Presentació utilitzada en la ponència "Modulació del microbioma a partir de la dieta" celebrada al XXVII Congrés de la Societat Catalana de Digestologia. Palau de Congressos de Girona, 25 de gener de 2018,
Presentació de la ponència titulada "Microbioma intestinal i salut mental" impartida el 20 d'octubre de 2017 a la 2ª Jornada d'Alimentació, Nutrició, Gastronomia i Salut Mental del Campus de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona.
Presentació de la ponència titulada "Microbioma intestinal i salut mental" impartida el 20 d'octubre de 2017 a la 2ª Jornada d'Alimentació, Nutrició, Gastronomia i Salut Mental del Campus de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona.
La sala d'actes de l'Hospital Municipal va acollir aquest dimecres, 27 de març, a les 18.30 hores, la xerrada "La nutrició és la qüestió. Posa't al dia en les noves recomanacions de nutrició per acabar amb els mites sobre alimentació", gràcies a Imma Romero, dietista i nutricionista de BSA.
La importància de la nutrició per a totes les persones -sanes i malalts- ha estat el punt de partida d'una xerrada que també tenia per objectiu acabar amb els mites sobre alimentació amb informació de qualitat i evidència científica. Es va parlar del nou decàleg d'alimentació i estil de vida saludable mediterrani del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya, així com de la rellevància que té l'alimentació per a persones que pateixen processos oncològics, per aprofundir en alguns aspectes. Recordem que el 31 de març es commemora el Dia Mundial contra el càncer de colon.
La xerrada va ser tot un èxit d'assistència, ja que vam haver de tancar les inscripcions perquè l'aforament estava complert.
Durant la presentació es contestaran les següents preguntes: quin origen tenen i com actuen els antibiòtics? Com els bacteris adquireixen resistència als antibiòtics? Com els bacteris multiresistents emergeixen i es disseminen? Finalment, quines mesures podem prendre?
"Mites de les dietes vegetarianes", Maria Blanquer, webinar AIFiV, ASPCATPonenciesASPCAT
Ponència de Maria Blanquer sobre "Mites de les dietes vegetarianes", del webinar "Mites en alimentació" celebrat el dia 26 d'octubre de 2021 en el marc de l'AIFV2021.
Taula rodona: “Reptes dels sistemes alimentaris sobre la salut i el canvi climàtic”
1. La dieta mediterrània s’ha mostrat com la més saludable i sostenible i és la que més evidencia ha tingut en els estudis aleatoritzats sobre la disminució de la incidència de malalties cròniques, de la mortalitat global per aquestes malalties i de la promoció d’un envelliment saludable.
2. Les dietes amb altes emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) augmenten el risc d’incidència de càncer, malaltia cardiovascular i diabetes, essent els aliments d’origen animal responsables del 60% d’aquestes emissions (40% carn; 20% productes lactis).
3. Les dietes més saludables i sostenibles tenen més baix impacte ambiental, però no són necessàriament les més assequibles, el que obliga a treballar en línies d’acció com l’evolució de dietes basades en proteïnes animals cap a dietes basades en proteïna vegetal.
"Mites en alimentació i Psiconeuroimmunologia", Eduard Baladia, webinar AIFiV...PonenciesASPCAT
Ponència d'Eduard Baladia sobre "Mites en alimentació i Psiconeuroimmunologia", del webinar "Mites en alimentació" celebrat el dia 26 d'octubre de 2021 en el marc de l'AIFV2021.
La sala d'actes de l'Hospital Municipal va acollir aquest dimecres, 27 de març, a les 18.30 hores, la xerrada "La nutrició és la qüestió. Posa't al dia en les noves recomanacions de nutrició per acabar amb els mites sobre alimentació", gràcies a Imma Romero, dietista i nutricionista de BSA.
La importància de la nutrició per a totes les persones -sanes i malalts- ha estat el punt de partida d'una xerrada que també tenia per objectiu acabar amb els mites sobre alimentació amb informació de qualitat i evidència científica. Es va parlar del nou decàleg d'alimentació i estil de vida saludable mediterrani del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya, així com de la rellevància que té l'alimentació per a persones que pateixen processos oncològics, per aprofundir en alguns aspectes. Recordem que el 31 de març es commemora el Dia Mundial contra el càncer de colon.
La xerrada va ser tot un èxit d'assistència, ja que vam haver de tancar les inscripcions perquè l'aforament estava complert.
Durant la presentació es contestaran les següents preguntes: quin origen tenen i com actuen els antibiòtics? Com els bacteris adquireixen resistència als antibiòtics? Com els bacteris multiresistents emergeixen i es disseminen? Finalment, quines mesures podem prendre?
"Mites de les dietes vegetarianes", Maria Blanquer, webinar AIFiV, ASPCATPonenciesASPCAT
Ponència de Maria Blanquer sobre "Mites de les dietes vegetarianes", del webinar "Mites en alimentació" celebrat el dia 26 d'octubre de 2021 en el marc de l'AIFV2021.
Taula rodona: “Reptes dels sistemes alimentaris sobre la salut i el canvi climàtic”
1. La dieta mediterrània s’ha mostrat com la més saludable i sostenible i és la que més evidencia ha tingut en els estudis aleatoritzats sobre la disminució de la incidència de malalties cròniques, de la mortalitat global per aquestes malalties i de la promoció d’un envelliment saludable.
2. Les dietes amb altes emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) augmenten el risc d’incidència de càncer, malaltia cardiovascular i diabetes, essent els aliments d’origen animal responsables del 60% d’aquestes emissions (40% carn; 20% productes lactis).
3. Les dietes més saludables i sostenibles tenen més baix impacte ambiental, però no són necessàriament les més assequibles, el que obliga a treballar en línies d’acció com l’evolució de dietes basades en proteïnes animals cap a dietes basades en proteïna vegetal.
"Mites en alimentació i Psiconeuroimmunologia", Eduard Baladia, webinar AIFiV...PonenciesASPCAT
Ponència d'Eduard Baladia sobre "Mites en alimentació i Psiconeuroimmunologia", del webinar "Mites en alimentació" celebrat el dia 26 d'octubre de 2021 en el marc de l'AIFV2021.
6. 25/1/18
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
6
NUTRICIÓ I MICROBIOMA
• Hidrats de carboni: fibra i altres.
• Proteïnes.
• Lípids.
• Micronutrients i compostos bioactius.
• Edulcorants artificials.
• Àcid làctic, acètic, cítric, glucònic.
• Àcid fític.
• Xenobiòtics (medicaments).
La microbiota intestinal es modula amb allò
que el nostre sistema digestiu no pot digerir ni absorbir
Singh RK et al., J Transl Med. 2017;15(1):73.
16. 25/1/18
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
16
NUTRICIÓ I MICROBIOMA
No tota la fibra dietètica té efecte prebiòtic
“Un substrat que els microorganismes de l’hoste utilitzen selectivament per
aportar un benefici a la salut”.
• Inclou l’impacte del prebiòtic a localitzacions
corporals més enllà de l’intestí.
• Es consideren altres bacteris més enllà dels
gèneres beneficiosos tradicionals
Bifidobacterium i Lactobacillus.
• S’aplica per productes que no són
aliments (determinats fàrmacs).
Gibson GR et al., Nat Rev Gastroenterol Hepatol. 2017; 14(8):491-502.
17. 25/1/18
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
17
NUTRICIÓ I MICROBIOMA
Classificació tradicional de la fibra dietètica
Fibra soluble Fibra insoluble
• Pectines, algunes hemicel·luloses, mucílags,
fructans i galactooligosacàrids (GOS).
• A nivell de l’intestí prim: retarda el ritme
deposicional (indicada en casos de diarrees).
• A nivell del colon:
o Regula el ritme de les deposicions; està
indicada per les persones que alternen
episodis de restrenyiment amb episodis de
diarrea.
o Ajuda a la supervivència i bon funcionament
de la microbiota intestinal.
o Estimula el creixement dels colonòcits gràcies
a la seva fermentació pels bacteris del colon.
• Cel·lulosa, algunes hemicel·luloses, lignina i midó
resistent.
• A nivell de l’intestí prim: accelera el trànsit
intestinal (indicada per persones amb
restrenyiment).
• A nivell del colon:
o Accelera el trànsit intestinal; està indicada per
persones amb restrenyiment.
o Produeix menys flatulències que la fibra
soluble. Està indicada per aquelles persones
que volen solucionar el seu restrenyiment i
tenen un excés de gasos intestinals.
18. 25/1/18
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
18
NUTRICIÓ I MICROBIOMA
Fibra fermentable
La fibra realment beneficiosa per alimentar la microbiota és la fermentable:
Fibra més fermentable Fibra menys fermentable
Midó resistent Cel·lulosa
Pectines Algunes hemicel·luloses
Mucílags Lignina
Fructans
Beta-glucans
Galactooligosacàrids (GOS)
Algunes hemicel·luloses
No només importa el tipus de fibra, sinó també l’aliment on es troba i com es cuina.
19. 25/1/18
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
19
NUTRICIÓ I MICROBIOMA
Midó resistent
Midó resistent Descripció Aliments on es troba
Tipus 1 Físicament inaccessible.
Cereals, llegums i llavors senceres
(no en farines).
Tipus 2
Grànuls de midó no
gelatinitzat (midó cru).
Aliments no cuinats: patata crua,
plàtan mascle, plàtans verds...
Tipus 3
Midó retrogradat
(gelatinitzat i refredat).
Aliments rics en amilosa després
de cuinar i refredar: tubercles,
cereals i llegums, pa, cereals tipus
cornflakes...
Tipus 4 Modificat químicament. No es troba a la natura.
Tipus 5 Midó format per
complexos amilosa-àcids
grassos.
Aliments rics en amilosa després
de cuinar, triturar, afegir oli i deixar
refredar.
! Per saber-ne més: http://ow.ly/DoNa309QveF Lockyer S & Nugent AP, Nutr Bull. 2017; 42(1):10-41.
Birt DF et al., Adv Nutr. 2013; 4(6):587-601.
22. 25/1/18
@andreuprados
andreu@andreuprados.com
22
NUTRICIÓ I MICROBIOMA
Influència del patró dietètic habitual
en la resposta a un prebiòtic
• La suplementació amb 16 g/dia d’inulina durant
3 setmanes va augmentar Bifidobacterium i
Faecalibacterium i va disminuir Coprococcus
i Dorea en aquelles persones amb
una elevada ingesta habitual de fibra.
• Mentre que la suplementació amb inulina
només va augmentar Bifidobacterium
al grup de persones amb una baixa ingesta
habitual de fibra.
• Aquests resultats posen de manifest que
el patró alimentari habitual d’una persona
influeix en la resposta a l’administració
d’un prebiòtic.
Healey G et al., Br J Nutr. 2018; 1-14.
25. Moltes gràcies per la vostra atenció!
Andreu Prados @andreuprados
• Farmacèutic i nutricionista especialitzat en comunicació
cientificomèdica digital del sector salut des del 2010.
• Màster en Direcció de Comunicació.
• Redactor científic del projecte Gut Microbiota for Health.
• Assessor en comunicació científica per laboratoris farmacèutics i
empreses de la indústria de la nutrició.
• Docent Universitat Ramon Llull, Universitat Isabel I, Universitat
Catòlica de Múrcia i Universitat de Barcelona.
• Cofundador i responsable de comunicació de SciBEM: TEI Bio
Barcelona / ifest / 4rt Congrès Nacional d’Emprenedors Científics.
• Vocal junta directiva i responsable de comunicació de l’Associació
Catalana de Ciències de l’Alimentació.
www.andreuprados.com / andreu@andreuprados.com
2525/1/18
@andreuprados
andreu@andreuprados.com