Presentació de la ponència titulada "Microbioma intestinal i salut mental" impartida el 20 d'octubre de 2017 a la 2ª Jornada d'Alimentació, Nutrició, Gastronomia i Salut Mental del Campus de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona.
El 1982, la revista Nature publicà la fotografia d’un ratolí que duplicava la mida dels de la seua espècie. Al laboratori, se li havia introduït diverses còpies del gen que codifica l’hormona del creixement dels animals humans. Era un nou paradigma científic: l’espècie humana pot modificar genèticament els altres animals .
Anys després que s’aconseguiren vegetals transgènics, arribava el torn dels animals.
El 1982, la revista Nature publicà la fotografia d’un ratolí que duplicava la mida dels de la seua espècie. Al laboratori, se li havia introduït diverses còpies del gen que codifica l’hormona del creixement dels animals humans. Era un nou paradigma científic: l’espècie humana pot modificar genèticament els altres animals .
Anys després que s’aconseguiren vegetals transgènics, arribava el torn dels animals.
Durant la presentació es contestaran les següents preguntes: quin origen tenen i com actuen els antibiòtics? Com els bacteris adquireixen resistència als antibiòtics? Com els bacteris multiresistents emergeixen i es disseminen? Finalment, quines mesures podem prendre?
EVOLUCIÓ I NOVES PERSPECTIVES: SIMBIOSI, XARXES ECOLÒGIQUES I EPIGENÈTICA
Seminari al Dept Ecologia de la UB per Jaume Tarrades (Catedràtic d’Ecologia de la UAB; CREAF).
15/03/2013
1r Biotecnologia
Núria Liñan, Macià Pallarès, Alejandro Fontal, Marta Pellicer, Alba Blanco, Ramon Vidal, Inma Pérez, Marta Fuente, Francesc Marginet,Roger Riera, Gerard Giménez, Elisabet Termes i Marc Armengol
Presentació utilitzada en la ponència "Modulació del microbioma a partir de la dieta" celebrada al XXVII Congrés de la Societat Catalana de Digestologia. Palau de Congressos de Girona, 25 de gener de 2018,
Durant la presentació es contestaran les següents preguntes: quin origen tenen i com actuen els antibiòtics? Com els bacteris adquireixen resistència als antibiòtics? Com els bacteris multiresistents emergeixen i es disseminen? Finalment, quines mesures podem prendre?
EVOLUCIÓ I NOVES PERSPECTIVES: SIMBIOSI, XARXES ECOLÒGIQUES I EPIGENÈTICA
Seminari al Dept Ecologia de la UB per Jaume Tarrades (Catedràtic d’Ecologia de la UAB; CREAF).
15/03/2013
1r Biotecnologia
Núria Liñan, Macià Pallarès, Alejandro Fontal, Marta Pellicer, Alba Blanco, Ramon Vidal, Inma Pérez, Marta Fuente, Francesc Marginet,Roger Riera, Gerard Giménez, Elisabet Termes i Marc Armengol
Presentació utilitzada en la ponència "Modulació del microbioma a partir de la dieta" celebrada al XXVII Congrés de la Societat Catalana de Digestologia. Palau de Congressos de Girona, 25 de gener de 2018,
1. INTERACCIONES ENTRE
ALIMENTOS Y MEDICAMENTOS
(Interacciones fármacos-alimentos o fármaco-nutrientes)
PARTE 1
Barcelona, 13 de diciembre de 2016
www.andreuprados.com
@andreuprados
MICROBIOMA INTESTINAL I
SALUT MENTAL
2ª Jornada d’Alimentació, Nutrició, Gastronomia i Salut Mental
Barcelona, 21 de enero de 2017
www.andreuprados.com
@andreuprados
www.andreuprados.com
@andreuprados
MICROBIOMA INTESTINAL I
SALUT MENTAL
2ª Jornada d’Alimentació, Nutrició, Gastronomia i Salut Mental
Barcelona, 20 d’octubre de 2017
3. 3
Microbiota
MicrobioTa
(antigament anomenada flora o microflora)
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
Conjunt de microorganismes (bacteris, arquees, protozous, artròpodes, fongs i
virus) que colonitzen, temporalment o permanentment, la superfície epidèrmica i
la de les mucoses.
La col·lecció més gran de microorganismes resideix a l’intestí i s’anomena
microbiota intestinal (100 bilions de bacteris de més de 1.000 espècies diferents).
Robles-Alonso V & Guarner F, Nutr Hosp. 2013; 28(3):553-7.
Bäckhed F, et al. PNAS. 2007; 104(3):979-84.
20/10/2017
4. 4
Microbiota
MicrobioTa
(antigament anomenada flora o microflora)
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
Conjunt de microorganismes (bacteris, arquees, protozous, artròpodes, fongs i
virus) que colonitzen, temporalment o permanentment, la superfície epidèrmica i
la de les mucoses.
La col·lecció més gran de microorganismes resideix a l’intestí i s’anomena
microbiota intestinal (100 bilions de bacteris de més de 1.000 espècies diferents).
Robles-Alonso V & Guarner F, Nutr Hosp. 2013; 28(3):553-7.
Bäckhed F, et al. PNAS. 2007; 104(3):979-84.
20/10/2017
28. 28
Psicobiòtics
“Organismes vius* que, quan es consumeixen en quantitats adequades, produeixen
un benefici en la salut de pacients amb trastorns psiquiàtrics”.
*Són un subtipus de probiòtics capaços de produir i alliberar substàncies neuroactives
(GABA, serotonina) que actuen a través de l’eix intestí-cervell.
Dinan TG et al., Biol Psychiatry. 2013; 74(10):720-6.
Ted Dinan
University College Cork
Psicobiòtics
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
20/10/2017
29. 29
“Probiòtics, prebiòtics i altres estratègies que a través d’actuar sobre l’eix microbiota-
intestí-cervell poden conferir beneficis per la salut mental”.
Sarkar A et al., Trends Neurosci. 2016; 39(11):763-81.
Psicobiòtics
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
Evolució de la definició dels psicobiòtics
Mecanismes implicats:
1. Neurotransmissors: actuació sobre el
sistema nerviós entèric.
2. Sistema immunitari intestinal (GALT):
producció de citoquines.
3. Metabòlits bacterians (postbiòtics).
20/10/2017
30. 30
“Probiòtics, prebiòtics i altres estratègies que a través d’actuar sobre l’eix intestí-
microbiota-cervell poden conferir beneficis per la salut mental”.
Sarkar A et al., Trends Neurosci. 2016; 39(11):763-81.
Psicobiòtics
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
Evolució de la definició dels psicobiòtics
Mecanismes implicats:
1. Neurotransmissors: actuació sobre el
sistema nerviós entèric.
2. Sistema immunitari intestinal (GALT):
producció de citoquines.
3. Metabòlits bacterians (postbiòtics).
20/10/2017
38. Andreu Prados @andreuprados
• Farmacèutic i dietista-nutricionista especialitzat en comunicació
cientificomèdica.
• Responsable científic i redactor de ciència de Gut Microbiota for
Health.
• 6 anys d’experiència en comunicació en l’àmbit de la salut i Màster
en Direcció de Comunicació.
• Assessor en comunicació científica per laboratoris farmacèutics i
agències de comunicació en salut.
• Docent Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL,
Universitat de Barcelona-Institut de Formació Contínua,
Universitat Isabel I i Universitat Catòlica de Múrcia.
• Cofundador de SciBEM: TEI Bio Barcelona / ifest / 4t Congrés
Nacional d’Emprenedors Científics.
• Responsable de comunicació de l’Associació Catalana de Ciències
de l’Alimentació (ACCA).
www.andreuprados.com andreu@andreuprados.com
38
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!
20/10/2017