercat central de Salamanca, Joaquín de Vargas Aguirre. En aquest cas, fou un encàrrec de l’industrial Miguel de Lis. La seva estructura és de ferro i destaquen les seves enormes vidrieres policromades i l’escalinata de l’entrada principal. Actualment és un museu d’Art-Nouveau. LA CASA LIS. SALAMANCA.

ESTACIÓ DEL NORD DE VALÈNCIA (1906-1917)

Fou construïda per Demetri Ribes. El seu estil ja és modernista. La seva estructura és metàl·lica, i la seva decoració combina la ceràmica, les vidrieres i la forja. És un edifici que encara avui té la mateixa funció, és l’Estació del Nord. ESTACIÓ DEL NORD DE VALÈNCIA (1906-1917)

MERCAT CENTRAL (1914). VALÈNCIA.

MERCAT DE COLOM (1914-1916).VALÈNCIA

Imatges: Google i Flickr Assumpció Granero. www.slideshare.net Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) http://www.wikipediaenciclopedia libre sapiens.ya.com BIBLIOGRAFIA

quedearte.blogspot.com arteenlasculturas.8m.com www.artehistoria.jcyl.es www.artecreha.com http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat ciencias.sociales2006.googlepages.com BIBLIOGRAFIA

MODERNISME CATALÀ I MALLORQUÍ

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to MODERNISME CATALÀ I MALLORQUÍ

More from Assumpció Granero

MODERNISME CATALÀ I MALLORQUÍ