Contextualització
Entenem coma Barcelona medieval l’etapa en la
que la nostra ciutat viu en el període de l’edat
mitjana.
Evidentment,
les diferències de la Barcelona
romana del 400 dC i la Barcelona medieval de l’any
500, eren poques.
3.
Cristianisme
L’aparició ipropagació del cristianisme va deixar
empremta en la Barcelona de l’edat mitjana.
Es van començar a construir nombrosos espais
sagrats cristians.
4.
Política
Barcelona durantl’edat mitjana va estar governada
per diferents comtes, que controlaven la ciutat i la
resta del comtat.
Aquests comtes inicialment eren designats pel rei
de l’imperi franc
descendents).
(Carlmany,
s.
VIII-IX
i
A partir de Guifré el Pilós, s IX, el comtat de
Barcelona passarà a ser hereditari juntament amb
altres comtats que controlava el mateix Guifré
(Besalú, Girona, Osona, Cerdanya, etc...)
5.
Política
L’any 985,Almansor, cabdill militar de l’Al-Àndalus,
atacà Barcelona. El comte del moment, Borrell II, com a
vassall del rei dels francs, li demanà ajuda. En no rebre
aquesta ajuda militar, Barcelona decideix trencar el
pacte de vassallatge. És l’inici d’una independència
pràctica dels comtats catalans liderats pel de
Barcelona.
Poc a poc el comtat de Barcelona i la seva ciutat es van
erigint com a comtat principal de la zona de l’actual
Catalunya.
Els comtes de Barcelona deixaven en herència el comtat
als seus fills, i d’aquí en naixé la dinastia del Casal
Comtal de Barcelona.
6.
Dinastia del Casalcomtal de Barcelona
http://www.onogueras.com/comtats_catalans/casal.html
Urbanisme inicial
Lamuralla romana va persistir durant molt temps i
el creixement urbà es va anar produint fora d’ella en
els primers segles de l’edat mitjana (ss. VI, VII, VIIIi
IX).
L’espai de dins de la muralla va continuar sent
exclusiu d’espais sagrats i institucions polítiques.
La perifèria de la ciutat l’ocupaven els grups socials
populars.
El palau comtal era la residència dels comtes de
Barcelona, que governaven el comtat de Barcelona
i altres comtats catalans.
9.
Creixement urbà (s.XIII)
En el context ja de la baixa edat mitjana (s.XIII), la
ciutat va créixer notablement.
Hi havia nombrosos barris i molta població fora de
les muralles.
Per això Jaume I, rei de la Corona d’Aragó al segle
XIII, va decidir fer el segon recinte emmurallat.
Malgrat tot, el gran creixement de Barcelona com a
ciutat puntera al Mediterrani, va fer veure ben aviat
que la muralla quedaria obsoleta.
Creixement urbà (s.XIII)
La segona muralla tenia l’actual Rambla com un
dels seus costats.
Malgrat el valor del recinte emmurallat, de seguida
va quedar petit.
El fort creixement demogràfic de Barcelona la va
continuar fent créixer extramurs, cap a l’actual
Raval i Montjuïc.
13.
Durant elperíode de Pere el Gran es van contruir les
Drassanes, Barcelona, com a ciutat capdavantera al
Mediterrani, necessitava un lloc on construir-hi les seves
embarcacions.
14.
Creixement urbà (iniciss.XIV)
La segona muralla havia quedat petita. Va ser Pere
el Cerimoniós, rei de la Corona d’Aragó, al segle
XIV, que va donar impuls a la tercera muralla.
El recinte abraçava així tota la població que havia
anat instal·lant-se a la zona del Raval.
El perímetre de la muralla va passar a ser de 6240
m.
Crisi de mitjansdel segle XIV
El 1348 la pesta negra va entrar pel port de Barcelona.
Va durar uns anys, però durant dècades hi van anar
apareixent diferents rebrots.
A nivell demogràfic Barcelona va perdre gairebé un 40%
de la població.
17.
Crisi de mitjansdel segle XIV
Tot això va portar un clima difícil a la ciutat, i els
jueus, que habitaven els calls, en van ser uns dels
principals damnificats.
També
enfrontaments polítics pel govern del
Consell de Cent, el govern de la ciutat, entre la Biga
i la Busca
Tots aquest problemes van anar desocupant parts
de Barcelona, com el Raval, que durant segles va
estar molt buit.
18.
Els carrers medievals
Estrets i petits.
Els artesans treien la feina al carrer, ple de taules i
taulells.
Mercats improvisats
19.
La Ribera
Va serel barri dels gremis, grups de persones que
compartien ofici.
Els gremis s’ocupaven de molts aspectes, però bàsicament
regulaven aspectes de quantitat i qualitat de les produccions i
aspectes benèfics.
Els artesans d’un mateix gremi sovint ocupaven el mateix
carrer.
Avui en dia molts carrers de Barcelona conserven el nom
d’aquests gremis.
El barri de la Ribera, barri d’artesans, neix al voltant del
Mercadal, zona d’activitat comercial intensa, i prop de les
portes que donaven al camí de Mataró i del Mar.
Barcelona i elgòtic
A partir del segle XII i sobretot XIII l’estil gòtic arriba
a Barcelona.
Producte d’això avui en dia encara en trobem
nombroses restes per tot el que coneixem com el
barri antic o barri gòtic.
Edificis religiosos de gran alçada.
Grans vitralls.
Arcs ogivals o apuntats.
Santa Maria delMar
Edifici gòtic religiós emblemàtic de la ciutat. (Berenguer de
Montagut i Ramon Despuig, 1329 – 1383)
Sembla que ja existia una petita església al segle X.
L’actual data del 1329 en època d’Alfons el Benigne.
És un símbol del poder de Barcelona a l’època.
Els habitants de la Ribera van participar activament en la
construcció.
Construïda amb pedres de Montjuïc, transportada en barques
fins al mar i portada pels “bastaixos” (descarregadors del
port”) de forma desinteressada fins a Santa Maria.
Fonts
Barcelona medieval,la ciutats dels comtes.
Universitat de
Barcelona.http://www.ub.edu/contrataedium/bcn
_medieval/grup_recerca4_web.swf
La Ribera,
http://webs.ono.com/laribera/catala/la%20ribera.
htm
La Barcelona romana i medieval, Camp
d’aprenentatge de Barcelona,
http://www.xtec.cat/cdabarcelona/mat_didactics/quaderns/bcn_rom_me
d_eso_b.pdf
![Temari cu[1]..](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/temaricu1-120208151353-phpapp02-thumbnail.jpg?width=640&height=640&fit=bounds)
