Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Us presentem el cicle Sons del Temps en la seva IV edició, i ens
    congratulem constatant que és tracta d’una programaci...
Ad Celes em Harmoniam
       t
 Música i Visions d’Hildegarda de Bingen
 i Herrada de Hohenburg
 SCIVIAS
 ROSAMARIA AGUADÉ...
La Belle Dance
     Música i danses del barroc i rococó francès
     TERESA ALVES, ballarina i directora
     PEIO OTANO, ...
Romans i Kant Sefardies
      as    ikas
 La dona, custòdia de la tradició sefardí
 ENSEMBLE PELEGRÍ
 MARA ARANDA, veu i p...
El Lied
     del Classicisme al Romanticisme
     LLUÍS VILAMAJÓ, tenor
     MARJU VATSEL, fortepiano
     El terme lied t...
Del Desig...
 Música i poesia amorosa
 en un marc de cabaret
 MONTSE SOLÀ, soprano
 IMMA SANTACREU, piano
 ISIDRE SANTACRE...
Viate per l Europa
       g
                      del
     JORDI DOMÈNECH, contratenor
                                Bar...
Serenade
 Una música “serena” per a un capvespre de
 finals d'estiu, a la fresca d'un pati encantador
 ORQUESTRA DE CAMBRA...
Scivias
Ad Celestem Harmoniam Scivias és una formació vocal-instrumental especialitzada enespecial atenció a la
          ...
Mara Aranda
Dedicada a la composició i interpretació musical, influenciada per músiques d'arrel          Romansas i Kantik...
Montserrat Solà
                                SOPRANO. Nascuda a Lleida, estudia cant amb Ma. Dolors Aldea i obté el Tít...
EXPOSICIÓ:

Una Mirada Míst
              ica
 Pintura sobre seda de Muair (Mada Guerra)
 "A l’Esperit Femení, que genera ...
Cat
       àleg d'obres
            Utilitzades per a il·lustrar el programa
            PORTADA / Músic oriental amb cròt...
EL LIED: del Classicisme al Romanticisme / Cambra
Nostra
  Durant tot el segle XIX i principis del XX es va produir l'expa...
*Preu de les localitats 4 €€
                            *Tots els aforaments són limitats
            *Les entrades es po...
IV Cicle Sons del Temps
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

of

IV Cicle Sons del Temps Slide 1 IV Cicle Sons del Temps Slide 2 IV Cicle Sons del Temps Slide 3 IV Cicle Sons del Temps Slide 4 IV Cicle Sons del Temps Slide 5 IV Cicle Sons del Temps Slide 6 IV Cicle Sons del Temps Slide 7 IV Cicle Sons del Temps Slide 8 IV Cicle Sons del Temps Slide 9 IV Cicle Sons del Temps Slide 10 IV Cicle Sons del Temps Slide 11 IV Cicle Sons del Temps Slide 12 IV Cicle Sons del Temps Slide 13 IV Cicle Sons del Temps Slide 14 IV Cicle Sons del Temps Slide 15 IV Cicle Sons del Temps Slide 16
Upcoming SlideShare
Libro meritos de_la_vida -hildegarda de bingen
Next
Download to read offline and view in fullscreen.

0 Likes

Share

Download to read offline

IV Cicle Sons del Temps

Download to read offline

  • Be the first to like this

IV Cicle Sons del Temps

  1. 1. Us presentem el cicle Sons del Temps en la seva IV edició, i ens congratulem constatant que és tracta d’una programació estimada i desitjada per molts terrassencs i terrassenques. Aquest any tenim com a novetat la programació a l’església de Santa Maria, antiga Seu d’Egara, que acollirà un concert molt especial que servirà d’inauguració del cicle, i que estarà integrat per peces de compositores místiques medievals. El concert vindrà de la mà de l’Ensemble Scivias, un grup internacional que compta amb alguns components de la nostra ciutat. Aquest concert es portarà a terme el mateix dia que s’inaugurarà l’ exposició de pintura sobre seda “Una mirada mística”, de l’artista Muair (Mada Guerra) que ens aportarà la seva visió personal al voltant de la mística femenina al llarg de la història i que acabarà d’arrodonir aquesta experiència única. També podrem gaudir de les intervencions musicals d’artistes de gran alçada com el tenor Lluís Vilamajor, la cantant valenciana Mara Aranda i l’Ensemble Pelegrí, el clavecinista Jordi Reguant, la fortepianista Marju Vatsel o el contratenor Jordi Domènech. Una altra novetat serà la d’incloure per primer cop un espectacle de danses del barroc i rococó francès: “La belle dance”, una autèntica delícia que ens traslladarà a l’exquisida cort del Rei Sol. Enguany també estarem presents per primer cop en un altre espai patrimonial singular: la Sala Muncunill, amb el recital “Del desig…” basat en el cabaret musical de principis de segle 2 XX. I, com cada any, l’orquestra de la nostra ciutat, Orquestra de Cambra Terrassa 48, ens oferirà el concert de cloenda del cicle al pati del Gran Casino, un concert que sota el títol “Serenade” presenta un conjunt d’obres de gran bellesa i qualitat. Com és habitual el cicle ve acompanyat d’aquest catàleg que teniu a les mans i que recull el repertori i la informació bàsica del espais arquitectònics on es realitzaran els concerts. Tanmateix el catàleg ve il·lustrat amb imatges al·lusives als concerts que pertanyen al catàleg artístic i cultural terrassenc, una excel·lent eina per observar amb deteniment alguns aspectes del nostre patrimoni que, sovint, poden passar desapercebuts. Solament ens resta agrair l’esforç de totes les persones que han col·laborat en la realització d’aquest esdeveniment i la bona acollida del públic assistent. El seu amor per la música i pel nostre patrimoni fan possible que tots i totes podem gaudir any rera any d’aquest cicle. Bon estiu a ciutat! Amadeu Aguado i Moreno Regidor de Cultura
  2. 2. Ad Celes em Harmoniam t Música i Visions d’Hildegarda de Bingen i Herrada de Hohenburg SCIVIAS ROSAMARIA AGUADÉ, veu MARGARIDA BARBAL, veu ISABEL JUANEDA, veu SANTIAGO FIGUERAS, symphonia, campanes, cítola, tar El present concert se centra en la música de dues autores benedictines medievals: Hildegarda de Bingen (1098-1179) i Herrada de Hohenburg (c.1130-1195). Hildegarda de Bingen és una de les ments més fèrtils i originals de l’Edat Mitjana. Abadessa, mestra espiritual, mística, visionària, escriptora, compositora i científica, tingué a més a més la capacitat i el carisma per incidir en l’estructura profunda del panorama polític i religiós del segle XII. Se li coneixen més de 150 composicions musicals repartides entre el Hildegarda de Bingen recull titulat Symphonia armonie celestium (1098-1179) revelationun i el drama Ordo Virtutum. Symphonia harmoniae celestium revelationum, Columba aspexit 3 Herrada de Hohenburg va ser abadessa del i O virga ac diadema convent d’Odilenberg a Hohenburg (prop Herrada de Hohenburg (1130-1195) d’Estrasburg) des de 1167 a 1195. Es Hortus deliciarum i Sol oritur occasus nescius considera autora de l’Hortus deliciarum, Hildegarda de Bingen obra amb un fort caràcter pedagògic O beata infantia (solo symphonia) elaborada per a les novícies que Herrada Herrada de Hohenburg tenia al seu càrrec. Veri floris sub figura i Leto, leta contio El programa conclou amb dues composicions Hildegarda de Bingen Ave generosa, O vis aeternitatis del codex músical procedent del monestir i Ordo virtutum (fragment) femení de Las Huelgas Reales (Castella), un Anònim (Codex Engelberger 314) dels més extraordinaris exemples de la Procedentem sponsum de thalamo (solo campanes) música d’ús litúrgic a Europa, ara ja dins de Herrada de Hohenburg l’Ars Nova. Primus parens i hominum Codex de Las Huelgas (s.XIII) Ex illustri i Maria,Virgo Virginum Divendres 15 de juliol, a les 20:30h Església de Santa Maria. Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. Plaça del Rector Homs, s/n A l'espai on avui s'aixeca l'església romànica de Santa Maria, construïda entre els segles XI i XII i consagrada l'any 1112, és on es trobava la catedral que presidia el conjunt episcopal d'Ègara al segle VI. Per evocar l'edifici original, hauríem d'imaginar un edifici molt més gran del que indiquen les dimensions de l'edifici actual. La capçalera de l'església és la part més antiga de l'edifici ja que pertanyia a l'antiga catedral del segle VI i en lloc de ser enderrocada com la resta, es va mantenir tal com era, integrant-se en la nova església romànica. Els murs d'aquest absis, els pilars que el sustenten i les tres finestres que donen llum a l'altar, són un extraordinari exemple d'arquitectura cristiana del segle VI. Les pintures murals són les originals , úniques a tota Europa en la seva categoria, presenten un conjunt d'escenes religioses i cristològiques. També cal destacar al sol del creuer els vestigis d'un baptisteri del segle IV, fragments d'un mosaic del segle VI i les pintures murals romàniques de l'absidiola del braç sud del creuer amb la temàtica del martiri de Sant Thomas Becket.
  3. 3. La Belle Dance Música i danses del barroc i rococó francès TERESA ALVES, ballarina i directora PEIO OTANO, ballarí JORDI ARGELAGA, flautes i oboè JORDI REGUANT, clavecí La "Belle Dance" és la dansa que es balla a la cort francesa i a totes les corts d'Europa entre finals del segle XVII i principis del XVIII. Aquest estil és el fruit de l'evolució històrica de la dansa i també de l'interès molt especial d'un monarca per aquest art: Louis XIV. Des de la seva infantesa dedicà cada dia moltes hores a la pràctica de la dansa i intervingué sovint en Ballets de Cort. El títol de Rei Sol l'obtingué als quinze Des de França... anys gràcies a la seva actuació en el "Ballet Jacques M.Hotteterre (1674-1763) de la Nuit" (1653). Suite (instrumental) Antoine Pointel (1700) Aquest ballarí "amateur" va voler que la La Bourgogne, Airs de danse Michel Corrette (1707-1795) dansa assolís el mateix status i Menuet (instrumental) independència que la Música, Marin Marais (1656-1728) Le Menuet, Opéra d'Alcide, l'Arquitectura, la Medicina, etc., de manera 4 que va crear al 1661 l'Acedémie Royal de Joseph B. Boismortier (1689-1755) Sonata sesta (instrumental) la Dance. La "Belle Dance" és doncs la Mirant cap a Itàlia... Marc-Antoine Charpentier (1643-1704) precursora de la dansa clàssica. El nom La Chaconne d'Arlequin i Le Malade Imaginaire recent de "barroca" i "rococó" s'adoptà fent André Campra (1660-1744) La Forlana i Carnaval de Venise un paral·lelisme amb la música que André Danican Philidor (1726-1795) anomenem de la mateixa manera i és un Le Passepied i Suite de danses Arcangelo Corelli (1653-17134) exemple d'equilibri i simetria, com l'estil Suite “La Follia”, (instrumental) Op.5 n.12 arquitectònic que el Rei Sol va escollir per Mirant cap a Espanya... al seu Palau de Versalles. Jean-Baptiste Lully (1632-1687) La Pavanne des Saisons i Airs de Madame La Dauphine Martin y Coll (S.XVII) La Chacona i (instr) “Huerto ameno de varias flores” André Campra (1660-1744) Entrée Espagnole pour femme i L'Europe Galante An. s. XVIII Sarabande pour un homme Divendres 29 de juliol, Marais, Marin (1656-1728) Les folies,d'Espagne a les 21:00h Pati de la Casa Alegre de Sagrera C/ de la Font Vella, 29-31 Aquest edifici es va construir a començament del segle XIX. D'aquesta primera època es conserven pintures murals originals a les sales de la primera planta. Una reforma important duta a terme l'any 1911 el convertí en un model d'habitatge burgès industrial terrassenc, d'època modernista. El pati on es realitzarà el concert comprèn l'espai entre les dues ales de la casa i es tanca al nord amb una gran reixa de ferro forjat amb decoració de garlandes i roses que separa la casa de la resta del jardí. El paviment està format per un mosaic amb tessel·les de marbre de tres colors que configuren una lleugera decoració vegetal i la inscripció “SALVE” davant la reixa. Al centre del pati hi ha un sortidor amb una escultura d'un nen amb una oca. El jardí té forma trapezoïdal i és d'estil romàntic francès, amb un estany central, una gruta adossada al mur nord i uns quants bancs per a seure. Diversos caminals envoltats per parterres de gespa recorren el jardí. Prop de la porta d'entrada del carrer del Cardaire hi ha una exedra amb escalinates laterals. Originàriament les edificacions annexes feien la funció de celler, galliners, cotxera, casa dels masovers i magatzems diversos.
  4. 4. Romans i Kant Sefardies as ikas La dona, custòdia de la tradició sefardí ENSEMBLE PELEGRÍ MARA ARANDA, veu i percussions JOTA MARTÍNEZ, cítola, viola de roda, guitarra morisca i llaüt otomà EDUARD NAVARRO, xirimia, dolçaina, tarota, gralla, sacs de gemecs, moraharpa i viola d’arc ABEL GARCÍA, saz i viola de roda JOANSA MARAVILLA, percussions d’Orient i Occident, llaüt medieval, saltiri L'any 1492 els reis cristians Ferran d'Aragó i Isabel de Castella decretaren l'expulsió o conversió de tots els jueus espanyols, partint més de 160.000 jueus cap a l'Imperi Otomà, Provença, el nord d’Àfrica, els estats Balcànics i també Itàlia i Holanda. A El icono del judío principis del segle XVIII les colònies (Csm 34 y Csm 77) sefardites de l’Est i Oest de la Mediterrània El aguadero (trad.sefardí, Marroc-Turquia) constituïen dues cultures clarament Ixa mia diferenciades i independents: l'oriental (trad.sefardí, Marroc) Poco le das influenciada per Turquia i els Balcans i (trad. Sefardi, Bulgària) l'occidental, per elements marroquins i De hoy en este dia espanyols. Així és com roman fins als (trad. Sefardí, Sofia) La reina Xerifa Mora nostres dies sempre en contínua evolució. (trad. Sefardí, Marroc) Els jueus espanyols de la diàspora van Nani (trad. sefardí Bulgària) 5 transmetre als seus fills el seu passat Buzimis espanyol medieval: els costums, la música (dansa búlgara) i la llengua, que de generació en generació, Cavallero (trad. Sefardí, Turquia) per transmissió oral, es va conservar fins Yo me levantaria els nostres dies adaptant-se als llocs on es (trad sefardi i andalusí, Marroc) Dezilde i El toro de Plasencia parlava. (trad sefardí, Marroc) Actualment la comunitat jueva a l'Estat Espanyol és de15.000 membres, a més de milers de descendents de jueus conversos que desconeixen la seva ascendència. Conèixer i difondre aquests cants és conèixer la història del lloc que habitem i enriquir la nostra identitat humana i cultural. Divendres 5 d'agost, a les 20:30h Castell Cartoixa de Vallparadís C/ de Salmerón, s/n És un edifici original del segle XII que es va convertir en cartoixa els segles XIV-XV, quan es van configurar la sala capitular, el claustre i la capella. Fou restaurat durant els anys cinquanta i des del 1959 ha desenvolupat usos museístics. El castell conté la sala d'exposicions temporals del Museu de Terrassa i l'exposició permanent que mostra, cronològicament i a partir d'elements del patrimoni moble local, l'evolució del territori i l'ocupació humana de Terrassa i la seva comarca.
  5. 5. El Lied del Classicisme al Romanticisme LLUÍS VILAMAJÓ, tenor MARJU VATSEL, fortepiano El terme lied té una llarga història per als Joseph Haydn (1732-1809) parlants germànics que s'inicia amb les Fidelity Sailors Song cançons de trobadors del segle XII i continua She never told her love mitjançant les cançons populars i els himnes Wolgang Amadeus Mozart (1756-1791) d'església fins a les cançons de protesta del Fantasia en Re m. KV 397 segle XX. Tanmateix, a Alemanya, l'època per a fortepiano daurada de la cançó va ser durant el segle Wolgang Amadeus Mozart Dans un bois solitaire XIX. Els compositors alemanys i austríacs Ridente la calma havien escrit peces per a veu i piano, abans Abendempfindung i An Chloë però, va ser l'esplendor de la literatura II alemanya durant el Classicisme i el Ludwig van Beethoven (1770-1827) An die ferne Geliebte Romanticisme que va inspirar els compositors Ludwig van Beethoven a posar música a la poesia i van fer créixer, 7 Variacions sobre “God save the King” així, el gènere conegut com a Lied. i WoO 78 per a fortepiano Els inicis d'aquesta tradició es troben en les Franz Schubert (1797-1828) An Sylvia cançons de Mozart i Beethoven, però va ser Die Forelle Schubert qui va saber trobar un bon equilibri entre lletra i música, una nova integració de la música en el sentit de les paraules. Schubert 6 va escriure unes 600 cançons, algunes en seqüències o cicles de cançons, que expliquen una història. . Divendres 19 d'agost, a les 20:30h Església del Convent de les Josefines C/ Concili Egarenc, 22 El convent va ser inaugurat el 19 de març de 1901 amb la finalitat que les Germanes de Sant Josep poguessin acollir als malalts sense recursos de la ciutat. La façana de l'edifici de paredat comú amb filades de totxana vermella, es manté en la línia de les construccions de Muncunill d'aquesta època, tot i que és més austera. L'única decoració de la façana són petites finestres geminades en forma d'arc realçat, que disminueixen de dimensió a mesura que augmenten d'alçària amb brancals de totxana vermella. L'església va ser construïda l'any 1907 tot i que el projecte és de la mateixa data que el convent. Al seu interior el que més crida l'atenció són les voltes parabòliques, un signe de modernitat del seu temps que per aquells dies ja formava part del repertori habitual de Muncunill.
  6. 6. Del Desig... Música i poesia amorosa en un marc de cabaret MONTSE SOLÀ, soprano IMMA SANTACREU, piano ISIDRE SANTACREU, recitador i direcció escènica Us convidem a viure una experiència sensual, on música i poesia comparteixen el desig com a font d’inspiració, il·luminades per la tènue llum del cabaret. Presentem un programa eclèctic: compositors centreuropeus i poetes catalans i hispanoamericans dels segles XX i XXI, que en la seva col·laboració fan emergir les emocions a flor de pell… ens duen a cambres privades de dones voluptuoses, ens transporten a països de follia, pinten una imatge seductora, fins i tot poden fer ressonar l’atracció en la quotidianitat del dia a dia. Però també acompanyen el llambrec libidinós que pretén doblegar un esguard pur, mentre la desesperació esdevé l’últim camí d’un personatge davallat en la vida. 7 Estem advertits: no es concedeixen Agraïments: FRANCESC NEL·LO privilegis. PART I PART II K. Weill M. Kagel I. Stravinsky G. Aperghis YOUKALI RURAL BLUES (veu sola) TANGO Récitation I (veu sola) M. Kagel F. Poulenc M.Noy A. Schönberg Rappresentazione Sacra La Dame de Montecarlo Dia laborable Cançons de Cabaret F. Poulenc L. Berio (Brettl Lieder) Improvisation Nr. 8: Dolce Cominciamento •Galathea homenatge a Edith Piaf •Gigerlette (piano sol) L. Berio •Der Genügsame Avendo Gran Disío •Liebhaber Mahnung Amb poemes recitats de: M.Torres, J.Margarit, P.Neruda, E.Satie, M.Noy i J. Gil de Biedma Dijous 25 d'agost, a les 21:00h Sala Muncunill Plaça Didó, 3 La Sala Muncunill és una construcció de 1921 de l'arquitecte Lluís Muncunill Parellada, en honor del qual fou batejat el nou espai expositiu municipal. Va ser construïda com a sala de tints de l'antic Vapor Amat. L'any 1940, va ser objecte de la remodelació per part de Joan Baca i Reixach, que en reformà sobretot les llanternes de ventilació. La darrera reforma és de l'any 1982, de Francesc Bacardit i Segués, que va rehabilitar la nau per convertir-la en sala d'exposicions municipal. Disposa de dos espais autònoms, l’EspaiDos, dedicat a projectes de curadors emergents, i l’esmentada Sala Muncunill, que juntament amb la la Casa Soler i Palet conformen els tres espais expositius municipals.
  7. 7. Viate per l Europa g del JORDI DOMÈNECH, contratenor Barroc JORDI REGUANT, clavecí Programa inspirat en un seguit d'àries de recital i d'òpera amb diferents propostes al llarg d'un recorregut per l'Europa dels segles XVI, XVII i XVIII, és a dir, de finals del Renaixement fins ben avançat el Barroc. Per a situar-nos millor en la sonoritat adequada d'aquesta música, no hi ha millor manera, que sentir-la en la veu d'un contratenor i acompanyada d'un clavecí. Un contratenor és un cantant adult que canta amb el registre vocal més agut. El seu rang vocal equival al d'una contralt, mezzosoprano o (menys freqüentment) una soprano. . 8 Des de França... Des d'Anglaterra... Música Ibèrica... AIRS DE COURT Handel Antoni Soler Quand le grill chante Passacaille (instr.) Fandango (instr.) Petit sein L'escena d'Orlando (ària de la Juan Hidalgo Ma belle bogeria) Peynándose estaba un olmo Vos mespris Henry Purcell Groud (instr.) José Marín Des d'Itàlia... I attempt Ojos, pues me desdeñáis Monteverdi An evening hymn José Marín Escena de l'incoronazione di Poppea A new Groud (instr.) No piense Menguilla ya (escena d'Ottone) Music for a while Alessandro Scarlatti Bess of Betlam Giù di Vulcan Dissabte 3 de setembre, a les 20:30h Església del Convent de Sant Francesc Plaça del Doctor Robert, 1 El convent de Sant Francesc d'Assís, de frares menors recol·lectes, es va començar a construir l'any 1609 prop del Torrent de Vallparadís, i es va inaugurar l'any 1612. Els elements que s'han conservat del convent, a banda d'alguns espais del seu entorn, són el claustre i l'església. El claustre atorga a les restes de l'antic convent una especial rellevància i excepcionalitat, consta de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. A la planta baixa i sota les voltes d'aresta mostra vint-i-sis plafons ceràmics policroms de gran qualitat, fets entre 1671 i 1673. L'autoria d'aquests plafons s'ha atribuït al mestre escudeller Llorenç Passoles sota el patrocini del castlà del Castell de Terrassa Pere Fizes. L'església manté la seva fesomia original: planta rectangular amb capelles laterals, absis semihexagonal i volta de creueria. A banda de les interessant claus de volta policromades, l'església posseeix un parell de llenços originals ubicats a les capelles laterals, amb escenes de la vida del sant titular.
  8. 8. Serenade Una música “serena” per a un capvespre de finals d'estiu, a la fresca d'un pati encantador ORQUESTRA DE CAMBRA W.A.Mozart (1756-1791) Serenata nocturna TERRASSA 48 -Allegro -Andante QUIM TERMENS, concertino-director -Menuetto amb el patrocini d'Unnim Obra Social -Rondo E.Elgar (1857-1934) La Serenade o Serenata té els seus orígens en Serenate per a cordes en mim op20 -Allegro piacevole les balades que cantaven els enamorats a mitja -Larghetto tarda sota les finestres de les seves estimades. -Allegretto Curiosament, el terme no deriva de "sera" S.Barber (1910-1981) Serenata op1 (tarda), sinó de "sereno" (calmat, reposat). -Un poco adagio/Allegro con spirito -Andante con moto Durant el segle XVIII va gaudir de moltíssima -Allegro giocoso popularitat. S'interpretaven en festes i actes A.Foote (1853-1937) socials, noces, actes cortesans etc… A partir Serenata per a cordes op 25 -Praeludium del S. XIX la Serenata és tractada ja com una -Air obra de gran format pels autors més -Intermezzo -Romanze reconeguts, escrivint serenates de gran bellesa -Gavotte i categoria. Les serenates que presentem en aquest concert són un bon reflex de l'evolució que aquesta forma va experimentar des de finals del XVIII fins als inicis del segle XX. 9 Divendres 9 de setembre, a les 21:30h Hi col·labora: Pati del Gran Casino C/ de la Font Vella, 78 És tracta d'una de les obres més eclèctiques de Lluís Muncunill i Parellada. L'edifici va ser inaugurat el 3 de juliol de 1921. Consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i jardí a la part posterior amb pista de ball a l'aire lliure. De l'interior destaca el vestíbul a doble alçada sostingut per columnes i il·luminat per llanterna i el saló de ball del primer pis. Les façanes, tant l'anterior com la posterior, presenten un estil barreja de classicisme i barroc, amb distribució simètrica. L'edifici va ser decorat amb gran sumptuositat, tant pel mobiliari, com per les làmpades, els objectes artístics i les pintures de Joaquin Vancells, els germans Viver… El moment de màxim esplendor de l'edifici va ser a partir de la postguerra, moment en el qual la burgesia de Terrassa el rehabilita incorporant les pintures del saló de ball, obra de Josep Obiols, els mosaics del pati fets per Santiago Padrós, la decoració dels salons i el restaurant. Pel seu saló de ball van desfilar alguns dels músics més brillants del segle XX. També va ser molt notable el seu intent de realitzar muntatges operístics en versions reduïdes i, en alguns casos, traduïdes al català.
  9. 9. Scivias Ad Celestem Harmoniam Scivias és una formació vocal-instrumental especialitzada enespecial atenció a la la interpretació en l'àmbit de la música medieval, amb una la recerca, l'estudi i Concert Núm. 1 (pàg. 3) música de les compositores femenines. Integrat per especialistes en diverses branques, el grup ha cercat des dels seus inicis el màxim rigor històric, musicològic, filològic i interpretatiu. El present programa ha comptat amb la direcció musical de Catherine Schroeder (Centre de la Musique Médiévale de París), en el camp de la paleografia compta amb l'assessorament del prof. Juan Carlos Asensio (ESMUC), i en el filològic del Dr. Peter Dronke (Univ.Cambridge) i el prof. Joan Grimalt (ESMUC). Aquest programa ha rebut el suport del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) i de l'Institut Català de les Dones (ICD), i va ser presentat al Monestir de Sant Cugat el desembre passat. El grup compta a partir d'ara amb nombrosos compromisos, com la cloenda del Congrés de Teologia Femenina de Salamanca o la gira per Bèlgica dins el cicle cultural Ave Eva dedicat a la mística femenina medieval. La "Belle Dance" Concert Núm. 2 (pàg. 4) Jordi Argelaga Estudià flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, graduant- se amb les màximes qualificacions. Perfecciona els seus estudis de flauta de bec amb R. Kanji i l'oboè barroc amb Ku Ebbinge i B. Haynes Ha format part del grup Ars Musicae de Barcelona, Diattessaron i Barcelona Consort i ha col·laborat també amb diferents formacions entre les que cabria destacar l´Escolania de Montserrat, Cor de Cambra del Palau, la Follia, S.E.M.A., Pro Musica Antigua de Madrid, l´Ensemble des Nations, etc. Actualment és professor de flauta de bec de l'EMM Conservatori de Terrassa. 10 Jordi Reguant Premi d'Honor de clavicèmbal en el Conservatori Municipal de Barcelona. Ha col·laborat amb diverses formacions com La Capella Reial de Catalunya, Concertino d'Amsterdam, Dresdner Barocksolisten, Orq. de Cambra del Teatre Lliure, Orq. Sinfónica de la Comunidad de Madrid, Orq. Sinfónica de Granada, entre d'altres. I amb directors com J. Savall, E. Colomer, J. Pons, J. Casas, V. Pikaizen, P. Caó, Ros Marbà, i un llarg etc. És fundador i director dels grups Turba Musici (repertori medieval) i Capella Virelai (renaixement espanyol). Actualment exerceix la docència com a Professor de Clave, acompanyament i Música de Cambra a l'EMM- Conservatori de Terrassa. Teresa Alves Ballarina i coreògrafa especialitzada en Dansa Barroca Francesa. Comença la dansa clàssica a l'escola Joan Magrinyà. S'especialitza en dansa antiga a París, en el si de la companyia l'Éclat des Muses, amb Christine Bayle, Irène Ginger, Cecilia Gracio-Moura i en la companyia Ris et Danceries, amb Françoise Deniau, Béatrice Masin, Anna Yepes, etc. L'any 2006 crea la companyia "Barroc-ballet" amb l'espectacle "La Danserie de l'Arxiduc", en col.laboracio amb l'orquestra barroca "Vespres d'Arnadi", dirigida per Daniel Espasa. Peio Otano Des de la seva adolescència combina l'estudi de la dansa i la música. S'inicia amb la dansa tradicional basca (Associació Iruña Taldea) i perfecciona la seva tècnica amb la dansa contemporània (Cia. Tempomóvile). A partir de l'any 95 se submergeix de ple en la dansa històrica, constitueix a Pamplona el Taller de Dansa Històrica Erregelak. Ha coreografiat i/o produït diversos espectacles com "Le Basque", "Torneig de Amores" "Passatges Orgànics", "Festa del Rei de la Faba". Col·labora amb diferents companyies de dansa històrica. Actualment és Mestre de Dansa de Seises de la Catedral de Pamplona.
  10. 10. Mara Aranda Dedicada a la composició i interpretació musical, influenciada per músiques d'arrel Romansas i Kantikas i antiga, és considerada ambaixadora de la cultura tradicional espanyola i la música Sefardies sefardí i una de les veus representants de la música mediterrània més internacionals. Concert Núm. 3 (pàg. 5) Ha fet concerts per tota Europa, Àsia i Espanya, amb diferents formacions. Veu cantant en el repertori dedicat a la tradició trovadoresca al costat de l'Ensemble Unicorn&Oni Wytars, col·labora, en el mateix sentit, amb Speculum Ensemble i amb Capella de Ministrers en el seu repertori dedicat a Tirant Lo Blanch, posant veu a les peces de l'antic Imperi Otomà. A més ha estat directora i cantant de formacions com L'Ham de Foc i Aman Aman, amb més d'una vintena d'enregistraments discogràfics de gran interès històric i musical. Jota Martínez Com especialista en viola de roda medieval i un dels seus intèrprets més destacats, és col·laborador habitual en formacions tant de música antiga com Eduardo Paniagua, Axivil, Ensemble Diatessaron o Capella de Ministrers, com de música tradicional. Eduard Navarro Influenciat per la música tradicional, durant la infantesa, va estudiar llaüt en diferents rondalles populars, violí en el conservatori i, posteriorment, dolçaina. Autodidacta en multitud d'instruments tant de vent com de corda, gaudeix d'una llarga trajectòria com professor d'aquest instrument. Abel García Intèrpret d'instruments medievals europeus com la viola de roda o provinents de la tradició de la Mediterrània oriental com el saz. També és professor de guitarra clàssica. Joansa Maravilla 11 Multinstrumentista de percussions i instruments de corda orientals, medievals i tradicionals, ha col·laborat amb diferents formacions tant de música antiga com de músiques tradicionals des de 1990. Lluís Vilamajó Nascut a Barcelona, inicià els seus estudis musicals a l'Escolania de Montserrat i després al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha estudiat cant amb Margarida Sabartés i Carmen Martínez. Actualment és membre de la Capella Reial de Catalunya, Hespérion XXI, ( dir. J. Savall ), i de Al Ayre Español (dir. E. López Banzo ) i col.labora amb formacions El Lied com Le Saqueboutiers de Toulouse, Ensemble La Fenice, Ensemble Brroque de Del Classicisme al Romanticisme Limoges, Il Fondamento amb els quals ha ofert concerts i ha efectuat enregistraments Concert Núm. 4 (pàg. 6) en diferents auditoris d'Europa, Estats Units, Mèxic i Israel. També ha estat director de la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona. A més, és el responsable de la direcció artística, amb Lambert Climent, del Coro Barroco de Andalucía. Ha actuat sota la direcció de S.Brotons, P. Cao, J. Casas, J. Prats, entre molts d'altres. Marju Vatsel Neix a Estònia. Realitza estudis superiors de piano en el Tallinna Konservatoorium (Eesti Muusikaakadeemia) on també estudia clavicèmbal. Interessada en l'estètica i la interpretació dels instruments de teclat històrics realitza el Fin d'Etudes de clavecí en el Conservatoire National de Toulouse amb Jan Willem Jansen i obtenint la Première Medaille d'Or en el Cycle Spécialisée. Al mateix temps rep consells de Paul Badura-Skoda i cursa estudis especialitzats de clave i fortepiano amb Olga Tverskaya i Pierre Hantaï, entre d'altres. Ha actuat com a solista i membre de diversos grups de cambra i d'orquestres d'arreu d'Europa. Ha fet diversos enregistraments dedicats a la interpretació de la música de tecla del segle XVII al segle XIX interpretada amb criteris històrics. És professora de fortepiano i de música de cambra en el Conservatori de Terrassa.
  11. 11. Montserrat Solà SOPRANO. Nascuda a Lleida, estudia cant amb Ma. Dolors Aldea i obté el Títol Del Desig... Superior de cant amb Menció d’Honor al Conservatori Municipal de Barcelona. Concert Núm. 5 (pàg. 7) Amplia la seva formació a França i Alemanya. Ha cantat a la Setmana de Música Contemporània de Girona, al Festival d’Òpera de Butxaca de Barcelona, al Centro Culturale Della Banca d’Italia i al Teatro di Marcello (Roma), al MACBA i a l’Auditori de Barcelona i a l’Enric Granados de Lleida, així com l’Arsenal de Metz, entre altres. En el camp de la música del nostre temps, sovint li han sigut confiades les estrenes absolutes d’òperes i obres vocals de cambra. Imma Santacreu PIANO. Nascuda a Barcelona, ha estudiat al Conservatori Superior de Barcelona amb MªJesús Crespo. Posteriorment, obté el Premi de Perfeccionament al Conservatori Nacional de Versailles. Ha actuat en prestigiosos festivals: Acadèmia de les Arts de Berlín, Centro Nacional de Arte Reina Sofia (Madrid), Auditori de Barcelona... Rep el Primer Premi als concursos internacionals de la UFAM i de la Fundació Léopold Béllan de París -ciutat on viu i treballa des de l’any 2002. Isidre Santacreu ACTOR I DIRECCIÓ ESCÈNICA. És arquitecte, dibuixant, fotògraf, actor i ballarí, activitats totes elles enteses com a diferents mirades a un mateix concepte: el lligam entre el temps, l'espai i la memòria. Viatge per l'Europa del Barroc Jordi Domènech i Subiranas Concert Núm. 6 (pàg. 8) CONTRATENOR. Nascut a Manlleu (Barcelona), estudia piano a l'Escola de 12 Música de Vic, a l'Estudi Àngel Soler i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i cant a la Royal Academy of Music i a la Guildhall School of Music and Drama. L'any 1997 debuta amb l'Orfeo de Monteverdi per l'Òpera de Birmingham. Ha interpretat nombrosos rols operístics i oratoris a importants teatres i sales de concerts d'arreu d'Europa i per a importants esdeveniments musicals. Durant la temporada 2000-2001, debuta al Gran Teatre del Liceu amb Giulio Cesare in Egitto de Händel i al Teatro Alla Scala de Milà amb Tat'jana de Coghi on retorna, el 2008, per cantar La Didone de Cavalli. Paral·lelament té una intensa activitat d'oratori i concert. Ha rebut premis de piano, composició i cant, com el Premi al millor contratenor del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 1997. Jordi Reguant / CLAVECÍ. (veure pàgina 10) Serenade Concert Núm. 7 (pàg. 9) Orquestra de Cambra Terrassa 48 Amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa i de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Unnim Obra Social per a totes les seves activitats. L'Orquestra de Cambra Terrassa 48 està formada per instrumentistes de diferents indrets relacionats amb l'activitat musical d'aquesta ciutat. Originada l'any 1987 i fundada en la seva forma i filosofia actuals l'any 2000, el conjunt ha adquirit un nivell que l'ha portat a guanyar el primer premi del I Concurs de Música de Cambra de Sant Mateu de Castelló l'any 2003. L'OCT48 ha realitzat concerts per tota la geografia catalana i per l'estat espanyol, ha col·laborat en importants produccions simfònic- corals i ha fet enregistraments pels segells Ars Harmònica, Ma de Guido la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Destaquen també col·laboracions amb directors com Laszlo Heltay, Josep Vila, Mireia Barrera, Xavier Puig o Pep Prats, solistes com Mireia Pintó, Gerard Claret o Ashan Pillai, i agrupacions com la Coral Cantiga, Coral Sant Jordi, el Cor de Cambra de l'Orfeó Català i Kimbala Percussions, entre d'altres.
  12. 12. EXPOSICIÓ: Una Mirada Míst ica Pintura sobre seda de Muair (Mada Guerra) "A l’Esperit Femení, que genera i preserva la Vida i especialment a totes les dones que ens han precedit, les vivències de les quals van impregnar de saviesa el món". Muair Inauguració Divendres 15 de juliol, a les 18:30h Església de Santa Maria Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere Plaça del Rector Homs, s/n Fins el 15 d'agost Aquest viatge em duu cap al retrobament amb la meva pròpia espiritualitat, amb la meva creativitat des de la llibertat de ser dona. Quan les boires m'arrosseguen cap al no-res, els centelleigs de Sol reflectits en altres ulls, altres paraules, fan brollar amb força la llum de la meva ànima. És en aquests moments que em deixo acaronar per la seva 13 calor, per aquesta entranyable tendresa que brolla d'un cor ple de coratge, de força vital, de saviesa ancestral desitjosa de ser compartida. Estic inquieta, alguna cosa vol gestar-se... vaig, vinc, escolto música d’èpoques remotes, llegeixo textos de Santa Teresa de Jesús, i sento que alguna cosa em ressona dintre, igual que una nota genera una sèrie d'harmònics. Respiro per tots els porus de la meva pell, trobo el meu lloc, i sento l'immens amor que mou la vida. Petits fragments que parlen d'aquesta relació que s’estableix quan estic desperta amb tots els meus sentits, quan sóc capaç d'escoltar, quan em trobo en el silenci… Al deixar parlar al cor la meva mà llisca sobre la tela, desvetllant móns desconeguts. Com deia Blake és quan puc “veure un món en un òbol, o un cel estavellat en una flor”. Muair *Mística (del verb grec myein , "tancar" i mystikós, "tancat, arcà o misteriós").
  13. 13. Cat àleg d'obres Utilitzades per a il·lustrar el programa PORTADA / Músic oriental amb cròtals La casa Alegre de Sagrera custodia una de les col·leccions més importants d'art oriental de Catalunya. Es tracta d'un conjunt de gairebé 400 peces procedents de Xina, Japó i Sud-est asiàtic de materials i funcionalitats molt diverses, amb una cronologia que va del segle XVII al XX, tot i que també compta amb peces d'èpoques molt anteriors. Aquest conjunt va ser cedit al Museu de Terrassa l'any 1974 per la Sra. Montserrat Corbera, viuda de Josep Salvans. La peça patrimonial que hem triat com a detall de la portada del catàleg de Sons del Temps 2011 pertany a un conjunt ceràmic escultòric i policromat compost per set personatges masculins vestits amb túniques decorades amb motius vegetals i que porten a les mans diferents atributs. Autor: desconegut / Cronologia: últim quart del s. XIX Ubicació: Museu de Terrassa. Casa Alegre de Sagrera. Sala Salvans. Tècnica: porcellana policromada i esmaltada / Nº de catàleg: 12905 AD CELESTEM ARMONIAM / Àngel amb llaüt Es tracta d'un fragment de pintura mural procedent de l'Església de Santa Maria del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. El fragment pertany al període de la baixa edat mitjana seguint l'estil de l'anomenat gòtic lineal. Tot i que molt desgastada l'obra permet apreciar dos àngels nimbats, un dels quals porta a les mans un llaüt gòtic i l'altre una cítara. Autor: desconegut / Cronologia: primer quart del s. XIV Ubicació: Museu de Terrassa. Castell Cartoixa de Vallparadís Tècnica: pintura mural / Nº de catàleg: Nº 860 2 14 LA “BELLE DANCE” / Ventall decorat amb una escena galant de músics i ballarins El ventall és un objecte utilitzat des de l'antic Egipte amb una doble funció refrescar i espantar els insectes. Sembla ser que el seu format plegable va ser importat des d'orient pels grans viatgers a partir del renaixement. La seva època d'esplendor va ser la del barroc, durant els regnats de Lluís XIV i Lluís XV i es va utilitzar com a vehicle d'un complex llenguatge invisible i xifrat amb el qual es podien expressar tota mena de sentiments. En la seva elaboració s'utilitzaven materials d'autèntic luxe i estaven decorats amb motius diversos com detalls florals, o com en el cas del que il·lustra aquest programa, escenes galants idealitzades. Autor: desconegut / Cronologia: s. XVIII Ubicació: Centre de Documentació i Museu Tèxtil Tècnica: pintura sobre tela / Nº de registre: 15559 ROMANSAS I KANTIKAS SEFARDIES / Fragment d'un comentari sobre el tractat Hul·lín del Talmud de Babilònia. Aquest text hebraic fou trobat a l'interior de les cobertes d'un llibre de batllia de Terrassa de finals del segle XIV. Les persecucions dels jueus generalitzades a tota la península de l'any 1391 van fer que aquest col·lectiu fos vexat i separat dels seus drets arreu del territori. Els textos en hebreu i de producció jueva foren eliminats de manera massiva, essent aquest fragment un minúscul testimoni d'una prolífica producció científica i teològica. El tractat Hul·lín parla, de forma molt detallada, de la manera de matar els animals segons la llei jueva i de preparar la carn per a usos no rituals. El fragment sembla ser un supercomentari sobre el comentari d'Isaac Alfasí de Fes (1013-1103) fet pel jueu català, Nissim ben Rovèn, dit el Gironí (1340-1408). Autor: Nissim ben Rovèn, dit el Gironí? / Cronologia: s.XIII-XIV. Ubicació: Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental Escriptura: Semicursiva sefardita. Referència arxivística: ACVOC-AHT. Llibre de cort del batlle de Terrassa (1391-1395), fragment 6/4.
  14. 14. EL LIED: del Classicisme al Romanticisme / Cambra Nostra Durant tot el segle XIX i principis del XX es va produir l'expansió del piano no únicament com a instrument musical, si no com a element cultural, distintiu i símbol que denotava cert poder adquisitiu i aristocràtic. En aquesta obra podem observar una escena quotidiana que reflecteix com les classes burgeses van introduir aquest instrument a les seves cambres, en les seves diferents versions i formats. Autor: Felix Mestres / Cronologia: 1932 Ubicació: Museu de Terrassa. Casa Alegre de Sagrera Tècnica: oli sobre tela / Nº de catàleg: 14260 DEL DESIG… / Cartell anunciador del Ball de Gala al Casino del Comerç 1926 A principis del segle XX Terrassa comptava amb dos importants casinos: el Casino del Comerç i el Gran Casino. Aquestes dues grans corporacions organitzaven nombrosos actes i esdeveniments socials com ara concerts, balls de gala i els balls de carnestoltes. Aquesta imatge correspon al cartell anunciador del ball de gala carnavalesc que el Casino del Comerç va oferir l'any 1926. Tot i que l'estètica del cartell denota una factura ràpida i senzilla podem advertir elements propis del modernisme com el coup de fuet o línia sinuosa que serveix per traçar les figures dels músics, animals fantàstics i bufons que conformen la iconografia del cartell. Autor: Pere Prat i Ubach / Cronologia: 1926 Ubicació: Museu de Terrassa / Tècnica: impressió gràfica Nº de catàleg: 11650 15 VIATGE PER L'EUROPA DEL BARROC / Àngel amb viola da braccio. Detall de Sant Marcial-Sant Andreu Durant l’època barroca era molt habitual que la representació dels moments místics dels personatges religiosos fos acompanyada d’àngels músics per representar el seu èxtasi. L’estudi d’aquestes escenes resulta una eina molt important per la organologia actual, ja que, mitjançant aquesta iconografia, s’han pogut reconstruir molts instruments que, per la seva factura realitzada amb materials peremptoris, no han pogut arribar fins als nostres dies. Les seves sonoritats són una peça clau per aproximar-nos a l’estètica sonora de la música d’èpoques pretèrites. Autor: desconegut / Cronologia: segle XVIII Ubicació: Museu de Terrassa Tècnica: oli sobre tela / Nº de catàleg: 5.197 SERENATE / Mosaic del Pati del Gran Casino Aquest pati enjardinat es tracta en realitat d'una pista de ball a l'aire lliure. La façana que dona a aquest jardí al igual que la del carrer, presenta una barreja de components clàssics i barrocs, i una total simetria en la disposició dels elements arquitectònics. El mosaic de Santiago Padrós mostra un cercle central amb guirnaldes florals, instruments musicals i màscares, elements propis dels grans balls de gala i mascarades que es portaven a terme en aquest singular espai, sobretot en la seva època daurada després de la guerra civil. Autor: Santiago Padrós / Cronologia: mitjans del segle XX Ubicació: pati del Gran Casino de Terrassa / Tècnica: mosaic
  15. 15. *Preu de les localitats 4 €€ *Tots els aforaments són limitats *Les entrades es podran adquirir el mateix dia i al lloc del concert, ¾ d’hora abans del seu inici. Descompte 2x1 socis Per a més informació: Casa Soler i Palet, Font Vella 28 08221 Terrassa Tel. 93 783 27 11 o bé cultura.districtes@terrassa.cat www.terrassa.cat/culturaaprop Coordinació Tècnica: Arturo Palomares / Suport Tècnic: Imma Vilches Disseny gràfic i fotografia: Ingenia Creatius / Arts gràfiques: Gràfiques Macià www.terrassa.cat 010 93 739 70 60

Views

Total views

1,689

On Slideshare

0

From embeds

0

Number of embeds

3

Actions

Downloads

1

Shares

0

Comments

0

Likes

0

×