1. g
J
.E
o
tt
tn
|!
r!
o
T'
o
G
!t
o
El Misteri d'Elx,
el drama assumpcionista
m6s antic d'Europa
sancaixaiP A I'edat moderna, entre els segles XVI iXVlll, Mestra del Patrrmoni Oral i lmmaterial de la
el teatre en valenci) entra en una etapa de Humanitat>.
kcrnrnnLrnr franca decaddncia. Les representacions pu-
NVALENCIANA
bliques en la llengua propia son escasses i Representacions per tot Europa
a banda del teatre humanistic *en llati, de La Festa o Misteri d'Elx 6s una representacio
RilN7 caire satiric i reduit a l')mbit universitari-, mariana, de culte a la Mare de Deu, d'origen
es digna de mencio la genesi d'un teatre medieval, que es representa tots els anys, els
<nacional> que no arriba a consolidar-se. dies '14 i 15 d'agost, a la Basilica de Santa
ffi Cal destacar, d'aquesta epoca, les tres far-
ses del Cortesano (1561), de Lluis de Mild, i
Maria d'Elx. Aquesta devocio es va estendre
per tot Europa entre els segles Xlll i XVll,
La Vesita, de Joan Ferrandis d'Herddia, totes amb diverses manifestacions que comme-
ffi{** bilingues. Tot i aixo, en l'irmbit religios, el moraven la mort i I'assumpcio al cel de la
teatre autocton conserva l'esplendor here- Mare de D6u. Les representacions dram)ti-
Levante
nmtnnnrat tm!
tada de I'dpoca medieval, amb gran diver- ques foren, sens dubte, els rituals m6s visto-
sitat de representacions al nostre territori -i sos d'aquella devocio insolita estesa per tot
ELq#MUNDO
tambe per tot Europa- en honor de la Mare el continent... Fins que el Concili de Trento
de Deu. Pero l'0nic drama assumpcionista va prohibir les representacions a l'interior de
d'aquella dpoca que ens ha arribat quasi in- les esglesies. L'unica que va poder continuar
tacte fins als nostres dies, i integrament en celebrant-se anualment va ser la del Misteri
valenci), es el Misteri d'Elx. Es per aixo que d'Elx, gracies a la butla que el papa Urb) Vlll
I'any 200'l la UNESCO el va declarar <Obra concedi I'any 1632 a la ciutat il'llcitana, i que
www.llegirenvalencia.org

2. ens ha permes, als valencians, de conseryar
el drama assumpcionista m6s antic d'Europa,
i en valenci).
Els origens del Misteri
Els origens de la Fesfa son tan misteriosos
com llegendaris. A principis del segle XVil,
l'historiador Cristofol Sanq els va situar amb
la conquesta cristiana de la ciutat d'Elx, l'any
'1265. Un segle mes tard, l'any 1717,losep
Anton, procurador general del Marquesat
d'Elx, va atrrbuir I'inici del Misteri a un fet fa-
bulos: I'any 1266, arribA a una platja d'Elx una
misteriosa <arca de les tres claus> que conte- la salmodia jueva i del cant grecorom)-, les
nia la imatge de l'Assumpcio i la consueta o polifonies renaixentistes i barroques i el colofo
llibre amb la lletra i la musica del drama. de les veus blanques dels xiquets, anomenats
popularment <els cantors de la Festa>. El dra-
Una escenificaci6 espectacular, ma es divideix en dos actes principals, la Ves-
A banda del contingut religios, de veneracio pra i la Festa.ToIs dos escenifiquen moments
a la Mare de Deu, dos son els eixos materials d'una gran vrstositat, com ara quan la Mare
que sustenten aquest espectacle litfrgic i fes- de Deu desitja reunir-se amb el Senyor, o quan sancaixaiP
tiu: Ia musica i la representacio dram)tica. E/ els jueus irrompen de sobte en la basilica amb
Misteri combina el cant gregorid -hereu de la intencio de profanar el cos, ja mort, de la ffictntnnLtnt
s'VALENC|ANA
Verge Maria i d'impedir-ne aixi la resurreccio.
Tot aixo, unit al marc incomparable en qud te
i. ... . ,.,r.,:... i ..:r....
lloc la representacio, a la decoracio ia la gran
RilAf
@E@
. r.. ..
. ....
r El drama assumpcionista, en honor a faramalla d'aparells i d'elements escenogra-
la Mare de Deu, es va estendre per fics que s'hi utilitzen (la mangrana, I'araceli, la
tot Europa entre
Se'n feien representacions a Umbria
els segles Xlll i XVll.
i
coronacio, el cadafal, I' andador, els diferents
espais de la basilica, etc.), contribueix a l'es-
ffi
a la Toscana (ltllia), a Franqa, itambe plendor d'una representacio dramdtica d'una "ff' HNErR,o
,m*r *uu^
i, bre. r, gran bellesa i fortes connotacions emotives,
,'. .a tsp.anya.:,a, euba 3,,{fqJ! d oJ ii.r so
tot, a l'antiga Corona d'Arago: Va- la qual cosa fa que siga especialment atractiva
Levante
tEgwstrlElr$anM'
lencia, Castello de la Plana, Tortosa, per al visitants, pero tambe per al public de la
Tarragona, Mallorca, lgualada, Santa mateixa ciutat.
ELtiiTMUNDO
Maria de l'Estany... Pero l'0nica que El Misteri o la Festa d'Elx 6s, a hores d'ara,
ens ha pervingut fins als nostres dies una de les manifestacions religioses i cultu-
rals mes genuines del poble valenci) i, alhora,
mes universal. Una joia 0nica i un simbol de
concordia i d'excel lencia civilitzada que ens
dignifica i identifica com a poble.

3. G
g
o
,5
G
c
q)
tr
f!
Eduard Escalante
i el sainet
eancaixa4P El sainet es una de les manifestacions liter)- El sainet transmet, des del punt de vlsta so-
ries mes prosperes de les nostres lletres del ciologic i sociolinguistic, les contradiccions
kcrNrRRLrrRr segle XlX. A mes, es tracta d'una de les for- que ens han caracteritzat als valencians des
SVALENCIANA
mes amb m6s dxit dins del gdnere teatral i de de fa segles. Linguisticament, escenifiquen
mes poderosa infludncia i perdurabilitat en el el transrt, per part de la societat urbana, del
f,lnf temps. Fins al punt que, encara ara, es pot bilinguisme diglossic al monolinguisme en
detectar la seua influencia en representaci- castell). Un proces que encara ara 6s vigent,
ons contemporanies. ja que en I'actualitat la substitucio linguistica
Es tracta d'una peqa humoristica dramatica s'ha estes a les comarques. Pero tots aquests
breu, en un acte 0nic i rimada, sotmesa a una fenomens, que els nostres dramaturgs del
elaboracio artistica sense grans pretensions XIX van mirar de reproduir a les sales tea-
ffi*m*"*
literaries, en qud es reprodueixen escenes de trals, van ser exposats en clau d'humor. Si no
la vida quotidiana protagonitzades per perso- f ora aixi, hauria sigut ben doloros i, probable-
Levante
@@@ natges que pertanyen a diferents estaments i ment, insostenible.
que lluiten, de les m6s diverses i pintoresques
EL,4$,MUNDO
maneres, per ascendir en l'escalafo social. Els saineters valencians:
Es aci on hi ha la clau del seu exit. La seua Eduard Escalante
presencia ha sigut constant entre els nostres D'entre els autors valencians que conrea-
dramaturgs, fins i tot autors de m6s gran vo- ren el genere del sainet, cal fer mencio de
lada, com ara Angel Guimera, sovintejaren Josep Bernat i Baldovi (Sueca, '1809-Valdn-
el genere i contribuiren , aixl, a dignificar-lo. cia, 1864), autor de L'aguelo Pollastre i El
www.llegirenvalencia.org

4. virgo de Vicenteta; Francesc Palanca i Roca
(Alzira, 1834-Valencia, '1905), que escrigu6
Dos gotes d'aigua i El secret de I'aguelo
entre altres obres, i, per descomptat i sobre-
tot, Eduard Escalante.
!
Eduard Escalante i Mateu (el Cabanyal,
;
'1834-Valdncia, 1895) obtingu6 el seu primer
gran dxit de public el 1861 amb Ia represen-
tacio del sainet F/ deu, el ddneu i el noran- social fictici, en qud els protagonistes, que pre-
ta. D'altres obres seues que cal destacar son tenien ascendir socialment, parlaven un caste-
El bou, la mula i I'angel bovo (1868), Bufar lli farcit de valencianismes. Justament aixo, la
en caldo gelat (1869), La Xala (1871), L'es- quasi absdncia de critica i la manca de morda-
caleta del drmoni (1874), Les xrquetes de citat, es el que alguns estudiosos han criticat
l'<entresuelo,, (1817), i aixi fins a un total de del conjunt de la seua obra dram)tica.
quaranta-set sainets. Les seues obres, ambien- El teatre d'Escalante es la millor represen-
tades als barris menestrals de Valdncia, conten taio valenciana del genere sainetistic. De fet,
histories amoroses senzilles protagonitzades Teodor Llorente, que avorria aquest genere te-
per personatges que pertanyien a classes so- atral per popularista i poc pretensios, va mos-
cials diferents i que, al capdavall, resolen el trar sempre un gran respecte pel dramaturg
<conflicte> amb un final felig. Escalante no del Cabanyal. No debades, era, entre tots els
pretenia canviar res, simplement retratava Ia sainestistes de I'epoca, el que tenia m6s pre- sancaixa4P
societat valenciana -capitalina, sobretot- de paracio cultural i el que millor va saber treba-
la seua dpoca. La critica que traslluien les se- llar aquest gdnere teatral tan caracteristic i tan ff ctutnnLtnt
S"VALENCTANA
ues obres no anava m6s enll) de les situacions present en la historia de la nostra literatura.
comiques que es desprenien d'un bilinguisme
Rn&f
ffi
,
.irtduafd.,Escalantg$;,na,i1g:d !aba:.,
,,.,. npq... e..., .b. a,.rdpoca1,.
;.xn1,
poble molt a prop de Valdncia i on 1g' ,
';til$; trtu uM
.
- .:,dneaia1,'est,- B6ilava'.ma1oftta.r.la{Re.Ilt
:1, ;;,
= {!g-
uuf.nliu. Es queda orfe molt promp-
Levante
tsSE$tEii&llslM
ELii:'MUNDO