2. Dualisme: Afirma que l’ésserhumà, a més de la matèria del cos, posseeix un principiextracorporal i immaterial, defensa que l’ésserhumàés un compost de dos elements, “ment” i “cervell”.

4. Teories dualistes(part 1) Dualisme platònic: Per Plató l’ésser humà que veiem en aquest món està compost de cos i ànima, aquesta unió és un simple accident, en realitat l’ànima és immortal i immaterial i ja existia abans d’unir-se al cos;el veritable ésser humà és la seva ànima. Hilemorfisme: Aristòtil defensa que l’ànima i el cos son dos principis complementaris i inseparables d’una única realitat o substància, la matèria no pot existir sense una forma, ànima i cos no poden existir l’un sense l’altre.

5. Teories dualistes(part 2) Dualisme cartesià: La defensa Descartes, és una teoria absurda que defensa un dualisme radical a partir dels coneixements científics i una confiança absoluta en la capacitat de la raó humana. L’ésser humà està compost per la unió de dues substàncies, el cos i l’ànima. Dualisme interaccionista: Teoria inspirada per John C. Eccles; defensa que la ment i el cervell són dues realitats diferents. La interacció entre el que és físic i el que és mental es dona al cervell, que per si sol és insuficient per donar raó dels fenòmens mentals. Té una hipòtesi que diu que hi ha una altra realitat, denominada “si mateix”, que és de naturalesa diferent al cervell i no material, que és responsable del caràcter únic de l’esser humà.

6. Més enllà del monisme i el dualisme Interaccionismeemergentista: Karl Popper mira de superar les teories anteriors, afirma l’existència d’actes mentals i que la ment és un producte evolutiu emergent del cervell, sosté que no tot el que és real ha de ser material. Per Popper existeixen tres mons que interactuen entre si, formant l’ ésser humà. -El món 1: Format pels cossos físics. -El món 2: El món dels estats mentals. -El món 3: Interacció entre el món 1 i 2.