Els contes i la seva importància en l'adquisició del llenguatge.

1. ELS CONTES
ELEMENT CLAU DE LA LIJ.
“JO SÓCALLÒQUE HE LLEGITIALLÒQUE ESTIC DISPOSATALLEGIR.
DE LAMATEIXAMANERAQUE N’HI HAQUE DEFENSEN QUE SOMALLÒQUE MENGEM,
SOM MÉS ENCARAELQUE LLEGIM”.
JAUME CABRÉ
ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LLENGÜES I
LECTOESCRIPTURA III
EDUCACIÓ INFANTIL
CURS 2014-2015
FRANCESCA SEGARRA IBÁÑEZ

2. QUIN VALOR TÉ EL CONTE?
TERESA COLOMER (1999)
1. Accés a l’imaginari col·lectiu:
L’imaginari col·lectiu són fórmules tipificades per entendre el món.
El mite d’Adam i Eva, un Quixot, complex d’Èdip...
La literatura pot construir noves recreacions de les formes en què
entenem el món. Permet establir una mirada diferent sobre el
món, permet allunyar-nos-en per veure’ns des de fora i d’altres
maneres.

3. 2. Aprenentatge de models narratius i poètics propis de la
teva cultura.
Formes del discurs, més enllà de la reflexió estètica sobre el
llenguatge poètic, no utilitari.
Dinàmica particular de comunicar (impostar una expressió
diferent per parlar del món real o per imaginar-ne de nous).

4. PEDRO CERILLO (2007)
“La funció estètica no és ni banal ni accessòria, sinó essencial per
formar un coneixement crític del món i de la persona”.
Forma ciutadans plurals i democràtics que poden adoptar una
posició crítica (diversitat d’interpretacions).
Derivació pedagògica: no ensenyarem tant un cànon, com
l’actitud idònia per valorar-lo i apreciar-lo.
ACTITUD!

5. COM L’ENSENYEM?
El professor hauria d’assumir un concepte d’ensenyament de la literatura
diferent als que han prevalgut fins ara.
Les teories literàries de les darreres dècades han anat incorporant el lector,
el sistema cultural i altres aspectes que ens porten a afirmar que cal no
perdre de vista:
a) Defensa de l’atractiu de l’obra literària per si mateixa (no utilitarista)
b) Acceptació de les interpretacions personals de cada lector
c) Conscienciació dels valors formatius de la lectura literària
d) Treball simultani de lectura significativa i escriptura significativa

6. CONTE VS. COMPETÈNCIA
LITERÀRIA
Capacita l’alumne perquè pugui accedir a una forma de
comunicació que es realitza per mitjà d’un llenguatge especial
que transmet un missatge estètic verbal. El lector ha de codificar i
descodificar aquest missatge particular.
La literatura es viu, s’experimenta, s’assimila, es percep... S’hi
arriba a través d’un procés de recepció (dimensió
fenomenològica), d’experiència de la qual se’n deriva el
reconeixement i, després, l’aprenentatge.

7. CONTINGUT
Es combinen fets sobrenaturals amb elements de la realitat. La
base dels contes parteixen de la realitat quotidiana, com poden
fer la pobresa, la fam o altres necessitats que mouen els
personatges a sobreviure.

8. FUNCIONS DEL CONTE A L’AULA
• Funció lingüística
• Funció socialitzadora
• Funció pedagògica
• Funció intel.lectual
• Funció lúdica

9. RECORREGUT HISTÒRIC DEL
CONTE
• Gènere literari – S. XIX Pacheco, C i Aguilera, M. T. (1997)
• Arrels:
 “Panchatantra” Índia s. IV d.C. I “Les mil i una nits”
 Xina i Egipte, s. XIII al VIII a. C.

10. TRADICIÓ ORAL VS
ESCRITA
• Contes tradicionals o populars
• Contes literaris

11. TIPUS DE CONTES SEGONS LA
TEMÀTICA
- Contes de fades
- Contes populars
- Faules
- Contes mítics o llegendaris
- Contes espontanis

12. CLASSIFICACIÓ SEGONS LA SEVA
ESTRUCTURA
• Contes mímics
• Contes de mai acabar
• Contes amb enganyifa
• Contes seriats
• Contes acumulatius
• Conte encadenat
• Conte acumulatiu encadenat
• L’apòleg
• Contes d’animals
• Contes d’astúcia i humor
• Relats sense sentit Contes meravellosos
• Contes de la vida real
• Contes vivencials

13. COM S’EXPLICA UN CONTE?
L’art del narrador segons la tradició oral es troba a mig camí entre la
representació i la creació original.
Un narrador no explica mai dues vegades de la mateixa manera una història,
ni tampoc s’aprèn els contes de memòria, com ho faria un actor modern.
A partir d’una estructura narrativa relativament estable, coneguda no tan sols
pel narrador sinó també pel seu auditori, i gràcies a un cert nombre de
fórmules, diàlegs, rimes... tradicionals, que pertanyen o bé al conte o bé al
seu narrador, aquest improvisa més o menys, segons la manera i l’estil que li
són propis.
Michèle Simonesen, Le conte popularie français (1981).

14. INICIS I ACABAMENTS DE CONTES
De tots és ben sabut que existeixen fòrmules per començar i
acabar els contes ... però n'hi ha tantes que sempre acabem
repetint dues o tres.
Gràcies a la feina duta per l'Àngel Vergés a la seva web teniu a la
vostra disposició unes quantes:
http://ca.tales.land/articles/119/inicis-i-finals-de-contes

15. BIBLIOGRAFIA
• Decàleg de Beatriz Montero
http://www.youtube.com/watch?v=YBGMeTZj44E
• Bryant, Sara C. (1983). El arte de contar cuentos. Barcelona:
Hogar del libro. Col·lecció Navidad. [5a ed.].
• Duran, Teresa; Ros, Roser (1995). Primeres literatures. Llegir
abans de llegir. Barcelona: Pirene.
• Una mà de contes. Guia pel professorat:
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/e3e8b80a-
0efc-421a-abdc-bed4602f8583/ma_de_contes_professorat.pdf
• Inicis i finals de contes:
http://ca.tales.land/articles/119/inicis-i-finals-de-contes