Informe sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses qua...Ajuntament de Barcelona
Presentació de l'informe sobre el primer any d'aplicació de la Maesura de govern sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses quant a la realització d'activitats puntuals a l'àmbit públic.
L’Estudi jurídic sobre els grups de consum de la ciutat de Barcelona és un treball encarregat per Barcelona Activa. Amb aquest estudi s'ha dut a terme una identificació dels grups de consum agroecològic de la ciutat de Barcelona, centrant-se sobretot en les condicions jurídiques en les quals es desenvolupen i el grau d’assumpció d’obligacions per part de cada grup, en l’àmbit de gestió econòmica i jurídica.
*Barcelona Activa no es fa responsable dels continguts i opinions presents en aquesta publicació.
Conjuntamente con la cooperativa Ekona y el Col·lectiu Ronda, estamos asesorando al Ayuntamiento de Barcelona con el objetivo de fomentar el desarrollo territorial de los comunes urbanos. El horizonte de este proceso es consolidar un marco legal y regulatorio que permita e incentive la existencia y sostenibilidad de prácticas de uso y gestión comunitaria de equipamientos y otros recursos urbanos.
Partimos de una constatación basada en la historia de nuestra ciudad: las alianzas público-comunitarias pueden producir prácticas más democráticas, efectivas y transparentes, pero para ello es necesario un marco de relación simétrico y aceptar la singularidad de cada proceso. Abordando de manera más integral estas relaciones entre instituciones y gestión comunitaria, estamos trabajando en un marco que reconozca la naturaleza autogestionaria de estos proyectos, proteja su valor y permita su pleno desarrollo.
Este marco conceptual y jurídico debe responder a las necesidades institucionales, ya sean de infraestructuras o de normativas, para garantizar el acompañamiento y el impulso de los comunes urbanos. Definir cómo el gobierno local tiene que acompañar estas prácticas comunitarias, así como definir qué retorno social deben cumplir y bajo qué criterios tienen que operar, son algunos de los retos más complejos, pero sin duda necesarios para potenciar nuevas institucionalidades.
El resultado inicial del proyecto está reflejado en dos informes previos que han dado paso a dos versiones finales (con marco conceptual, líneas de acción y marco jurídico) producidos a partir de sesiones de trabajo colectivas.
El Banc del Moviment és el resultat del treball compartit i del procés de co creació amb persones usuàries, entitats, i professionals de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, és per tant el projecte en comú per a la cura comunitària.
El passat mes de maig presentàvem la Mesura de Govern per una democratització de les cures. Una mesura on es recollien les estratègies de les persones i les famílies per complementar o acompanyar la cura que realitzen i per mitigar els impactes que aquesta té en ells, participant en espais i /o serveis comunitaris.
Un dels objectius tranversals d’aquesta mesura és l’apoderament individual, relacional i col·lectiu de les persones proveïdores i de les persones receptores de cura. Un dels objectius operatius de la mesura és la socialització de la cura des de les administracions públiques.
Responent a aquests objectius es recull en l’actuació 43 del document la creació d’un banc solidari de material de suport (crosses, llits articulats, cadires de rodes, caminadors...) amb criteris de proximitat als barris i de sostenibilitat per facilitar l’autonomia de les persones amb dependència que no poden accedir a la compra d’aquest material.
Recollim en la creació del Banc del Moviment i en la present mesura de govern l’impuls definitiu d’aquesta iniciativa.
L’any 2016 va ser un any de transició marcat per una situació de provisionalitat en els òrgans de representació i en la Direcció del CNL. La presidència del Consell del Centre va estar vacant des del gener fins al maig i la plaça de Direcció des del maig fins a l’1 de desembre. Amb tot es va mantenir l’activitat del CNL amb continuïtat.
Durant l’any 2016 es van organitzar 1.108 cursos, amb un creixement del 3,2% en el total d’inscripcions (26.997) amb una especial incidència en els nivells bàsics. També es va produir un lleuger increment de les inscripcions als cursos a distància i un augment considerable dels cursos en dissabte a les entitats.
El nombre de persones estrangeres inscrites als cursos va ser de 20.021, xifra que representa un 74,5% del total d’inscrits i un augment de 2,1 punts respecte a l’any anterior. Pel que fa a l’Acolliment Lingüístic, als cursos inicials i bàsics, el percentatge de persones estrangeres inscrites va ser del 88,67% i un 37% provenia de l’Amèrica del Sud.
Informe sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses qua...Ajuntament de Barcelona
Presentació de l'informe sobre el primer any d'aplicació de la Maesura de govern sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses quant a la realització d'activitats puntuals a l'àmbit públic.
L’Estudi jurídic sobre els grups de consum de la ciutat de Barcelona és un treball encarregat per Barcelona Activa. Amb aquest estudi s'ha dut a terme una identificació dels grups de consum agroecològic de la ciutat de Barcelona, centrant-se sobretot en les condicions jurídiques en les quals es desenvolupen i el grau d’assumpció d’obligacions per part de cada grup, en l’àmbit de gestió econòmica i jurídica.
*Barcelona Activa no es fa responsable dels continguts i opinions presents en aquesta publicació.
Conjuntamente con la cooperativa Ekona y el Col·lectiu Ronda, estamos asesorando al Ayuntamiento de Barcelona con el objetivo de fomentar el desarrollo territorial de los comunes urbanos. El horizonte de este proceso es consolidar un marco legal y regulatorio que permita e incentive la existencia y sostenibilidad de prácticas de uso y gestión comunitaria de equipamientos y otros recursos urbanos.
Partimos de una constatación basada en la historia de nuestra ciudad: las alianzas público-comunitarias pueden producir prácticas más democráticas, efectivas y transparentes, pero para ello es necesario un marco de relación simétrico y aceptar la singularidad de cada proceso. Abordando de manera más integral estas relaciones entre instituciones y gestión comunitaria, estamos trabajando en un marco que reconozca la naturaleza autogestionaria de estos proyectos, proteja su valor y permita su pleno desarrollo.
Este marco conceptual y jurídico debe responder a las necesidades institucionales, ya sean de infraestructuras o de normativas, para garantizar el acompañamiento y el impulso de los comunes urbanos. Definir cómo el gobierno local tiene que acompañar estas prácticas comunitarias, así como definir qué retorno social deben cumplir y bajo qué criterios tienen que operar, son algunos de los retos más complejos, pero sin duda necesarios para potenciar nuevas institucionalidades.
El resultado inicial del proyecto está reflejado en dos informes previos que han dado paso a dos versiones finales (con marco conceptual, líneas de acción y marco jurídico) producidos a partir de sesiones de trabajo colectivas.
El Banc del Moviment és el resultat del treball compartit i del procés de co creació amb persones usuàries, entitats, i professionals de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, és per tant el projecte en comú per a la cura comunitària.
El passat mes de maig presentàvem la Mesura de Govern per una democratització de les cures. Una mesura on es recollien les estratègies de les persones i les famílies per complementar o acompanyar la cura que realitzen i per mitigar els impactes que aquesta té en ells, participant en espais i /o serveis comunitaris.
Un dels objectius tranversals d’aquesta mesura és l’apoderament individual, relacional i col·lectiu de les persones proveïdores i de les persones receptores de cura. Un dels objectius operatius de la mesura és la socialització de la cura des de les administracions públiques.
Responent a aquests objectius es recull en l’actuació 43 del document la creació d’un banc solidari de material de suport (crosses, llits articulats, cadires de rodes, caminadors...) amb criteris de proximitat als barris i de sostenibilitat per facilitar l’autonomia de les persones amb dependència que no poden accedir a la compra d’aquest material.
Recollim en la creació del Banc del Moviment i en la present mesura de govern l’impuls definitiu d’aquesta iniciativa.
L’any 2016 va ser un any de transició marcat per una situació de provisionalitat en els òrgans de representació i en la Direcció del CNL. La presidència del Consell del Centre va estar vacant des del gener fins al maig i la plaça de Direcció des del maig fins a l’1 de desembre. Amb tot es va mantenir l’activitat del CNL amb continuïtat.
Durant l’any 2016 es van organitzar 1.108 cursos, amb un creixement del 3,2% en el total d’inscripcions (26.997) amb una especial incidència en els nivells bàsics. També es va produir un lleuger increment de les inscripcions als cursos a distància i un augment considerable dels cursos en dissabte a les entitats.
El nombre de persones estrangeres inscrites als cursos va ser de 20.021, xifra que representa un 74,5% del total d’inscrits i un augment de 2,1 punts respecte a l’any anterior. Pel que fa a l’Acolliment Lingüístic, als cursos inicials i bàsics, el percentatge de persones estrangeres inscrites va ser del 88,67% i un 37% provenia de l’Amèrica del Sud.
Recerca de finançament per a projectes culturals a CatalunyaTheCultKit
Presentació corresponent a la píndola de coneixement impartida en el marc de la jornada organitzada pel col·lectiu "Cultura up to you" al Centre Cultural Albareda de Barcelona el 15 de juny de 2013.
Es tracta d'una versió reduïda de la classe que portava el mateix títol realitzada en el marc del Màster Universitari en Producció i Comunicació Cultural de Blanquerna (URL)
Informe de seguiment del Pla municipal de lluita contra la Islamofòbia. Julio...Ajuntament de Barcelona
Aquest informe recull les activitats realitzades durant el període que porta en vigor el Pla municipal de lluita contra la islamofòbia de Barcelona, des de la seva aprovació
com a mesura de govern, el passat mes de gener de 2017 fins al juny de 2018.
Document que descriu l'activitat del Consell de Ciutat del 2017. El Consell de Ciutat és el màxim òrgan consultiu i de participació de l'Ajuntament de Barcelona.
Mesura de govern per ajudar a famílies amb menors i persones en situació de vulnerabilitat en una diligència de llançament d’un procediment de desnonament o execució hipotecària.
Informe: Patrimoni Ciutadà. Un marc per a la col·laboració públic-comunitàriaLa Hidra Cooperativa
En aquest text volem abordar un tema recurrent en la teoria revolucionària: la relació entre moviment i institució, entre pràctiques socials i institucionalitat pública. I ho fem no per a reproduir l’eterna polèmica que oposa els aparells de l’Estat a la política autònoma, sinó per a postular la possibilitat d’una nova institucionalitat públic-comunitària.
Recerca de finançament per a projectes culturals a CatalunyaTheCultKit
Presentació corresponent a la píndola de coneixement impartida en el marc de la jornada organitzada pel col·lectiu "Cultura up to you" al Centre Cultural Albareda de Barcelona el 15 de juny de 2013.
Es tracta d'una versió reduïda de la classe que portava el mateix títol realitzada en el marc del Màster Universitari en Producció i Comunicació Cultural de Blanquerna (URL)
Informe de seguiment del Pla municipal de lluita contra la Islamofòbia. Julio...Ajuntament de Barcelona
Aquest informe recull les activitats realitzades durant el període que porta en vigor el Pla municipal de lluita contra la islamofòbia de Barcelona, des de la seva aprovació
com a mesura de govern, el passat mes de gener de 2017 fins al juny de 2018.
Document que descriu l'activitat del Consell de Ciutat del 2017. El Consell de Ciutat és el màxim òrgan consultiu i de participació de l'Ajuntament de Barcelona.
Mesura de govern per ajudar a famílies amb menors i persones en situació de vulnerabilitat en una diligència de llançament d’un procediment de desnonament o execució hipotecària.
Informe: Patrimoni Ciutadà. Un marc per a la col·laboració públic-comunitàriaLa Hidra Cooperativa
En aquest text volem abordar un tema recurrent en la teoria revolucionària: la relació entre moviment i institució, entre pràctiques socials i institucionalitat pública. I ho fem no per a reproduir l’eterna polèmica que oposa els aparells de l’Estat a la política autònoma, sinó per a postular la possibilitat d’una nova institucionalitat públic-comunitària.
Conclusions finals del 3r Congrés català de l'associacionisme i el voluntariat celebrat el dia 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de barcelona (CCCB)
Document marc 2007-2010 de l'estratègia municipal Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues. Servei de Salut Pública i Consum. Ajunament de Granollers.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
2. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
ÍNDEX
1. Justificació
2. Antecedents i situació actual
3. Objectius
4. Terminologia
5. Activitats i accions
6. Participants i organització
7. Calendari
8. Pressupost i recursos necessaris
9. Avaluació
1
Mesura de Govern: Pla Locals
Novembre 2012
3. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
1. JUSTIFICACIÓ
L’escenari de crisi econòmica ha fet incrementar el número d’entitats de la ciutat de
Barcelona que necessitin d’un espai per tal d’exercir la seva activitat. En alguns
casos es tracta de noves associacions que no poden accedir a local, en d’altres
associacions que, per les dificultats econòmiques internes degudes al descens dels
ingressos o als increments del cost del lloguer, no poden fer front a aquest.
A la ciutat de Barcelona es disposen d'alguns espais que poden ser cedits per a ús
d'entitats de la ciutat.
Amb aquest escenari Torre Jussana – Centre de Serveis a les Associacions
assumeix l’encàrrec de conèixer la disponibilitat d’espais per a ús associatiu
existent en equipaments públics de la ciutat i n’elabora un mapa amb les dades
actualitzades, al mateix temps que es fa la recerca d’altres espais públics
disponibles entre la Direcció de Patrimoni, el Patronat Municipal de l’Habitatge,
l'Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esport i el mateix Comissionat de Participació
Ciutadana i Associacionisme.
De l’estudi se’n desprèn que, ara per ara, els equipaments tenen, bàsicament,
capacitat per fer cessions d’espais temporals, sent difícil la cessió per allotjaments.
L’Ajuntament de Barcelona, amb la voluntat d’ordenar i mobilitzar els diferents usos
de les propietats de les que disposa, posa en marxa aquesta mesura de govern.
2. ANTECEDENTS I SITUACIÓ ACTUAL
Barcelona és una ciutat que gaudeix d'un ampli i variat teixit associatiu, amb llarga
tradició tant a la ciutat com al país. La tasca de les associacions és àmpliament
reconeguda per la societat civil i per l’Ajuntament de Barcelona, que compta amb
elles per construir una ciutat més cohesionada i participativa.
La suma de les actuacions de l'administració local amb la ciutadania organitzada a
través de l'associacionisme fa que el treball d'unes i altres pugui arribar a assolir
millor l’objectiu de construir la ciutat de tothom i facilita que la ciutadania sigui
corresponsable dels afers públics.
És voluntat d’aquest govern evolucionar cap a un model de governança que passi
de “governar per a les persones” a “governar amb les persones”, i és en aquest
sentit que l’objectiu d’una societat civil organitzada i forta és una prioritat.
2
Mesura de Govern: Pla Locals
Novembre 2012
4. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
A la ciutat de Barcelona els espais de participació de les entitats en els afers de
política local són múltiples tenint important presència a través dels consells
territorials i dels consells sectorials. Però aquests no són l'únic canal d'opinió i
participació. L'expertesa i l'experiència que amb el temps les associacions han anat
acumulant fa que l'administració valori aquestes aportacions en la planificació de
propostes per a la ciutat, i proposi actuacions de complementació a aquestes
tasques ja dutes a terme per la societat civil.
Malauradament les entitats no s'escapen dels efectes de l'actual situació de crisi
econòmica que afecta el país. Tal i com hem comentat aquest context ha fet
detectar un creixement de la demanda d’espais per part de les entitats, una
demanda forçada sovint per no poder assumir els costos de disposar d’una seu per
poder desenvolupar els seus projectes.
Conscient d’aquestes necessitats, l’Ajuntament de Barcelona vol facilitar l’ús dels
espais públics a les entitats de la ciutat.
3. OBJECTIUS
Els principals objectius que busca la mesura de govern són:
1. Posar a disposició de les entitats de Barcelona el major nombre d’espais
possibles per facilitar la seva activitat.
2. Cedir els espais disponibles per a ús associatiu en les millors condicions
possibles
3. Definir els espais de propietat municipal que poden posar-se a disposició de les
entitats de la ciutat.
4. Negociar amb d’altres administracions i institucions que tinguin propietats a la
ciutat de Barcelona, la possibilitat d’incorporar-les a l’objecte d’aquesta mesura
de govern.
5. Estudiar la possibilitat que les entitats de Barcelona que disposin de patrimoni
puguin allotjar d’altres associacions amb necessitats d’espais.
6. Definir un circuït per canalitzar les demandes d’espais.
7. Crear una taula multisectorial que sigui la responsable de valorar les sol·licituds
d'espais i de resoldre les cessions per a ús associatiu.
8. Definir els criteris de cessió.
3
Mesura de Govern: Pla Locals
Novembre 2012
5. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
4. TERMINOLOGIA
Previ a continuar amb les activitats i accions que comportarà aquesta mesura de
govern, s’introdueix aquest punt sobre la terminologia utilitzada en diversos
apartats de la mateixa, referent a la tipologia dels equipaments públics i als
diferents usos que s’hi poden donar:
4.1.- TERMINOLOGIA D’USOS.
- Allotjament d'entitats: Espai a disposició de l'entitat per a un ús permanent en les
condicions establertes en el corresponent conveni de cessió. No es descarta la
possibilitat de compartir els espais.
- Cessió continuada, en equipaments públics: L'entitat pot emprar aquell espai, dins
les condicions pactades, de forma continuada en el temps però no exclusiva.
S'acorden les hores i espais d'ús així com les activitats que s'hi poden dur a terme.
- Cessió puntual, en equipaments públics: L'entitat pot disposar d'aquell espai de
forma puntual, no de forma periòdica, i sempre segons els acords establerts.
4.2- TIPOLOGIA D’ESPAIS PÚBLICS SUSCEPTIBLES DE SER CEDITS A LES
ENTITATS
En aquest apartat es defineix els diferents espais públics susceptibles de ser cedits
a les entitats, segons les diferents administracions:
4.2.1- Equipaments municipals
L'Ajuntament de Barcelona disposa d'equipaments susceptibles de ser
emprats per les entitats de la ciutat. En aquesta recerca s’han estudiat: centres
cívics, casals de barri, casals de gent gran, casals de joves i espais joves, casals
d'infants, biblioteques, espais de creació i cases de cultura1
- Centres cívics: Són equipaments municipals de proximitat orientats al
desenvolupament social i cultural del territori, a la participació, en general,
dels ciutadans i ciutadanes en les tasques de la comunitat, així com a la
promoció de la vida associativa.
1
Definicions extretes de “Bases per a l'elaboració del Pla d'equipaments de Barcelona
Definicions, referències, criteris, fonts, ràtios i metodologies
Primera fase: Coneixement.”
Ajuntament de Barcelona
4
Mesura de Govern: Pla Locals
Novembre 2012
6. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
- Casals de barri: Són equipaments municipals de proximitat que actuen com a
promotors de la vida social i associativa d’una comunitat, des d’una visió
molt local i intergeneracional. Destinats a l'acolliment, l'esbarjo i la
convivència.
- Casals de gent gran: Els casals o espais de gent gran són equipaments de
proximitat destinats a l'acolliment, l'esbarjo i la convivència. El seu objectiu
és afavorir la plena integració social de les persones grans, la prevenció de
situacions d’aïllament social, el foment de la relació interpersonal i la
promoció de la participació activa en la vida de la seva comunitat.
- Casals de joves i Espais Joves: Són equipaments de context territorial
variable, amb uns serveis i un funcionament estables orientats al
desenvolupament personal dels joves des de la cultura de la pau i els valors
democràtics, al foment del diàleg, a la solidaritat i la tolerància, al suport a la
creativitat, al treball en grup des de la participació activa i la col·laboració, al
foment de l'associacionisme i a la presa de decisions autònomes i
responsables.
- Casals d'infants: Equipaments per a l’educació en el lleure, destinats a la
infància (entre els 3 i els 12 anys) i a l’adolescència (entre 12 i 16 anys), i a
les seves famílies, mitjançant un programa d’activitats, dirigit per monitors i
educadors especialitzats, basat en el joc i en la relació interpersonal, que han
de contribuir al procés evolutiu de l'infant, ja sigui a través del
desenvolupament d'hàbits socials o del creixement creatiu i afectiu, i el
descobriment del seu entorn social.
- Biblioteques: Les biblioteques públiques són equipaments culturals de lliure
accés que tenen la funció d'oferir informació als seus usuaris, en qualsevol
tipus de suport, per tal de facilitar la generació de coneixement.
- Espais de creació i cases de cultura: Un centre d’art és un espai dissenyat
per a la creació, la producció i la difusió de les diferents branques visuals.
Des de Torre Jussana – Centre de Serveis a les Associacions s’ha fet
l’actualització de les dades dels equipaments existents en els directoris
municipals. Aquesta informació ha estat contrastada amb els responsables dels
diferents districtes de la ciutat de Barcelona.
5
Mesura de Govern: Pla Locals
Novembre 2012
7. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
S’ha definit un mapa amb els equipaments municipals de la ciutat:
http://goo.gl/maps/KhkA
4.2.2- Equipaments educatius
Els centres educatius públics, gestionats pel Consorci d'Educació de
Barcelona, poden cedir els seus espais fora de l'horari lectiu. L’ús social de les
escoles està regulat i tant la normativa d’ús com els formularis de demanda es
troben disponibles al web del Consorci d’Educació al següent enllaç:
http://www.edubcn.cat/ca/centres_serveis_educatius/centres_educatius/gestio_
centres/us_social_centres
4.2.3- Equipaments de la Generalitat de Catalunya
A través del Departament d’Acció Cívica de la Generalitat de Catalunya
hem obtingut la informació sobre equipaments públics a la ciutat de Barcelona a
disposició de les entitats que són:
- Casals cívics: equipament cívic concebut com a espai públic obert a tothom on
poden realitzar les seves activitats amb l'objectiu de relacionar-se, fomentar
aficions, ampliar coneixements i formar part d'un projecte col·lectiu. Les entitats
que hi són acollides han de fer la seva activitat dins del casal.
- Hotels d’entitats: equipaments destinats a donar suport a associacions i
entitats sense ànim de lucre a través de diferents línies de col·laboració.
Faciliten el treball associatiu i l'accés als serveis i mitjans per al seu
desenvolupament; col·laboren al creixement i millora del moviment associatiu;
possibiliten una relació interassociativa entre les diferents entitats; donen suport
a la creació de les federacions que agrupen diverses associacions.
Les associacions acollides han de pagar la taxa establerta i poden realitzar la
seva activitat fora del mateix.
- Casa del Mar: ofereix la possibilitat de gaudir d'activitats que tenen com a
objectiu fomentar la convivència, les relacions intergeneracionals i la participació
en la comunitat, a través d'activitats formatives, esportives, artesanals,
musicals...
6
Mesura de Govern: Pla Locals
Novembre 2012
8. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
També ofereixen a les entitats de l'entorn espais per fer activitats de caire cívic i
social.
- Casals de gent gran: equipaments cívics destinats al col·lectiu de les persones
grans, amb la finalitat de promoure el seu benestar i la promoció de la seva
participació com a membres actius de la societat.
4.2.4- Equipaments de la Diputació de Barcelona
La Diputació de Barcelona ha facilitat els criteris d’utilització dels espais
gestionats per la Subdirecció de Logística així com les ordenances del 2012
que regula les taxes i preus públics per a aquest any
http://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=bd59fb16-ce13-4d3d-
9efc-85c5a649a096&groupId=446881#page=72
Els espais als quals fem referència són: Recinte La Maternitat; Espai Francesca
Bonnemaison; Recinte Llars Mundet; Recinte Escola Industrial; Recinte
Torribera; Edifici del carrer Londres 55-57; Pati Manning; CCCB; Institut del
Teatre
5. ACTIVITATS I ACCIONS
S’ha iniciat la recerca d’altres espais susceptibles de ser emprats per les
associacions en equipaments públics, s’han realitzat reunions conjuntes entre la
Direcció de Patrimoni, Patronat Municipal de l’Habitatge, l'Àrea de Qualitat de Vida,
Igualtat i Esport i el Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme per a
posar sobre la taula les demandes fetes per les entitats així com els espais
disponibles i proposar el circuït òptim per a regular les condicions de les cessions o
lloguer d’espais per a ús associatiu.
Fruit d’aquest treball conjunt som coneixedors que Barcelona disposa d’un inventari
d’uns 23 espais disponibles, de característiques molt diverses.
A través de la relació quotidiana que els responsables i els tècnics de les diferents
Àrees i Direccions de l’Ajuntament mantenen amb les entitats de la ciutat, algunes
d’elles han expressat la dificultat amb la que es troben per a mantenir o canviar de
local, havent-se recopilat unes 29 sol·licituds d’espais amb necessitats molt
diferents entre elles.
7
Mesura de Govern: Pla Locals
Novembre 2012
9. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
Per tant, aquesta mesura de govern proposa tenir en compte propietats de
l'Ajuntament que posarà a disposició de les entitats en el cas que aquests siguin
aptes per al seu ús.
També es tindran en compte altres espais propietat d’altres administracions i
institucions que estiguin disponibles i amb les que l’Ajuntament de Barcelona tingui
acords de col·laboració. En tot cas, la cerca d’aquests acords serà també una
prioritat d’aquesta mesura de govern.
Així mateix, els espais que constin a l'inventari, s'adequin a l'ús i continguin el
material d'oficina necessari, es podran posar a disposició d'emprenedors i
emprenedores que ho sol·licitin, per al seu ús temporal. La gestió de la demanda i
oferta dels espais disponibles per emprenedors es realitzarà en coordinació amb
Barcelona Activa.
5.1.- CESSIONS
Un dels objectius definits en la mesura de govern, és centralitzar i coordinar a
través d’una taula, totes les demandes associatives d’allotjaments sigui quina sigui
la seva procedència i el canal utilitzat per la seva demanda, tot garantint la
transparència i l'equitat en el tracte i en l'estudi de la demanda.
Aquesta mesura distingeix dos tipus de protocols, l’un pels casos de cessions
puntuals i/o continuades i un altre pels casos de demandes d’allotjaments, tal com
s’estableix en el capítol 4.1 d’aquesta mesura i que descrivim a continuació.
5.1.1. – Protocol de cessions
Les cessions, ja siguin puntuals o continuades, es sol·licitaran en els
equipaments públics, els quals ja disposen dels seus protocols de cessió. Per
això, s’hauran d’adreçar directament als gestors de l’equipament.
En els casos que aquestes cessions s’hagin de fer en d’altres espais que no
tinguin la consideració d’equipament, el protocol a seguir serà el que es descriu a
continuació.
5.2.1. – Protocol d’allotjaments
8
Mesura de Govern: Pla Locals
Novembre 2012
10. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
Donat que les peticions d’allotjament s’hauran de resoldre, sobretot, en espais
no considerats com a equipaments, les demandes s’hauran d’estudiar de forma
individualitzada en una taula creada a l’empara d’aquesta mesura de govern.
Les demandes, que hauran de contenir, com a mínim, la informació que es
detalla a continuació s’hauran de tramitar en qualsevol Oficina d’Atenció al
Ciutadà o a qualsevol oficina de registre, i dirigida al Comissionat de Participació
i Associacionisme:
a) Dades entitat:
- Nom de l’entitat
- Adreça
- NIF
- Nom de la persona responsable
- Telèfon contacte
- Mail contacte
- Web
- Mitjans personals de què disposa l’entitat:
Nombre de socis
Nombre de voluntaris
Nombre de professionals
- Breu descripció de l'activitat de l' entitat
- Objectius o finalitats de l’entitat
- Fonts de finançament de l’entitat
- Recollir si gaudeixen d’espais cedits per alguna administració i quin tipus de
relació econòmica tenen amb l’Administració (convenis, subvencions, ...)
b) Necessitat d'espai:
- Justificació de les necessitats
- Situació actual de l’espai que estan ocupant
- Activitats principals que es duran a terme a l'espai sol·licitat
- Dimensions necessàries i característiques de l’espai
- L'espai sol·licitat necessita serveis determinats? Quins?
- Possibilitat de compartir espai: SI NO
- Temporalitat prevista d’ocupació d’aquell espai
c) Assumpció de costos:
9
Mesura de Govern: Pla Locals
Novembre 2012
11. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
- Quantitat que pot assumir l’entitat del cost del lloguer
- L'entitat té capacitat econòmica per adequar el local?
d) Observacions
Es recomana adjuntar la memòria anual dels dos darrers anys.
A més l'Ajuntament es reservarà el dret d'ampliar la informació i sol·licitar a
l'entitat l'aportació d'altra documentació.
5.2.- FITXES D'INFORMACIÓ
La mesura de govern preveu elaborar una fitxa de cadascun dels espais amb les
dades bàsiques i una informació més ampliada de l’estat de l’edifici i les condicions
del mateix per tal de poder-ho comparar amb les necessitats que exposen les
entitats en les seves demandes. Aquesta informació quedaria recopilada a Torre
Jussana – Centre de Serveis a les Associacions.
Les dades bàsiques són:
- Nom de l’espai
- Adreça
- m2
- m2 de sostre i distribució en nombre de plantes
- Propietat: Patrimoni- Patronat Municipal Habitatge- privat (qui), altres
administracions
- Lloguer: Patrimoni- Patronat Municipal Habitatge- privat (qui), altres
administracions
- Estat de l’edifici
- Accessibilitat
- Qualificació urbanística/afectacions
- Observacions: si està ocupat de manera irregular, si hi ha conflicte veïnal
per l’ús....
- Cost de lloguer
- Despeses associades: serveis comunitaris...
10
Mesura de Govern: Pla Locals
Novembre 2012
12. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
6. PARTICIPANTS I ORGANITZACIÓ
6.1.– TAULA D'AVALUACIÓ DE DEMANDES
Es crearà una taula d’avaluació de demandes que estarà formada per representants
del Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, de la Direcció de
Patrimoni, del Patronat Municipal d’Habitatge, de la Gerència d’Hàbitat Urbà, de
l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, de l'Institut de Cultura de Barcelona i
d’una representació dels Districtes de Barcelona.
Periòdicament aquesta taula es reunirà per valorar les sol·licituds rebudes i
aprovarà la proposta de cessió i les seves condicions, per elaborar el conveni
corresponent, una còpia del qual s’haurà de fer arribar a la Direcció de Patrimoni.
Previ a l’acord final, un cop valorades a la taula les sol·licituds i havent trobat
opcions d'espai a les mateixes, caldrà fer una visita amb els responsables de
l’entitat i els responsables de l’espai per a conèixer-ne i acceptar-ne les condicions.
L’acceptació es formalitzarà mitjançant el corresponent document administratiu
(acta o conveni) que tindrà caràcter temporal. S’admeten les renovacions prèvia
avaluació per part de la Taula d’Avaluació..
Per a una correcta acceptació i encaix de la nova entitat amb l’entorn, és important
informar de la cessió als veïns i associacions de l’entorn.
6.2.- CRITERIS A L'HORA DE PRIORITZAR LA CESSIÓ D'ESPAI
- Trajectòria de l’entitat i de la seva relació amb l’Ajuntament de Barcelona
- Finalitat social de les activitats de l’entitat.
- Motiu de la demanda d'espai (no en tenen, se’ls ha quedat petit, han
d’abandonar l’actual, no poden assumir-ne el cost, condicions insalubres...)
- la urgència en la necessitat d’espai.
- Demanda realitzada fruit de la unió d’entitats per compartir espais o la voluntat
de compartir-los.
- Correspondència entre la finalitat de l'entitat i la necessitat de la ciutadania,
tant a nivell territorial com sectorial. Valoració de l'interès públic de les
activitats que ofereixen i l'impacte a nivell territorial i ciutadà (millora, cohesió
social, grau de participació que l’activitat de l’entitat aporta al barri, al districte i
a la ciutat)
- Base social de l’entitat (nombre de socis). Nombre de voluntaris; nombre de
professionals. Beneficiaris potencials de l'activitat.
11
Mesura de Govern: Pla Locals
Novembre 2012
13. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
- Solvència econòmica de l'entitat. Diversitat de fonts de finançament. Ajuts
rebuts des de les diverses administracions: locals, subvencions, concerts,
contractes, convenis...
- Necessitat (demanda) versus disponibilitat
- Tenir en compte criteris de no carregar una mateixa zona amb entitats de
característiques similars.
6.3.-INFORMACIÓ
A Torre Jussana - Centre de Serveis a les Associacions, es disposarà del llistat
d’equipaments de Barcelona que cedeixen espais per a ús de les entitats de la
ciutat. La informació sobre la disponibilitat de les sales caldrà sol·licitar-la seguint
el procediment establert a cada equipament.
Torre Jussana - Centre de Serveis a les Associacions també pot facilitar la
informació referent a la demanda d’ús d’espais als centres escolars municipals i
d’altres administracions que disposin d’espais a la ciutat susceptibles de ser
utilitzats per les entitats.
Així mateix, Torre Jussana - Centre de Serveis a les Associacions informarà del
procediment de demanda de cessions d’espais motiu d’aquesta mesura de govern.
Torre Jussana - Centre de Serveis a les Associacions també posa a disposició de
les entitats un espai al seu web per a què les associacions que així ho desitgin
puguin anunciar aquells espais compartibles dels seus locals i les condicions
d’accés al mateix. Al web de Torre Jussana - Centre de Serveis a les Associacions
es pot trobar el formulari i les condicions per a accedir a aquest servei.
7. CALENDARI
Novembre 2012: Redacció de la mesura de govern
Desembre 2012: Aprovació de la mesura
Gener 2013: Creació de la Taula d’avaluació i posada en funcionament del Pla de
locals.
12
Mesura de Govern: Pla Locals
Novembre 2012
14. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
8. PRESSUPOST I RECURSOS NECESSARIS
Inicialment es compta amb els recursos de personal i infraestructurals depenent de
les diferents Direccions implicades en el projecte. No obstant això, la taula
d'avaluació podrà proposar a l'Ajuntament la contractació del personal necessari
per poder dur a terme el projecte.
L’adequació dels espais a l’activitat a desenvolupar anirà a càrrec de les entitats.
Es sol·licitarà que cada entitat tingui vigent l'assegurança de responsabilitat civil.
9. AVALUACIÓ
Les entitats hauran de fer una memòria anual de la seva activitat adreçada a la
taula d'avaluació, mitjançant el canal determinat en el conveni i que haurà de
permetre valorar la idoneïtat de cada cessió d'espais.
Per part de l’administració es farà una memòria on es contemplaran les demandes
rebudes, la disponibilitat que s’ha tingut d’espais, les concordances entre demanda i
oferta, les demandes sense cobrir i motius.
13
Mesura de Govern: Pla Locals
Novembre 2012