IV Cicle Sons del Temps

1,329 views

Published on

Published in: Travel, Entertainment & Humor
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,329
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

IV Cicle Sons del Temps

  1. 1. Us presentem el cicle Sons del Temps en la seva IV edició, i ens congratulem constatant que és tracta d’una programació estimada i desitjada per molts terrassencs i terrassenques. Aquest any tenim com a novetat la programació a l’església de Santa Maria, antiga Seu d’Egara, que acollirà un concert molt especial que servirà d’inauguració del cicle, i que estarà integrat per peces de compositores místiques medievals. El concert vindrà de la mà de l’Ensemble Scivias, un grup internacional que compta amb alguns components de la nostra ciutat. Aquest concert es portarà a terme el mateix dia que s’inaugurarà l’ exposició de pintura sobre seda “Una mirada mística”, de l’artista Muair (Mada Guerra) que ens aportarà la seva visió personal al voltant de la mística femenina al llarg de la història i que acabarà d’arrodonir aquesta experiència única. També podrem gaudir de les intervencions musicals d’artistes de gran alçada com el tenor Lluís Vilamajor, la cantant valenciana Mara Aranda i l’Ensemble Pelegrí, el clavecinista Jordi Reguant, la fortepianista Marju Vatsel o el contratenor Jordi Domènech. Una altra novetat serà la d’incloure per primer cop un espectacle de danses del barroc i rococó francès: “La belle dance”, una autèntica delícia que ens traslladarà a l’exquisida cort del Rei Sol. Enguany també estarem presents per primer cop en un altre espai patrimonial singular: la Sala Muncunill, amb el recital “Del desig…” basat en el cabaret musical de principis de segle2 XX. I, com cada any, l’orquestra de la nostra ciutat, Orquestra de Cambra Terrassa 48, ens oferirà el concert de cloenda del cicle al pati del Gran Casino, un concert que sota el títol “Serenade” presenta un conjunt d’obres de gran bellesa i qualitat. Com és habitual el cicle ve acompanyat d’aquest catàleg que teniu a les mans i que recull el repertori i la informació bàsica del espais arquitectònics on es realitzaran els concerts. Tanmateix el catàleg ve il·lustrat amb imatges al·lusives als concerts que pertanyen al catàleg artístic i cultural terrassenc, una excel·lent eina per observar amb deteniment alguns aspectes del nostre patrimoni que, sovint, poden passar desapercebuts. Solament ens resta agrair l’esforç de totes les persones que han col·laborat en la realització d’aquest esdeveniment i la bona acollida del públic assistent. El seu amor per la música i pel nostre patrimoni fan possible que tots i totes podem gaudir any rera any d’aquest cicle. Bon estiu a ciutat! Amadeu Aguado i Moreno Regidor de Cultura
  2. 2. Ad Celes em Harmoniam t Música i Visions d’Hildegarda de Bingen i Herrada de Hohenburg SCIVIAS ROSAMARIA AGUADÉ, veu MARGARIDA BARBAL, veu ISABEL JUANEDA, veu SANTIAGO FIGUERAS, symphonia, campanes, cítola, tar El present concert se centra en la música de dues autores benedictines medievals: Hildegarda de Bingen (1098-1179) i Herrada de Hohenburg (c.1130-1195). Hildegarda de Bingen és una de les ments més fèrtils i originals de l’Edat Mitjana. Abadessa, mestra espiritual, mística, visionària, escriptora, compositora i científica, tingué a més a més la capacitat i el carisma per incidir en l’estructura profunda del panorama polític i religiós del segle XII. Se li coneixen més de 150 composicions musicals repartides entre el Hildegarda de Bingen recull titulat Symphonia armonie celestium (1098-1179) revelationun i el drama Ordo Virtutum. Symphonia harmoniae celestium revelationum, Columba aspexit 3 Herrada de Hohenburg va ser abadessa del i O virga ac diadema convent d’Odilenberg a Hohenburg (prop Herrada de Hohenburg (1130-1195) d’Estrasburg) des de 1167 a 1195. Es Hortus deliciarum i Sol oritur occasus nescius considera autora de l’Hortus deliciarum, Hildegarda de Bingen obra amb un fort caràcter pedagògic O beata infantia (solo symphonia) elaborada per a les novícies que Herrada Herrada de Hohenburg tenia al seu càrrec. Veri floris sub figura i Leto, leta contio El programa conclou amb dues composicions Hildegarda de Bingen Ave generosa, O vis aeternitatis del codex músical procedent del monestir i Ordo virtutum (fragment) femení de Las Huelgas Reales (Castella), un Anònim (Codex Engelberger 314) dels més extraordinaris exemples de la Procedentem sponsum de thalamo (solo campanes) música d’ús litúrgic a Europa, ara ja dins de Herrada de Hohenburg l’Ars Nova. Primus parens i hominum Codex de Las Huelgas (s.XIII) Ex illustri i Maria,Virgo Virginum Divendres 15 de juliol, a les 20:30h Església de Santa Maria. Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. Plaça del Rector Homs, s/n A lespai on avui saixeca lesglésia romànica de Santa Maria, construïda entre els segles XI i XII i consagrada lany 1112, és on es trobava la catedral que presidia el conjunt episcopal dÈgara al segle VI. Per evocar ledifici original, hauríem dimaginar un edifici molt més gran del que indiquen les dimensions de ledifici actual. La capçalera de lesglésia és la part més antiga de ledifici ja que pertanyia a lantiga catedral del segle VI i en lloc de ser enderrocada com la resta, es va mantenir tal com era, integrant-se en la nova església romànica. Els murs daquest absis, els pilars que el sustenten i les tres finestres que donen llum a laltar, són un extraordinari exemple darquitectura cristiana del segle VI. Les pintures murals són les originals , úniques a tota Europa en la seva categoria, presenten un conjunt descenes religioses i cristològiques. També cal destacar al sol del creuer els vestigis dun baptisteri del segle IV, fragments dun mosaic del segle VI i les pintures murals romàniques de labsidiola del braç sud del creuer amb la temàtica del martiri de Sant Thomas Becket.
  3. 3. La Belle Dance Música i danses del barroc i rococó francès TERESA ALVES, ballarina i directora PEIO OTANO, ballarí JORDI ARGELAGA, flautes i oboè JORDI REGUANT, clavecí La "Belle Dance" és la dansa que es balla a la cort francesa i a totes les corts dEuropa entre finals del segle XVII i principis del XVIII. Aquest estil és el fruit de levolució històrica de la dansa i també de linterès molt especial dun monarca per aquest art: Louis XIV. Des de la seva infantesa dedicà cada dia moltes hores a la pràctica de la dansa i intervingué sovint en Ballets de Cort. El títol de Rei Sol lobtingué als quinze Des de França... anys gràcies a la seva actuació en el "Ballet Jacques M.Hotteterre (1674-1763) de la Nuit" (1653). Suite (instrumental) Antoine Pointel (1700) Aquest ballarí "amateur" va voler que la La Bourgogne, Airs de danse Michel Corrette (1707-1795) dansa assolís el mateix status i Menuet (instrumental) independència que la Música, Marin Marais (1656-1728) Le Menuet, Opéra dAlcide, lArquitectura, la Medicina, etc., de manera4 que va crear al 1661 lAcedémie Royal de Joseph B. Boismortier (1689-1755) Sonata sesta (instrumental) la Dance. La "Belle Dance" és doncs la Mirant cap a Itàlia... Marc-Antoine Charpentier (1643-1704) precursora de la dansa clàssica. El nom La Chaconne dArlequin i Le Malade Imaginaire recent de "barroca" i "rococó" sadoptà fent André Campra (1660-1744) La Forlana i Carnaval de Venise un paral·lelisme amb la música que André Danican Philidor (1726-1795) anomenem de la mateixa manera i és un Le Passepied i Suite de danses Arcangelo Corelli (1653-17134) exemple dequilibri i simetria, com lestil Suite “La Follia”, (instrumental) Op.5 n.12 arquitectònic que el Rei Sol va escollir per Mirant cap a Espanya... al seu Palau de Versalles. Jean-Baptiste Lully (1632-1687) La Pavanne des Saisons i Airs de Madame La Dauphine Martin y Coll (S.XVII) La Chacona i (instr) “Huerto ameno de varias flores” André Campra (1660-1744) Entrée Espagnole pour femme i LEurope Galante An. s. XVIII Sarabande pour un homme Divendres 29 de juliol, Marais, Marin (1656-1728) Les folies,dEspagne a les 21:00h Pati de la Casa Alegre de Sagrera C/ de la Font Vella, 29-31 Aquest edifici es va construir a començament del segle XIX. Daquesta primera època es conserven pintures murals originals a les sales de la primera planta. Una reforma important duta a terme lany 1911 el convertí en un model dhabitatge burgès industrial terrassenc, dèpoca modernista. El pati on es realitzarà el concert comprèn lespai entre les dues ales de la casa i es tanca al nord amb una gran reixa de ferro forjat amb decoració de garlandes i roses que separa la casa de la resta del jardí. El paviment està format per un mosaic amb tessel·les de marbre de tres colors que configuren una lleugera decoració vegetal i la inscripció “SALVE” davant la reixa. Al centre del pati hi ha un sortidor amb una escultura dun nen amb una oca. El jardí té forma trapezoïdal i és destil romàntic francès, amb un estany central, una gruta adossada al mur nord i uns quants bancs per a seure. Diversos caminals envoltats per parterres de gespa recorren el jardí. Prop de la porta dentrada del carrer del Cardaire hi ha una exedra amb escalinates laterals. Originàriament les edificacions annexes feien la funció de celler, galliners, cotxera, casa dels masovers i magatzems diversos.
  4. 4. Romans i Kant Sefardies as ikas La dona, custòdia de la tradició sefardí ENSEMBLE PELEGRÍ MARA ARANDA, veu i percussions JOTA MARTÍNEZ, cítola, viola de roda, guitarra morisca i llaüt otomà EDUARD NAVARRO, xirimia, dolçaina, tarota, gralla, sacs de gemecs, moraharpa i viola d’arc ABEL GARCÍA, saz i viola de roda JOANSA MARAVILLA, percussions d’Orient i Occident, llaüt medieval, saltiri Lany 1492 els reis cristians Ferran dAragó i Isabel de Castella decretaren lexpulsió o conversió de tots els jueus espanyols, partint més de 160.000 jueus cap a lImperi Otomà, Provença, el nord d’Àfrica, els estats Balcànics i també Itàlia i Holanda. A El icono del judío principis del segle XVIII les colònies (Csm 34 y Csm 77) sefardites de l’Est i Oest de la Mediterrània El aguadero (trad.sefardí, Marroc-Turquia) constituïen dues cultures clarament Ixa mia diferenciades i independents: loriental (trad.sefardí, Marroc) Poco le das influenciada per Turquia i els Balcans i (trad. Sefardi, Bulgària) loccidental, per elements marroquins i De hoy en este dia espanyols. Així és com roman fins als (trad. Sefardí, Sofia) La reina Xerifa Mora nostres dies sempre en contínua evolució. (trad. Sefardí, Marroc) Els jueus espanyols de la diàspora van Nani (trad. sefardí Bulgària) 5 transmetre als seus fills el seu passat Buzimis espanyol medieval: els costums, la música (dansa búlgara) i la llengua, que de generació en generació, Cavallero (trad. Sefardí, Turquia) per transmissió oral, es va conservar fins Yo me levantaria els nostres dies adaptant-se als llocs on es (trad sefardi i andalusí, Marroc) Dezilde i El toro de Plasencia parlava. (trad sefardí, Marroc) Actualment la comunitat jueva a lEstat Espanyol és de15.000 membres, a més de milers de descendents de jueus conversos que desconeixen la seva ascendència. Conèixer i difondre aquests cants és conèixer la història del lloc que habitem i enriquir la nostra identitat humana i cultural. Divendres 5 dagost, a les 20:30h Castell Cartoixa de Vallparadís C/ de Salmerón, s/n És un edifici original del segle XII que es va convertir en cartoixa els segles XIV-XV, quan es van configurar la sala capitular, el claustre i la capella. Fou restaurat durant els anys cinquanta i des del 1959 ha desenvolupat usos museístics. El castell conté la sala dexposicions temporals del Museu de Terrassa i lexposició permanent que mostra, cronològicament i a partir delements del patrimoni moble local, levolució del territori i locupació humana de Terrassa i la seva comarca.
  5. 5. El Lied del Classicisme al Romanticisme LLUÍS VILAMAJÓ, tenor MARJU VATSEL, fortepiano El terme lied té una llarga història per als Joseph Haydn (1732-1809) parlants germànics que sinicia amb les Fidelity Sailors Song cançons de trobadors del segle XII i continua She never told her love mitjançant les cançons populars i els himnes Wolgang Amadeus Mozart (1756-1791) desglésia fins a les cançons de protesta del Fantasia en Re m. KV 397 segle XX. Tanmateix, a Alemanya, lèpoca per a fortepiano daurada de la cançó va ser durant el segle Wolgang Amadeus Mozart Dans un bois solitaire XIX. Els compositors alemanys i austríacs Ridente la calma havien escrit peces per a veu i piano, abans Abendempfindung i An Chloë però, va ser lesplendor de la literatura II alemanya durant el Classicisme i el Ludwig van Beethoven (1770-1827) An die ferne Geliebte Romanticisme que va inspirar els compositors Ludwig van Beethoven a posar música a la poesia i van fer créixer, 7 Variacions sobre “God save the King” així, el gènere conegut com a Lied. i WoO 78 per a fortepiano Els inicis daquesta tradició es troben en les Franz Schubert (1797-1828) An Sylvia cançons de Mozart i Beethoven, però va ser Die Forelle Schubert qui va saber trobar un bon equilibri entre lletra i música, una nova integració de la música en el sentit de les paraules. Schubert6 va escriure unes 600 cançons, algunes en seqüències o cicles de cançons, que expliquen una història. . Divendres 19 dagost, a les 20:30h Església del Convent de les Josefines C/ Concili Egarenc, 22 El convent va ser inaugurat el 19 de març de 1901 amb la finalitat que les Germanes de Sant Josep poguessin acollir als malalts sense recursos de la ciutat. La façana de ledifici de paredat comú amb filades de totxana vermella, es manté en la línia de les construccions de Muncunill daquesta època, tot i que és més austera. Lúnica decoració de la façana són petites finestres geminades en forma darc realçat, que disminueixen de dimensió a mesura que augmenten dalçària amb brancals de totxana vermella. Lesglésia va ser construïda lany 1907 tot i que el projecte és de la mateixa data que el convent. Al seu interior el que més crida latenció són les voltes parabòliques, un signe de modernitat del seu temps que per aquells dies ja formava part del repertori habitual de Muncunill.
  6. 6. Del Desig... Música i poesia amorosa en un marc de cabaret MONTSE SOLÀ, soprano IMMA SANTACREU, piano ISIDRE SANTACREU, recitador i direcció escènica Us convidem a viure una experiència sensual, on música i poesia comparteixen el desig com a font d’inspiració, il·luminades per la tènue llum del cabaret. Presentem un programa eclèctic: compositors centreuropeus i poetes catalans i hispanoamericans dels segles XX i XXI, que en la seva col·laboració fan emergir les emocions a flor de pell… ens duen a cambres privades de dones voluptuoses, ens transporten a països de follia, pinten una imatge seductora, fins i tot poden fer ressonar l’atracció en la quotidianitat del dia a dia. Però també acompanyen el llambrec libidinós que pretén doblegar un esguard pur, mentre la desesperació esdevé l’últim camí d’un personatge davallat en la vida. 7 Estem advertits: no es concedeixen Agraïments: FRANCESC NEL·LO privilegis. PART I PART II K. Weill M. Kagel I. Stravinsky G. Aperghis YOUKALI RURAL BLUES (veu sola) TANGO Récitation I (veu sola) M. Kagel F. Poulenc M.Noy A. Schönberg Rappresentazione Sacra La Dame de Montecarlo Dia laborable Cançons de Cabaret F. Poulenc L. Berio (Brettl Lieder) Improvisation Nr. 8: Dolce Cominciamento •Galathea homenatge a Edith Piaf •Gigerlette (piano sol) L. Berio •Der Genügsame Avendo Gran Disío •Liebhaber Mahnung Amb poemes recitats de: M.Torres, J.Margarit, P.Neruda, E.Satie, M.Noy i J. Gil de BiedmaDijous 25 dagost, a les 21:00hSala MuncunillPlaça Didó, 3La Sala Muncunill és una construcció de 1921 de larquitecte Lluís Muncunill Parellada, en honor del qual foubatejat el nou espai expositiu municipal. Va ser construïda com a sala de tints de lantic Vapor Amat. Lany 1940,va ser objecte de la remodelació per part de Joan Baca i Reixach, que en reformà sobretot les llanternes deventilació. La darrera reforma és de lany 1982, de Francesc Bacardit i Segués, que va rehabilitar la nau perconvertir-la en sala dexposicions municipal.Disposa de dos espais autònoms, l’EspaiDos, dedicat a projectes de curadors emergents, i l’esmentada SalaMuncunill, que juntament amb la la Casa Soler i Palet conformen els tres espais expositius municipals.
  7. 7. Viate per l Europa g del JORDI DOMÈNECH, contratenor Barroc JORDI REGUANT, clavecí Programa inspirat en un seguit dàries de recital i dòpera amb diferents propostes al llarg dun recorregut per lEuropa dels segles XVI, XVII i XVIII, és a dir, de finals del Renaixement fins ben avançat el Barroc. Per a situar-nos millor en la sonoritat adequada daquesta música, no hi ha millor manera, que sentir-la en la veu dun contratenor i acompanyada dun clavecí. Un contratenor és un cantant adult que canta amb el registre vocal més agut. El seu rang vocal equival al duna contralt, mezzosoprano o (menys freqüentment) una soprano. .8 Des de França... Des dAnglaterra... Música Ibèrica... AIRS DE COURT Handel Antoni Soler Quand le grill chante Passacaille (instr.) Fandango (instr.) Petit sein Lescena dOrlando (ària de la Juan Hidalgo Ma belle bogeria) Peynándose estaba un olmo Vos mespris Henry Purcell Groud (instr.) José Marín Des dItàlia... I attempt Ojos, pues me desdeñáis Monteverdi An evening hymn José Marín Escena de lincoronazione di Poppea A new Groud (instr.) No piense Menguilla ya (escena dOttone) Music for a while Alessandro Scarlatti Bess of Betlam Giù di Vulcan Dissabte 3 de setembre, a les 20:30h Església del Convent de Sant Francesc Plaça del Doctor Robert, 1 El convent de Sant Francesc dAssís, de frares menors recol·lectes, es va començar a construir lany 1609 prop del Torrent de Vallparadís, i es va inaugurar lany 1612. Els elements que shan conservat del convent, a banda dalguns espais del seu entorn, són el claustre i lesglésia. El claustre atorga a les restes de lantic convent una especial rellevància i excepcionalitat, consta de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. A la planta baixa i sota les voltes daresta mostra vint-i-sis plafons ceràmics policroms de gran qualitat, fets entre 1671 i 1673. Lautoria daquests plafons sha atribuït al mestre escudeller Llorenç Passoles sota el patrocini del castlà del Castell de Terrassa Pere Fizes. Lesglésia manté la seva fesomia original: planta rectangular amb capelles laterals, absis semihexagonal i volta de creueria. A banda de les interessant claus de volta policromades, lesglésia posseeix un parell de llenços originals ubicats a les capelles laterals, amb escenes de la vida del sant titular.
  8. 8. Serenade Una música “serena” per a un capvespre de finals destiu, a la fresca dun pati encantador ORQUESTRA DE CAMBRA W.A.Mozart (1756-1791) Serenata nocturna TERRASSA 48 -Allegro -Andante QUIM TERMENS, concertino-director -Menuetto amb el patrocini dUnnim Obra Social -Rondo E.Elgar (1857-1934) La Serenade o Serenata té els seus orígens en Serenate per a cordes en mim op20 -Allegro piacevole les balades que cantaven els enamorats a mitja -Larghetto tarda sota les finestres de les seves estimades. -Allegretto Curiosament, el terme no deriva de "sera" S.Barber (1910-1981) Serenata op1 (tarda), sinó de "sereno" (calmat, reposat). -Un poco adagio/Allegro con spirito -Andante con moto Durant el segle XVIII va gaudir de moltíssima -Allegro giocoso popularitat. Sinterpretaven en festes i actes A.Foote (1853-1937) socials, noces, actes cortesans etc… A partir Serenata per a cordes op 25 -Praeludium del S. XIX la Serenata és tractada ja com una -Air obra de gran format pels autors més -Intermezzo -Romanze reconeguts, escrivint serenates de gran bellesa -Gavotte i categoria. Les serenates que presentem en aquest concert són un bon reflex de levolució que aquesta forma va experimentar des de finals del XVIII fins als inicis del segle XX. 9 Divendres 9 de setembre, a les 21:30h Hi col·labora: Pati del Gran Casino C/ de la Font Vella, 78 És tracta duna de les obres més eclèctiques de Lluís Muncunill i Parellada. Ledifici va ser inaugurat el 3 de juliol de 1921. Consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i jardí a la part posterior amb pista de ball a laire lliure. De linterior destaca el vestíbul a doble alçada sostingut per columnes i il·luminat per llanterna i el saló de ball del primer pis. Les façanes, tant lanterior com la posterior, presenten un estil barreja de classicisme i barroc, amb distribució simètrica. Ledifici va ser decorat amb gran sumptuositat, tant pel mobiliari, com per les làmpades, els objectes artístics i les pintures de Joaquin Vancells, els germans Viver… El moment de màxim esplendor de ledifici va ser a partir de la postguerra, moment en el qual la burgesia de Terrassa el rehabilita incorporant les pintures del saló de ball, obra de Josep Obiols, els mosaics del pati fets per Santiago Padrós, la decoració dels salons i el restaurant. Pel seu saló de ball van desfilar alguns dels músics més brillants del segle XX. També va ser molt notable el seu intent de realitzar muntatges operístics en versions reduïdes i, en alguns casos, traduïdes al català.
  9. 9. SciviasAd Celestem Harmoniam Scivias és una formació vocal-instrumental especialitzada enespecial atenció a la la interpretació en làmbit de la música medieval, amb una la recerca, lestudi i Concert Núm. 1 (pàg. 3) música de les compositores femenines. Integrat per especialistes en diverses branques, el grup ha cercat des dels seus inicis el màxim rigor històric, musicològic, filològic i interpretatiu. El present programa ha comptat amb la direcció musical de Catherine Schroeder (Centre de la Musique Médiévale de París), en el camp de la paleografia compta amb lassessorament del prof. Juan Carlos Asensio (ESMUC), i en el filològic del Dr. Peter Dronke (Univ.Cambridge) i el prof. Joan Grimalt (ESMUC). Aquest programa ha rebut el suport del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) i de lInstitut Català de les Dones (ICD), i va ser presentat al Monestir de Sant Cugat el desembre passat. El grup compta a partir dara amb nombrosos compromisos, com la cloenda del Congrés de Teologia Femenina de Salamanca o la gira per Bèlgica dins el cicle cultural Ave Eva dedicat a la mística femenina medieval. La "Belle Dance" Concert Núm. 2 (pàg. 4) Jordi Argelaga Estudià flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, graduant- se amb les màximes qualificacions. Perfecciona els seus estudis de flauta de bec amb R. Kanji i loboè barroc amb Ku Ebbinge i B. Haynes Ha format part del grup Ars Musicae de Barcelona, Diattessaron i Barcelona Consort i ha col·laborat també amb diferents formacions entre les que cabria destacar l´Escolania de Montserrat, Cor de Cambra del Palau, la Follia, S.E.M.A., Pro Musica Antigua de Madrid, l´Ensemble des Nations, etc. Actualment és professor de flauta de bec de lEMM Conservatori de Terrassa.10 Jordi Reguant Premi dHonor de clavicèmbal en el Conservatori Municipal de Barcelona. Ha col·laborat amb diverses formacions com La Capella Reial de Catalunya, Concertino dAmsterdam, Dresdner Barocksolisten, Orq. de Cambra del Teatre Lliure, Orq. Sinfónica de la Comunidad de Madrid, Orq. Sinfónica de Granada, entre daltres. I amb directors com J. Savall, E. Colomer, J. Pons, J. Casas, V. Pikaizen, P. Caó, Ros Marbà, i un llarg etc. És fundador i director dels grups Turba Musici (repertori medieval) i Capella Virelai (renaixement espanyol). Actualment exerceix la docència com a Professor de Clave, acompanyament i Música de Cambra a lEMM- Conservatori de Terrassa. Teresa Alves Ballarina i coreògrafa especialitzada en Dansa Barroca Francesa. Comença la dansa clàssica a lescola Joan Magrinyà. Sespecialitza en dansa antiga a París, en el si de la companyia lÉclat des Muses, amb Christine Bayle, Irène Ginger, Cecilia Gracio-Moura i en la companyia Ris et Danceries, amb Françoise Deniau, Béatrice Masin, Anna Yepes, etc. Lany 2006 crea la companyia "Barroc-ballet" amb lespectacle "La Danserie de lArxiduc", en col.laboracio amb lorquestra barroca "Vespres dArnadi", dirigida per Daniel Espasa. Peio Otano Des de la seva adolescència combina lestudi de la dansa i la música. Sinicia amb la dansa tradicional basca (Associació Iruña Taldea) i perfecciona la seva tècnica amb la dansa contemporània (Cia. Tempomóvile). A partir de lany 95 se submergeix de ple en la dansa històrica, constitueix a Pamplona el Taller de Dansa Històrica Erregelak. Ha coreografiat i/o produït diversos espectacles com "Le Basque", "Torneig de Amores" "Passatges Orgànics", "Festa del Rei de la Faba". Col·labora amb diferents companyies de dansa històrica. Actualment és Mestre de Dansa de Seises de la Catedral de Pamplona.
  10. 10. Mara ArandaDedicada a la composició i interpretació musical, influenciada per músiques darrel Romansas i Kantikasi antiga, és considerada ambaixadora de la cultura tradicional espanyola i la música Sefardiessefardí i una de les veus representants de la música mediterrània més internacionals. Concert Núm. 3 (pàg. 5)Ha fet concerts per tota Europa, Àsia i Espanya, amb diferents formacions.Veu cantant en el repertori dedicat a la tradició trovadoresca al costat de lEnsembleUnicorn&Oni Wytars, col·labora, en el mateix sentit, amb Speculum Ensemble iamb Capella de Ministrers en el seu repertori dedicat a Tirant Lo Blanch, posantveu a les peces de lantic Imperi Otomà. A més ha estat directora i cantant deformacions com LHam de Foc i Aman Aman, amb més duna vintenadenregistraments discogràfics de gran interès històric i musical.Jota MartínezCom especialista en viola de roda medieval i un dels seus intèrprets més destacats,és col·laborador habitual en formacions tant de música antiga com EduardoPaniagua, Axivil, Ensemble Diatessaron o Capella de Ministrers, com de músicatradicional.Eduard NavarroInfluenciat per la música tradicional, durant la infantesa, va estudiar llaüt endiferents rondalles populars, violí en el conservatori i, posteriorment, dolçaina.Autodidacta en multitud dinstruments tant de vent com de corda, gaudeix dunallarga trajectòria com professor daquest instrument.Abel GarcíaIntèrpret dinstruments medievals europeus com la viola de roda o provinents dela tradició de la Mediterrània oriental com el saz. També és professor de guitarraclàssica.Joansa Maravilla 11Multinstrumentista de percussions i instruments de corda orientals, medievals itradicionals, ha col·laborat amb diferents formacions tant de música antiga comde músiques tradicionals des de 1990.Lluís VilamajóNascut a Barcelona, inicià els seus estudis musicals a lEscolania de Montserrat idesprés al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha estudiat cant ambMargarida Sabartés i Carmen Martínez.Actualment és membre de la Capella Reial de Catalunya, Hespérion XXI, ( dir.J. Savall ), i de Al Ayre Español (dir. E. López Banzo ) i col.labora amb formacions El Liedcom Le Saqueboutiers de Toulouse, Ensemble La Fenice, Ensemble Brroque de Del Classicisme al RomanticismeLimoges, Il Fondamento amb els quals ha ofert concerts i ha efectuat enregistraments Concert Núm. 4 (pàg. 6)en diferents auditoris dEuropa, Estats Units, Mèxic i Israel. També ha estat directorde la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona. A més, és elresponsable de la direcció artística, amb Lambert Climent, del Coro Barroco deAndalucía.Ha actuat sota la direcció de S.Brotons, P. Cao, J. Casas, J. Prats, entre molts daltres.Marju VatselNeix a Estònia. Realitza estudis superiors de piano en el Tallinna Konservatoorium(Eesti Muusikaakadeemia) on també estudia clavicèmbal.Interessada en lestètica i la interpretació dels instruments de teclat històrics realitzael Fin dEtudes de clavecí en el Conservatoire National de Toulouse amb JanWillem Jansen i obtenint la Première Medaille dOr en el Cycle Spécialisée.Al mateix temps rep consells de Paul Badura-Skoda i cursa estudis especialitzatsde clave i fortepiano amb Olga Tverskaya i Pierre Hantaï, entre daltres.Ha actuat com a solista i membre de diversos grups de cambra i dorquestres darreudEuropa. Ha fet diversos enregistraments dedicats a la interpretació de la músicade tecla del segle XVII al segle XIX interpretada amb criteris històrics.És professora de fortepiano i de música de cambra en el Conservatori de Terrassa.
  11. 11. Montserrat Solà SOPRANO. Nascuda a Lleida, estudia cant amb Ma. Dolors Aldea i obté el Títol Del Desig... Superior de cant amb Menció d’Honor al Conservatori Municipal de Barcelona. Concert Núm. 5 (pàg. 7) Amplia la seva formació a França i Alemanya. Ha cantat a la Setmana de Música Contemporània de Girona, al Festival d’Òpera de Butxaca de Barcelona, al Centro Culturale Della Banca d’Italia i al Teatro di Marcello (Roma), al MACBA i a l’Auditori de Barcelona i a l’Enric Granados de Lleida, així com l’Arsenal de Metz, entre altres. En el camp de la música del nostre temps, sovint li han sigut confiades les estrenes absolutes d’òperes i obres vocals de cambra. Imma Santacreu PIANO. Nascuda a Barcelona, ha estudiat al Conservatori Superior de Barcelona amb MªJesús Crespo. Posteriorment, obté el Premi de Perfeccionament al Conservatori Nacional de Versailles. Ha actuat en prestigiosos festivals: Acadèmia de les Arts de Berlín, Centro Nacional de Arte Reina Sofia (Madrid), Auditori de Barcelona... Rep el Primer Premi als concursos internacionals de la UFAM i de la Fundació Léopold Béllan de París -ciutat on viu i treballa des de l’any 2002. Isidre Santacreu ACTOR I DIRECCIÓ ESCÈNICA. És arquitecte, dibuixant, fotògraf, actor i ballarí, activitats totes elles enteses com a diferents mirades a un mateix concepte: el lligam entre el temps, lespai i la memòria. Viatge per lEuropa del Barroc Jordi Domènech i Subiranas Concert Núm. 6 (pàg. 8) CONTRATENOR. Nascut a Manlleu (Barcelona), estudia piano a lEscola de12 Música de Vic, a lEstudi Àngel Soler i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i cant a la Royal Academy of Music i a la Guildhall School of Music and Drama. Lany 1997 debuta amb lOrfeo de Monteverdi per lÒpera de Birmingham. Ha interpretat nombrosos rols operístics i oratoris a importants teatres i sales de concerts darreu dEuropa i per a importants esdeveniments musicals. Durant la temporada 2000-2001, debuta al Gran Teatre del Liceu amb Giulio Cesare in Egitto de Händel i al Teatro Alla Scala de Milà amb Tatjana de Coghi on retorna, el 2008, per cantar La Didone de Cavalli. Paral·lelament té una intensa activitat doratori i concert. Ha rebut premis de piano, composició i cant, com el Premi al millor contratenor del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 1997. Jordi Reguant / CLAVECÍ. (veure pàgina 10) Serenade Concert Núm. 7 (pàg. 9) Orquestra de Cambra Terrassa 48 Amb el suport de lAjuntament de Terrassa i de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Unnim Obra Social per a totes les seves activitats. LOrquestra de Cambra Terrassa 48 està formada per instrumentistes de diferents indrets relacionats amb lactivitat musical daquesta ciutat. Originada lany 1987 i fundada en la seva forma i filosofia actuals lany 2000, el conjunt ha adquirit un nivell que lha portat a guanyar el primer premi del I Concurs de Música de Cambra de Sant Mateu de Castelló lany 2003. LOCT48 ha realitzat concerts per tota la geografia catalana i per lestat espanyol, ha col·laborat en importants produccions simfònic- corals i ha fet enregistraments pels segells Ars Harmònica, Ma de Guido la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Destaquen també col·laboracions amb directors com Laszlo Heltay, Josep Vila, Mireia Barrera, Xavier Puig o Pep Prats, solistes com Mireia Pintó, Gerard Claret o Ashan Pillai, i agrupacions com la Coral Cantiga, Coral Sant Jordi, el Cor de Cambra de lOrfeó Català i Kimbala Percussions, entre daltres.
  12. 12. EXPOSICIÓ:Una Mirada Míst ica Pintura sobre seda de Muair (Mada Guerra) "A l’Esperit Femení, que genera i preserva la Vida i especialment a totes les dones que ens han precedit, les vivències de les quals van impregnar de saviesa el món". Muair Inauguració Divendres 15 de juliol, a les 18:30h Església de Santa Maria Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere Plaça del Rector Homs, s/n Fins el 15 dagost Aquest viatge em duu cap al retrobament amb la meva pròpia espiritualitat, amb la meva creativitat des de la llibertat de ser dona. Quan les boires marrosseguen cap al no-res, els centelleigs de Sol reflectits en altres ulls, altres paraules, fan brollar amb força la llum de la meva ànima. És en aquests moments que em deixo acaronar per la seva 13 calor, per aquesta entranyable tendresa que brolla dun cor ple de coratge, de força vital, de saviesa ancestral desitjosa de ser compartida. Estic inquieta, alguna cosa vol gestar-se... vaig, vinc, escolto música d’èpoques remotes, llegeixo textos de Santa Teresa de Jesús, i sento que alguna cosa em ressona dintre, igual que una nota genera una sèrie dharmònics. Respiro per tots els porus de la meva pell, trobo el meu lloc, i sento limmens amor que mou la vida. Petits fragments que parlen daquesta relació que s’estableix quan estic desperta amb tots els meus sentits, quan sóc capaç descoltar, quan em trobo en el silenci… Al deixar parlar al cor la meva mà llisca sobre la tela, desvetllant móns desconeguts. Com deia Blake és quan puc “veure un món en un òbol, o un cel estavellat en una flor”. Muair *Mística (del verb grec myein , "tancar" i mystikós, "tancat, arcà o misteriós").
  13. 13. Cat àleg dobres Utilitzades per a il·lustrar el programa PORTADA / Músic oriental amb cròtals La casa Alegre de Sagrera custodia una de les col·leccions més importants dart oriental de Catalunya. Es tracta dun conjunt de gairebé 400 peces procedents de Xina, Japó i Sud-est asiàtic de materials i funcionalitats molt diverses, amb una cronologia que va del segle XVII al XX, tot i que també compta amb peces dèpoques molt anteriors. Aquest conjunt va ser cedit al Museu de Terrassa lany 1974 per la Sra. Montserrat Corbera, viuda de Josep Salvans. La peça patrimonial que hem triat com a detall de la portada del catàleg de Sons del Temps 2011 pertany a un conjunt ceràmic escultòric i policromat compost per set personatges masculins vestits amb túniques decorades amb motius vegetals i que porten a les mans diferents atributs. Autor: desconegut / Cronologia: últim quart del s. XIX Ubicació: Museu de Terrassa. Casa Alegre de Sagrera. Sala Salvans. Tècnica: porcellana policromada i esmaltada / Nº de catàleg: 12905 AD CELESTEM ARMONIAM / Àngel amb llaüt Es tracta dun fragment de pintura mural procedent de lEsglésia de Santa Maria del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. El fragment pertany al període de la baixa edat mitjana seguint lestil de lanomenat gòtic lineal. Tot i que molt desgastada lobra permet apreciar dos àngels nimbats, un dels quals porta a les mans un llaüt gòtic i laltre una cítara. Autor: desconegut / Cronologia: primer quart del s. XIV Ubicació: Museu de Terrassa. Castell Cartoixa de Vallparadís Tècnica: pintura mural / Nº de catàleg: Nº 860214 LA “BELLE DANCE” / Ventall decorat amb una escena galant de músics i ballarins El ventall és un objecte utilitzat des de lantic Egipte amb una doble funció refrescar i espantar els insectes. Sembla ser que el seu format plegable va ser importat des dorient pels grans viatgers a partir del renaixement. La seva època desplendor va ser la del barroc, durant els regnats de Lluís XIV i Lluís XV i es va utilitzar com a vehicle dun complex llenguatge invisible i xifrat amb el qual es podien expressar tota mena de sentiments. En la seva elaboració sutilitzaven materials dautèntic luxe i estaven decorats amb motius diversos com detalls florals, o com en el cas del que il·lustra aquest programa, escenes galants idealitzades. Autor: desconegut / Cronologia: s. XVIII Ubicació: Centre de Documentació i Museu Tèxtil Tècnica: pintura sobre tela / Nº de registre: 15559 ROMANSAS I KANTIKAS SEFARDIES / Fragment dun comentari sobre el tractat Hul·lín del Talmud de Babilònia. Aquest text hebraic fou trobat a linterior de les cobertes dun llibre de batllia de Terrassa de finals del segle XIV. Les persecucions dels jueus generalitzades a tota la península de lany 1391 van fer que aquest col·lectiu fos vexat i separat dels seus drets arreu del territori. Els textos en hebreu i de producció jueva foren eliminats de manera massiva, essent aquest fragment un minúscul testimoni duna prolífica producció científica i teològica. El tractat Hul·lín parla, de forma molt detallada, de la manera de matar els animals segons la llei jueva i de preparar la carn per a usos no rituals. El fragment sembla ser un supercomentari sobre el comentari dIsaac Alfasí de Fes (1013-1103) fet pel jueu català, Nissim ben Rovèn, dit el Gironí (1340-1408). Autor: Nissim ben Rovèn, dit el Gironí? / Cronologia: s.XIII-XIV. Ubicació: Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental Escriptura: Semicursiva sefardita. Referència arxivística: ACVOC-AHT. Llibre de cort del batlle de Terrassa (1391-1395), fragment 6/4.
  14. 14. EL LIED: del Classicisme al Romanticisme / CambraNostra Durant tot el segle XIX i principis del XX es va produir lexpansió del piano no únicament com a instrument musical, si no com a element cultural, distintiu i símbol que denotava cert poder adquisitiu i aristocràtic. En aquesta obra podem observar una escena quotidiana que reflecteix com les classes burgeses van introduir aquest instrument a les seves cambres, en les seves diferents versions i formats. Autor: Felix Mestres / Cronologia: 1932 Ubicació: Museu de Terrassa. Casa Alegre de Sagrera Tècnica: oli sobre tela / Nº de catàleg: 14260DEL DESIG… / Cartell anunciador del Ball de Galaal Casino del Comerç 1926 A principis del segle XX Terrassa comptava amb dos importants casinos: el Casino del Comerç i el Gran Casino. Aquestes dues grans corporacions organitzaven nombrosos actes i esdeveniments socials com ara concerts, balls de gala i els balls de carnestoltes. Aquesta imatge correspon al cartell anunciador del ball de gala carnavalesc que el Casino del Comerç va oferir lany 1926. Tot i que lestètica del cartell denota una factura ràpida i senzilla podem advertir elements propis del modernisme com el coup de fuet o línia sinuosa que serveix per traçar les figures dels músics, animals fantàstics i bufons que conformen la iconografia del cartell. Autor: Pere Prat i Ubach / Cronologia: 1926 Ubicació: Museu de Terrassa / Tècnica: impressió gràfica Nº de catàleg: 11650 15VIATGE PER LEUROPA DEL BARROC / Àngelamb viola da braccio. Detall de Sant Marcial-SantAndreu Durant l’època barroca era molt habitual que la representació dels moments místics dels personatges religiosos fos acompanyada d’àngels músics per representar el seu èxtasi. L’estudi d’aquestes escenes resulta una eina molt important per la organologia actual, ja que, mitjançant aquesta iconografia, s’han pogut reconstruir molts instruments que, per la seva factura realitzada amb materials peremptoris, no han pogut arribar fins als nostres dies. Les seves sonoritats són una peça clau per aproximar-nos a l’estètica sonora de la música d’èpoques pretèrites. Autor: desconegut / Cronologia: segle XVIII Ubicació: Museu de Terrassa Tècnica: oli sobre tela / Nº de catàleg: 5.197SERENATE / Mosaic del Pati del Gran Casino Aquest pati enjardinat es tracta en realitat duna pista de ball a laire lliure. La façana que dona a aquest jardí al igual que la del carrer, presenta una barreja de components clàssics i barrocs, i una total simetria en la disposició dels elements arquitectònics. El mosaic de Santiago Padrós mostra un cercle central amb guirnaldes florals, instruments musicals i màscares, elements propis dels grans balls de gala i mascarades que es portaven a terme en aquest singular espai, sobretot en la seva època daurada després de la guerra civil. Autor: Santiago Padrós / Cronologia: mitjans del segle XX Ubicació: pati del Gran Casino de Terrassa / Tècnica: mosaic
  15. 15. *Preu de les localitats 4 €€ *Tots els aforaments són limitats *Les entrades es podran adquirir el mateix dia i al lloc del concert, ¾ d’hora abans del seu inici. Descompte 2x1 socis Per a més informació: Casa Soler i Palet, Font Vella 28 08221 Terrassa Tel. 93 783 27 11 o bé cultura.districtes@terrassa.cat www.terrassa.cat/culturaaprop Coordinació Tècnica: Arturo Palomares / Suport Tècnic: Imma Vilches Disseny gràfic i fotografia: Ingenia Creatius / Arts gràfiques: Gràfiques Maciàwww.terrassa.cat 010 93 739 70 60

×