atmosfera

1. L´ATMOSFERA

2. CARACTERÍSTIQUES DE L´ATMOSFERA
L´atmosfera és la capa més externa de la Terra;
està composta per una mescla de gasos
anomenada aire. És essencial per la vida a la Terra,
i els fenòmens que s´hi produeixen determinen el
clima de cada zona.
CARACTERÍSTIQUES DE L´AIRE
Per a comprendre l´atmosfera i els fenòmens que
s´hi produeixen cal estudiar una sèrie de
magnituds que ens permeten conèixer les
característiques de l´aire. Les més importants són:

3. Temperatura. La radiació solar escalfa l´aire. L´aire
és més càlid a l´equador i més fred als pols. Es
mesura en graus centígrads. Per a mesurar la
temperatura s´empra el termòmetre.
Humitat És la quantitat de vapor d´aigua que conté
l´aire. Es mesura en grams d´aigua per metre cúbic
d´aire. Per mesusrar la humitat s´empra
l´higròmetre
Pressió atmosfèrica.És la pressió que exerceix
l´aire. Es mesura en mil.libars o en hectopascals.
Per mesurar la pressió atmosfèrica s´empra el
baròmetre.

4. Velocitat i direcció. Aquestes són les magnituds
que caracteritzen l´aire en moviment. La velocitat
es mesura en metres per segon. La direcció ve
donada segons la procedència del aire. Per a
mesurar la velocitat s´empra l´anemometre.Per a
conèixer la direcció del vent es fa servir el penell.

6. ESTRUCTURA DE L´ATMOSFERA
A l´atmosfera es distingeixen diferents capes que
agrupem en dos regions: l´homosfera i
l´heterosfera.

7. L´HOMOSFERA està formada per una mescla de
gasos anomeda aire. Es divideix en diverses
capes:
La troposfera. A la troposfera es desenvolupen la
vida i els fenòmens meteorològics, com ara les
precipitacions i el vent.
L´estratosfera Conté una zona on es concentra
l´ozó.
La mesosfera
L´HETEROSFERA Està formada per diferents capes
de gasos sense mesclar. Es distingeix:
La ionosfera o termosfera
L´exosfera

8. C0MPOSICIÓ DE L´ATMOSFERA
L´aire que forma l´atmosfera és una mescla de
gasos que, a més , conté partícules en suspensió.
Els seus components més destacats són:
Nitrogen, oxigen, altres gasos, diòxid de carboni,
ozó , vapor d´aigua i partícules sòlides i liquides.
TEMPS ATMOSFÈRIC I CLIMA
El temps atmosfèric es defineix com l´estat de
l´atmosfera en un determinat moment. Algunes
de les característiques que s´analilitzen per a
precisar el temps atmosfèric son: la temperatura,
la humitat, la pressió atmosfèrica i el vent.

9. El clima és el conjunt de la mitjana dels valors
d´aquestes condicions atmosfèriques que
caracteritzen una zona . El clima d´un lloc es
determina a partir de l´anàlisi de l´estat de
l´atmosfera al llarg d´un lapse de molts anys.
El clima d´una zona depèn principalment de tres
factors:
La latitud els rajos solars escalfen més las latituds
properes a l´equador que aquelles que es troben
als pols. Així durant tot l´any, la temperatura és
baixa als pols i alta a l`equador. En canvi,a les
zones situades entre els pols i l´equador la
temperatura varia d´una estació a una altre.

10. Relleu la temperatura disminueix amb l´altura. A
més a més ,quant un corrent d´aire circula per la
superfície i es troba una cadena muntanyosa,
puja per aquesta i es refreda. El vapor d´aigua
que conté l´aire es condensa i cau en forma de
precipitacions.
Així doncs, les zones de muntanya presenten
generalment temperatures més baixes i
precipitacions més abundants.

11. Distància al mar A l´estiu, la terra s´escalfa amb
més intensitat que el mar, a causa de l´elevada
capacitat carorífica de l´aigua. Com que l´aigua del
mar roman més freda , refresca l´ambient de les
zones costaneres. A l´hivern , la terra es refreda
més que el mar, ja que aquest conserva millor la
calor absorbida i modera el fred de les zones
properes.
Per aquest motiu, a les zones costaneres els estius
són més frescos i els hiverns són menys freds que
a les zones de l´interior.

12. EL VENT
El vent és el moviment de l´aire de l´atmosfera.
Es produeix perquè la radiació solar escalfa de
diferent manera las diverses zones de la
superfície terrestre.
Allà on la superfície s´escalfa més,l´aire també
s´escalfa. L´aire calent és menys dens i ascendeix
a capes més altes. Això produeix un descens de
la pressió i es forma una zona de baixes
pressions.

13. A les zones on arriba menys calor, l´aire de les
capes altes es refreda. Passa a ser més dens que
l´aire de sota,i descendeix cap a la superfície. La
pressió augmenta i es forma una zona d´altes
pressions.
A la superfície, l´aire es desplaça de les zones
d´altes pressions a les zones de baixes pressions, i
es produeix el vent.

14. LA PRECIPITACIÓ
La precipitació és la caiguda d´aigua liquida o
sòlida des dels núvols.
La precipitació es mesura amb un instrument
anomenat pluviòmetre.
Segons l´estat en què es trobi l´aigua quan cau,
s ´hi poden distingir tres tipus de precipitació:
Pluja És la precipitació d´aigua liquida.
Neu És la precipitació d´aigua sòlida en forma
de cristalls poc compactats,
Pedra És la precipitació d´aigua sòlida en forma
de fragments de gel més compactes.

15. LA PREDICCIÓ METEOROLÒGICA
La meteorologia és la ciència que estudia els
fenòmens atmosfèrics.
Els meteoròlegs s´esforcen a desxifrar el
funcionament de l´atmosfera i a avançar
prediccions sobre el temps que farà. Cada vegada
compten amb més mitjans per a fer la seva feina,
entre els quals destaquen els següents:
Estacions meteorològiques Són intal.lacions que
compten amb instruments de mesurament, com
ara baròmetres, termomètres, pluviòmetres i
anemòmetres.

16. Radars meteorològics Es tracta d´instruments
que permeten conèixer en temps real on plou i
amb quina intensitat ho fa.
Satèl.lits meteorològics Són satèl.lits artificials
que se situen en òrbita al voltant de la Terra;
permeten l´anàlisi d´imatges i donen informació
de l´atmosfera des de gran altura.
Els meteoròlegs acostumen a representar les
dades que obtenen sobre un mapa. Un mapa
meteorològic és aquell que mostra l´estat de les
condicions atmosfèriques en un moment
determinat, i que es pot fer servir per formular la
predicció.

17. En aquest mapa s´indica la informació següent:
Els fronts són masses d´aire de diferent
temperatura que es mouen una respecte de
l´altra. Acostumen a provocar precipitacións al
seu pas. Els fronts freds estan formats per masses
d´aire fred que avancen , i es representen amb
triangles. Per la seva banda, els fronts càlids són
mases d´aire càlid que avancen, i es representen
amb semicercles.
Les isobàres són línies que uneixen els punts que
tenen la mateixa pressió atmosfèrica.
Normalment, es representen de 4 en 4 mb. On es
troben més a prop , el vent bufa amb més
intensitat.

18. La lletra A representa un anticicló o zona d´altes
presions. Als anticiclons el vent es mou en el
sentit de les agulles del rellotge. Aquestes àrees
acostumen a tenir un cel clar.
La lletra D representa una depressió o zona de
baixes pressions. A les borrasques el vent es mou
en sentit contrari a les agulles del rellotge. En
aquestes zones s´acostumen a concentrar núvols i
precipitacions.