SlideShare a Scribd company logo
1 of 29
La Barcelona
Medieval
Crèdit variable de primer d’ESO Escola Súnion
Professor: Oriol Nogueras Maza
www.onogueras.com
Contextualització
 Entenem com a Barcelona medieval l’etapa en la

que la nostra ciutat viu en el període de l’edat
mitjana.
 Evidentment,

les diferències de la Barcelona
romana del 400 dC i la Barcelona medieval de l’any
500, eren poques.
Cristianisme
 L’aparició i propagació del cristianisme va deixar

empremta en la Barcelona de l’edat mitjana.
 Es van començar a construir nombrosos espais

sagrats cristians.
Política
 Barcelona durant l’edat mitjana va estar governada

per diferents comtes, que controlaven la ciutat i la
resta del comtat.
 Aquests comtes inicialment eren designats pel rei

de l’imperi franc
descendents).

(Carlmany,

s.

VIII-IX

i

 A partir de Guifré el Pilós, s IX, el comtat de

Barcelona passarà a ser hereditari juntament amb
altres comtats que controlava el mateix Guifré
(Besalú, Girona, Osona, Cerdanya, etc...)
Política
 L’any 985, Almansor, cabdill militar de l’Al-Àndalus,

atacà Barcelona. El comte del moment, Borrell II, com a
vassall del rei dels francs, li demanà ajuda. En no rebre
aquesta ajuda militar, Barcelona decideix trencar el
pacte de vassallatge. És l’inici d’una independència
pràctica dels comtats catalans liderats pel de
Barcelona.
 Poc a poc el comtat de Barcelona i la seva ciutat es van

erigint com a comtat principal de la zona de l’actual
Catalunya.

 Els comtes de Barcelona deixaven en herència el comtat

als seus fills, i d’aquí en naixé la dinastia del Casal
Comtal de Barcelona.
Dinastia del Casal comtal de Barcelona

http://www.onogueras.com/comtats_catalans/casal.html
La Barcelona posterior als romans
Urbanisme inicial
 La muralla romana va persistir durant molt temps i

el creixement urbà es va anar produint fora d’ella en
els primers segles de l’edat mitjana (ss. VI, VII, VIIIi
IX).

 L’espai de dins de la muralla va continuar sent

exclusiu d’espais sagrats i institucions polítiques.

 La perifèria de la ciutat l’ocupaven els grups socials

populars.
 El palau comtal era la residència dels comtes de

Barcelona, que governaven el comtat de Barcelona
i altres comtats catalans.
Creixement urbà (s.XIII)
 En el context ja de la baixa edat mitjana (s.XIII), la

ciutat va créixer notablement.
 Hi havia nombrosos barris i molta població fora de

les muralles.
 Per això Jaume I, rei de la Corona d’Aragó al segle

XIII, va decidir fer el segon recinte emmurallat.
 Malgrat tot, el gran creixement de Barcelona com a

ciutat puntera al Mediterrani, va fer veure ben aviat
que la muralla quedaria obsoleta.
 Abans de la segona muralla
 La segona muralla de Jaume I s.XIII
Creixement urbà (s.XIII)
 La segona muralla tenia l’actual Rambla com un

dels seus costats.
 Malgrat el valor del recinte emmurallat, de seguida

va quedar petit.
 El fort creixement demogràfic de Barcelona la va

continuar fent créixer extramurs, cap a l’actual
Raval i Montjuïc.
 Durant el període de Pere el Gran es van contruir les

Drassanes, Barcelona, com a ciutat capdavantera al
Mediterrani, necessitava un lloc on construir-hi les seves
embarcacions.
Creixement urbà (inicis s.XIV)
 La segona muralla havia quedat petita. Va ser Pere

el Cerimoniós, rei de la Corona d’Aragó, al segle
XIV, que va donar impuls a la tercera muralla.
 El recinte abraçava així tota la població que havia

anat instal·lant-se a la zona del Raval.
 El perímetre de la muralla va passar a ser de 6240

m.
 La Barcelona del segle XIV i XV.
Crisi de mitjans del segle XIV
 El 1348 la pesta negra va entrar pel port de Barcelona.
 Va durar uns anys, però durant dècades hi van anar

apareixent diferents rebrots.
 A nivell demogràfic Barcelona va perdre gairebé un 40%

de la població.
Crisi de mitjans del segle XIV
 Tot això va portar un clima difícil a la ciutat, i els

jueus, que habitaven els calls, en van ser uns dels
principals damnificats.
 També

enfrontaments polítics pel govern del
Consell de Cent, el govern de la ciutat, entre la Biga
i la Busca

 Tots aquest problemes van anar desocupant parts

de Barcelona, com el Raval, que durant segles va
estar molt buit.
Els carrers medievals
 Estrets i petits.
 Els artesans treien la feina al carrer, ple de taules i

taulells.
 Mercats improvisats
La Ribera


Va ser el barri dels gremis, grups de persones que
compartien ofici.



Els gremis s’ocupaven de molts aspectes, però bàsicament
regulaven aspectes de quantitat i qualitat de les produccions i
aspectes benèfics.



Els artesans d’un mateix gremi sovint ocupaven el mateix
carrer.



Avui en dia molts carrers de Barcelona conserven el nom
d’aquests gremis.



El barri de la Ribera, barri d’artesans, neix al voltant del
Mercadal, zona d’activitat comercial intensa, i prop de les
portes que donaven al camí de Mataró i del Mar.
La Ribera
Barcelona i el gòtic
 A partir del segle XII i sobretot XIII l’estil gòtic arriba

a Barcelona.
 Producte d’això avui en dia encara en trobem

nombroses restes per tot el que coneixem com el
barri antic o barri gòtic.
 Edificis religiosos de gran alçada.
 Grans vitralls.
 Arcs ogivals o apuntats.
Palau Reial Barcelona
Palau Aguilar Barcelona
Palau Finestres
Barcelona
Palau de la Generalitat
Llotja de Barcelona
Santa Maria del Mar


Edifici gòtic religiós emblemàtic de la ciutat. (Berenguer de
Montagut i Ramon Despuig, 1329 – 1383)



Sembla que ja existia una petita església al segle X.



L’actual data del 1329 en època d’Alfons el Benigne.



És un símbol del poder de Barcelona a l’època.



Els habitants de la Ribera van participar activament en la
construcció.



Construïda amb pedres de Montjuïc, transportada en barques
fins al mar i portada pels “bastaixos” (descarregadors del
port”) de forma desinteressada fins a Santa Maria.
Santa Maria del Mar
Fonts
 Barcelona medieval, la ciutats dels comtes.

Universitat de
Barcelona.http://www.ub.edu/contrataedium/bcn
_medieval/grup_recerca4_web.swf
 La Ribera,

http://webs.ono.com/laribera/catala/la%20ribera.
htm
 La Barcelona romana i medieval, Camp

d’aprenentatge de Barcelona,
http://www.xtec.cat/cdabarcelona/mat_didactics/quaderns/bcn_rom_me
d_eso_b.pdf

More Related Content

What's hot (20)

ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
5. el barroc característiques
5. el barroc característiques5. el barroc característiques
5. el barroc característiques
 
Llibre VII de Plató
Llibre VII de PlatóLlibre VII de Plató
Llibre VII de Plató
 
1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ
 
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaArt barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
 
TEMA 5 - L'Art Gòtic
TEMA 5 - L'Art GòticTEMA 5 - L'Art Gòtic
TEMA 5 - L'Art Gòtic
 
Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: ChartresFitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
 
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, ScotSullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
 
PROVA D'HISTÒRIA SELECTIVITAT JUNY-12
PROVA D'HISTÒRIA SELECTIVITAT JUNY-12PROVA D'HISTÒRIA SELECTIVITAT JUNY-12
PROVA D'HISTÒRIA SELECTIVITAT JUNY-12
 
Arquitectura gòtica
Arquitectura gòticaArquitectura gòtica
Arquitectura gòtica
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ
 
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüjaFitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 

Viewers also liked

Intorducció a la història com a ciència
Intorducció a la història com a ciènciaIntorducció a la història com a ciència
Intorducció a la història com a ciènciaOriol
 
La Barcelona Romana/Medieval/Modernista.
La Barcelona Romana/Medieval/Modernista. La Barcelona Romana/Medieval/Modernista.
La Barcelona Romana/Medieval/Modernista. Felipe Repetto
 
Verbs : Present i imperfet d'indicatiu
Verbs : Present i imperfet d'indicatiuVerbs : Present i imperfet d'indicatiu
Verbs : Present i imperfet d'indicatiuOriol
 
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)Oriol
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànicOriol
 
Expansió roma republicana
Expansió roma republicanaExpansió roma republicana
Expansió roma republicanaOriol
 
Art grec
Art grecArt grec
Art grecOriol
 
èPoca dels descobriments
èPoca dels descobrimentsèPoca dels descobriments
èPoca dels descobrimentsOriol
 
L'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalismeL'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalismeOriol
 
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfetLlatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfetOriol
 
Inici edat mitjana
Inici edat mitjanaInici edat mitjana
Inici edat mitjanaOriol
 
Art islam
Art islamArt islam
Art islamOriol
 
Mosaic
MosaicMosaic
MosaicOriol
 
Introducció llengua llatina
Introducció llengua llatinaIntroducció llengua llatina
Introducció llengua llatinaOriol
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
PrehistoriaOriol
 
La terra i la seva representació
La terra i la seva representacióLa terra i la seva representació
La terra i la seva representacióOriol
 
2a declinacio
2a declinacio2a declinacio
2a declinacioOriol
 
Barcino
BarcinoBarcino
BarcinoOriol
 
Llenguatge fílmic
Llenguatge fílmicLlenguatge fílmic
Llenguatge fílmicOriol
 
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)Llatí gramàtica 1 (1a declinació)
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)Oriol
 

Viewers also liked (20)

Intorducció a la història com a ciència
Intorducció a la història com a ciènciaIntorducció a la història com a ciència
Intorducció a la història com a ciència
 
La Barcelona Romana/Medieval/Modernista.
La Barcelona Romana/Medieval/Modernista. La Barcelona Romana/Medieval/Modernista.
La Barcelona Romana/Medieval/Modernista.
 
Verbs : Present i imperfet d'indicatiu
Verbs : Present i imperfet d'indicatiuVerbs : Present i imperfet d'indicatiu
Verbs : Present i imperfet d'indicatiu
 
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Expansió roma republicana
Expansió roma republicanaExpansió roma republicana
Expansió roma republicana
 
Art grec
Art grecArt grec
Art grec
 
èPoca dels descobriments
èPoca dels descobrimentsèPoca dels descobriments
èPoca dels descobriments
 
L'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalismeL'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalisme
 
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfetLlatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet
 
Inici edat mitjana
Inici edat mitjanaInici edat mitjana
Inici edat mitjana
 
Art islam
Art islamArt islam
Art islam
 
Mosaic
MosaicMosaic
Mosaic
 
Introducció llengua llatina
Introducció llengua llatinaIntroducció llengua llatina
Introducció llengua llatina
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
Prehistoria
 
La terra i la seva representació
La terra i la seva representacióLa terra i la seva representació
La terra i la seva representació
 
2a declinacio
2a declinacio2a declinacio
2a declinacio
 
Barcino
BarcinoBarcino
Barcino
 
Llenguatge fílmic
Llenguatge fílmicLlenguatge fílmic
Llenguatge fílmic
 
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)Llatí gramàtica 1 (1a declinació)
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)
 

Similar to Barcelona medieval

Presència romana a Catalunya i a Hispania
Presència romana a Catalunya i a HispaniaPresència romana a Catalunya i a Hispania
Presència romana a Catalunya i a Hispaniaelax5
 
Barcino et ilerda
Barcino et ilerdaBarcino et ilerda
Barcino et ilerdaerosyoli
 
Presentació2_hªicult_I.B
Presentació2_hªicult_I.BPresentació2_hªicult_I.B
Presentació2_hªicult_I.BEstherMartnezMir
 
BARCELONA MUSEOS - 13 MUSEU D´HISTÒRIA DE CATALUNYA
BARCELONA MUSEOS - 13 MUSEU D´HISTÒRIA DE CATALUNYABARCELONA MUSEOS - 13 MUSEU D´HISTÒRIA DE CATALUNYA
BARCELONA MUSEOS - 13 MUSEU D´HISTÒRIA DE CATALUNYAManel Cantos
 
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONABARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONAManel Cantos
 
La ciutat d’alacant
La ciutat d’alacantLa ciutat d’alacant
La ciutat d’alacantgraciajt
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita AugustaAinoaim
 
COSAS DE CIUTAT VELLA - BARCELONA
COSAS DE CIUTAT VELLA - BARCELONACOSAS DE CIUTAT VELLA - BARCELONA
COSAS DE CIUTAT VELLA - BARCELONAManel Cantos
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1Blancafort
 
Barcino
BarcinoBarcino
BarcinoSergi
 
BARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALA
BARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALABARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALA
BARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALAManel Cantos
 
Evolucióhistòricadelaciutat
EvolucióhistòricadelaciutatEvolucióhistòricadelaciutat
Evolucióhistòricadelaciutatfgfcesc
 

Similar to Barcelona medieval (20)

Barcino
BarcinoBarcino
Barcino
 
Barri del raval
Barri del ravalBarri del raval
Barri del raval
 
Conchi: Projecte Writer COMPETIC3
Conchi: Projecte Writer COMPETIC3Conchi: Projecte Writer COMPETIC3
Conchi: Projecte Writer COMPETIC3
 
Presència romana a Catalunya i a Hispania
Presència romana a Catalunya i a HispaniaPresència romana a Catalunya i a Hispania
Presència romana a Catalunya i a Hispania
 
Arq gòtic
Arq gòticArq gòtic
Arq gòtic
 
Barcino et ilerda
Barcino et ilerdaBarcino et ilerda
Barcino et ilerda
 
Ciutats romanes
Ciutats romanesCiutats romanes
Ciutats romanes
 
CARDONA 1
CARDONA 1CARDONA 1
CARDONA 1
 
Presentació2_hªicult_I.B
Presentació2_hªicult_I.BPresentació2_hªicult_I.B
Presentació2_hªicult_I.B
 
BARCELONA MUSEOS - 13 MUSEU D´HISTÒRIA DE CATALUNYA
BARCELONA MUSEOS - 13 MUSEU D´HISTÒRIA DE CATALUNYABARCELONA MUSEOS - 13 MUSEU D´HISTÒRIA DE CATALUNYA
BARCELONA MUSEOS - 13 MUSEU D´HISTÒRIA DE CATALUNYA
 
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONABARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Ciutat vella
Ciutat vellaCiutat vella
Ciutat vella
 
La ciutat d’alacant
La ciutat d’alacantLa ciutat d’alacant
La ciutat d’alacant
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
COSAS DE CIUTAT VELLA - BARCELONA
COSAS DE CIUTAT VELLA - BARCELONACOSAS DE CIUTAT VELLA - BARCELONA
COSAS DE CIUTAT VELLA - BARCELONA
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Barcino
BarcinoBarcino
Barcino
 
BARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALA
BARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALABARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALA
BARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALA
 
Evolucióhistòricadelaciutat
EvolucióhistòricadelaciutatEvolucióhistòricadelaciutat
Evolucióhistòricadelaciutat
 

More from Oriol

Viatge a Florència
Viatge a FlorènciaViatge a Florència
Viatge a FlorènciaOriol
 
Tutorial timetoast
Tutorial timetoastTutorial timetoast
Tutorial timetoastOriol
 
Tutorial Socrative
Tutorial SocrativeTutorial Socrative
Tutorial SocrativeOriol
 
Pla Cerdà
Pla CerdàPla Cerdà
Pla CerdàOriol
 
Història el cinema
Història el cinemaHistòria el cinema
Història el cinemaOriol
 
Tutorial timerime
Tutorial timerimeTutorial timerime
Tutorial timerimeOriol
 
Crisi de la república s. I a.C.
Crisi de la república s. I a.C.Crisi de la república s. I a.C.
Crisi de la república s. I a.C.Oriol
 
Art Gòtic
Art GòticArt Gòtic
Art GòticOriol
 

More from Oriol (8)

Viatge a Florència
Viatge a FlorènciaViatge a Florència
Viatge a Florència
 
Tutorial timetoast
Tutorial timetoastTutorial timetoast
Tutorial timetoast
 
Tutorial Socrative
Tutorial SocrativeTutorial Socrative
Tutorial Socrative
 
Pla Cerdà
Pla CerdàPla Cerdà
Pla Cerdà
 
Història el cinema
Història el cinemaHistòria el cinema
Història el cinema
 
Tutorial timerime
Tutorial timerimeTutorial timerime
Tutorial timerime
 
Crisi de la república s. I a.C.
Crisi de la república s. I a.C.Crisi de la república s. I a.C.
Crisi de la república s. I a.C.
 
Art Gòtic
Art GòticArt Gòtic
Art Gòtic
 

Barcelona medieval

  • 1. La Barcelona Medieval Crèdit variable de primer d’ESO Escola Súnion Professor: Oriol Nogueras Maza www.onogueras.com
  • 2. Contextualització  Entenem com a Barcelona medieval l’etapa en la que la nostra ciutat viu en el període de l’edat mitjana.  Evidentment, les diferències de la Barcelona romana del 400 dC i la Barcelona medieval de l’any 500, eren poques.
  • 3. Cristianisme  L’aparició i propagació del cristianisme va deixar empremta en la Barcelona de l’edat mitjana.  Es van començar a construir nombrosos espais sagrats cristians.
  • 4. Política  Barcelona durant l’edat mitjana va estar governada per diferents comtes, que controlaven la ciutat i la resta del comtat.  Aquests comtes inicialment eren designats pel rei de l’imperi franc descendents). (Carlmany, s. VIII-IX i  A partir de Guifré el Pilós, s IX, el comtat de Barcelona passarà a ser hereditari juntament amb altres comtats que controlava el mateix Guifré (Besalú, Girona, Osona, Cerdanya, etc...)
  • 5. Política  L’any 985, Almansor, cabdill militar de l’Al-Àndalus, atacà Barcelona. El comte del moment, Borrell II, com a vassall del rei dels francs, li demanà ajuda. En no rebre aquesta ajuda militar, Barcelona decideix trencar el pacte de vassallatge. És l’inici d’una independència pràctica dels comtats catalans liderats pel de Barcelona.  Poc a poc el comtat de Barcelona i la seva ciutat es van erigint com a comtat principal de la zona de l’actual Catalunya.  Els comtes de Barcelona deixaven en herència el comtat als seus fills, i d’aquí en naixé la dinastia del Casal Comtal de Barcelona.
  • 6. Dinastia del Casal comtal de Barcelona http://www.onogueras.com/comtats_catalans/casal.html
  • 8. Urbanisme inicial  La muralla romana va persistir durant molt temps i el creixement urbà es va anar produint fora d’ella en els primers segles de l’edat mitjana (ss. VI, VII, VIIIi IX).  L’espai de dins de la muralla va continuar sent exclusiu d’espais sagrats i institucions polítiques.  La perifèria de la ciutat l’ocupaven els grups socials populars.  El palau comtal era la residència dels comtes de Barcelona, que governaven el comtat de Barcelona i altres comtats catalans.
  • 9. Creixement urbà (s.XIII)  En el context ja de la baixa edat mitjana (s.XIII), la ciutat va créixer notablement.  Hi havia nombrosos barris i molta població fora de les muralles.  Per això Jaume I, rei de la Corona d’Aragó al segle XIII, va decidir fer el segon recinte emmurallat.  Malgrat tot, el gran creixement de Barcelona com a ciutat puntera al Mediterrani, va fer veure ben aviat que la muralla quedaria obsoleta.
  • 10.  Abans de la segona muralla
  • 11.  La segona muralla de Jaume I s.XIII
  • 12. Creixement urbà (s.XIII)  La segona muralla tenia l’actual Rambla com un dels seus costats.  Malgrat el valor del recinte emmurallat, de seguida va quedar petit.  El fort creixement demogràfic de Barcelona la va continuar fent créixer extramurs, cap a l’actual Raval i Montjuïc.
  • 13.  Durant el període de Pere el Gran es van contruir les Drassanes, Barcelona, com a ciutat capdavantera al Mediterrani, necessitava un lloc on construir-hi les seves embarcacions.
  • 14. Creixement urbà (inicis s.XIV)  La segona muralla havia quedat petita. Va ser Pere el Cerimoniós, rei de la Corona d’Aragó, al segle XIV, que va donar impuls a la tercera muralla.  El recinte abraçava així tota la població que havia anat instal·lant-se a la zona del Raval.  El perímetre de la muralla va passar a ser de 6240 m.
  • 15.  La Barcelona del segle XIV i XV.
  • 16. Crisi de mitjans del segle XIV  El 1348 la pesta negra va entrar pel port de Barcelona.  Va durar uns anys, però durant dècades hi van anar apareixent diferents rebrots.  A nivell demogràfic Barcelona va perdre gairebé un 40% de la població.
  • 17. Crisi de mitjans del segle XIV  Tot això va portar un clima difícil a la ciutat, i els jueus, que habitaven els calls, en van ser uns dels principals damnificats.  També enfrontaments polítics pel govern del Consell de Cent, el govern de la ciutat, entre la Biga i la Busca  Tots aquest problemes van anar desocupant parts de Barcelona, com el Raval, que durant segles va estar molt buit.
  • 18. Els carrers medievals  Estrets i petits.  Els artesans treien la feina al carrer, ple de taules i taulells.  Mercats improvisats
  • 19. La Ribera  Va ser el barri dels gremis, grups de persones que compartien ofici.  Els gremis s’ocupaven de molts aspectes, però bàsicament regulaven aspectes de quantitat i qualitat de les produccions i aspectes benèfics.  Els artesans d’un mateix gremi sovint ocupaven el mateix carrer.  Avui en dia molts carrers de Barcelona conserven el nom d’aquests gremis.  El barri de la Ribera, barri d’artesans, neix al voltant del Mercadal, zona d’activitat comercial intensa, i prop de les portes que donaven al camí de Mataró i del Mar.
  • 21. Barcelona i el gòtic  A partir del segle XII i sobretot XIII l’estil gòtic arriba a Barcelona.  Producte d’això avui en dia encara en trobem nombroses restes per tot el que coneixem com el barri antic o barri gòtic.  Edificis religiosos de gran alçada.  Grans vitralls.  Arcs ogivals o apuntats.
  • 25. Palau de la Generalitat
  • 27. Santa Maria del Mar  Edifici gòtic religiós emblemàtic de la ciutat. (Berenguer de Montagut i Ramon Despuig, 1329 – 1383)  Sembla que ja existia una petita església al segle X.  L’actual data del 1329 en època d’Alfons el Benigne.  És un símbol del poder de Barcelona a l’època.  Els habitants de la Ribera van participar activament en la construcció.  Construïda amb pedres de Montjuïc, transportada en barques fins al mar i portada pels “bastaixos” (descarregadors del port”) de forma desinteressada fins a Santa Maria.
  • 29. Fonts  Barcelona medieval, la ciutats dels comtes. Universitat de Barcelona.http://www.ub.edu/contrataedium/bcn _medieval/grup_recerca4_web.swf  La Ribera, http://webs.ono.com/laribera/catala/la%20ribera. htm  La Barcelona romana i medieval, Camp d’aprenentatge de Barcelona, http://www.xtec.cat/cdabarcelona/mat_didactics/quaderns/bcn_rom_me d_eso_b.pdf