SlideShare a Scribd company logo
INTERACCIONES ENTRE
ALIMENTOS Y MEDICAMENTOS
(Interacciones fármacos-alimentos o fármaco-nutrientes)
PARTE 1
Barcelona, 13 de diciembre de 2016
www.andreuprados.com
@andreuprados
MICROBIOMA	INTESTINAL	I	
SALUT	MENTAL
2ª	Jornada	d’Alimentació,	Nutrició,	Gastronomia	i	Salut	Mental
Barcelona,	21	de	enero	de	2017
www.andreuprados.com
@andreuprados
www.andreuprados.com
@andreuprados
MICROBIOMA	INTESTINAL	I	
SALUT	MENTAL
2ª	Jornada	d’Alimentació,	Nutrició,	Gastronomia	i	Salut	Mental
Barcelona,	20	d’octubre	de	2017
20/10/2017
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
2
Bacteris	en	l’organisme	humà
Modificat	a	partir	de:	Fetissov	SO,	Nat	Rev	Endocrinol.	2017;	13(1):11-25.
Nombre	de	cèl·lules	
bacterianes	per	gram
Temps	de	trànsit
Estómac	101 1-3	h
Duodè	103 30-60	min
Jejú	104 1-5	h
Ili	107 1-5	h
Colon	1012 10-60	h
3
Microbiota
MicrobioTa
(antigament	anomenada	flora	o	microflora)
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
Conjunt de microorganismes (bacteris, arquees, protozous, artròpodes, fongs i
virus) que colonitzen, temporalment o permanentment, la superfície epidèrmica i
la de les mucoses.
La col·lecció més gran de microorganismes resideix a l’intestí i s’anomena
microbiota intestinal (100 bilions de bacteris de més de 1.000 espècies diferents).
Robles-Alonso	V	&	Guarner	F,	Nutr	Hosp.	2013;	28(3):553-7.
Bäckhed	F,	et	al.	PNAS.	2007;	104(3):979-84.
20/10/2017
4
Microbiota
MicrobioTa
(antigament	anomenada	flora	o	microflora)
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
Conjunt de microorganismes (bacteris, arquees, protozous, artròpodes, fongs i
virus) que colonitzen, temporalment o permanentment, la superfície epidèrmica i
la de les mucoses.
La col·lecció més gran de microorganismes resideix a l’intestí i s’anomena
microbiota intestinal (100 bilions de bacteris de més de 1.000 espècies diferents).
Robles-Alonso	V	&	Guarner	F,	Nutr	Hosp.	2013;	28(3):553-7.
Bäckhed	F,	et	al.	PNAS.	2007;	104(3):979-84.
20/10/2017
5
Robles-Alonso	&	Guarner.	Nutr	Hosp.	2013;28(3):553-7;	Tremaroli	&	Bäckhed.	Nature.	2012;489(7415):242-9.
MicrobioMa	i	metagenoma
Microbioma: conjunt de gens i genomes de la microbiota i de l’hoste, així com també
els productes de la microbiota i l’entorn de l’hoste (hàbitat sencer).
Metagenoma: gens que treballen per l’ésser humà, però que no són gens humans.
Els gens expressats per la microbiota intestinal superen en 100/150 vegades els del
genoma humà i codifiquen proteïnes implicades en fins a 20.000 funcions biològiques.
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
Microbioma
20/10/2017
6
Funcions	de	la	microbiota	intestinal
O’Hara	AM	&	Shanahan	F.	EMBO	Rep.	2006;	7(7):688-93.
Guarner	F	&	Malagelada	JR.	Lancet.	2003;	361(9356):512-9.
Funcions	principals	de	la	microbiota	intestinal
Funcions	de	nutrició	i	
metabolisme
Funcions	de	protecció Funcions	estructurals	
• Recuperació	d’energia	en	forma	
d’àcids	grassos	de	cadena	curta.
• Subministrament	de	nutrients	
essencials	(vitamines	i	aminoàcids).
• Aprofitament	de	nutrients	no	
digeribles.
• Antagonisme	microbià	(efecte	
barrera”):
§ Interferència	en	la	colonització.
§ Producció	de	compostos	
antimicrobians.
§ Coagregació amb	els	patògens.
• Proliferació	i	diferenciació	de	les	
cèl·lules	epitelials	de	la	mucosa.
• Desenvolupament	i	maduració	del	
sistema	immunitari.
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
20/10/2017
7
Microbiota-gut-brain	axis
Bercik	P.	Gut.	2011;	60(3):288-9.
Cryan	JF	&	O’Mahony	SM.	Neurogastroenterol	Motil.	2011;	23(3):187-92.
Eix	microbiota-intestí-cervell
(sistema	de	comunicació	bi-direccional)
• El	concepte	de	l’eix	intestí-cervell	data	dels	segles	XIX	i	XX	amb	observacions	de	
Darwin,	Beaumont	i	Cannon.
MECANISMES	NEURALS,	IMMUNES	I	ENDOCRINS
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
20/10/2017
8
Mecanismes	de	l’eix	microbiota-intestí-cervell
Taula	modificada	a	partir	de:	Cryan	JF	&	Dinan	TG.	Nat	Rev	Neurosci.	2012;	13(10):701-12.
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
Mecanismes	a	través	dels	quals	la	microbiota	intestinal	afecta	el	sistema	nerviós	central
Alteració	de	la	composició	de	la	microbiota	intestinal:
§ Administració	exògena	de	bacteris	probiòtics	i	agents	infecciosos.
Activació	del	sistema	immunitari.
Nervi	vague.
Metabolisme	del	triptòfan:
§ El	probiòtic	Bifidobacterium infantis	altera	la	via	metabòlica	limitant	dels	nivells	perifèrics	de	triptòfan.
Metabòlits	microbians:
§ Propietats	neuroactives dels	àcids	grassos	de	cadena	curta	(butirat,	acetat	i	propionat).
Neurometabòlits microbians:
§ Determinats	gèneres	de	la	microbiota	intestinal	poden	generar	neurotransmissors	i	neuromoduladors (GABA,	
noradrenalina,	serotonina,	dopamina	i	acetilcolina).
Sucres	de	la	paret	cel·lular	bacteriana:
§ Components	bacterians	no	viables	es	plantegen	com	a	alternatives	potencials	als	probiòtics
20/10/2017
9
Orígens
Freestone	PP,	et	al.	Trends	Microbiol.	2008;	16(2):55-64.
Lyte	M.	J	Endocrinol.	1993;	137(3):343-5.
Lyte	M.	Med	Hypotheses.	2010;	74(4):634-8.
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
Els	orígens	de	la	metaendocrinologia	
o	endocrinologia	microbiana
Els bacteris produeixen hormones de l’estrès
i, a més, són sensibles a elles.
La microbiota intestinal té el seu propi
sistema nerviós degut a que expressa vies
neuroendocrines de síntesi hormonal.
Dr.	Mark	Lyte
Texas	Tech	University	Health	Sciences	Center
20/10/2017
10
Paper	de	l’eix	microbiota-intestí-cervell	en	la	salut	i	malaltia
Cryan	JF	&	Dinan	TG.	Nat	Rev	Neurosci.	2012;	13(10):701-12.
Paper	de	la	microbiota	intestinal	
en	el	comportament	i	la	cognició
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
20/10/2017
11
Diaz	Heijtz	R	et	al.	PNAS.	2011;	108(7):3047-52.
Paper	de	la	microbiota	intestinal	en	la	modulació	
del	desenvolupament	del	cervell	i	la	conducta
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
Els ratolins amb microbiota
(convencionalitzats) eviten exposar-
se als depredadors.
Els ratolins sense microbiota
(axènics o germ-free) no eviten els
espais oberts i s’exposen
constantment als depredadors.
Ratolins	germ-free	i	eix	microbiota-intestí-cervell
20/10/2017
12
Bercik	P,	et	al.	Gastroenterology.	2010;	139(6):2102-12.
Impacte	de	les	infeccions	per	patògens	entèrics							
en	el	cervell	i	el	comportament
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
Els ratolins infectats amb el paràsit Trichuris muris tenen:
• ­ comportament ansiós.
• ¯ factor neurotròfic Bdnf (implicat en el creixement i
supervivència de les neurones) a l’hipocamp.
• Alteració del metabolisme del triptòfan.
• ­ nivells plasmàtics de citoquines pro-inflamatòries
(TNF-a i INF-g).
+
El tractament amb el probiòtic Bifidobacterium longum:
• Normalització del comportament.
• Restauració dels nivells de Bdnf a l’hipocamp.
+
Infeccions	intestinals i	eix	microbiota-intestí-cervell
20/10/2017
13
Kennedy	PJ,	et	al.	Neurosci	Biobehav	Rev.	2012;	36(1):310-40.
O’Malley	D,	et	al.	Brain	Behav	Immun.	2011;	25(7):1333-41.
Efecte	de	la	senyalització	intestí-cervell	en	la	funció	
cognitiva	en	pacients	amb	trastorns	digestius	funcionals
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
• En l’etiologia de la síndrome de l’intestí irritable
i l’aparició dels símptomes existeix una relació
entre les respostes a l’estrès alterades i les
alteracions del sistema immunitari.
• L’ansietat i la depressió són comorbiditats
freqüents en els trastorns gastrointestinals, com
la malaltia inflamatòria intestinal.
Font	figura:	
Grenham	S,	et	al.	Front	Physiol.	2011;	2:94.
Trastorns	digestius	funcionals
20/10/2017
14
Hipòtesi	de	la	higiene
Guarner	F,	et	al.	Nat	Clin	Pract	Gastroenterol	Hepatol.	2006;	3(5):275-84.
Hipòtesi	de	la	higiene	o	dels	“vells	amics”
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
Prof.	Graham	Rook
University	College	of	London
No	tenir	un	contacte	suficient	amb	els	microorganismes	de	la	Terra	als	que	els	humans	
hem	estat	exposats	al	llarg	de	la	història	de	la	humanitat	però	dels	que	ara	ens	hem	
aïllat	per	un	excés	d’higiene	podria	explicar	el	ràpid	augment	en	la	freqüència	de	
malalties	que	comporten	inflamació	com	la	diabetis,	l’artritis	i	inclús	la	depressió.
“
20/10/2017
15
Programació	de	la	salut	durant	l’embaràs
La	finestra	d’oportunitat
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
Rodríguez,	et	al.	Microb	Ecol	Health	Dis.	2015;26:26050.
20/10/2017
16
Nutrició	durant	l’embaràs	i	salut	infantil
Impacte	del	sobrepès	de	la	mare	en	la	salut	del	nadó
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
Paliy	O,	et	al.	Nutrients.	2014;30(3):245-51.
20/10/2017
17
Alimentació	materna	i	salut	mental	dels	fills
L’alimentació	de	la	mare	durant	l’embaràs	afecta						
la	salut	mental	dels	seus	fills
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
Jacka	FN,	et	al.	J	Am	Acad	Child	Adolesc	Psychiatry.	2013;52(10):1038-47.
En	una	cohort	de	23.020	mares	noruegues	i	els	seus	fills,	una	ingesta	elevada	
d’aliments	“poc	saludables”	durant	l’embaràs	i	durant	la	infància	es	relaciona	
amb	un	major	risc	de	problemes	de	comportament	i	emocionals	(problemes	
d’internalització	i	externalització).		
20/10/2017
18
Pèrdua	progressiva	de	la	microbiota
Blaser	MJ	&	Falkow	S.	Nat	Rev	Microbiol.	2009;	7(12):887-94.
Pèrdua	progressiva	dels	microorganismes	
transmesos	per	via	vertical
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
Blaser	MJ,	Nat	Rev	Immunol.	2017;	17(8):461-3.
20/10/2017
19
Naseribafrouei	A,	et	al.	Neurogastroenterol	Motil.	2014;	26(8):1155-62.
Relació	entre	la	depressió	i	la	microbiota	intestinal
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
Correlació	entre	la	microbiota	fecal	humana	i	la	depressió:
Els	bacteris	del	gènere	Oscillibacter	produeixen	àcid	valèric,	una	
substància	química	que	actua	com	un	tranquil·litzant	natural,	
simulant	l’acció	del	neurotransmissor	GABA,	el	qual	disminueix	
l’activitat	nerviosa	al	cervell	i	pot	conduir	a	la	depressió.
Les	injeccions	del	bacteri	Mycobacterium	vaccae,	que	viu	
naturalment	al	sòl,	ajuden	a	recuperar-se	de	l’estrès	i	
milloren	la	conducta	en	ratolins.
Reber	SO,	et	al.	PNAS.	2016;	113(22):E3130-9.
Depressió	i	microbiota	intestinal
20/10/2017
20
Stilling	RM	&	Cryan	JF.	Nat	Microbiol.	2016;	1(8):16129.
Pistollato	F,	et	al.	Nutr	Rev.	2016;	74(10):624-34.
Microbiota	intestinal	i	malaltia	d’Alzheimer
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
L’alimentació	té	un	paper	protector	en	la	formació	de	les	plaques	de	beta-amiloide	i	
la	progressió	de	la	malaltia	d’Alzheimer	que	pot	estar	en	part	mitjançat	per	la	
microbiota	intestinal.
Alzheimer	i	microbiota	intestinal
20/10/2017
21
Tennoune	N,	et	al.	Transl	Psychiatry.	2014;	4(10):e458.
Microbiota	intestinal	i	comportament	alimentari
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
El	sobrecreixement	d’Escherichia	coli	s’ha	relacionat	amb	l’augment	del	metabòlit	
ClpB,	que	passa	a	la	sang	i	s’ha	suggerit	com	un	biomarcador	potencial	de	l’anorèxia	
nerviosa,	la	bulímia	i	el	trastorn	per	afartament.
Escherichia	coli																													Proteïna	ClpB
Trastorns	de	la	conducta	alimentària	i	microbiota	intestinal
20/10/2017
22
Methanobrevibacter	smithii	i	anorèxia	nerviosa
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
Armougom,	et	al.	PLoS	One.	2009;	4(9):e7125.
M.	smithii	recicla	l’hidrogen	en	metà,	permetent	un	increment	en	la	transformació	de	
nutrients	en	calories.	Aquest	bacteri	podria	estar	associat	a	una	adaptació	de	
l’organisme	de	manera	òptima	a	la	dieta	tant	baixa	en	calories	consumida	per	les	
persones	amb	anorèxia	nerviosa.
Trastorns	de	la	conducta	alimentària	i	microbiota	intestinal
20/10/2017
23
Obesitat,	dany	de	l’hipotàlem	i	microbiota
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
Microbiota,	obesitat	i	cervell
20/10/2017
24
Eines	per	modificar	el	microbioma	intestinal
Estratègies	
terapèutiques
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
20/10/2017
25
Impacte	de	l’alimentació	en	la	salut	mental
Dieta	i	salut	mental
@andreuprados	
andreu@andreuprados.com
Jacka	FN,	et	al.	BMC	Med.	2015;	13:215.
Una	elevada	ingesta	d’aliments	ultraprocessats amb	baixa	densitat	nutricional	està	
independentment	relacionat	amb	un	menor	volum	de	l’hipocamp	esquerre	en	
humans.
L’alimentació	és	un	factor	determinant	de	la	salut	
mental,	seguit	d’altres	factors	com	un	estil	de	vida	
saludable	(son,	exercici	físic,	bones	relacions,	etc.).
Patrons	alimentaris	com	les	dietes	tradicionals	
Mediterrània,	noruega	i	japonesa	es	relacionen	amb	
una	millor	salut	mental.
Opie	RS,	et	al.	Nutr	Neurosci.	2017;	20(3):161-71.
Dipnall	JF,	et	al.	Aust	N	Z	J	Psychiatry.	2017.
20/10/2017
26
La	microbiota	intestinal	és	un	factor	clau	implicat	en	la	
relació	entre	l’alimentació	i	els	desordres	mentals
Microbiota	
intestinal
Salut	física	i	
mental
Alimentació
@andreuprados	
andreu@andreuprados.com
Dash	S,	et	al.	Curr	Opin	Psychiatry.	2015;	28(1):1-6.
Dieta,	microbiota	i	salut	mental
20/10/2017
27
Paper	dels	prebiòtics	i	els	probiòtics	
sobre	l’eix	microbiota-intestí-cervell
@andreuprados	
andreu@andreuprados.com
Lyte	M.	Gut	Microbes.	2014;	5(3):381-9.
PREBIÒTICS
PROBIÒTICS
Prebiòtics,	probiòtics	i	salut	mental
20/10/2017
28
Psicobiòtics
“Organismes vius* que, quan es consumeixen en quantitats adequades, produeixen
un benefici en la salut de pacients amb trastorns psiquiàtrics”.
*Són un subtipus de probiòtics capaços de produir i alliberar substàncies neuroactives
(GABA, serotonina) que actuen a través de l’eix intestí-cervell.
Dinan	TG	et	al.,	Biol	Psychiatry.	2013;	74(10):720-6.
Ted	Dinan
University	College	Cork
Psicobiòtics
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
20/10/2017
29
“Probiòtics, prebiòtics i altres estratègies que a través d’actuar sobre l’eix microbiota-
intestí-cervell poden conferir beneficis per la salut mental”.
Sarkar	A	et	al.,	Trends	Neurosci.	2016;	39(11):763-81.
Psicobiòtics
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
Evolució	de	la	definició	dels	psicobiòtics
Mecanismes	implicats:
1. Neurotransmissors:	actuació	sobre	el	
sistema	nerviós	entèric.
2. Sistema	immunitari	intestinal	(GALT):	
producció	de	citoquines.
3. Metabòlits	bacterians (postbiòtics).
20/10/2017
30
“Probiòtics, prebiòtics i altres estratègies que a través d’actuar sobre l’eix intestí-
microbiota-cervell poden conferir beneficis per la salut mental”.
Sarkar A	et	al.,	Trends Neurosci.	2016;	39(11):763-81.
Psicobiòtics
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
Evolució	de	la	definició	dels	psicobiòtics
Mecanismes	implicats:
1. Neurotransmissors:	actuació	sobre	el	
sistema	nerviós	entèric.
2. Sistema	immunitari	intestinal	(GALT):	
producció	de	citoquines.
3. Metabòlits	bacterians (postbiòtics).
20/10/2017
31
Revisions	sistemàtiques	sobre	psicobiòtics
Wallace	CJK	&	Milev	R.	Ann	Gen	Psychiatry.	2017;	16:14.
Romijn	AR	&	Rucklidge	JJ.	Nutr	Rev.	2015;	73(10):675-93.
Podem	utilitzar	els	probiòtics	
en	el	tractament	de	les	alteracions	psiquiàtriques?
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
Dues	revisions	sistemàtiques	recents	d’estudis	cecs	i	controlats	amb	placebo	
conclouen	que	“els	efectes	clínics	dels	probiòtics	sobre	la	salut	mental	encara	no	s’han	
estudiat	de	manera	global	i,	per	tant,	no	hi	ha	prou	dades	concloents	que	els	
probiòtics	tinguin	efectes	psicològics	beneficiosos”.
.
20/10/2017
32
Prebiòtics	i	salut	mental
Schmidt	K,	et	al.	Psychopharmacology	(Berl).	2015;	232(10):1793-801.
Kao	AC,	et	al.	Int	Rev	Neurobiol.	2016;	131:21-48.
Podem	utilitzar	els	prebiòtics	
en	el	tractament	de	les	alteracions	psiquiàtriques?
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
L’administració	de	prebiòtics	(FOS	i	GOS)	durant	3	setmanes	pot	millorar	la	resposta	
al	cortisol	en	humans.
Els	mecanismes	implicats	inclouen	la	producció	d’àcids	grassos	de	cadena	curta	amb	
efectes	sistèmics	més	enllà	de	l’intestí	i	la	modulació	de	la	resposta	immunitària	i	del	
sistema	nerviós	entèric.
.
20/10/2017
33
Prebiòtics	i	trastorns	intestinals	funcionals
Ús	de	prebiòtics	en	trastorns	intestinals	funcionals
@andreuprados
andreu@andreuprados.com	
La	dieta	baixa	en	FODMAPs	a	llarg	termini	determina	canvis	en	la	composició	i	funció	
de	la	microbiota	intestinal,	amb	unes	conseqüències	sobre	la	salut	que	actualment	
encara	desconeixem.
Estudis	recents	en	humans	han	demostrat	una	millora	de	la	flatulència	i	inflament	
envers	a	placebo	després	d’administrar	galacto-oligosacàrids	i	fructo-oligosacàrids	a	
dosis	de	3,5-7	g/dia.	Els	autors	plantegen	l’ús	dels	prebiòtics	com	a	tractament	
complementari.	
Com	a	possibles	efectes	adversos	dels	prebiòtics	hi	ha	els	símptomes	d’origen	
intestinal	lleus	i	transitoris	que	no	requereixen	l’aturada	del	tractament.
.
Font:	http://www.worldgastroenterology.org/guidelines/global-guidelines/probiotics-and-prebiotics
20/10/2017
34
Midó	resistent,	microbiota	i	cervell
Lyte	M,	et	al.	PLoS	ONE.	2016;	11(1):e0146406.
El	midó	resistent	provoca	canvis	en	el	comportament	
de	ratolins	a	través	de	modificar	la	microbiota
Efecte	selectiu	de	la	dieta	sobre	la	
microbiota	intestinal
1.	Dieta	amb	midó	normal
2.	Dieta	amb	midó	resistent	HA7
3.	Dieta	amb	midó	resistent	OS-HA7
Setmana	1 Setmana	2 Setmana	3
Efectes	del	midó	resistent	sobre	
l’ansietat	i	la	conducta	exploratòria	
ü Augment	de	l’ansietat:	menor	
temps	en	espai	obert	i	major	
temps	en	espai	tancat.
ü Menor	conducta	exploratòria.
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
20/10/2017
35
Àcids	grassos	omega-3	i	microbiota
Menni	C,	et	al.	Sci	Rep.	2017;	7:11079.
Els	àcids	grassos	omega-3	
també	van	bé	per	la	nostra	salut	intestinal
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
El consum d’àcids grassos omega-3 com a part d’una alimentació saludable amb un
elevat contingut d’aliments d’origen vegetal no processats i probiòtics pot millorar la
diversitat del microbioma intestinal.
Tenint en compte que una elevada diversitat de la microbiota intestinal s’ha relacionat
amb una disminució de la inflamació, aquests resultats suggereixen que els àcids
grassos omega-3 poden ajudar també a reduir la inflamació intestinal.
20/10/2017
36
Transplantament	de	microbiota	fecal
Transplantament	de	microbiota	fecal	en	desordres	
amb	alteració	de	l’eix	microbiota-intestí-cervell
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
20/10/2017
37
Alimentació	per	una	òptima	salut	mental
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
20/10/2017
Andreu	Prados	@andreuprados
• Farmacèutic	i	dietista-nutricionista	especialitzat	en	comunicació	
cientificomèdica.
• Responsable	científic	i	redactor	de	ciència	de	Gut	Microbiota	for	
Health.
• 6	anys	d’experiència	en	comunicació	en	l’àmbit	de	la	salut	i	Màster	
en	Direcció	de	Comunicació.
• Assessor	en	comunicació	científica	per	laboratoris	farmacèutics	i	
agències	de	comunicació	en	salut.
• Docent	Facultat	de	Ciències	de	la	Salut	Blanquerna-URL,	
Universitat	de	Barcelona-Institut	de	Formació	Contínua,	
Universitat	Isabel	I	i	Universitat	Catòlica	de	Múrcia.
• Cofundador	de	SciBEM:	TEI	Bio	Barcelona	/	ifest	/	4t	Congrés	
Nacional	d’Emprenedors	Científics.	
• Responsable	de	comunicació	de	l’Associació	Catalana	de	Ciències	
de	l’Alimentació	(ACCA).
www.andreuprados.com						andreu@andreuprados.com
38
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
GRÀCIES	PER	LA	VOSTRA	ATENCIÓ!
20/10/2017

More Related Content

What's hot

Resistència bacteriana als antibiòtics: què podem fer?Jordi Vila
Resistència bacteriana als antibiòtics: què podem fer?Jordi VilaResistència bacteriana als antibiòtics: què podem fer?Jordi Vila
Resistència bacteriana als antibiòtics: què podem fer?Jordi Vila
University of Barcelona
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticacbibi
 
Enginyeria genetica ppt
Enginyeria genetica pptEnginyeria genetica ppt
Enginyeria genetica ppt
Núria Guixa Boixereu
 
J tarradas sem_eco_150313
J tarradas sem_eco_150313J tarradas sem_eco_150313
Conviure amb els transgènics
Conviure amb els transgènicsConviure amb els transgènics
Conviure amb els transgènicsrogerprudu
 
Unitat 1. genetica_actual
Unitat 1. genetica_actualUnitat 1. genetica_actual
Unitat 1. genetica_actual
virobiotecb
 
Virologia
VirologiaVirologia
Virologia
montsejaen
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
Núria Guixa Boixereu
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
Núria Guixa Boixereu
 
Enginyeria Genetica
Enginyeria GeneticaEnginyeria Genetica
Enginyeria Genetica
ges_c_mati
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologia
cavanilles11
 
Projecte genoma humà
Projecte genoma humàProjecte genoma humà
Projecte genoma humàblanca_mg
 
Modificació genètica en plantes
Modificació genètica en plantesModificació genètica en plantes
Modificació genètica en plantes
Macià Pallarès
 
Coordinació cel·lular
Coordinació cel·lularCoordinació cel·lular
Coordinació cel·lularSergi
 
El Projecte Genoma Humà
El Projecte Genoma HumàEl Projecte Genoma Humà
El Projecte Genoma Humà14MAS94
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
BiotecnologiaSilvia7
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
Dani Ribo
 

What's hot (19)

Resistència bacteriana als antibiòtics: què podem fer?Jordi Vila
Resistència bacteriana als antibiòtics: què podem fer?Jordi VilaResistència bacteriana als antibiòtics: què podem fer?Jordi Vila
Resistència bacteriana als antibiòtics: què podem fer?Jordi Vila
 
Transgènics
TransgènicsTransgènics
Transgènics
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genètica
 
Enginyeria genetica ppt
Enginyeria genetica pptEnginyeria genetica ppt
Enginyeria genetica ppt
 
J tarradas sem_eco_150313
J tarradas sem_eco_150313J tarradas sem_eco_150313
J tarradas sem_eco_150313
 
Conviure amb els transgènics
Conviure amb els transgènicsConviure amb els transgènics
Conviure amb els transgènics
 
Unitat 1. genetica_actual
Unitat 1. genetica_actualUnitat 1. genetica_actual
Unitat 1. genetica_actual
 
Virologia
VirologiaVirologia
Virologia
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
 
Enginyeria Genetica
Enginyeria GeneticaEnginyeria Genetica
Enginyeria Genetica
 
Biotecnologia i reproducció
Biotecnologia i reproduccióBiotecnologia i reproducció
Biotecnologia i reproducció
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologia
 
Projecte genoma humà
Projecte genoma humàProjecte genoma humà
Projecte genoma humà
 
Modificació genètica en plantes
Modificació genètica en plantesModificació genètica en plantes
Modificació genètica en plantes
 
Coordinació cel·lular
Coordinació cel·lularCoordinació cel·lular
Coordinació cel·lular
 
El Projecte Genoma Humà
El Projecte Genoma HumàEl Projecte Genoma Humà
El Projecte Genoma Humà
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologia
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
 

Similar to Microbioma intestinal i salut mental

Modulació del microbioma a partir de la dieta.
Modulació del microbioma a partir de la dieta.Modulació del microbioma a partir de la dieta.
Modulació del microbioma a partir de la dieta.
Andreu Prados Bo 📝
 
Fàrmacas i microbiota
Fàrmacas i microbiotaFàrmacas i microbiota
Amenaça de la resistència als antibiòtics
Amenaça de la resistència als antibiòticsAmenaça de la resistència als antibiòtics
Amenaça de la resistència als antibiòticsPediatriadeponent
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologiameri76
 
Na1 introduccio a_la_microbiologia
Na1 introduccio a_la_microbiologiaNa1 introduccio a_la_microbiologia
Na1 introduccio a_la_microbiologia
Eduard Basiana
 
Gens i biotecnologia per Patrícia i Mireia
Gens i biotecnologia per Patrícia i MireiaGens i biotecnologia per Patrícia i Mireia
Gens i biotecnologia per Patrícia i Mireia
Màrius Martínez i Martí
 
Els trangènics (CMC)
Els trangènics (CMC)Els trangènics (CMC)
Els trangènics (CMC)
Anna Giro
 
BIO2 - Presentació del curs
BIO2 -  Presentació del cursBIO2 -  Presentació del curs
BIO2 - Presentació del curs
Quim Eppendorf
 
Respostes del documental aliments transgènics
Respostes del documental   aliments transgènicsRespostes del documental   aliments transgènics
Respostes del documental aliments transgènicsRafael Alvarez Alonso
 
Microbiota vaginal
Microbiota vaginalMicrobiota vaginal
Microbiota vaginal
Pere Fuste Brull
 
Salut i malatia
Salut i malatiaSalut i malatia
Salut i malatia
rmtordera
 
power point de biotecnologia 2n bat.pptx
power point de biotecnologia 2n bat.pptxpower point de biotecnologia 2n bat.pptx
power point de biotecnologia 2n bat.pptx
Josefa Cañas
 
Moneres 1 rESO
Moneres 1 rESOMoneres 1 rESO
Moneres 1 rESObsaura2
 
Teoria viure més, viure millor part 2
Teoria  viure més, viure millor part 2Teoria  viure més, viure millor part 2
Teoria viure més, viure millor part 2gomb
 
Teoria viure més, viure millor part 2
Teoria  viure més, viure millor part 2Teoria  viure més, viure millor part 2
Teoria viure més, viure millor part 2gomb
 
Cristina Andrés-Lacueva
Cristina Andrés-LacuevaCristina Andrés-Lacueva
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticacbibi
 
Diapositives de Biologia Secundaria .pdf
Diapositives de Biologia Secundaria .pdfDiapositives de Biologia Secundaria .pdf
Diapositives de Biologia Secundaria .pdf
gmorenoexp08
 

Similar to Microbioma intestinal i salut mental (18)

Modulació del microbioma a partir de la dieta.
Modulació del microbioma a partir de la dieta.Modulació del microbioma a partir de la dieta.
Modulació del microbioma a partir de la dieta.
 
Fàrmacas i microbiota
Fàrmacas i microbiotaFàrmacas i microbiota
Fàrmacas i microbiota
 
Amenaça de la resistència als antibiòtics
Amenaça de la resistència als antibiòticsAmenaça de la resistència als antibiòtics
Amenaça de la resistència als antibiòtics
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologia
 
Na1 introduccio a_la_microbiologia
Na1 introduccio a_la_microbiologiaNa1 introduccio a_la_microbiologia
Na1 introduccio a_la_microbiologia
 
Gens i biotecnologia per Patrícia i Mireia
Gens i biotecnologia per Patrícia i MireiaGens i biotecnologia per Patrícia i Mireia
Gens i biotecnologia per Patrícia i Mireia
 
Els trangènics (CMC)
Els trangènics (CMC)Els trangènics (CMC)
Els trangènics (CMC)
 
BIO2 - Presentació del curs
BIO2 -  Presentació del cursBIO2 -  Presentació del curs
BIO2 - Presentació del curs
 
Respostes del documental aliments transgènics
Respostes del documental   aliments transgènicsRespostes del documental   aliments transgènics
Respostes del documental aliments transgènics
 
Microbiota vaginal
Microbiota vaginalMicrobiota vaginal
Microbiota vaginal
 
Salut i malatia
Salut i malatiaSalut i malatia
Salut i malatia
 
power point de biotecnologia 2n bat.pptx
power point de biotecnologia 2n bat.pptxpower point de biotecnologia 2n bat.pptx
power point de biotecnologia 2n bat.pptx
 
Moneres 1 rESO
Moneres 1 rESOMoneres 1 rESO
Moneres 1 rESO
 
Teoria viure més, viure millor part 2
Teoria  viure més, viure millor part 2Teoria  viure més, viure millor part 2
Teoria viure més, viure millor part 2
 
Teoria viure més, viure millor part 2
Teoria  viure més, viure millor part 2Teoria  viure més, viure millor part 2
Teoria viure més, viure millor part 2
 
Cristina Andrés-Lacueva
Cristina Andrés-LacuevaCristina Andrés-Lacueva
Cristina Andrés-Lacueva
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genètica
 
Diapositives de Biologia Secundaria .pdf
Diapositives de Biologia Secundaria .pdfDiapositives de Biologia Secundaria .pdf
Diapositives de Biologia Secundaria .pdf
 

Microbioma intestinal i salut mental