1. TEORIES SOBRE LA MENT I EL CERVELL Albert Peteiro 1 BATX B

2. TEORIES MONISTES El monisme, considera l'home com un ésser unitari, format per una única realitat i substància. DUALISTES El dualisme en filosofia és la creença que proposa que l'ésser humà té una part física (cos) i una mental o espiritual (ànima). INTERRACCIONISME EMERGENTISTA Ment i cervell són dues realitats diferents.

3. MATERIALISME FISICALISTA Afirma que les activitats mentals son simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.

4. MATERIALISME EMERGENTISTA Considera que el que és mental no es redueix a allò que és físic , pero sí que emergeix evolutivament del que és fisic.

5. DUALISME PLATÒNIC Segons Plató, l'home és un ésser format per una ànima immortal i divina, i per un cos mortal i imperfecte, que empresona l'ànima. L'estat natural de l'ànima és estar separada del cos, de manera que el cos només aconsegueix pertorbar-la i molestar-la en el seu anhel de veritat i saber.

6. HILEMORFISME Es una teoria filosòfica ideada per Aristòtil i seguida per la majoria dels escolastic , segons la qual tota substància es troba constituida per dos principis essencials, que són la matèria i la forma.

7. DUALISME CARTESIÀ Segons Descartes, l'home es combina de ment (substància pensant) i cos (substància extensa). La ment té al pensament com a atribut essencial, que és lliur i immaterial, en canvi el cos, està subjecte a les lleis de la matèria. Les substàncies són alhora diferents i independents l'una de l'altra.

8. DUALISME INTERACCIONISTA Afirma l'existència en l'home de la dualitat ment-cervell. D'altra banda, la ment és independent del cervell. El que afegeixen nou al dualisme clàssic de Plató o Descartis és la doble interacció ment-cervell.

9. INTERACCIONISME EMERGENTISTA És la tesi defensada per Popper. Sosté, entre altres idees, les següents: -Ment i cervell són dues realitats diferents. -Hi ha fets, que per ser explicats, reclamen una ment autoconsciente, com per exemple: el caràcter unitari de les experiències. -El cervell tot sol és insuficient per donar raó dels fenòmens mentals; és en la sinapsi interneuronales de l'escorça cerebral on esdevé la interaccion entre el físic i el mental .