Els texts narratius

1. Les tipologies textuals El text narratiu

2. Introducció Conceptes prèvis Gènere textual: textos que presenten un seguit de característiques formals determinades segons la seva finalitat. El concepte de tipus de text es basa en la funció o intenció comunicativa dels interlocutors (emisor i receptor). L' adequació és la propietat que tenen els textos d'adaptar-se al context comunicatiu. Segons la tipologita del text s'utilitzen diferents registres : estàndar, col·loquial, vulgar, cult, etc.

3. 1. Intenció comunicativa La finalitat dels textos narratius, la intenció comunicativa és la de narrar, contar un seguit de fets i accions reals o fictícies mitjançant diferents canals: oral, escrit, etc. segons el context, és a dir, si l'emisor i el receptor comparteixen espai i temps (oral), o no (escrit).

4. 2.Funció del llenguatge predominant La funció predominant del llenguatge en un text narratiu és establir, mantenir o interrompre el contacte entre els interlocutors i assegurar el bon funcionament del canal de comunicació. En un text narratiu, sol predominar l'actitud objectiva, encara que es poden identificar diferents disposicions, pel que podem distingir tipus de narrador: · Narrador omniscient: El narrador actua amb un coneixement absolut: sentiments, pensaments, esdeveniments, situacions... Presenta als personatges en tercera persona i descriu tot el que aquests veuen, escolten, senten... i fins i tot circumstàncies en les quals no hi ha present cap personatge. El narrador pot prendre una actitud objectiva o subjectiva.

5. · Narrador objectiu: El narrador procedeix com si observés els fets, ajustant-se a aquests com un observador imparcial. No pot endinsar-se en el món interior dels seus personatges. · Narrador testimoni: És un personatge secundari o un testimoni dels fets que no participa directament en l'acció. Utilitza la primera persona en combinació amb la tercera. · Narrador protagonista: El personatge central, en primera persona, conta la seva pròpia història. Poden coincidir l'autor i el narrador (autobiografia).

6. 3. L’estructura del text narrratiu Podem distingir quatre parts presents en tots els textos narratius: 1. Plantejament És la part inicial del relat -> Es presenta el tema, els personatges, les propietats del temps i del lloc. 2. Nus Es produeix una complicació que modifica l'estat que s’ha explicat al plantejament i desencadena el relat. 3. Clímax És el moment més excitant de la succesió de fets que constitueixen la trama -> Punt àlgid. 4. Desenllaç És la part final del relat on desencadenen els fets.

9. Narració extensa generalment en prosa que explica una història real o fictícia.

10. Crònica : Text narratiu caracteritzat pel coneixement directe que l’emissor té dels fets narrats.Respecta l’ordre cronològic dels esdeveniments.

11. Faula: Composició breu en vers o en prosa. Els protagonistes són animals o éssers inanimats. Els fets comporten un ensenyament exemplar. Llegenda: Es tracta d'una narració de caràcter popular . Conté un nucli temàtic de tradició històrica (generalment reinterpretat per la imaginació). Rondalla: Tipus de narració popular que combina elements fantàstics amb reals. Té una finalitat moralitzadora

13. Estil indirecte: la veu d'un personatge apareix en el text reproduïda per la mediació d'un narrador que l'explica.

14. Estil indirecte lliure : la veu d'un personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la paraula indirectament.

15. 5.2. TEMPS El text narratiu pot ser el relat del passat, el present o el futur, tot i això, el temps característic de la narrativa és el passat, pel fet que així se subratlla la distància entre el moment de la narració i els fets relatats. Els temps verbals que predominen en el relat seran -> els passats.

16. 5.3. ESTRUCTURES ORACIONALS Les oracions tendeixen a la complexitat. Volen expressar molts sentiments o fets. 5.4. CATEGORIES GRAMATICALS Abunda en les frases la presencia de noms i pronoms, verbs i adjectius (aquests últims són menys abundants, però els trobarem en les seqüències descriptives de la narració).

17. 5.5. CONNECTORS I MARCADORS S'utilitzen segons l’estructura de les parts de la narració: Plantejament : connectors temporals i descriptius. Nus i clímax : connectors temporals, causals i consecutius Desenllaç : connectors que indiquen espai i els organitzadors discursius d'ordre.

18. 6. Exemples concrets o seqüències textuals de la narrativa Exemple 1. Estructura. El conte (adaptació). Això era i no era una princesa que vivia molt feliç i tranquil.la (plantejament). Un dia es va trobar un gripau molt lleig que li va demanar un bes per a trencar el malefici que l’havia convertit en això precisament, en gripau (nus). A la princesa, li feia un poc de fàstic i no se n’acabava de refiar. Li va dir que s’ho havia de pensar. Finalment, es va decidir, el va besar (clímax) i el gripau es transformà en un príncep d’allò més ben plantat, que li va demanar de casar-se amb ella. I així ho van fer i van viure feliços (desenllaç). Conte popular (adaptació). El príncep blau .

19. Exemple 2. Trets estilístics. El conte (fragment). Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l' àvia , i creient endevinar les males intencions , va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia . Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc . Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit , dormint de tant tip com estava . El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop . L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives! Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar . Quan el llop va despertar del seu son , va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure . Com que les pedres pesaven molt, va caure a l' estany de cop i es va ofegar . Conte popular. La caputxeta vermella substantius verbs

20. Exemple 3. Trets estilístics i funció del llenguatge predominant. Novel·la (fragment). Encara se sentia més fora de lloc a casa del que sempre s’havia sentit. La Tawny seia a la sala d’estar amb cara de pomes agres. - Almenys ja no pateix – repetia sense parar-. Ara és amb el Senyor. El pare es tancava a l’habitació del Nathan i jeia al llit. Ella es quedava fora, sola amb els seus sentiments, amb la pena. - Vine al Vineyard amb mi- li va proposar la Caitlin. La Vix va fer que no amb el cap. - Només queda una setmana de vacances. Et farà bé. Tot i que la Vix tenia moltes ganes de veure el Bru perquè ell l’abracés i apartar aquests pensaments. ¿ Quina mena de déu la castigaria amb la mort del Nathan perquè feia l’amor amb algú que estimava?

21. la consolés, se sentia molt culpable per estar fent l’amor mentre el Nathan s’estava morint. Fins i tot li va passar pel cap que allò era un càstig per gaudir del sexe, per desafiar la seva mare. Va intentar apartar aquests pensaments. ¿ Quina mena de déu la castigaria amb la mort del Nathan perquè feia l’amor amb algú que estimava? Blume,Judy. Germanes d’estiu. - C onnectors i marcadors. - Estil indirecte lliure. - Narrador omniscient (tercera persona singular). - Veiem com les frases tendeixen a la complexitat.

23. http://perso.wanadoo.es/dcosg/1r%20BATXILLERAT/GENERES%20LITERARIS/LA%20NARRACI%D3.htm

24. http://www.ensayistas.org/curso3030/genero/narrativa/

25. http://www.slideshare.net/Mariapin/text-narratiu-presentation

26. Moltes gràcies.