Reviviu la història de dinous dones dissortades que a principis del segle XVII van viure una persecució salvatge i van ser acusades de bruixeria. Llums i ombres de la Terrassa moderna.
Introducció, Teocentrisme i antropocentrisme, En les arts plàstiques i visuals i en la medicina, Literatura, Bernat Metge, La impremta, Psicologia, Humanisme Secular, Anglicanisme, Calvinisme, Reforma protestant, La ruptura de Martí Luter, Contrareforma catòlica, Humanistes, Humanisme a Europa, Humanisme a Catalunya
Introducció, Teocentrisme i antropocentrisme, En les arts plàstiques i visuals i en la medicina, Literatura, Bernat Metge, La impremta, Psicologia, Humanisme Secular, Anglicanisme, Calvinisme, Reforma protestant, La ruptura de Martí Luter, Contrareforma catòlica, Humanistes, Humanisme a Europa, Humanisme a Catalunya
Presentació dels poemes "Sol solet" i "Dimecres de cendra", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de les alumnes de segon de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20
Un powerpoint que fa una explicació breu de cada un dels set sagraments de l'Església Catòlica.
PD: he ampliat i millorat el powerpoint. Espero que us agradin els canvis.
Presentació dels poemes "Sol solet" i "Dimecres de cendra", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de les alumnes de segon de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20
Un powerpoint que fa una explicació breu de cada un dels set sagraments de l'Església Catòlica.
PD: he ampliat i millorat el powerpoint. Espero que us agradin els canvis.
1. La història disortada de dinou dones, acusades de
bruixeria a la Terrassa del segle XVII
Joan Soler Jiménez
Director de l’Arxiu Històric de Terrassa
14 de març 2018
5. JOANA PARÉS
• Joana Parés (Barreres) [c.1552-1602…]: 50 anys
(1602).
• Natural d’Agen i vídua de Joan Parés, soldat
francès de Frespuèg.
• Acusada per Joan Bosch (“lo Gascó d’en Sales”),
Joan Alias i altres.
• Acusació: Haver embruixat una fadrina, a Joan
Bosch, a Joan Alias i per parlar de bruixes i
bruixots tot el dia.
• Sentència: Bandejada de la vila i del terme de
Terrassa, per sempre.
7. LA VIDA DISSORTADA DE TRES FAMÍLIES
I QUATRE DONES (1602-1610)
Malvivint a la vila de Terrassa
8. FAMÍLIA TAFANER
Bernat Tafaner =
Margarita Tafanera
(Montllor) (c.1575)
Joan
Tafaner
(c.1592) =
Marianna
Tafanera
Narcís
Tafaner
(c.1598)
Jaume
Tafaner
Jaume
Montllor =
Elisabet
Montllora
9. MARGARITA TAFANERA
• Bernat Tafaner i Margarita: teixidors de llana,
esposats el 1591. Terrassencs.
• 1599-1614: Conflictes permanents per poder
atendre la feina: empenyoraments,
requeriments, etc.
• 1599-1614: Conflictes familiars amb Jaume
Montllor: convivència difícil.
• Caminen pels teulats …
10.
11. Font: “El final
del carreró de
Calabruixa” Blog
de Rafael
Aròztegui.
http://pintorvive
r.blogspot.com.e
s/2015/10/el-
final-del-carrero-
de-la-
calabruixa.html
12.
13.
14.
15. FAMÍLIA TOTXO
Pere Totxo = ¿?
Pere Joan Totxo =
Eulàlia Totxa
(Ginebreda)
(c.1584)
Valentí Totxo
(c.1598)
Bartomeu Totxo Cebrià Totxo
16. EULÀLIA TOTXA
• Eulàlia Totxa era de Ullastrell i s’esposa amb
Pere Joan Totxo, de Sant Boi del Llobregat (?),
el 1598.
• No presenten problemàtiques destacables.
• 1613: mor Pere Totxo; 1614: Pere Joan Totxo.
• 1614: es venen una casa, uns patis i uns
mallols.
17. FAMÍLIA DEL PUÈG
Guillem del Puèg (Delpetx, Delplex) =
Joana Juliana
Beatriu del Puèg =
Pere Bertran
Alesart
Peirona del Puèg =
Bertran Moles
18. PEIRONA MOLES
• Família de francesos procedents d’Eras-Bordas
d’Arribèra.
• Peirona del Puèg (c.1595) s’esposa amb
Bertran Moles.
• No és una família conflictiva.
• Només Peirona, molt jove, apareix sovint
vinculada a una dona francesa anomenada
Joana Farrés.
19. JOANA FARRÉS
• Margarita Tafanera, Eulàlia Totxa i Peirona
Moles presenten vincles amb Joana Farrés...
• … però ¿Qui és Joana Farrés?
21. QUATRE DONES
• Peirona (c.1564): acusada per la Santa
Inquisició de proposicions herètiques i
bandejada de la vila.
• Joana Martina (esposa de Bernat Martí):
bandejada de la vila.
• Jaumeta Fellosa (esposa de Joan Fellós):
bandejada de la vila.
• Guillema Font, àlies la Miramunda (c.1565)
(vídua d’Antoni Merlí): bandejada de la vila.
23. EL PROCÉS CONTRA JOANA FARRÉS,
BRUIXA I ACUSADORA DE BRUIXES
(1615)
La Santa Inquisició pren les regnes
24. JOANA FARRÉS
• Joana Farrés (c.1575), procedent de
Montrejau d’Arribèra, arriba a Terrassa vers el
1600. Casada amb un terrassenc? Sembla que
tenia un fill.
• Fuig de França per temes de bruixeria. Una
dona anomenada Beatriu fou la seva
mestressa.
• Entre 1600 i 1615: no surt a penes a la
documentació.
25. ACUSACIÓ
• El juliol de 1615 diferents persones l’acusen:
de fer que pedregués sobre Terrassa.
• El Batlle de Terrassa la interroga. Sis testimonis
l’acusen de més coses.
• La Santa Inquisició l’empresona i la porta a les
presons secretes de Barcelona.
• I l’interroguen novament fins que confessa …
26. CONFESSIÓ
• Pedregades:
– Només una vegada com a càstig a l’amo de Can
Poal de la Costa per no haver pagat el jornal al seu
fill.
• Metzines:
– Poció amb aranyes assecades, vidre, el líquid
resultants de tòtils aixafats, bullits i fets reposar a
la serena. Diu que Peirona Moles ho fa.
27. CONFESSIÓ
• Fets de Can Palet de la Quadra:
– Ella i altres dones hi anaven a trobar-se amb
Satanàs. Ballaven desenfrenadament, menjaven
mató i vi blanc, obeïen al dimoni i li prestaven
homenatge. Satanàs, vestit de vellut granat i
sonant una flauta de so ronc, parlant en català, els
indicava què havien de fer a continuació. Això no
ho feia sola. Els fets ocorren sis anys abans …
1609!
31. SENTÈNCIA
• Després de passar pel turment.
• Li fan escoltar missa, abjurar de manera
vehement de tot allò que havia fet, sotmesa a
cent assots pels carrers públics de Barcelona i
desterrada perpètuament.
• Alliberen a la resta de dones.
32. QUATRE DONES MARXEN
• Blanca Camós (c.1580): francesa, muller de
Joan Camós.
• Elisabet Benavente (c.1561): francesa, dona
amistançada de Jacques Austruy, serraller
francès.
• Joana Juliana (c.1575): francesa, mare de
Peirona Moles i muller de Guillem Juliana.
• Madò Margarita (c.1570): francesa, residia al
carrer Font Vella.
35. SET DONES ROMANEN
• Joana de Toy (c.1550): francesa, la sogra d’en
Garsa.
• Guillema Font, la Miramunda (c.1565):
francesa, ara esposada amb Joan Brugas.
• Joana Civita (c.1585): vídua.
• Miquela Casanoves, l’Esclopera (c.1575):
francesa, esposa de Pere Casanoves.
• Margarita Tafanera, Eulàlia Totxa i Peirona
Moles.
36. LO NEGOCI DE LAS BRUXAS (1618-
1619)
Un episodi sòrdid i cruel
37. LA INQUISICIÓ DIU PROU
• Setembre 1618: un inquisidor ve a la vila.
• Desembre 1618: els consellers de la vila i del
terme acorden castigar les bruixes.
• Març 1619: la Inquisició incorpora a Pere
Ribot, com a familiar.
• Apareixen els inquisidors licenciado Juan
Muñoz de la Cuesta i doctor Ramon de
Rivadeneira.
38. ACUSACIÓ
• Maig 1619: Acusen a sis de les set dones. Una
queda al marge, Peirona Moles.
• Maig-Juny 1619: Empresonades a Terrassa,
interrogades. El procés es fa àgil i sumaríssim.
• Se les acusa dels Fets de Can Palet de la
Quadra de 1615 … però amb una variant:
relacions carnals amb el Diable.
39. TURMENT
• Juliol 1619: Margarita Tafanera i Joana de Toy
les principals acusades són turmentades a la
Sala Gran del Palau dels Muntanyans.
• Turments de les corrioles i del poltre.
• “Matau-me, que ben donareu compte a
Déu”!, amenaça Margarita Tafanera.
• Al final, però, confessen...
40. APEDREGAMENT
• 18 juliol 1619: Margarita Tafanera és víctima
d’un linxament públic i és apedregada per més
de dues-centes persones a dins la vila.
• Acusadors i misericordiosos s’increpen i
s’acusen pel carrer. Tumult! El prior del Sant
Esperit la salva de la mort.
• 19 juliol 1619: Joana de Toy és executada a la
forca.
41.
42. SENTÈNCIA
• Setembre 1619: la resta de dones són
interrogades i turmentades, les despeses de
tot el procés es disparen i es van liquidant a
mida que avança.
• 26 octubre 1619: sentenciades a mort, el
mateix dia són penjades a la forca en el lloc
anomenat la “Pedra Blanca”.
44. PEIRONA MOLES
• Aquells mesos estava embarassada, però
empresonada a la Torre del Palau.
• 13 octubre 1619: té una criatura a la presó i
queda molt malmesa i moribunda. La família
en suplica l’alliberament. Té 24 anys.
• Serà la única dona que sobreviurà a tot el
procés.
45. ¿QUÈ HI HA DE CERT?
• Què volia dir ser bruixa?
– No reconèixer l’estranger i repulsió contra l’altre.
– Justícia fora de la Justícia oficial.
– Reacció contra les agressions i els insults.
– Autosuggestió.
– Marginalitat, conflictes familiars, declivis
econòmics, prostitució, …
– Psicòsis i deliris col·lectius, pors, terrors, temença
contra allò desconegut i desviat de les creences.