SlideShare a Scribd company logo
1 of 16
Download to read offline
Us presentem el cicle Sons del Temps en la seva IV edició, i ens
    congratulem constatant que és tracta d’una programació estimada i
    desitjada per molts terrassencs i terrassenques.
    Aquest any tenim com a novetat la programació a l’església de Santa
    Maria, antiga Seu d’Egara, que acollirà un concert molt especial que
    servirà d’inauguració del cicle, i que estarà integrat per peces de
    compositores místiques medievals. El concert vindrà de la mà de
    l’Ensemble Scivias, un grup internacional que compta amb alguns
    components de la nostra ciutat. Aquest concert es portarà a terme el
    mateix dia que s’inaugurarà l’ exposició de pintura sobre seda “Una
    mirada mística”, de l’artista Muair (Mada Guerra) que ens aportarà la
    seva visió personal al voltant de la mística femenina al llarg de la història
    i que acabarà d’arrodonir aquesta experiència única.
    També podrem gaudir de les intervencions musicals d’artistes de gran
    alçada com el tenor Lluís Vilamajor, la cantant valenciana Mara Aranda
    i l’Ensemble Pelegrí, el clavecinista Jordi Reguant, la fortepianista Marju
    Vatsel o el contratenor Jordi Domènech. Una altra novetat serà la
    d’incloure per primer cop un espectacle de danses del barroc i rococó
    francès: “La belle dance”, una autèntica delícia que ens traslladarà a
    l’exquisida cort del Rei Sol. Enguany també estarem presents per primer
    cop en un altre espai patrimonial singular: la Sala Muncunill, amb el
    recital “Del desig…” basat en el cabaret musical de principis de segle
2   XX. I, com cada any, l’orquestra de la nostra ciutat, Orquestra de Cambra
    Terrassa 48, ens oferirà el concert de cloenda del cicle al pati del Gran
    Casino, un concert que sota el títol “Serenade” presenta un conjunt
    d’obres de gran bellesa i qualitat.
    Com és habitual el cicle ve acompanyat d’aquest catàleg que teniu a
    les mans i que recull el repertori i la informació bàsica del espais
    arquitectònics on es realitzaran els concerts. Tanmateix el catàleg ve
    il·lustrat amb imatges al·lusives als concerts que pertanyen al catàleg
    artístic i cultural terrassenc, una excel·lent eina per observar amb
    deteniment alguns aspectes del nostre patrimoni que, sovint, poden
    passar desapercebuts.
    Solament ens resta agrair l’esforç de totes les persones que han col·laborat
    en la realització d’aquest esdeveniment i la bona acollida del públic
    assistent. El seu amor per la música i pel nostre patrimoni fan possible
    que tots i totes podem gaudir any rera any d’aquest cicle. Bon estiu a
    ciutat!



    Amadeu Aguado i Moreno
    Regidor de Cultura
Ad Celes em Harmoniam
       t
 Música i Visions d’Hildegarda de Bingen
 i Herrada de Hohenburg
 SCIVIAS
 ROSAMARIA AGUADÉ, veu
 MARGARIDA BARBAL, veu
 ISABEL JUANEDA, veu
 SANTIAGO FIGUERAS, symphonia, campanes, cítola, tar
 El present concert se centra en la música
 de dues autores benedictines medievals:
 Hildegarda de Bingen (1098-1179) i Herrada
 de Hohenburg (c.1130-1195).
 Hildegarda de Bingen és una de les ments
 més fèrtils i originals de l’Edat Mitjana.
 Abadessa, mestra espiritual, mística,
 visionària, escriptora, compositora i
 científica, tingué a més a més la capacitat
 i el carisma per incidir en l’estructura
 profunda del panorama polític i religiós del
 segle XII. Se li coneixen més de 150
 composicions musicals repartides entre el                                             Hildegarda de Bingen
 recull titulat Symphonia armonie celestium                                                    (1098-1179)
 revelationun i el drama Ordo Virtutum.                                             Symphonia harmoniae celestium
                                                                                     revelationum, Columba aspexit
                                                                                                                                    3
 Herrada de Hohenburg va ser abadessa del                                                 i O virga ac diadema
 convent d’Odilenberg a Hohenburg (prop                                               Herrada de Hohenburg
                                                                                              (1130-1195)
 d’Estrasburg) des de 1167 a 1195. Es                                                      Hortus deliciarum
                                                                                      i Sol oritur occasus nescius
 considera autora de l’Hortus deliciarum,
                                                                                       Hildegarda de Bingen
 obra amb un fort caràcter pedagògic                                               O beata infantia (solo symphonia)
 elaborada per a les novícies que Herrada                                             Herrada de Hohenburg
 tenia al seu càrrec.                                                                     Veri floris sub figura
                                                                                           i Leto, leta contio
 El programa conclou amb dues composicions                                             Hildegarda de Bingen
                                                                                   Ave generosa, O vis aeternitatis
 del codex músical procedent del monestir                                           i Ordo virtutum (fragment)
 femení de Las Huelgas Reales (Castella), un                                      Anònim (Codex Engelberger 314)
 dels més extraordinaris exemples de la                                                Procedentem sponsum
                                                                                    de thalamo (solo campanes)
 música d’ús litúrgic a Europa, ara ja dins de                                        Herrada de Hohenburg
 l’Ars Nova.                                                                           Primus parens i hominum
                                                                                         Codex de Las Huelgas
                                                                                          (s.XIII) Ex illustri i
                                                                                         Maria,Virgo Virginum
 Divendres 15 de juliol, a les 20:30h
 Església de Santa Maria.
 Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere.
 Plaça del Rector Homs, s/n
 A l'espai on avui s'aixeca l'església romànica de Santa Maria, construïda entre els segles XI i XII i consagrada l'any 1112, és
 on es trobava la catedral que presidia el conjunt episcopal d'Ègara al segle VI. Per evocar l'edifici original, hauríem d'imaginar
 un edifici molt més gran del que indiquen les dimensions de l'edifici actual. La capçalera de l'església és la part més antiga
 de l'edifici ja que pertanyia a l'antiga catedral del segle VI i en lloc de ser enderrocada com la resta, es va mantenir tal com
 era, integrant-se en la nova església romànica. Els murs d'aquest absis, els pilars que el sustenten i les tres finestres que donen
 llum a l'altar, són un extraordinari exemple d'arquitectura cristiana del segle VI. Les pintures murals són les originals , úniques
 a tota Europa en la seva categoria, presenten un conjunt d'escenes religioses i cristològiques. També cal destacar al sol del
 creuer els vestigis d'un baptisteri del segle IV, fragments d'un mosaic del segle VI i les pintures murals romàniques de l'absidiola
 del braç sud del creuer amb la temàtica del martiri de Sant Thomas Becket.
La Belle Dance
     Música i danses del barroc i rococó francès
     TERESA ALVES, ballarina i directora
     PEIO OTANO, ballarí
     JORDI ARGELAGA, flautes i oboè
     JORDI REGUANT, clavecí


     La "Belle Dance" és la dansa que es balla
     a la cort francesa i a totes les corts d'Europa
     entre finals del segle XVII i principis del
     XVIII. Aquest estil és el fruit de l'evolució
     històrica de la dansa i també de l'interès
     molt especial d'un monarca per aquest art:
     Louis XIV. Des de la seva infantesa dedicà
     cada dia moltes hores a la pràctica de la
     dansa i intervingué sovint en Ballets de
     Cort. El títol de Rei Sol l'obtingué als quinze                         Des de França...
     anys gràcies a la seva actuació en el "Ballet                           Jacques M.Hotteterre (1674-1763)
     de la Nuit" (1653).                                                     Suite (instrumental)
                                                                             Antoine Pointel (1700)
     Aquest ballarí "amateur" va voler que la                                La Bourgogne, Airs de danse
                                                                             Michel Corrette (1707-1795)
     dansa assolís el mateix status i                                        Menuet (instrumental)
     independència que la Música,                                            Marin Marais (1656-1728)
                                                                             Le Menuet, Opéra d'Alcide,
     l'Arquitectura, la Medicina, etc., de manera
4    que va crear al 1661 l'Acedémie Royal de
                                                                             Joseph B. Boismortier (1689-1755)
                                                                             Sonata sesta (instrumental)

     la Dance. La "Belle Dance" és doncs la                                  Mirant cap a Itàlia...
                                                                             Marc-Antoine Charpentier (1643-1704)
     precursora de la dansa clàssica. El nom                                 La Chaconne d'Arlequin i Le Malade Imaginaire
     recent de "barroca" i "rococó" s'adoptà fent                            André Campra (1660-1744)
                                                                             La Forlana i Carnaval de Venise
     un paral·lelisme amb la música que                                      André Danican Philidor (1726-1795)
     anomenem de la mateixa manera i és un                                   Le Passepied i Suite de danses
                                                                             Arcangelo Corelli (1653-17134)
     exemple d'equilibri i simetria, com l'estil                             Suite “La Follia”, (instrumental) Op.5 n.12
     arquitectònic que el Rei Sol va escollir per                            Mirant cap a Espanya...
     al seu Palau de Versalles.                                              Jean-Baptiste Lully (1632-1687)
                                                                             La Pavanne des Saisons i Airs de Madame La Dauphine
                                                                             Martin y Coll (S.XVII)
                                                                             La Chacona i (instr) “Huerto ameno de varias flores”
                                                                             André Campra (1660-1744)
                                                                             Entrée Espagnole pour femme i L'Europe Galante
                                                                             An. s. XVIII
                                                                               Sarabande pour un homme
     Divendres 29 de juliol,                                                       Marais, Marin (1656-1728)
                                                                                    Les folies,d'Espagne
     a les 21:00h
     Pati de la Casa Alegre de Sagrera
     C/ de la Font Vella, 29-31
     Aquest edifici es va construir a començament del segle XIX. D'aquesta primera època es conserven pintures
     murals originals a les sales de la primera planta. Una reforma important duta a terme l'any 1911 el convertí
     en un model d'habitatge burgès industrial terrassenc, d'època modernista.
     El pati on es realitzarà el concert comprèn l'espai entre les dues ales de la casa i es tanca al nord amb una gran
     reixa de ferro forjat amb decoració de garlandes i roses que separa la casa de la resta del jardí. El paviment està
     format per un mosaic amb tessel·les de marbre de tres colors que configuren una lleugera decoració vegetal i
     la inscripció “SALVE” davant la reixa.
     Al centre del pati hi ha un sortidor amb una escultura d'un nen amb una oca.
     El jardí té forma trapezoïdal i és d'estil romàntic francès, amb un estany central, una gruta adossada al mur
     nord i uns quants bancs per a seure. Diversos caminals envoltats per parterres de gespa recorren el jardí. Prop
     de la porta d'entrada del carrer del Cardaire hi ha una exedra amb escalinates laterals. Originàriament les
     edificacions annexes feien la funció de celler, galliners, cotxera, casa dels masovers i magatzems diversos.
Romans i Kant Sefardies
      as    ikas
 La dona, custòdia de la tradició sefardí
 ENSEMBLE PELEGRÍ
 MARA ARANDA, veu i percussions
 JOTA MARTÍNEZ, cítola, viola de roda, guitarra morisca i llaüt otomà
 EDUARD NAVARRO, xirimia, dolçaina, tarota, gralla, sacs de gemecs, moraharpa i viola d’arc
 ABEL GARCÍA, saz i viola de roda
 JOANSA MARAVILLA, percussions d’Orient i Occident, llaüt medieval, saltiri

 L'any 1492 els reis cristians Ferran d'Aragó
 i Isabel de Castella decretaren l'expulsió o
 conversió de tots els jueus espanyols,
 partint més de 160.000 jueus cap a l'Imperi
 Otomà, Provença, el nord d’Àfrica, els estats
 Balcànics i també Itàlia i Holanda. A                                            El icono del judío
 principis del segle XVIII les colònies                                          (Csm 34 y Csm 77)
 sefardites de l’Est i Oest de la Mediterrània                                        El aguadero
                                                                          (trad.sefardí, Marroc-Turquia)
 constituïen dues cultures clarament                                                    Ixa mia
 diferenciades i independents: l'oriental                                       (trad.sefardí, Marroc)
                                                                                      Poco le das
 influenciada per Turquia i els Balcans i                                     (trad. Sefardi, Bulgària)
 l'occidental, per elements marroquins i                                          De hoy en este dia
 espanyols. Així és com roman fins als                                           (trad. Sefardí, Sofia)
                                                                                La reina Xerifa Mora
 nostres dies sempre en contínua evolució.                                     (trad. Sefardí, Marroc)
 Els jueus espanyols de la diàspora van                                                   Nani
                                                                               (trad. sefardí Bulgària)      5
 transmetre als seus fills el seu passat                                                Buzimis
 espanyol medieval: els costums, la música                                          (dansa búlgara)
 i la llengua, que de generació en generació,                                          Cavallero
                                                                              (trad. Sefardí, Turquia)
 per transmissió oral, es va conservar fins                                        Yo me levantaria
 els nostres dies adaptant-se als llocs on es                            (trad sefardi i andalusí, Marroc)
                                                                          Dezilde i El toro de Plasencia
 parlava.                                                                       (trad sefardí, Marroc)
 Actualment la comunitat jueva a l'Estat
 Espanyol és de15.000 membres, a més de
 milers de descendents de jueus conversos
 que desconeixen la seva ascendència.
 Conèixer i difondre aquests cants és
 conèixer la història del lloc que habitem i
 enriquir la nostra identitat humana i
 cultural.


 Divendres 5 d'agost,
 a les 20:30h
 Castell Cartoixa de Vallparadís
 C/ de Salmerón, s/n
 És un edifici original del segle XII que es va convertir en cartoixa
 els segles XIV-XV, quan es van configurar la sala capitular, el
 claustre i la capella. Fou restaurat durant els anys cinquanta i des
 del 1959 ha desenvolupat usos museístics.
 El castell conté la sala d'exposicions temporals del Museu de
 Terrassa i l'exposició permanent que mostra, cronològicament i a
 partir d'elements del patrimoni moble local, l'evolució del territori
 i l'ocupació humana de Terrassa i la seva comarca.
El Lied
     del Classicisme al Romanticisme
     LLUÍS VILAMAJÓ, tenor
     MARJU VATSEL, fortepiano
     El terme lied té una llarga història per als                                     Joseph Haydn (1732-1809)
     parlants germànics que s'inicia amb les                                                    Fidelity
                                                                                              Sailors Song
     cançons de trobadors del segle XII i continua                                       She never told her love
     mitjançant les cançons populars i els himnes                                    Wolgang Amadeus Mozart
                                                                                              (1756-1791)
     d'església fins a les cançons de protesta del                                     Fantasia en Re m. KV 397
     segle XX. Tanmateix, a Alemanya, l'època                                               per a fortepiano
     daurada de la cançó va ser durant el segle                                      Wolgang Amadeus Mozart
                                                                                        Dans un bois solitaire
     XIX. Els compositors alemanys i austríacs                                            Ridente la calma
     havien escrit peces per a veu i piano, abans                                    Abendempfindung i An Chloë
     però, va ser l'esplendor de la literatura                                                  II
     alemanya durant el Classicisme i el                                          Ludwig van Beethoven (1770-1827)
                                                                                         An die ferne Geliebte
     Romanticisme que va inspirar els compositors                                      Ludwig van Beethoven
     a posar música a la poesia i van fer créixer,                                        7 Variacions sobre
                                                                                         “God save the King”
     així, el gènere conegut com a Lied.                                              i WoO 78 per a fortepiano
     Els inicis d'aquesta tradició es troben en les                                  Franz Schubert (1797-1828)
                                                                                              An Sylvia
     cançons de Mozart i Beethoven, però va ser                                              Die Forelle
     Schubert qui va saber trobar un bon equilibri
     entre lletra i música, una nova integració de
     la música en el sentit de les paraules. Schubert
6    va escriure unes 600 cançons, algunes en
     seqüències o cicles de cançons, que expliquen
     una història.
     .




     Divendres 19 d'agost,
     a les 20:30h
     Església del Convent de les Josefines
     C/ Concili Egarenc, 22
     El convent va ser inaugurat el 19 de març de 1901 amb la finalitat que les Germanes de Sant Josep poguessin
     acollir als malalts sense recursos de la ciutat.
     La façana de l'edifici de paredat comú amb filades de totxana vermella, es manté en la línia de les construccions
     de Muncunill d'aquesta època, tot i que és més austera.
     L'única decoració de la façana són petites finestres geminades en forma d'arc realçat, que disminueixen de
     dimensió a mesura que augmenten d'alçària amb brancals de totxana vermella. L'església va ser construïda l'any
     1907 tot i que el projecte és de la mateixa data que el convent. Al seu interior el que més crida l'atenció són
     les voltes parabòliques, un signe de modernitat del seu temps que per aquells dies ja formava part del repertori
     habitual de Muncunill.
Del Desig...
 Música i poesia amorosa
 en un marc de cabaret
 MONTSE SOLÀ, soprano
 IMMA SANTACREU, piano
 ISIDRE SANTACREU, recitador i direcció escènica
 Us convidem a viure una experiència
 sensual, on música i poesia comparteixen
 el desig com a font d’inspiració, il·luminades
 per la tènue llum del cabaret.
 Presentem un programa eclèctic:
 compositors centreuropeus i poetes catalans
 i hispanoamericans dels segles XX i XXI,
 que en la seva col·laboració fan emergir les
 emocions a flor de pell… ens duen a
 cambres privades de dones voluptuoses,
 ens transporten a països de follia, pinten
 una imatge seductora, fins i tot poden fer
 ressonar l’atracció en la quotidianitat del
 dia a dia. Però també acompanyen el
 llambrec libidinós que pretén doblegar un
 esguard pur, mentre la desesperació esdevé
 l’últim camí d’un personatge davallat en la
 vida.                                                                                                               7
 Estem advertits: no es concedeixen                                            Agraïments: FRANCESC NEL·LO
 privilegis.



           PART I                                              PART II
           K. Weill                 M. Kagel                   I. Stravinsky           G. Aperghis
           YOUKALI                  RURAL BLUES (veu sola)     TANGO                   Récitation I (veu sola)
           M. Kagel                 F. Poulenc                 M.Noy                   A. Schönberg
           Rappresentazione Sacra La Dame de Montecarlo        Dia laborable       Cançons de Cabaret
           F. Poulenc                                          L. Berio            (Brettl Lieder)
           Improvisation Nr. 8:                                Dolce Cominciamento •Galathea
           homenatge a Edith Piaf                                                  •Gigerlette
           (piano sol)
                                                               L. Berio            •Der Genügsame
                                                               Avendo Gran Disío   •Liebhaber Mahnung
           Amb poemes recitats de: M.Torres, J.Margarit, P.Neruda, E.Satie, M.Noy i J. Gil de Biedma




Dijous 25 d'agost, a les 21:00h
Sala Muncunill
Plaça Didó, 3
La Sala Muncunill és una construcció de 1921 de l'arquitecte Lluís Muncunill Parellada, en honor del qual fou
batejat el nou espai expositiu municipal. Va ser construïda com a sala de tints de l'antic Vapor Amat. L'any 1940,
va ser objecte de la remodelació per part de Joan Baca i Reixach, que en reformà sobretot les llanternes de
ventilació. La darrera reforma és de l'any 1982, de Francesc Bacardit i Segués, que va rehabilitar la nau per
convertir-la en sala d'exposicions municipal.
Disposa de dos espais autònoms, l’EspaiDos, dedicat a projectes de curadors emergents, i l’esmentada Sala
Muncunill, que juntament amb la la Casa Soler i Palet conformen els tres espais expositius municipals.
Viate per l Europa
       g
                      del
     JORDI DOMÈNECH, contratenor
                                Barroc
     JORDI REGUANT, clavecí

     Programa inspirat en un seguit
     d'àries de recital i d'òpera amb
     diferents propostes al llarg d'un
     recorregut per l'Europa dels
     segles XVI, XVII i XVIII, és a dir,
     de finals del Renaixement fins
     ben avançat el Barroc.
     Per a situar-nos millor en la
     sonoritat adequada d'aquesta
     música, no hi ha millor manera, que sentir-la en la veu d'un contratenor i acompanyada
     d'un clavecí.
     Un contratenor és un cantant adult que canta amb el registre vocal més agut. El
     seu rang vocal equival al d'una contralt, mezzosoprano o (menys freqüentment)
     una soprano.
     .


8
              Des de França...                           Des d'Anglaterra...              Música Ibèrica...
              AIRS DE COURT                              Handel                           Antoni Soler
              Quand le grill chante                      Passacaille (instr.)           Fandango (instr.)
              Petit sein                                 L'escena d'Orlando (ària de la Juan Hidalgo
              Ma belle                                   bogeria)                       Peynándose estaba un olmo
              Vos mespris                                Henry Purcell
                                                         Groud (instr.)                   José Marín
              Des d'Itàlia...                            I attempt                        Ojos, pues me desdeñáis
              Monteverdi                                 An evening hymn                  José Marín
              Escena de l'incoronazione di Poppea        A new Groud (instr.)             No piense Menguilla ya
              (escena d'Ottone)                          Music for a while
              Alessandro Scarlatti                       Bess of Betlam
              Giù di Vulcan




     Dissabte 3 de setembre,
     a les 20:30h
     Església del Convent de Sant Francesc
     Plaça del Doctor Robert, 1
     El convent de Sant Francesc d'Assís, de frares menors recol·lectes, es va començar a construir l'any 1609 prop del
     Torrent de Vallparadís, i es va inaugurar l'any 1612.
     Els elements que s'han conservat del convent, a banda d'alguns espais del seu entorn, són el claustre i l'església.
     El claustre atorga a les restes de l'antic convent una especial rellevància i excepcionalitat, consta de planta quadrada
     amb planta baixa i dos pisos. A la planta baixa i sota les voltes d'aresta mostra vint-i-sis plafons ceràmics policroms
     de gran qualitat, fets entre 1671 i 1673. L'autoria d'aquests plafons s'ha atribuït al mestre escudeller Llorenç
     Passoles sota el patrocini del castlà del Castell de Terrassa Pere Fizes. L'església manté la seva fesomia original:
     planta rectangular amb capelles laterals, absis semihexagonal i volta de creueria. A banda de les interessant claus
     de volta policromades, l'església posseeix un parell de llenços originals ubicats a les capelles laterals, amb escenes
     de la vida del sant titular.
Serenade
 Una música “serena” per a un capvespre de
 finals d'estiu, a la fresca d'un pati encantador
 ORQUESTRA DE CAMBRA                                                                    W.A.Mozart (1756-1791)
                                                                                            Serenata nocturna
 TERRASSA 48                                                                                        -Allegro
                                                                                                   -Andante
 QUIM TERMENS, concertino-director                                                                -Menuetto
 amb el patrocini d'Unnim Obra Social                                                               -Rondo
                                                                                           E.Elgar (1857-1934)
 La Serenade o Serenata té els seus orígens en                                      Serenate per a cordes en mim op20
                                                                                              -Allegro piacevole
 les balades que cantaven els enamorats a mitja                                                   -Larghetto
 tarda sota les finestres de les seves estimades.                                                 -Allegretto
 Curiosament, el terme no deriva de "sera"                                                S.Barber (1910-1981)
                                                                                                Serenata op1
 (tarda), sinó de "sereno" (calmat, reposat).                                      -Un poco adagio/Allegro con spirito
                                                                                             -Andante con moto
 Durant el segle XVIII va gaudir de moltíssima                                                 -Allegro giocoso
 popularitat. S'interpretaven en festes i actes                                            A.Foote (1853-1937)
 socials, noces, actes cortesans etc… A partir                                          Serenata per a cordes op 25
                                                                                                -Praeludium
 del S. XIX la Serenata és tractada ja com una                                                       -Air
 obra de gran format pels autors més                                                            -Intermezzo
                                                                                                 -Romanze
 reconeguts, escrivint serenates de gran bellesa                                                  -Gavotte
 i categoria. Les serenates que presentem en
 aquest concert són un bon reflex de l'evolució
 que aquesta forma va experimentar des de
 finals del XVIII fins als inicis del segle XX.
                                                                                                                               9




 Divendres 9 de setembre, a les 21:30h                                                                 Hi col·labora:

 Pati del Gran Casino
 C/ de la Font Vella, 78
 És tracta d'una de les obres més eclèctiques de Lluís Muncunill i Parellada.
 L'edifici va ser inaugurat el 3 de juliol de 1921. Consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i jardí a la part posterior
 amb pista de ball a l'aire lliure. De l'interior destaca el vestíbul a doble alçada sostingut per columnes i il·luminat
 per llanterna i el saló de ball del primer pis. Les façanes, tant l'anterior com la posterior, presenten un estil barreja
 de classicisme i barroc, amb distribució simètrica. L'edifici va ser decorat amb gran sumptuositat, tant pel mobiliari,
 com per les làmpades, els objectes artístics i les pintures de Joaquin Vancells, els germans Viver…
 El moment de màxim esplendor de l'edifici va ser a partir de la postguerra, moment en el qual la burgesia de Terrassa
 el rehabilita incorporant les pintures del saló de ball, obra de Josep Obiols, els mosaics del pati fets per Santiago
 Padrós, la decoració dels salons i el restaurant.
 Pel seu saló de ball van desfilar alguns dels músics més brillants del segle XX. També va ser molt notable el seu
 intent de realitzar muntatges operístics en versions reduïdes i, en alguns casos, traduïdes al català.
Scivias
Ad Celestem Harmoniam Scivias és una formació vocal-instrumental especialitzada enespecial atenció a la
                      la interpretació en l'àmbit de la música medieval, amb una
                                                                                   la recerca, l'estudi i
     Concert Núm. 1 (pàg. 3)
                                   música de les compositores femenines. Integrat per especialistes en diverses
                                   branques, el grup ha cercat des dels seus inicis el màxim rigor històric, musicològic,
                                   filològic i interpretatiu. El present programa ha comptat amb la direcció musical
                                   de Catherine Schroeder (Centre de la Musique Médiévale de París), en el camp
                                   de la paleografia compta amb l'assessorament del prof. Juan Carlos Asensio
                                   (ESMUC), i en el filològic del Dr. Peter Dronke (Univ.Cambridge) i el prof.
                                   Joan Grimalt (ESMUC). Aquest programa ha rebut el suport del Consell Nacional
                                   de la Cultura i les Arts (CONCA) i de l'Institut Català de les Dones (ICD), i va
                                   ser presentat al Monestir de Sant Cugat el desembre passat. El grup compta a
                                   partir d'ara amb nombrosos compromisos, com la cloenda del Congrés de Teologia
                                   Femenina de Salamanca o la gira per Bèlgica dins el cicle cultural Ave Eva dedicat
                                   a la mística femenina medieval.


     La "Belle Dance"
     Concert Núm. 2 (pàg. 4)       Jordi Argelaga
                                   Estudià flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, graduant-
                                   se amb les màximes qualificacions. Perfecciona els seus estudis de flauta de bec
                                   amb R. Kanji i l'oboè barroc amb Ku Ebbinge i B. Haynes
                                   Ha format part del grup Ars Musicae de Barcelona, Diattessaron i Barcelona
                                   Consort i ha col·laborat també amb diferents formacions entre les que cabria
                                   destacar l´Escolania de Montserrat, Cor de Cambra del Palau, la Follia, S.E.M.A.,
                                   Pro Musica Antigua de Madrid, l´Ensemble des Nations, etc.
                                   Actualment és professor de flauta de bec de l'EMM Conservatori de Terrassa.

10                                 Jordi Reguant
                                   Premi d'Honor de clavicèmbal en el Conservatori Municipal de Barcelona.
                                   Ha col·laborat amb diverses formacions com La Capella Reial de Catalunya,
                                   Concertino d'Amsterdam, Dresdner Barocksolisten, Orq. de Cambra del Teatre
                                   Lliure, Orq. Sinfónica de la Comunidad de Madrid, Orq. Sinfónica de Granada,
                                   entre d'altres. I amb directors com J. Savall, E. Colomer, J. Pons, J. Casas, V.
                                   Pikaizen, P. Caó, Ros Marbà, i un llarg etc.
                                   És fundador i director dels grups Turba Musici (repertori medieval) i Capella
                                   Virelai (renaixement espanyol). Actualment exerceix la docència com a Professor
                                   de Clave, acompanyament i Música de Cambra a l'EMM- Conservatori de
                                   Terrassa.
                                   Teresa Alves
                                   Ballarina i coreògrafa especialitzada en Dansa Barroca Francesa. Comença la
                                   dansa clàssica a l'escola Joan Magrinyà. S'especialitza en dansa antiga a París, en
                                   el si de la companyia l'Éclat des Muses, amb Christine Bayle, Irène Ginger, Cecilia
                                   Gracio-Moura i en la companyia Ris et Danceries, amb Françoise Deniau, Béatrice
                                   Masin, Anna Yepes, etc. L'any 2006 crea la companyia "Barroc-ballet" amb
                                   l'espectacle "La Danserie de l'Arxiduc", en col.laboracio amb l'orquestra barroca
                                   "Vespres d'Arnadi", dirigida per Daniel Espasa.
                                   Peio Otano
                                   Des de la seva adolescència combina l'estudi de la dansa i la música. S'inicia amb
                                   la dansa tradicional basca (Associació Iruña Taldea) i perfecciona la seva tècnica
                                   amb la dansa contemporània (Cia. Tempomóvile). A partir de l'any 95 se
                                   submergeix de ple en la dansa històrica, constitueix a Pamplona el Taller de Dansa
                                   Històrica Erregelak. Ha coreografiat i/o produït diversos espectacles com "Le
                                   Basque", "Torneig de Amores" "Passatges Orgànics", "Festa del Rei de la Faba".
                                   Col·labora amb diferents companyies de dansa històrica. Actualment és Mestre
                                   de Dansa de Seises de la Catedral de Pamplona.
Mara Aranda
Dedicada a la composició i interpretació musical, influenciada per músiques d'arrel          Romansas i Kantikas
i antiga, és considerada ambaixadora de la cultura tradicional espanyola i la música             Sefardies
sefardí i una de les veus representants de la música mediterrània més internacionals.         Concert Núm. 3 (pàg. 5)
Ha fet concerts per tota Europa, Àsia i Espanya, amb diferents formacions.
Veu cantant en el repertori dedicat a la tradició trovadoresca al costat de l'Ensemble
Unicorn&Oni Wytars, col·labora, en el mateix sentit, amb Speculum Ensemble i
amb Capella de Ministrers en el seu repertori dedicat a Tirant Lo Blanch, posant
veu a les peces de l'antic Imperi Otomà. A més ha estat directora i cantant de
formacions com L'Ham de Foc i Aman Aman, amb més d'una vintena
d'enregistraments discogràfics de gran interès històric i musical.
Jota Martínez
Com especialista en viola de roda medieval i un dels seus intèrprets més destacats,
és col·laborador habitual en formacions tant de música antiga com Eduardo
Paniagua, Axivil, Ensemble Diatessaron o Capella de Ministrers, com de música
tradicional.
Eduard Navarro
Influenciat per la música tradicional, durant la infantesa, va estudiar llaüt en
diferents rondalles populars, violí en el conservatori i, posteriorment, dolçaina.
Autodidacta en multitud d'instruments tant de vent com de corda, gaudeix d'una
llarga trajectòria com professor d'aquest instrument.
Abel García
Intèrpret d'instruments medievals europeus com la viola de roda o provinents de
la tradició de la Mediterrània oriental com el saz. També és professor de guitarra
clàssica.
Joansa Maravilla                                                                                                        11
Multinstrumentista de percussions i instruments de corda orientals, medievals i
tradicionals, ha col·laborat amb diferents formacions tant de música antiga com
de músiques tradicionals des de 1990.
Lluís Vilamajó
Nascut a Barcelona, inicià els seus estudis musicals a l'Escolania de Montserrat i
després al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha estudiat cant amb
Margarida Sabartés i Carmen Martínez.
Actualment és membre de la Capella Reial de Catalunya, Hespérion XXI, ( dir.
J. Savall ), i de Al Ayre Español (dir. E. López Banzo ) i col.labora amb formacions                El Lied
com Le Saqueboutiers de Toulouse, Ensemble La Fenice, Ensemble Brroque de                       Del Classicisme al
                                                                                                 Romanticisme
Limoges, Il Fondamento amb els quals ha ofert concerts i ha efectuat enregistraments          Concert Núm. 4 (pàg. 6)
en diferents auditoris d'Europa, Estats Units, Mèxic i Israel. També ha estat director
de la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona. A més, és el
responsable de la direcció artística, amb Lambert Climent, del Coro Barroco de
Andalucía.
Ha actuat sota la direcció de S.Brotons, P. Cao, J. Casas, J. Prats, entre molts d'altres.
Marju Vatsel
Neix a Estònia. Realitza estudis superiors de piano en el Tallinna Konservatoorium
(Eesti Muusikaakadeemia) on també estudia clavicèmbal.
Interessada en l'estètica i la interpretació dels instruments de teclat històrics realitza
el Fin d'Etudes de clavecí en el Conservatoire National de Toulouse amb Jan
Willem Jansen i obtenint la Première Medaille d'Or en el Cycle Spécialisée.
Al mateix temps rep consells de Paul Badura-Skoda i cursa estudis especialitzats
de clave i fortepiano amb Olga Tverskaya i Pierre Hantaï, entre d'altres.
Ha actuat com a solista i membre de diversos grups de cambra i d'orquestres d'arreu
d'Europa. Ha fet diversos enregistraments dedicats a la interpretació de la música
de tecla del segle XVII al segle XIX interpretada amb criteris històrics.
És professora de fortepiano i de música de cambra en el Conservatori de Terrassa.
Montserrat Solà
                                SOPRANO. Nascuda a Lleida, estudia cant amb Ma. Dolors Aldea i obté el Títol
         Del Desig...           Superior de cant amb Menció d’Honor al Conservatori Municipal de Barcelona.
      Concert Núm. 5 (pàg. 7)
                                Amplia la seva formació a França i Alemanya.
                                Ha cantat a la Setmana de Música Contemporània de Girona, al Festival d’Òpera
                                de Butxaca de Barcelona, al Centro Culturale Della Banca d’Italia i al Teatro di
                                Marcello (Roma), al MACBA i a l’Auditori de Barcelona i a l’Enric Granados de
                                Lleida, així com l’Arsenal de Metz, entre altres.
                                En el camp de la música del nostre temps, sovint li han sigut confiades les estrenes
                                absolutes d’òperes i obres vocals de cambra.
                                Imma Santacreu
                                PIANO. Nascuda a Barcelona, ha estudiat al Conservatori Superior de Barcelona
                                amb MªJesús Crespo. Posteriorment, obté el Premi de Perfeccionament al
                                Conservatori Nacional de Versailles. Ha actuat en prestigiosos festivals: Acadèmia
                                de les Arts de Berlín, Centro Nacional de Arte Reina Sofia (Madrid), Auditori
                                de Barcelona... Rep el Primer Premi als concursos internacionals de la UFAM i
                                de la Fundació Léopold Béllan de París -ciutat on viu i treballa des de l’any 2002.
                                Isidre Santacreu
                                ACTOR I DIRECCIÓ ESCÈNICA. És arquitecte, dibuixant, fotògraf, actor i
                                ballarí, activitats totes elles enteses com a diferents mirades a un mateix concepte:
                                el lligam entre el temps, l'espai i la memòria.

     Viatge per l'Europa
         del Barroc             Jordi Domènech i Subiranas
      Concert Núm. 6 (pàg. 8)   CONTRATENOR. Nascut a Manlleu (Barcelona), estudia piano a l'Escola de
12                              Música de Vic, a l'Estudi Àngel Soler i al Conservatori Superior Municipal de
                                Música de Barcelona i cant a la Royal Academy of Music i a la Guildhall School
                                of Music and Drama.
                                L'any 1997 debuta amb l'Orfeo de Monteverdi per l'Òpera de Birmingham. Ha
                                interpretat nombrosos rols operístics i oratoris a importants teatres i sales de
                                concerts d'arreu d'Europa i per a importants esdeveniments musicals.
                                Durant la temporada 2000-2001, debuta al Gran Teatre del Liceu amb Giulio
                                Cesare in Egitto de Händel i al Teatro Alla Scala de Milà amb Tat'jana de Coghi
                                on retorna, el 2008, per cantar La Didone de Cavalli. Paral·lelament té una intensa
                                activitat d'oratori i concert.
                                Ha rebut premis de piano, composició i cant, com el Premi al millor contratenor
                                del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 1997.
                                Jordi Reguant / CLAVECÍ. (veure pàgina 10)
           Serenade
      Concert Núm. 7 (pàg. 9)   Orquestra de Cambra Terrassa 48
                                Amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa i de la Generalitat de Catalunya i el
                                patrocini de Unnim Obra Social per a totes les seves activitats. L'Orquestra de
                                Cambra Terrassa 48 està formada per instrumentistes de diferents indrets relacionats
                                amb l'activitat musical d'aquesta ciutat. Originada l'any 1987 i fundada en la seva
                                forma i filosofia actuals l'any 2000, el conjunt ha adquirit un nivell que l'ha portat
                                a guanyar el primer premi del I Concurs de Música de Cambra de Sant Mateu de
                                Castelló l'any 2003.
                                L'OCT48 ha realitzat concerts per tota la geografia catalana i per l'estat espanyol,
                                ha col·laborat en importants produccions simfònic- corals i ha fet enregistraments
                                pels segells Ars Harmònica, Ma de Guido la Corporació Catalana de Ràdio i
                                Televisió. Destaquen també col·laboracions amb directors com Laszlo Heltay,
                                Josep Vila, Mireia Barrera, Xavier Puig o Pep Prats, solistes com Mireia Pintó,
                                Gerard Claret o Ashan Pillai, i agrupacions com la Coral Cantiga, Coral Sant
                                Jordi, el Cor de Cambra de l'Orfeó Català i Kimbala Percussions, entre d'altres.
EXPOSICIÓ:

Una Mirada Míst
              ica
 Pintura sobre seda de Muair (Mada Guerra)
 "A l’Esperit Femení, que genera i preserva la Vida i
 especialment a totes les dones que ens han precedit, les
 vivències de les quals van impregnar de saviesa el món".
 Muair
 Inauguració Divendres 15 de juliol,
 a les 18:30h
 Església de Santa Maria
 Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere
 Plaça del Rector Homs, s/n
 Fins el 15 d'agost
                      Aquest viatge em duu cap al retrobament amb la meva
                      pròpia espiritualitat, amb la meva creativitat des de
                      la llibertat de ser dona.
                      Quan les boires m'arrosseguen cap al no-res, els
                      centelleigs de Sol reflectits en altres ulls, altres paraules,
                      fan brollar amb força la llum de la meva ànima. És en
                      aquests moments que em deixo acaronar per la seva                13
                      calor, per aquesta entranyable tendresa que brolla d'un
                      cor ple de coratge, de força vital, de saviesa ancestral
                      desitjosa de ser compartida.
                      Estic inquieta, alguna cosa vol gestar-se... vaig, vinc,
                      escolto música d’èpoques remotes, llegeixo textos de
                      Santa Teresa de Jesús, i sento que alguna cosa em
                      ressona dintre, igual que una nota genera una sèrie
                      d'harmònics. Respiro per tots els porus de la meva
                      pell, trobo el meu lloc, i sento l'immens amor que mou
                      la vida.
                      Petits fragments que parlen d'aquesta relació que
                      s’estableix quan estic desperta amb tots els meus sentits,
                      quan sóc capaç d'escoltar, quan em trobo en el silenci…
                      Al deixar parlar al cor la meva mà llisca sobre la tela,
                      desvetllant móns desconeguts. Com deia Blake és quan
                      puc “veure un món en un òbol, o un cel estavellat en
                      una flor”.

                      Muair



                      *Mística (del verb grec myein , "tancar"
                       i mystikós, "tancat, arcà o misteriós").
Cat
       àleg d'obres
            Utilitzades per a il·lustrar el programa
            PORTADA / Músic oriental amb cròtals
              La casa Alegre de Sagrera custodia una de les col·leccions més importants
              d'art oriental de Catalunya. Es tracta d'un conjunt de gairebé 400 peces
              procedents de Xina, Japó i Sud-est asiàtic de materials i funcionalitats molt
              diverses, amb una cronologia que va del segle XVII al XX, tot i que també
              compta amb peces d'èpoques molt anteriors. Aquest conjunt va ser cedit al
              Museu de Terrassa l'any 1974 per la Sra. Montserrat Corbera, viuda de Josep
              Salvans. La peça patrimonial que hem triat com a detall de la portada del
              catàleg de Sons del Temps 2011 pertany a un conjunt ceràmic escultòric i
              policromat compost per set personatges masculins vestits amb túniques
              decorades amb motius vegetals i que porten a les mans diferents atributs.
              Autor: desconegut / Cronologia: últim quart del s. XIX
              Ubicació: Museu de Terrassa. Casa Alegre de Sagrera. Sala Salvans.
              Tècnica: porcellana policromada i esmaltada / Nº de catàleg: 12905

            AD CELESTEM ARMONIAM / Àngel amb llaüt
              Es tracta d'un fragment de pintura mural procedent de l'Església de Santa
              Maria del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere.
              El fragment pertany al període de la baixa edat mitjana seguint l'estil de
              l'anomenat gòtic lineal. Tot i que molt desgastada l'obra permet apreciar dos
              àngels nimbats, un dels quals porta a les mans un llaüt gòtic i l'altre una
              cítara.
              Autor: desconegut / Cronologia: primer quart del s. XIV
              Ubicació: Museu de Terrassa. Castell Cartoixa de Vallparadís
              Tècnica: pintura mural / Nº de catàleg: Nº 860
2
14
            LA “BELLE DANCE” / Ventall decorat amb una
            escena galant de músics i ballarins
              El ventall és un objecte utilitzat des de l'antic Egipte amb una doble funció
              refrescar i espantar els insectes. Sembla ser que el seu format plegable va ser
              importat des d'orient pels grans viatgers a partir del renaixement. La seva
              època d'esplendor va ser la del barroc, durant els regnats de Lluís XIV i Lluís
              XV i es va utilitzar com a vehicle d'un complex llenguatge invisible i xifrat
              amb el qual es podien expressar tota mena de sentiments. En la seva elaboració
              s'utilitzaven materials d'autèntic luxe i estaven decorats amb motius diversos
              com detalls florals, o com en el cas del que il·lustra aquest programa, escenes
              galants idealitzades.
              Autor: desconegut / Cronologia: s. XVIII
              Ubicació: Centre de Documentació i Museu Tèxtil
              Tècnica: pintura sobre tela / Nº de registre: 15559

            ROMANSAS I KANTIKAS SEFARDIES / Fragment
            d'un comentari sobre el tractat Hul·lín del Talmud de
            Babilònia.
              Aquest text hebraic fou trobat a l'interior de les cobertes d'un llibre de batllia
              de Terrassa de finals del segle XIV. Les persecucions dels jueus generalitzades
              a tota la península de l'any 1391 van fer que aquest col·lectiu fos vexat i
              separat dels seus drets arreu del territori. Els textos en hebreu i de producció
              jueva foren eliminats de manera massiva, essent aquest fragment un minúscul
              testimoni d'una prolífica producció científica i teològica. El tractat Hul·lín
              parla, de forma molt detallada, de la manera de matar els animals segons la
              llei jueva i de preparar la carn per a usos no rituals. El fragment sembla ser
              un supercomentari sobre el comentari d'Isaac Alfasí de Fes (1013-1103) fet
              pel jueu català, Nissim ben Rovèn, dit el Gironí (1340-1408).
              Autor: Nissim ben Rovèn, dit el Gironí? / Cronologia: s.XIII-XIV.
              Ubicació: Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental
              Escriptura: Semicursiva sefardita.
              Referència arxivística: ACVOC-AHT. Llibre de cort del batlle de Terrassa
              (1391-1395), fragment 6/4.
EL LIED: del Classicisme al Romanticisme / Cambra
Nostra
  Durant tot el segle XIX i principis del XX es va produir l'expansió del piano
  no únicament com a instrument musical, si no com a element cultural, distintiu
  i símbol que denotava cert poder adquisitiu i aristocràtic. En aquesta obra
  podem observar una escena quotidiana que reflecteix com les classes burgeses
  van introduir aquest instrument a les seves cambres, en les seves diferents
  versions i formats.
  Autor: Felix Mestres / Cronologia: 1932
  Ubicació: Museu de Terrassa. Casa Alegre de Sagrera
  Tècnica: oli sobre tela / Nº de catàleg: 14260

DEL DESIG… / Cartell anunciador del Ball de Gala
al Casino del Comerç 1926
  A principis del segle XX Terrassa comptava amb dos importants casinos: el
  Casino del Comerç i el Gran Casino. Aquestes dues grans corporacions
  organitzaven nombrosos actes i esdeveniments socials com ara concerts, balls
  de gala i els balls de carnestoltes.
  Aquesta imatge correspon al cartell anunciador del ball de gala carnavalesc que
  el Casino del Comerç va oferir l'any 1926. Tot i que l'estètica del cartell denota
  una factura ràpida i senzilla podem advertir elements propis del modernisme
  com el coup de fuet o línia sinuosa que serveix per traçar les figures dels músics,
  animals fantàstics i bufons que conformen la iconografia del cartell.
  Autor: Pere Prat i Ubach / Cronologia: 1926
  Ubicació: Museu de Terrassa / Tècnica: impressió gràfica
  Nº de catàleg: 11650                                                                   15
VIATGE PER L'EUROPA DEL BARROC / Àngel
amb viola da braccio. Detall de Sant Marcial-Sant
Andreu
  Durant l’època barroca era molt habitual que la representació dels moments
  místics dels personatges religiosos fos acompanyada d’àngels músics per
  representar el seu èxtasi. L’estudi d’aquestes escenes resulta una eina molt
  important per la organologia actual, ja que, mitjançant aquesta iconografia,
  s’han pogut reconstruir molts instruments que, per la seva factura realitzada
  amb materials peremptoris, no han pogut arribar fins als nostres dies. Les seves
  sonoritats són una peça clau per aproximar-nos a l’estètica sonora de la música
  d’èpoques pretèrites.
  Autor: desconegut / Cronologia: segle XVIII
  Ubicació: Museu de Terrassa
  Tècnica: oli sobre tela / Nº de catàleg: 5.197

SERENATE / Mosaic del Pati del Gran Casino
  Aquest pati enjardinat es tracta en realitat d'una pista de ball a l'aire lliure. La
  façana que dona a aquest jardí al igual que la del carrer, presenta una barreja
  de components clàssics i barrocs, i una total simetria en la disposició dels
  elements arquitectònics. El mosaic de Santiago Padrós mostra un cercle central
  amb guirnaldes florals, instruments musicals i màscares, elements propis dels
  grans balls de gala i mascarades que es portaven a terme en aquest singular
  espai, sobretot en la seva època daurada després de la guerra civil.
  Autor: Santiago Padrós / Cronologia: mitjans del segle XX
  Ubicació: pati del Gran Casino de Terrassa / Tècnica: mosaic
*Preu de les localitats 4 €€
                            *Tots els aforaments són limitats
            *Les entrades es podran adquirir el mateix dia i al lloc del concert,
                              ¾ d’hora abans del seu inici.



                                   Descompte 2x1
                                           socis




                                           Per a més informació:
                                      Casa Soler i Palet, Font Vella 28
                                               08221 Terrassa
                                           Tel. 93 783 27 11 o bé
                                       cultura.districtes@terrassa.cat
                                       www.terrassa.cat/culturaaprop




                      Coordinació Tècnica: Arturo Palomares / Suport Tècnic: Imma Vilches
                   Disseny gràfic i fotografia: Ingenia Creatius / Arts gràfiques: Gràfiques Macià


www.terrassa.cat                                                                                     010   93 739 70 60

More Related Content

What's hot

La Història de la música: de l’Edat Mitjana al Barroc
La Història de la música:de l’Edat Mitjana al BarrocLa Història de la música:de l’Edat Mitjana al Barroc
La Història de la música: de l’Edat Mitjana al BarrocNom Cognom
 
Romanticisme i Postromanticisme
Romanticisme i PostromanticismeRomanticisme i Postromanticisme
Romanticisme i Postromanticismeecsolanellas
 
Edat Mitjana Marc Cabestany
Edat Mitjana Marc CabestanyEdat Mitjana Marc Cabestany
Edat Mitjana Marc Cabestanymarc8
 
Frederic chopin
Frederic chopinFrederic chopin
Frederic chopinjclua1234
 
Teatre roma
Teatre romaTeatre roma
Teatre romaagordi
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixementEl Casal
 
Diferencies teatre grec i romà
Diferencies teatre grec i romàDiferencies teatre grec i romà
Diferencies teatre grec i romàN Guerra Prats
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixementEl Casal
 
Programa de ma simfonic 03 [11-12]
Programa de ma   simfonic 03 [11-12]Programa de ma   simfonic 03 [11-12]
Programa de ma simfonic 03 [11-12]Apuntador
 
Power Point Edat Mitjana
Power Point Edat MitjanaPower Point Edat Mitjana
Power Point Edat Mitjanaannaaa9
 
Concert Orquestra SimfòNica
Concert Orquestra SimfòNicaConcert Orquestra SimfòNica
Concert Orquestra SimfòNicaBerta
 
El Renaixement Moodle
El Renaixement MoodleEl Renaixement Moodle
El Renaixement Moodlemandreu
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticismeEl Casal
 
Origen de la polifonia
Origen de la polifoniaOrigen de la polifonia
Origen de la polifoniapauettt
 
El teatre romà
El teatre romàEl teatre romà
El teatre romàlnamm
 
El romanticisme musical
El romanticisme musicalEl romanticisme musical
El romanticisme musicalOlympia
 
El classicisme
El classicismeEl classicisme
El classicismelidiam
 
Classicisme
ClassicismeClassicisme
ClassicismeEl Casal
 

What's hot (20)

La Història de la música: de l’Edat Mitjana al Barroc
La Història de la música:de l’Edat Mitjana al BarrocLa Història de la música:de l’Edat Mitjana al Barroc
La Història de la música: de l’Edat Mitjana al Barroc
 
Romanticisme i Postromanticisme
Romanticisme i PostromanticismeRomanticisme i Postromanticisme
Romanticisme i Postromanticisme
 
Edat Mitjana Marc Cabestany
Edat Mitjana Marc CabestanyEdat Mitjana Marc Cabestany
Edat Mitjana Marc Cabestany
 
Faristol 02
Faristol 02Faristol 02
Faristol 02
 
Frederic chopin
Frederic chopinFrederic chopin
Frederic chopin
 
Teatre roma
Teatre romaTeatre roma
Teatre roma
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
Diferencies teatre grec i romà
Diferencies teatre grec i romàDiferencies teatre grec i romà
Diferencies teatre grec i romà
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
El barroc
El barrocEl barroc
El barroc
 
Programa de ma simfonic 03 [11-12]
Programa de ma   simfonic 03 [11-12]Programa de ma   simfonic 03 [11-12]
Programa de ma simfonic 03 [11-12]
 
Power Point Edat Mitjana
Power Point Edat MitjanaPower Point Edat Mitjana
Power Point Edat Mitjana
 
Concert Orquestra SimfòNica
Concert Orquestra SimfòNicaConcert Orquestra SimfòNica
Concert Orquestra SimfòNica
 
El Renaixement Moodle
El Renaixement MoodleEl Renaixement Moodle
El Renaixement Moodle
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
 
Origen de la polifonia
Origen de la polifoniaOrigen de la polifonia
Origen de la polifonia
 
El teatre romà
El teatre romàEl teatre romà
El teatre romà
 
El romanticisme musical
El romanticisme musicalEl romanticisme musical
El romanticisme musical
 
El classicisme
El classicismeEl classicisme
El classicisme
 
Classicisme
ClassicismeClassicisme
Classicisme
 

Viewers also liked

Libro meritos de_la_vida -hildegarda de bingen
Libro meritos de_la_vida -hildegarda de bingenLibro meritos de_la_vida -hildegarda de bingen
Libro meritos de_la_vida -hildegarda de bingenIsabel REZMO
 
Conoces los múltiples usos del agua oxigenada
Conoces los múltiples usos del agua oxigenadaConoces los múltiples usos del agua oxigenada
Conoces los múltiples usos del agua oxigenadaGraciela Pili
 
Patente e investigación reactor de plasma
Patente e investigación reactor de plasmaPatente e investigación reactor de plasma
Patente e investigación reactor de plasmalegabu
 
81902677 ray-sondra-inmortalidad-fisica
81902677 ray-sondra-inmortalidad-fisica81902677 ray-sondra-inmortalidad-fisica
81902677 ray-sondra-inmortalidad-fisicaGraciela Pili
 
Patente reactor de plasma
Patente reactor de plasmaPatente reactor de plasma
Patente reactor de plasmalegabu
 
Introduction to Keshe MaGrav Technology - The Truth - The overstanding of our...
Introduction to Keshe MaGrav Technology - The Truth - The overstanding of our...Introduction to Keshe MaGrav Technology - The Truth - The overstanding of our...
Introduction to Keshe MaGrav Technology - The Truth - The overstanding of our...Exopolitics Hungary
 
Keshe Magrav Power Manual Oct-31-2015 v2, pp.6.
Keshe Magrav Power Manual Oct-31-2015 v2, pp.6.Keshe Magrav Power Manual Oct-31-2015 v2, pp.6.
Keshe Magrav Power Manual Oct-31-2015 v2, pp.6.Exopolitics Hungary
 
Lista de enfermedades tratadas con éxito
Lista de enfermedades tratadas con éxitoLista de enfermedades tratadas con éxito
Lista de enfermedades tratadas con éxitoGraciela Pili
 
Cold Caustic Prepartion
Cold Caustic PrepartionCold Caustic Prepartion
Cold Caustic PrepartionNasa Nate
 
Battery beads making (baterías tipo perla de tecnología keshe)
Battery beads making   (baterías tipo perla de tecnología keshe)Battery beads making   (baterías tipo perla de tecnología keshe)
Battery beads making (baterías tipo perla de tecnología keshe)Mario Alberto Navarro
 
Keshe Foundation - Magrav Technology Health Applications 116pages
Keshe Foundation - Magrav Technology Health Applications 116pagesKeshe Foundation - Magrav Technology Health Applications 116pages
Keshe Foundation - Magrav Technology Health Applications 116pagesExopolitics Hungary
 

Viewers also liked (20)

Libro meritos de_la_vida -hildegarda de bingen
Libro meritos de_la_vida -hildegarda de bingenLibro meritos de_la_vida -hildegarda de bingen
Libro meritos de_la_vida -hildegarda de bingen
 
Plata
PlataPlata
Plata
 
Conoces los múltiples usos del agua oxigenada
Conoces los múltiples usos del agua oxigenadaConoces los múltiples usos del agua oxigenada
Conoces los múltiples usos del agua oxigenada
 
Patente e investigación reactor de plasma
Patente e investigación reactor de plasmaPatente e investigación reactor de plasma
Patente e investigación reactor de plasma
 
Caustica fria
Caustica friaCaustica fria
Caustica fria
 
81902677 ray-sondra-inmortalidad-fisica
81902677 ray-sondra-inmortalidad-fisica81902677 ray-sondra-inmortalidad-fisica
81902677 ray-sondra-inmortalidad-fisica
 
Patente reactor de plasma
Patente reactor de plasmaPatente reactor de plasma
Patente reactor de plasma
 
Latas De AtúN
Latas De AtúNLatas De AtúN
Latas De AtúN
 
Agua oxigenada
Agua oxigenadaAgua oxigenada
Agua oxigenada
 
Ellibrodemaatl h-t1
Ellibrodemaatl h-t1Ellibrodemaatl h-t1
Ellibrodemaatl h-t1
 
Keshe - Alekz System 10pp
Keshe - Alekz System 10ppKeshe - Alekz System 10pp
Keshe - Alekz System 10pp
 
Caustica fria powerpoint
Caustica fria powerpointCaustica fria powerpoint
Caustica fria powerpoint
 
Introduction to Keshe MaGrav Technology - The Truth - The overstanding of our...
Introduction to Keshe MaGrav Technology - The Truth - The overstanding of our...Introduction to Keshe MaGrav Technology - The Truth - The overstanding of our...
Introduction to Keshe MaGrav Technology - The Truth - The overstanding of our...
 
Keshe Magrav Power Manual Oct-31-2015 v2, pp.6.
Keshe Magrav Power Manual Oct-31-2015 v2, pp.6.Keshe Magrav Power Manual Oct-31-2015 v2, pp.6.
Keshe Magrav Power Manual Oct-31-2015 v2, pp.6.
 
Del+bredam
Del+bredamDel+bredam
Del+bredam
 
Lista de enfermedades tratadas con éxito
Lista de enfermedades tratadas con éxitoLista de enfermedades tratadas con éxito
Lista de enfermedades tratadas con éxito
 
Cold Caustic Prepartion
Cold Caustic PrepartionCold Caustic Prepartion
Cold Caustic Prepartion
 
Battery beads making (baterías tipo perla de tecnología keshe)
Battery beads making   (baterías tipo perla de tecnología keshe)Battery beads making   (baterías tipo perla de tecnología keshe)
Battery beads making (baterías tipo perla de tecnología keshe)
 
Keshe Foundation - Magrav Technology Health Applications 116pages
Keshe Foundation - Magrav Technology Health Applications 116pagesKeshe Foundation - Magrav Technology Health Applications 116pages
Keshe Foundation - Magrav Technology Health Applications 116pages
 
Agua imantada
Agua imantadaAgua imantada
Agua imantada
 

Similar to IV Cicle Sons del Temps

Similar to IV Cicle Sons del Temps (20)

Faristol 01
Faristol 01Faristol 01
Faristol 01
 
Les tres gràcies resum j_alfred
Les tres gràcies resum j_alfredLes tres gràcies resum j_alfred
Les tres gràcies resum j_alfred
 
Festival de Música Antiga 2010
Festival de Música Antiga 2010Festival de Música Antiga 2010
Festival de Música Antiga 2010
 
Misteri Delx I El Sainet
Misteri Delx I El SainetMisteri Delx I El Sainet
Misteri Delx I El Sainet
 
El barroc musical
El barroc musicalEl barroc musical
El barroc musical
 
Música al barroc
Música al barrocMúsica al barroc
Música al barroc
 
Sons Clàssics 2012
Sons Clàssics 2012Sons Clàssics 2012
Sons Clàssics 2012
 
Programa Sons Clàssics 2012
Programa Sons Clàssics 2012Programa Sons Clàssics 2012
Programa Sons Clàssics 2012
 
Programa de ma 06
Programa de ma 06Programa de ma 06
Programa de ma 06
 
Mec1
Mec1Mec1
Mec1
 
Faristol 09
Faristol 09Faristol 09
Faristol 09
 
Musica medieval
Musica medievalMusica medieval
Musica medieval
 
Pintura GòTica – Segona Part
Pintura GòTica – Segona PartPintura GòTica – Segona Part
Pintura GòTica – Segona Part
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Powerpoint Edat mitjana
Powerpoint Edat mitjanaPowerpoint Edat mitjana
Powerpoint Edat mitjana
 
Escultura Del Quattrocento Italià
Escultura Del Quattrocento ItaliàEscultura Del Quattrocento Italià
Escultura Del Quattrocento Italià
 
pràctica 3
pràctica 3pràctica 3
pràctica 3
 
Pintura Gòtica
Pintura GòticaPintura Gòtica
Pintura Gòtica
 
Programa de mà cicle música antiga
Programa de mà cicle música antigaPrograma de mà cicle música antiga
Programa de mà cicle música antiga
 

More from Més A Prop Terrassa

Circuit de Música Moderna 2019 - Terrassa
Circuit de Música Moderna 2019 - TerrassaCircuit de Música Moderna 2019 - Terrassa
Circuit de Música Moderna 2019 - TerrassaMés A Prop Terrassa
 
Circuit de Música Moderna de Terrassa
Circuit de Música Moderna de TerrassaCircuit de Música Moderna de Terrassa
Circuit de Música Moderna de TerrassaMés A Prop Terrassa
 
10 è Festival de Circ de Terrassa - Del 4 al 6 de setembre de 2018
10 è Festival de Circ de Terrassa - Del 4 al 6 de setembre de 201810 è Festival de Circ de Terrassa - Del 4 al 6 de setembre de 2018
10 è Festival de Circ de Terrassa - Del 4 al 6 de setembre de 2018Més A Prop Terrassa
 
Cicle de teatre Escenes Locals 2018
Cicle de teatre Escenes Locals 2018Cicle de teatre Escenes Locals 2018
Cicle de teatre Escenes Locals 2018Més A Prop Terrassa
 
Cicle de concerts Jazz a prop 2018
Cicle de concerts Jazz a prop 2018Cicle de concerts Jazz a prop 2018
Cicle de concerts Jazz a prop 2018Més A Prop Terrassa
 
Jazz a prop 2017 - De l'11 de febrer al 25 de març a Terrassa
Jazz a prop 2017 -  De l'11 de febrer al 25 de març a TerrassaJazz a prop 2017 -  De l'11 de febrer al 25 de març a Terrassa
Jazz a prop 2017 - De l'11 de febrer al 25 de març a TerrassaMés A Prop Terrassa
 

More from Més A Prop Terrassa (20)

Fem estiu 2020
Fem estiu 2020Fem estiu 2020
Fem estiu 2020
 
Circuit de Música Moderna 2019 - Terrassa
Circuit de Música Moderna 2019 - TerrassaCircuit de Música Moderna 2019 - Terrassa
Circuit de Música Moderna 2019 - Terrassa
 
Fem Estiu Terrassa 2019
Fem Estiu Terrassa 2019Fem Estiu Terrassa 2019
Fem Estiu Terrassa 2019
 
Sons Clàssics
Sons ClàssicsSons Clàssics
Sons Clàssics
 
Programació Escenes Locals 2019
Programació Escenes Locals 2019Programació Escenes Locals 2019
Programació Escenes Locals 2019
 
Jazz a prop Terrassa
Jazz a prop TerrassaJazz a prop Terrassa
Jazz a prop Terrassa
 
Circuit de Música Moderna de Terrassa
Circuit de Música Moderna de TerrassaCircuit de Música Moderna de Terrassa
Circuit de Música Moderna de Terrassa
 
10 è Festival de Circ de Terrassa - Del 4 al 6 de setembre de 2018
10 è Festival de Circ de Terrassa - Del 4 al 6 de setembre de 201810 è Festival de Circ de Terrassa - Del 4 al 6 de setembre de 2018
10 è Festival de Circ de Terrassa - Del 4 al 6 de setembre de 2018
 
Sons del Temps 2018
Sons del Temps 2018Sons del Temps 2018
Sons del Temps 2018
 
Fem l'estiu a Terrassa
Fem l'estiu a TerrassaFem l'estiu a Terrassa
Fem l'estiu a Terrassa
 
Cicle Sons Clàssics '18
Cicle Sons Clàssics '18Cicle Sons Clàssics '18
Cicle Sons Clàssics '18
 
Cicle de teatre Escenes Locals 2018
Cicle de teatre Escenes Locals 2018Cicle de teatre Escenes Locals 2018
Cicle de teatre Escenes Locals 2018
 
Cicle de concerts Jazz a prop 2018
Cicle de concerts Jazz a prop 2018Cicle de concerts Jazz a prop 2018
Cicle de concerts Jazz a prop 2018
 
Circuit de Música Moderna 2017
Circuit de Música Moderna 2017Circuit de Música Moderna 2017
Circuit de Música Moderna 2017
 
9 Festival de circ de Terrassa
9 Festival de circ de Terrassa9 Festival de circ de Terrassa
9 Festival de circ de Terrassa
 
10è cicle Sons del Temps
10è cicle Sons del Temps10è cicle Sons del Temps
10è cicle Sons del Temps
 
Som estiu! 2017
Som estiu! 2017Som estiu! 2017
Som estiu! 2017
 
Sons Clàssics 2017
Sons Clàssics 2017Sons Clàssics 2017
Sons Clàssics 2017
 
Escenes Locals 2017
Escenes Locals 2017Escenes Locals 2017
Escenes Locals 2017
 
Jazz a prop 2017 - De l'11 de febrer al 25 de març a Terrassa
Jazz a prop 2017 -  De l'11 de febrer al 25 de març a TerrassaJazz a prop 2017 -  De l'11 de febrer al 25 de març a Terrassa
Jazz a prop 2017 - De l'11 de febrer al 25 de març a Terrassa
 

IV Cicle Sons del Temps

  • 1.
  • 2. Us presentem el cicle Sons del Temps en la seva IV edició, i ens congratulem constatant que és tracta d’una programació estimada i desitjada per molts terrassencs i terrassenques. Aquest any tenim com a novetat la programació a l’església de Santa Maria, antiga Seu d’Egara, que acollirà un concert molt especial que servirà d’inauguració del cicle, i que estarà integrat per peces de compositores místiques medievals. El concert vindrà de la mà de l’Ensemble Scivias, un grup internacional que compta amb alguns components de la nostra ciutat. Aquest concert es portarà a terme el mateix dia que s’inaugurarà l’ exposició de pintura sobre seda “Una mirada mística”, de l’artista Muair (Mada Guerra) que ens aportarà la seva visió personal al voltant de la mística femenina al llarg de la història i que acabarà d’arrodonir aquesta experiència única. També podrem gaudir de les intervencions musicals d’artistes de gran alçada com el tenor Lluís Vilamajor, la cantant valenciana Mara Aranda i l’Ensemble Pelegrí, el clavecinista Jordi Reguant, la fortepianista Marju Vatsel o el contratenor Jordi Domènech. Una altra novetat serà la d’incloure per primer cop un espectacle de danses del barroc i rococó francès: “La belle dance”, una autèntica delícia que ens traslladarà a l’exquisida cort del Rei Sol. Enguany també estarem presents per primer cop en un altre espai patrimonial singular: la Sala Muncunill, amb el recital “Del desig…” basat en el cabaret musical de principis de segle 2 XX. I, com cada any, l’orquestra de la nostra ciutat, Orquestra de Cambra Terrassa 48, ens oferirà el concert de cloenda del cicle al pati del Gran Casino, un concert que sota el títol “Serenade” presenta un conjunt d’obres de gran bellesa i qualitat. Com és habitual el cicle ve acompanyat d’aquest catàleg que teniu a les mans i que recull el repertori i la informació bàsica del espais arquitectònics on es realitzaran els concerts. Tanmateix el catàleg ve il·lustrat amb imatges al·lusives als concerts que pertanyen al catàleg artístic i cultural terrassenc, una excel·lent eina per observar amb deteniment alguns aspectes del nostre patrimoni que, sovint, poden passar desapercebuts. Solament ens resta agrair l’esforç de totes les persones que han col·laborat en la realització d’aquest esdeveniment i la bona acollida del públic assistent. El seu amor per la música i pel nostre patrimoni fan possible que tots i totes podem gaudir any rera any d’aquest cicle. Bon estiu a ciutat! Amadeu Aguado i Moreno Regidor de Cultura
  • 3. Ad Celes em Harmoniam t Música i Visions d’Hildegarda de Bingen i Herrada de Hohenburg SCIVIAS ROSAMARIA AGUADÉ, veu MARGARIDA BARBAL, veu ISABEL JUANEDA, veu SANTIAGO FIGUERAS, symphonia, campanes, cítola, tar El present concert se centra en la música de dues autores benedictines medievals: Hildegarda de Bingen (1098-1179) i Herrada de Hohenburg (c.1130-1195). Hildegarda de Bingen és una de les ments més fèrtils i originals de l’Edat Mitjana. Abadessa, mestra espiritual, mística, visionària, escriptora, compositora i científica, tingué a més a més la capacitat i el carisma per incidir en l’estructura profunda del panorama polític i religiós del segle XII. Se li coneixen més de 150 composicions musicals repartides entre el Hildegarda de Bingen recull titulat Symphonia armonie celestium (1098-1179) revelationun i el drama Ordo Virtutum. Symphonia harmoniae celestium revelationum, Columba aspexit 3 Herrada de Hohenburg va ser abadessa del i O virga ac diadema convent d’Odilenberg a Hohenburg (prop Herrada de Hohenburg (1130-1195) d’Estrasburg) des de 1167 a 1195. Es Hortus deliciarum i Sol oritur occasus nescius considera autora de l’Hortus deliciarum, Hildegarda de Bingen obra amb un fort caràcter pedagògic O beata infantia (solo symphonia) elaborada per a les novícies que Herrada Herrada de Hohenburg tenia al seu càrrec. Veri floris sub figura i Leto, leta contio El programa conclou amb dues composicions Hildegarda de Bingen Ave generosa, O vis aeternitatis del codex músical procedent del monestir i Ordo virtutum (fragment) femení de Las Huelgas Reales (Castella), un Anònim (Codex Engelberger 314) dels més extraordinaris exemples de la Procedentem sponsum de thalamo (solo campanes) música d’ús litúrgic a Europa, ara ja dins de Herrada de Hohenburg l’Ars Nova. Primus parens i hominum Codex de Las Huelgas (s.XIII) Ex illustri i Maria,Virgo Virginum Divendres 15 de juliol, a les 20:30h Església de Santa Maria. Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. Plaça del Rector Homs, s/n A l'espai on avui s'aixeca l'església romànica de Santa Maria, construïda entre els segles XI i XII i consagrada l'any 1112, és on es trobava la catedral que presidia el conjunt episcopal d'Ègara al segle VI. Per evocar l'edifici original, hauríem d'imaginar un edifici molt més gran del que indiquen les dimensions de l'edifici actual. La capçalera de l'església és la part més antiga de l'edifici ja que pertanyia a l'antiga catedral del segle VI i en lloc de ser enderrocada com la resta, es va mantenir tal com era, integrant-se en la nova església romànica. Els murs d'aquest absis, els pilars que el sustenten i les tres finestres que donen llum a l'altar, són un extraordinari exemple d'arquitectura cristiana del segle VI. Les pintures murals són les originals , úniques a tota Europa en la seva categoria, presenten un conjunt d'escenes religioses i cristològiques. També cal destacar al sol del creuer els vestigis d'un baptisteri del segle IV, fragments d'un mosaic del segle VI i les pintures murals romàniques de l'absidiola del braç sud del creuer amb la temàtica del martiri de Sant Thomas Becket.
  • 4. La Belle Dance Música i danses del barroc i rococó francès TERESA ALVES, ballarina i directora PEIO OTANO, ballarí JORDI ARGELAGA, flautes i oboè JORDI REGUANT, clavecí La "Belle Dance" és la dansa que es balla a la cort francesa i a totes les corts d'Europa entre finals del segle XVII i principis del XVIII. Aquest estil és el fruit de l'evolució històrica de la dansa i també de l'interès molt especial d'un monarca per aquest art: Louis XIV. Des de la seva infantesa dedicà cada dia moltes hores a la pràctica de la dansa i intervingué sovint en Ballets de Cort. El títol de Rei Sol l'obtingué als quinze Des de França... anys gràcies a la seva actuació en el "Ballet Jacques M.Hotteterre (1674-1763) de la Nuit" (1653). Suite (instrumental) Antoine Pointel (1700) Aquest ballarí "amateur" va voler que la La Bourgogne, Airs de danse Michel Corrette (1707-1795) dansa assolís el mateix status i Menuet (instrumental) independència que la Música, Marin Marais (1656-1728) Le Menuet, Opéra d'Alcide, l'Arquitectura, la Medicina, etc., de manera 4 que va crear al 1661 l'Acedémie Royal de Joseph B. Boismortier (1689-1755) Sonata sesta (instrumental) la Dance. La "Belle Dance" és doncs la Mirant cap a Itàlia... Marc-Antoine Charpentier (1643-1704) precursora de la dansa clàssica. El nom La Chaconne d'Arlequin i Le Malade Imaginaire recent de "barroca" i "rococó" s'adoptà fent André Campra (1660-1744) La Forlana i Carnaval de Venise un paral·lelisme amb la música que André Danican Philidor (1726-1795) anomenem de la mateixa manera i és un Le Passepied i Suite de danses Arcangelo Corelli (1653-17134) exemple d'equilibri i simetria, com l'estil Suite “La Follia”, (instrumental) Op.5 n.12 arquitectònic que el Rei Sol va escollir per Mirant cap a Espanya... al seu Palau de Versalles. Jean-Baptiste Lully (1632-1687) La Pavanne des Saisons i Airs de Madame La Dauphine Martin y Coll (S.XVII) La Chacona i (instr) “Huerto ameno de varias flores” André Campra (1660-1744) Entrée Espagnole pour femme i L'Europe Galante An. s. XVIII Sarabande pour un homme Divendres 29 de juliol, Marais, Marin (1656-1728) Les folies,d'Espagne a les 21:00h Pati de la Casa Alegre de Sagrera C/ de la Font Vella, 29-31 Aquest edifici es va construir a començament del segle XIX. D'aquesta primera època es conserven pintures murals originals a les sales de la primera planta. Una reforma important duta a terme l'any 1911 el convertí en un model d'habitatge burgès industrial terrassenc, d'època modernista. El pati on es realitzarà el concert comprèn l'espai entre les dues ales de la casa i es tanca al nord amb una gran reixa de ferro forjat amb decoració de garlandes i roses que separa la casa de la resta del jardí. El paviment està format per un mosaic amb tessel·les de marbre de tres colors que configuren una lleugera decoració vegetal i la inscripció “SALVE” davant la reixa. Al centre del pati hi ha un sortidor amb una escultura d'un nen amb una oca. El jardí té forma trapezoïdal i és d'estil romàntic francès, amb un estany central, una gruta adossada al mur nord i uns quants bancs per a seure. Diversos caminals envoltats per parterres de gespa recorren el jardí. Prop de la porta d'entrada del carrer del Cardaire hi ha una exedra amb escalinates laterals. Originàriament les edificacions annexes feien la funció de celler, galliners, cotxera, casa dels masovers i magatzems diversos.
  • 5. Romans i Kant Sefardies as ikas La dona, custòdia de la tradició sefardí ENSEMBLE PELEGRÍ MARA ARANDA, veu i percussions JOTA MARTÍNEZ, cítola, viola de roda, guitarra morisca i llaüt otomà EDUARD NAVARRO, xirimia, dolçaina, tarota, gralla, sacs de gemecs, moraharpa i viola d’arc ABEL GARCÍA, saz i viola de roda JOANSA MARAVILLA, percussions d’Orient i Occident, llaüt medieval, saltiri L'any 1492 els reis cristians Ferran d'Aragó i Isabel de Castella decretaren l'expulsió o conversió de tots els jueus espanyols, partint més de 160.000 jueus cap a l'Imperi Otomà, Provença, el nord d’Àfrica, els estats Balcànics i també Itàlia i Holanda. A El icono del judío principis del segle XVIII les colònies (Csm 34 y Csm 77) sefardites de l’Est i Oest de la Mediterrània El aguadero (trad.sefardí, Marroc-Turquia) constituïen dues cultures clarament Ixa mia diferenciades i independents: l'oriental (trad.sefardí, Marroc) Poco le das influenciada per Turquia i els Balcans i (trad. Sefardi, Bulgària) l'occidental, per elements marroquins i De hoy en este dia espanyols. Així és com roman fins als (trad. Sefardí, Sofia) La reina Xerifa Mora nostres dies sempre en contínua evolució. (trad. Sefardí, Marroc) Els jueus espanyols de la diàspora van Nani (trad. sefardí Bulgària) 5 transmetre als seus fills el seu passat Buzimis espanyol medieval: els costums, la música (dansa búlgara) i la llengua, que de generació en generació, Cavallero (trad. Sefardí, Turquia) per transmissió oral, es va conservar fins Yo me levantaria els nostres dies adaptant-se als llocs on es (trad sefardi i andalusí, Marroc) Dezilde i El toro de Plasencia parlava. (trad sefardí, Marroc) Actualment la comunitat jueva a l'Estat Espanyol és de15.000 membres, a més de milers de descendents de jueus conversos que desconeixen la seva ascendència. Conèixer i difondre aquests cants és conèixer la història del lloc que habitem i enriquir la nostra identitat humana i cultural. Divendres 5 d'agost, a les 20:30h Castell Cartoixa de Vallparadís C/ de Salmerón, s/n És un edifici original del segle XII que es va convertir en cartoixa els segles XIV-XV, quan es van configurar la sala capitular, el claustre i la capella. Fou restaurat durant els anys cinquanta i des del 1959 ha desenvolupat usos museístics. El castell conté la sala d'exposicions temporals del Museu de Terrassa i l'exposició permanent que mostra, cronològicament i a partir d'elements del patrimoni moble local, l'evolució del territori i l'ocupació humana de Terrassa i la seva comarca.
  • 6. El Lied del Classicisme al Romanticisme LLUÍS VILAMAJÓ, tenor MARJU VATSEL, fortepiano El terme lied té una llarga història per als Joseph Haydn (1732-1809) parlants germànics que s'inicia amb les Fidelity Sailors Song cançons de trobadors del segle XII i continua She never told her love mitjançant les cançons populars i els himnes Wolgang Amadeus Mozart (1756-1791) d'església fins a les cançons de protesta del Fantasia en Re m. KV 397 segle XX. Tanmateix, a Alemanya, l'època per a fortepiano daurada de la cançó va ser durant el segle Wolgang Amadeus Mozart Dans un bois solitaire XIX. Els compositors alemanys i austríacs Ridente la calma havien escrit peces per a veu i piano, abans Abendempfindung i An Chloë però, va ser l'esplendor de la literatura II alemanya durant el Classicisme i el Ludwig van Beethoven (1770-1827) An die ferne Geliebte Romanticisme que va inspirar els compositors Ludwig van Beethoven a posar música a la poesia i van fer créixer, 7 Variacions sobre “God save the King” així, el gènere conegut com a Lied. i WoO 78 per a fortepiano Els inicis d'aquesta tradició es troben en les Franz Schubert (1797-1828) An Sylvia cançons de Mozart i Beethoven, però va ser Die Forelle Schubert qui va saber trobar un bon equilibri entre lletra i música, una nova integració de la música en el sentit de les paraules. Schubert 6 va escriure unes 600 cançons, algunes en seqüències o cicles de cançons, que expliquen una història. . Divendres 19 d'agost, a les 20:30h Església del Convent de les Josefines C/ Concili Egarenc, 22 El convent va ser inaugurat el 19 de març de 1901 amb la finalitat que les Germanes de Sant Josep poguessin acollir als malalts sense recursos de la ciutat. La façana de l'edifici de paredat comú amb filades de totxana vermella, es manté en la línia de les construccions de Muncunill d'aquesta època, tot i que és més austera. L'única decoració de la façana són petites finestres geminades en forma d'arc realçat, que disminueixen de dimensió a mesura que augmenten d'alçària amb brancals de totxana vermella. L'església va ser construïda l'any 1907 tot i que el projecte és de la mateixa data que el convent. Al seu interior el que més crida l'atenció són les voltes parabòliques, un signe de modernitat del seu temps que per aquells dies ja formava part del repertori habitual de Muncunill.
  • 7. Del Desig... Música i poesia amorosa en un marc de cabaret MONTSE SOLÀ, soprano IMMA SANTACREU, piano ISIDRE SANTACREU, recitador i direcció escènica Us convidem a viure una experiència sensual, on música i poesia comparteixen el desig com a font d’inspiració, il·luminades per la tènue llum del cabaret. Presentem un programa eclèctic: compositors centreuropeus i poetes catalans i hispanoamericans dels segles XX i XXI, que en la seva col·laboració fan emergir les emocions a flor de pell… ens duen a cambres privades de dones voluptuoses, ens transporten a països de follia, pinten una imatge seductora, fins i tot poden fer ressonar l’atracció en la quotidianitat del dia a dia. Però també acompanyen el llambrec libidinós que pretén doblegar un esguard pur, mentre la desesperació esdevé l’últim camí d’un personatge davallat en la vida. 7 Estem advertits: no es concedeixen Agraïments: FRANCESC NEL·LO privilegis. PART I PART II K. Weill M. Kagel I. Stravinsky G. Aperghis YOUKALI RURAL BLUES (veu sola) TANGO Récitation I (veu sola) M. Kagel F. Poulenc M.Noy A. Schönberg Rappresentazione Sacra La Dame de Montecarlo Dia laborable Cançons de Cabaret F. Poulenc L. Berio (Brettl Lieder) Improvisation Nr. 8: Dolce Cominciamento •Galathea homenatge a Edith Piaf •Gigerlette (piano sol) L. Berio •Der Genügsame Avendo Gran Disío •Liebhaber Mahnung Amb poemes recitats de: M.Torres, J.Margarit, P.Neruda, E.Satie, M.Noy i J. Gil de Biedma Dijous 25 d'agost, a les 21:00h Sala Muncunill Plaça Didó, 3 La Sala Muncunill és una construcció de 1921 de l'arquitecte Lluís Muncunill Parellada, en honor del qual fou batejat el nou espai expositiu municipal. Va ser construïda com a sala de tints de l'antic Vapor Amat. L'any 1940, va ser objecte de la remodelació per part de Joan Baca i Reixach, que en reformà sobretot les llanternes de ventilació. La darrera reforma és de l'any 1982, de Francesc Bacardit i Segués, que va rehabilitar la nau per convertir-la en sala d'exposicions municipal. Disposa de dos espais autònoms, l’EspaiDos, dedicat a projectes de curadors emergents, i l’esmentada Sala Muncunill, que juntament amb la la Casa Soler i Palet conformen els tres espais expositius municipals.
  • 8. Viate per l Europa g del JORDI DOMÈNECH, contratenor Barroc JORDI REGUANT, clavecí Programa inspirat en un seguit d'àries de recital i d'òpera amb diferents propostes al llarg d'un recorregut per l'Europa dels segles XVI, XVII i XVIII, és a dir, de finals del Renaixement fins ben avançat el Barroc. Per a situar-nos millor en la sonoritat adequada d'aquesta música, no hi ha millor manera, que sentir-la en la veu d'un contratenor i acompanyada d'un clavecí. Un contratenor és un cantant adult que canta amb el registre vocal més agut. El seu rang vocal equival al d'una contralt, mezzosoprano o (menys freqüentment) una soprano. . 8 Des de França... Des d'Anglaterra... Música Ibèrica... AIRS DE COURT Handel Antoni Soler Quand le grill chante Passacaille (instr.) Fandango (instr.) Petit sein L'escena d'Orlando (ària de la Juan Hidalgo Ma belle bogeria) Peynándose estaba un olmo Vos mespris Henry Purcell Groud (instr.) José Marín Des d'Itàlia... I attempt Ojos, pues me desdeñáis Monteverdi An evening hymn José Marín Escena de l'incoronazione di Poppea A new Groud (instr.) No piense Menguilla ya (escena d'Ottone) Music for a while Alessandro Scarlatti Bess of Betlam Giù di Vulcan Dissabte 3 de setembre, a les 20:30h Església del Convent de Sant Francesc Plaça del Doctor Robert, 1 El convent de Sant Francesc d'Assís, de frares menors recol·lectes, es va començar a construir l'any 1609 prop del Torrent de Vallparadís, i es va inaugurar l'any 1612. Els elements que s'han conservat del convent, a banda d'alguns espais del seu entorn, són el claustre i l'església. El claustre atorga a les restes de l'antic convent una especial rellevància i excepcionalitat, consta de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. A la planta baixa i sota les voltes d'aresta mostra vint-i-sis plafons ceràmics policroms de gran qualitat, fets entre 1671 i 1673. L'autoria d'aquests plafons s'ha atribuït al mestre escudeller Llorenç Passoles sota el patrocini del castlà del Castell de Terrassa Pere Fizes. L'església manté la seva fesomia original: planta rectangular amb capelles laterals, absis semihexagonal i volta de creueria. A banda de les interessant claus de volta policromades, l'església posseeix un parell de llenços originals ubicats a les capelles laterals, amb escenes de la vida del sant titular.
  • 9. Serenade Una música “serena” per a un capvespre de finals d'estiu, a la fresca d'un pati encantador ORQUESTRA DE CAMBRA W.A.Mozart (1756-1791) Serenata nocturna TERRASSA 48 -Allegro -Andante QUIM TERMENS, concertino-director -Menuetto amb el patrocini d'Unnim Obra Social -Rondo E.Elgar (1857-1934) La Serenade o Serenata té els seus orígens en Serenate per a cordes en mim op20 -Allegro piacevole les balades que cantaven els enamorats a mitja -Larghetto tarda sota les finestres de les seves estimades. -Allegretto Curiosament, el terme no deriva de "sera" S.Barber (1910-1981) Serenata op1 (tarda), sinó de "sereno" (calmat, reposat). -Un poco adagio/Allegro con spirito -Andante con moto Durant el segle XVIII va gaudir de moltíssima -Allegro giocoso popularitat. S'interpretaven en festes i actes A.Foote (1853-1937) socials, noces, actes cortesans etc… A partir Serenata per a cordes op 25 -Praeludium del S. XIX la Serenata és tractada ja com una -Air obra de gran format pels autors més -Intermezzo -Romanze reconeguts, escrivint serenates de gran bellesa -Gavotte i categoria. Les serenates que presentem en aquest concert són un bon reflex de l'evolució que aquesta forma va experimentar des de finals del XVIII fins als inicis del segle XX. 9 Divendres 9 de setembre, a les 21:30h Hi col·labora: Pati del Gran Casino C/ de la Font Vella, 78 És tracta d'una de les obres més eclèctiques de Lluís Muncunill i Parellada. L'edifici va ser inaugurat el 3 de juliol de 1921. Consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i jardí a la part posterior amb pista de ball a l'aire lliure. De l'interior destaca el vestíbul a doble alçada sostingut per columnes i il·luminat per llanterna i el saló de ball del primer pis. Les façanes, tant l'anterior com la posterior, presenten un estil barreja de classicisme i barroc, amb distribució simètrica. L'edifici va ser decorat amb gran sumptuositat, tant pel mobiliari, com per les làmpades, els objectes artístics i les pintures de Joaquin Vancells, els germans Viver… El moment de màxim esplendor de l'edifici va ser a partir de la postguerra, moment en el qual la burgesia de Terrassa el rehabilita incorporant les pintures del saló de ball, obra de Josep Obiols, els mosaics del pati fets per Santiago Padrós, la decoració dels salons i el restaurant. Pel seu saló de ball van desfilar alguns dels músics més brillants del segle XX. També va ser molt notable el seu intent de realitzar muntatges operístics en versions reduïdes i, en alguns casos, traduïdes al català.
  • 10. Scivias Ad Celestem Harmoniam Scivias és una formació vocal-instrumental especialitzada enespecial atenció a la la interpretació en l'àmbit de la música medieval, amb una la recerca, l'estudi i Concert Núm. 1 (pàg. 3) música de les compositores femenines. Integrat per especialistes en diverses branques, el grup ha cercat des dels seus inicis el màxim rigor històric, musicològic, filològic i interpretatiu. El present programa ha comptat amb la direcció musical de Catherine Schroeder (Centre de la Musique Médiévale de París), en el camp de la paleografia compta amb l'assessorament del prof. Juan Carlos Asensio (ESMUC), i en el filològic del Dr. Peter Dronke (Univ.Cambridge) i el prof. Joan Grimalt (ESMUC). Aquest programa ha rebut el suport del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) i de l'Institut Català de les Dones (ICD), i va ser presentat al Monestir de Sant Cugat el desembre passat. El grup compta a partir d'ara amb nombrosos compromisos, com la cloenda del Congrés de Teologia Femenina de Salamanca o la gira per Bèlgica dins el cicle cultural Ave Eva dedicat a la mística femenina medieval. La "Belle Dance" Concert Núm. 2 (pàg. 4) Jordi Argelaga Estudià flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, graduant- se amb les màximes qualificacions. Perfecciona els seus estudis de flauta de bec amb R. Kanji i l'oboè barroc amb Ku Ebbinge i B. Haynes Ha format part del grup Ars Musicae de Barcelona, Diattessaron i Barcelona Consort i ha col·laborat també amb diferents formacions entre les que cabria destacar l´Escolania de Montserrat, Cor de Cambra del Palau, la Follia, S.E.M.A., Pro Musica Antigua de Madrid, l´Ensemble des Nations, etc. Actualment és professor de flauta de bec de l'EMM Conservatori de Terrassa. 10 Jordi Reguant Premi d'Honor de clavicèmbal en el Conservatori Municipal de Barcelona. Ha col·laborat amb diverses formacions com La Capella Reial de Catalunya, Concertino d'Amsterdam, Dresdner Barocksolisten, Orq. de Cambra del Teatre Lliure, Orq. Sinfónica de la Comunidad de Madrid, Orq. Sinfónica de Granada, entre d'altres. I amb directors com J. Savall, E. Colomer, J. Pons, J. Casas, V. Pikaizen, P. Caó, Ros Marbà, i un llarg etc. És fundador i director dels grups Turba Musici (repertori medieval) i Capella Virelai (renaixement espanyol). Actualment exerceix la docència com a Professor de Clave, acompanyament i Música de Cambra a l'EMM- Conservatori de Terrassa. Teresa Alves Ballarina i coreògrafa especialitzada en Dansa Barroca Francesa. Comença la dansa clàssica a l'escola Joan Magrinyà. S'especialitza en dansa antiga a París, en el si de la companyia l'Éclat des Muses, amb Christine Bayle, Irène Ginger, Cecilia Gracio-Moura i en la companyia Ris et Danceries, amb Françoise Deniau, Béatrice Masin, Anna Yepes, etc. L'any 2006 crea la companyia "Barroc-ballet" amb l'espectacle "La Danserie de l'Arxiduc", en col.laboracio amb l'orquestra barroca "Vespres d'Arnadi", dirigida per Daniel Espasa. Peio Otano Des de la seva adolescència combina l'estudi de la dansa i la música. S'inicia amb la dansa tradicional basca (Associació Iruña Taldea) i perfecciona la seva tècnica amb la dansa contemporània (Cia. Tempomóvile). A partir de l'any 95 se submergeix de ple en la dansa històrica, constitueix a Pamplona el Taller de Dansa Històrica Erregelak. Ha coreografiat i/o produït diversos espectacles com "Le Basque", "Torneig de Amores" "Passatges Orgànics", "Festa del Rei de la Faba". Col·labora amb diferents companyies de dansa històrica. Actualment és Mestre de Dansa de Seises de la Catedral de Pamplona.
  • 11. Mara Aranda Dedicada a la composició i interpretació musical, influenciada per músiques d'arrel Romansas i Kantikas i antiga, és considerada ambaixadora de la cultura tradicional espanyola i la música Sefardies sefardí i una de les veus representants de la música mediterrània més internacionals. Concert Núm. 3 (pàg. 5) Ha fet concerts per tota Europa, Àsia i Espanya, amb diferents formacions. Veu cantant en el repertori dedicat a la tradició trovadoresca al costat de l'Ensemble Unicorn&Oni Wytars, col·labora, en el mateix sentit, amb Speculum Ensemble i amb Capella de Ministrers en el seu repertori dedicat a Tirant Lo Blanch, posant veu a les peces de l'antic Imperi Otomà. A més ha estat directora i cantant de formacions com L'Ham de Foc i Aman Aman, amb més d'una vintena d'enregistraments discogràfics de gran interès històric i musical. Jota Martínez Com especialista en viola de roda medieval i un dels seus intèrprets més destacats, és col·laborador habitual en formacions tant de música antiga com Eduardo Paniagua, Axivil, Ensemble Diatessaron o Capella de Ministrers, com de música tradicional. Eduard Navarro Influenciat per la música tradicional, durant la infantesa, va estudiar llaüt en diferents rondalles populars, violí en el conservatori i, posteriorment, dolçaina. Autodidacta en multitud d'instruments tant de vent com de corda, gaudeix d'una llarga trajectòria com professor d'aquest instrument. Abel García Intèrpret d'instruments medievals europeus com la viola de roda o provinents de la tradició de la Mediterrània oriental com el saz. També és professor de guitarra clàssica. Joansa Maravilla 11 Multinstrumentista de percussions i instruments de corda orientals, medievals i tradicionals, ha col·laborat amb diferents formacions tant de música antiga com de músiques tradicionals des de 1990. Lluís Vilamajó Nascut a Barcelona, inicià els seus estudis musicals a l'Escolania de Montserrat i després al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha estudiat cant amb Margarida Sabartés i Carmen Martínez. Actualment és membre de la Capella Reial de Catalunya, Hespérion XXI, ( dir. J. Savall ), i de Al Ayre Español (dir. E. López Banzo ) i col.labora amb formacions El Lied com Le Saqueboutiers de Toulouse, Ensemble La Fenice, Ensemble Brroque de Del Classicisme al Romanticisme Limoges, Il Fondamento amb els quals ha ofert concerts i ha efectuat enregistraments Concert Núm. 4 (pàg. 6) en diferents auditoris d'Europa, Estats Units, Mèxic i Israel. També ha estat director de la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona. A més, és el responsable de la direcció artística, amb Lambert Climent, del Coro Barroco de Andalucía. Ha actuat sota la direcció de S.Brotons, P. Cao, J. Casas, J. Prats, entre molts d'altres. Marju Vatsel Neix a Estònia. Realitza estudis superiors de piano en el Tallinna Konservatoorium (Eesti Muusikaakadeemia) on també estudia clavicèmbal. Interessada en l'estètica i la interpretació dels instruments de teclat històrics realitza el Fin d'Etudes de clavecí en el Conservatoire National de Toulouse amb Jan Willem Jansen i obtenint la Première Medaille d'Or en el Cycle Spécialisée. Al mateix temps rep consells de Paul Badura-Skoda i cursa estudis especialitzats de clave i fortepiano amb Olga Tverskaya i Pierre Hantaï, entre d'altres. Ha actuat com a solista i membre de diversos grups de cambra i d'orquestres d'arreu d'Europa. Ha fet diversos enregistraments dedicats a la interpretació de la música de tecla del segle XVII al segle XIX interpretada amb criteris històrics. És professora de fortepiano i de música de cambra en el Conservatori de Terrassa.
  • 12. Montserrat Solà SOPRANO. Nascuda a Lleida, estudia cant amb Ma. Dolors Aldea i obté el Títol Del Desig... Superior de cant amb Menció d’Honor al Conservatori Municipal de Barcelona. Concert Núm. 5 (pàg. 7) Amplia la seva formació a França i Alemanya. Ha cantat a la Setmana de Música Contemporània de Girona, al Festival d’Òpera de Butxaca de Barcelona, al Centro Culturale Della Banca d’Italia i al Teatro di Marcello (Roma), al MACBA i a l’Auditori de Barcelona i a l’Enric Granados de Lleida, així com l’Arsenal de Metz, entre altres. En el camp de la música del nostre temps, sovint li han sigut confiades les estrenes absolutes d’òperes i obres vocals de cambra. Imma Santacreu PIANO. Nascuda a Barcelona, ha estudiat al Conservatori Superior de Barcelona amb MªJesús Crespo. Posteriorment, obté el Premi de Perfeccionament al Conservatori Nacional de Versailles. Ha actuat en prestigiosos festivals: Acadèmia de les Arts de Berlín, Centro Nacional de Arte Reina Sofia (Madrid), Auditori de Barcelona... Rep el Primer Premi als concursos internacionals de la UFAM i de la Fundació Léopold Béllan de París -ciutat on viu i treballa des de l’any 2002. Isidre Santacreu ACTOR I DIRECCIÓ ESCÈNICA. És arquitecte, dibuixant, fotògraf, actor i ballarí, activitats totes elles enteses com a diferents mirades a un mateix concepte: el lligam entre el temps, l'espai i la memòria. Viatge per l'Europa del Barroc Jordi Domènech i Subiranas Concert Núm. 6 (pàg. 8) CONTRATENOR. Nascut a Manlleu (Barcelona), estudia piano a l'Escola de 12 Música de Vic, a l'Estudi Àngel Soler i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i cant a la Royal Academy of Music i a la Guildhall School of Music and Drama. L'any 1997 debuta amb l'Orfeo de Monteverdi per l'Òpera de Birmingham. Ha interpretat nombrosos rols operístics i oratoris a importants teatres i sales de concerts d'arreu d'Europa i per a importants esdeveniments musicals. Durant la temporada 2000-2001, debuta al Gran Teatre del Liceu amb Giulio Cesare in Egitto de Händel i al Teatro Alla Scala de Milà amb Tat'jana de Coghi on retorna, el 2008, per cantar La Didone de Cavalli. Paral·lelament té una intensa activitat d'oratori i concert. Ha rebut premis de piano, composició i cant, com el Premi al millor contratenor del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 1997. Jordi Reguant / CLAVECÍ. (veure pàgina 10) Serenade Concert Núm. 7 (pàg. 9) Orquestra de Cambra Terrassa 48 Amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa i de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Unnim Obra Social per a totes les seves activitats. L'Orquestra de Cambra Terrassa 48 està formada per instrumentistes de diferents indrets relacionats amb l'activitat musical d'aquesta ciutat. Originada l'any 1987 i fundada en la seva forma i filosofia actuals l'any 2000, el conjunt ha adquirit un nivell que l'ha portat a guanyar el primer premi del I Concurs de Música de Cambra de Sant Mateu de Castelló l'any 2003. L'OCT48 ha realitzat concerts per tota la geografia catalana i per l'estat espanyol, ha col·laborat en importants produccions simfònic- corals i ha fet enregistraments pels segells Ars Harmònica, Ma de Guido la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Destaquen també col·laboracions amb directors com Laszlo Heltay, Josep Vila, Mireia Barrera, Xavier Puig o Pep Prats, solistes com Mireia Pintó, Gerard Claret o Ashan Pillai, i agrupacions com la Coral Cantiga, Coral Sant Jordi, el Cor de Cambra de l'Orfeó Català i Kimbala Percussions, entre d'altres.
  • 13. EXPOSICIÓ: Una Mirada Míst ica Pintura sobre seda de Muair (Mada Guerra) "A l’Esperit Femení, que genera i preserva la Vida i especialment a totes les dones que ens han precedit, les vivències de les quals van impregnar de saviesa el món". Muair Inauguració Divendres 15 de juliol, a les 18:30h Església de Santa Maria Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere Plaça del Rector Homs, s/n Fins el 15 d'agost Aquest viatge em duu cap al retrobament amb la meva pròpia espiritualitat, amb la meva creativitat des de la llibertat de ser dona. Quan les boires m'arrosseguen cap al no-res, els centelleigs de Sol reflectits en altres ulls, altres paraules, fan brollar amb força la llum de la meva ànima. És en aquests moments que em deixo acaronar per la seva 13 calor, per aquesta entranyable tendresa que brolla d'un cor ple de coratge, de força vital, de saviesa ancestral desitjosa de ser compartida. Estic inquieta, alguna cosa vol gestar-se... vaig, vinc, escolto música d’èpoques remotes, llegeixo textos de Santa Teresa de Jesús, i sento que alguna cosa em ressona dintre, igual que una nota genera una sèrie d'harmònics. Respiro per tots els porus de la meva pell, trobo el meu lloc, i sento l'immens amor que mou la vida. Petits fragments que parlen d'aquesta relació que s’estableix quan estic desperta amb tots els meus sentits, quan sóc capaç d'escoltar, quan em trobo en el silenci… Al deixar parlar al cor la meva mà llisca sobre la tela, desvetllant móns desconeguts. Com deia Blake és quan puc “veure un món en un òbol, o un cel estavellat en una flor”. Muair *Mística (del verb grec myein , "tancar" i mystikós, "tancat, arcà o misteriós").
  • 14. Cat àleg d'obres Utilitzades per a il·lustrar el programa PORTADA / Músic oriental amb cròtals La casa Alegre de Sagrera custodia una de les col·leccions més importants d'art oriental de Catalunya. Es tracta d'un conjunt de gairebé 400 peces procedents de Xina, Japó i Sud-est asiàtic de materials i funcionalitats molt diverses, amb una cronologia que va del segle XVII al XX, tot i que també compta amb peces d'èpoques molt anteriors. Aquest conjunt va ser cedit al Museu de Terrassa l'any 1974 per la Sra. Montserrat Corbera, viuda de Josep Salvans. La peça patrimonial que hem triat com a detall de la portada del catàleg de Sons del Temps 2011 pertany a un conjunt ceràmic escultòric i policromat compost per set personatges masculins vestits amb túniques decorades amb motius vegetals i que porten a les mans diferents atributs. Autor: desconegut / Cronologia: últim quart del s. XIX Ubicació: Museu de Terrassa. Casa Alegre de Sagrera. Sala Salvans. Tècnica: porcellana policromada i esmaltada / Nº de catàleg: 12905 AD CELESTEM ARMONIAM / Àngel amb llaüt Es tracta d'un fragment de pintura mural procedent de l'Església de Santa Maria del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. El fragment pertany al període de la baixa edat mitjana seguint l'estil de l'anomenat gòtic lineal. Tot i que molt desgastada l'obra permet apreciar dos àngels nimbats, un dels quals porta a les mans un llaüt gòtic i l'altre una cítara. Autor: desconegut / Cronologia: primer quart del s. XIV Ubicació: Museu de Terrassa. Castell Cartoixa de Vallparadís Tècnica: pintura mural / Nº de catàleg: Nº 860 2 14 LA “BELLE DANCE” / Ventall decorat amb una escena galant de músics i ballarins El ventall és un objecte utilitzat des de l'antic Egipte amb una doble funció refrescar i espantar els insectes. Sembla ser que el seu format plegable va ser importat des d'orient pels grans viatgers a partir del renaixement. La seva època d'esplendor va ser la del barroc, durant els regnats de Lluís XIV i Lluís XV i es va utilitzar com a vehicle d'un complex llenguatge invisible i xifrat amb el qual es podien expressar tota mena de sentiments. En la seva elaboració s'utilitzaven materials d'autèntic luxe i estaven decorats amb motius diversos com detalls florals, o com en el cas del que il·lustra aquest programa, escenes galants idealitzades. Autor: desconegut / Cronologia: s. XVIII Ubicació: Centre de Documentació i Museu Tèxtil Tècnica: pintura sobre tela / Nº de registre: 15559 ROMANSAS I KANTIKAS SEFARDIES / Fragment d'un comentari sobre el tractat Hul·lín del Talmud de Babilònia. Aquest text hebraic fou trobat a l'interior de les cobertes d'un llibre de batllia de Terrassa de finals del segle XIV. Les persecucions dels jueus generalitzades a tota la península de l'any 1391 van fer que aquest col·lectiu fos vexat i separat dels seus drets arreu del territori. Els textos en hebreu i de producció jueva foren eliminats de manera massiva, essent aquest fragment un minúscul testimoni d'una prolífica producció científica i teològica. El tractat Hul·lín parla, de forma molt detallada, de la manera de matar els animals segons la llei jueva i de preparar la carn per a usos no rituals. El fragment sembla ser un supercomentari sobre el comentari d'Isaac Alfasí de Fes (1013-1103) fet pel jueu català, Nissim ben Rovèn, dit el Gironí (1340-1408). Autor: Nissim ben Rovèn, dit el Gironí? / Cronologia: s.XIII-XIV. Ubicació: Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental Escriptura: Semicursiva sefardita. Referència arxivística: ACVOC-AHT. Llibre de cort del batlle de Terrassa (1391-1395), fragment 6/4.
  • 15. EL LIED: del Classicisme al Romanticisme / Cambra Nostra Durant tot el segle XIX i principis del XX es va produir l'expansió del piano no únicament com a instrument musical, si no com a element cultural, distintiu i símbol que denotava cert poder adquisitiu i aristocràtic. En aquesta obra podem observar una escena quotidiana que reflecteix com les classes burgeses van introduir aquest instrument a les seves cambres, en les seves diferents versions i formats. Autor: Felix Mestres / Cronologia: 1932 Ubicació: Museu de Terrassa. Casa Alegre de Sagrera Tècnica: oli sobre tela / Nº de catàleg: 14260 DEL DESIG… / Cartell anunciador del Ball de Gala al Casino del Comerç 1926 A principis del segle XX Terrassa comptava amb dos importants casinos: el Casino del Comerç i el Gran Casino. Aquestes dues grans corporacions organitzaven nombrosos actes i esdeveniments socials com ara concerts, balls de gala i els balls de carnestoltes. Aquesta imatge correspon al cartell anunciador del ball de gala carnavalesc que el Casino del Comerç va oferir l'any 1926. Tot i que l'estètica del cartell denota una factura ràpida i senzilla podem advertir elements propis del modernisme com el coup de fuet o línia sinuosa que serveix per traçar les figures dels músics, animals fantàstics i bufons que conformen la iconografia del cartell. Autor: Pere Prat i Ubach / Cronologia: 1926 Ubicació: Museu de Terrassa / Tècnica: impressió gràfica Nº de catàleg: 11650 15 VIATGE PER L'EUROPA DEL BARROC / Àngel amb viola da braccio. Detall de Sant Marcial-Sant Andreu Durant l’època barroca era molt habitual que la representació dels moments místics dels personatges religiosos fos acompanyada d’àngels músics per representar el seu èxtasi. L’estudi d’aquestes escenes resulta una eina molt important per la organologia actual, ja que, mitjançant aquesta iconografia, s’han pogut reconstruir molts instruments que, per la seva factura realitzada amb materials peremptoris, no han pogut arribar fins als nostres dies. Les seves sonoritats són una peça clau per aproximar-nos a l’estètica sonora de la música d’èpoques pretèrites. Autor: desconegut / Cronologia: segle XVIII Ubicació: Museu de Terrassa Tècnica: oli sobre tela / Nº de catàleg: 5.197 SERENATE / Mosaic del Pati del Gran Casino Aquest pati enjardinat es tracta en realitat d'una pista de ball a l'aire lliure. La façana que dona a aquest jardí al igual que la del carrer, presenta una barreja de components clàssics i barrocs, i una total simetria en la disposició dels elements arquitectònics. El mosaic de Santiago Padrós mostra un cercle central amb guirnaldes florals, instruments musicals i màscares, elements propis dels grans balls de gala i mascarades que es portaven a terme en aquest singular espai, sobretot en la seva època daurada després de la guerra civil. Autor: Santiago Padrós / Cronologia: mitjans del segle XX Ubicació: pati del Gran Casino de Terrassa / Tècnica: mosaic
  • 16. *Preu de les localitats 4 €€ *Tots els aforaments són limitats *Les entrades es podran adquirir el mateix dia i al lloc del concert, ¾ d’hora abans del seu inici. Descompte 2x1 socis Per a més informació: Casa Soler i Palet, Font Vella 28 08221 Terrassa Tel. 93 783 27 11 o bé cultura.districtes@terrassa.cat www.terrassa.cat/culturaaprop Coordinació Tècnica: Arturo Palomares / Suport Tècnic: Imma Vilches Disseny gràfic i fotografia: Ingenia Creatius / Arts gràfiques: Gràfiques Macià www.terrassa.cat 010 93 739 70 60