Societat i economia del segle XVII L'Europa de l'Absolutisme L'art del segle XVII: l'art Barroc

1. El segle XVII
El segle del Barroc
Una adaptació extreta de l’original, disponible a:
https://es.slideshare.net/JoseAngelMartinez/el-siglo-del-barroco

2. INTRODUCCIÓ
 El segle XVII va ser una època
de contrasts a Europa

3. INTRODUCCIÓ
 Es van produir
problemes
demogràfics i crisis
agràries.
 Es va desenvolupar el
comerç colonial i la
producció de
manufactures

4. INTRODUCCIÓ
 La noblesa i clero van
conservar els seus
privilegis i van mantenir
el poder però altres
grups socials, com la
burgesia van
incrementar la seua
influència

5. INTRODUCCIÓ
 Avanços científics importants van preparar la revolució
del segle XVIII.

6. INTRODUCCIÓ
 Les monarquies
absolutes van reforçar
el seu poder.

7. INTRODUCCIÓ
 L’art va reflectir la
idiosincràsia d’aquesta
època. El classicisme del
Renaixement va ser
superat per una nova
estètica:
 Moviment
 Inestabilitat
 Desequilibri
 Exageració
 Naturalisme
 Realisme
 Dramatisme
 Teatralitat
 Ornamentació

8. INTRODUCCIÓ
 L’art va reflectir la
idiosincràsia d’aquesta
època. El classicisme del
Renaixement va ser
superat per una nova
estètica:
 Moviment
 Inestabilitat
 Desequilibri
 Exageració
 Naturalisme
 Realisme
 Dramatisme
 Teatralitat
 Ornamentació

9. INTRODUCCIÓ
 L’art va reflectir la
idiosincràsia d’aquesta
època. El classicisme del
Renaixement va ser
superat per una nova
estètica:
 Moviment
 Inestabilitat
 Desequilibri
 Exageració
 Naturalisme
 Realisme
 Dramatisme
 Teatralitat
 Ornamentació

10. INTRODUCCIÓ
 L’art va reflectir la
idiosincràsia d’aquesta
època. El classicisme del
Renaixement va ser
superat per una nova
estètica:
 Moviment
 Inestabilitat
 Desequilibri
 Exageració
 Naturalisme
 Realisme
 Dramatisme
 Teatralitat
 Ornamentació

11. Societat i economia del segle XVII
El segle del Barroc

12. Societat i economia del segle XVII
 La població europea del segle XVII estava
estancada com a conseqüència les guerres, les
epidèmies i les males collites.

13. Societat i economia del segle XVII
 La població europea del segle XVII estava
estancada com a conseqüència les guerres, les
epidèmies i les males collites.

14. Societat i economia del segle XVII
 L’agricultura (base de l’economia) tenia una baixa
productivitat, per:
 Les males collites
 Les guerres
 La falta de mà d’obra
 Les tècniques de producció rudimentàries
 La qual cosa va provocar:
 Pujada de preus
 La fam

15. Societat i economia del segle XVII
 La societat era
estamental, amb
una minoria
privilegiada i una
majoria sense
privilegis
(llauradors, classes
populars urbanes i
burgesos).

16. Societat i economia del segle XVII
 La societat era
estamental, amb
una minoria
privilegiada i una
majoria sense
privilegis
(llauradors, classes
populars urbanes i
burgesos).

17. Societat i economia del segle XVII

18. • L’auge del comerç
colonial i de la
producció va
permetre l'ascens
de la burgesia,
especialment als
paisos protestants,
Anglaterra i
Holanda.
Societat i economia del segle XVII

19. • L’auge del comerç
colonial i de la
producció va
permetre l'ascens
de la burgesia,
especialment als
paisos protestants,
Anglaterra i
Holanda.
Societat i economia del segle XVII

20. Societat i economia del segle XVII
• La burgesia
d’Anglaterra i
Holanda van
saber controlar
les rutes
comercials i
desenvolupar els
seus ports,
mentre que els
del Mediterrani
començarien a
decaure.

21. • Per a obtenir més rendibilitat, alguns
artesans – comerciants concentraven als
treballadors en grans tallers, que es
coneixien amb el nom de manufactures:
• Els comerciants facilitaven els mitjans i els
treballadors cobraven un salari.
• La producció era dels comerciants que la
venien després al mercat.
• També es va popularitzar la indústria a
domicili mitjançant la qual molts llauradors
completaven els seus ingressos amb la
producció de béns a casa.
Societat i economia del segle XVII:
les manufactures

22. • Alguns paisos van crear les
manufactures estatales.
• A França, per exemple, Lluís XIV, a través
del seu ministre Colbert, va defensar el
sistema econòmic mercantilista.
• L’objectiu del mercantilisme era:
• Augmentar la riquesa i el poder del
monarca
• Els reis volien aconseguir or i plata per a finançar el
comerç, les guerres i les conquestes
• La finalitat de tot plegat era assegurar la seua
grandesa i reforçar la seua autoritat
Societat i economia del segle XVII:
les manufactures estatals i el mercantilisme

23. • Les bases d’aquest sistema eren:
1. Acumular gran quantitat de metalls
preciosos.
2. Promoure la industria nacional i el
comerç, per a vendre molt a l’exterior
(exportar) i comprar poc fora
(importar) i així acumular moneda.
3. El proteccionisme, és a dir, fer
pagar aranzels (impostos d’aduana)
als productes estrangers per protegir
els del país.
Societat i economia del segle XVII:
les manufactures estatals i el mercantilisme

24. • Durant el segle XVI, l’Imperi espanyol va
desenvolupar la ruta dels metalls preciosos
(or i plata), des de Perú i Mèxic al Carib i des
d’allí fins a Sevilla.
• Tanmateix, els portuguesos van consolidar la
ruta de les espècies des de Malacca i l'Índia
fins Lisboa vorejant África
Societat i economia del segle XVII:
les manufactures estatals i el mercantilisme

25. • Durant el segle XVII, Holanda i Anglaterra
dominaran les grans rutes marítimes a l’Atlàntic i
a l’Índic.
• Holanda va crear el 1602 una societat per
accions amb recolzament estatal (Companyia
de les Indies Orientals)
• Anglaterra, l’havia creada el 1600 i van
rivalitzar i ambdues van arribar a desplaçar als
portuguesos.
Societat i economia del segle XVII:
les manufactures estatals i el mercantilisme

26. Societat i economia del segle XVII:
les manufactures estatals i el mercantilisme

27. • En astronomia, Nicolau Copèrnic, primer, i
Galileu, després, van afirmar que la Terra no era
el centre de l'univers i, a més a més, que girava al
voltant del Sol.
• En física, Isaac Newton va
descubrir la llei de la gravitació
universal.
Societat i economia del segle XVII:
els avanços científics

28. • En medicina, William Harvey va
desenvolupar la teoria de la circulació sanguínia,
a partir del descobriment de la circulació
pulmonar de Miguel Servet en el segle XVI.
• En botànica, es funden jardins i s'estudien les
propietats i usos de les plantes.
Societat i economia del segle XVII:
els avanços científics

29. L‘Europa de l’Absolutisme
El segle del Barroc

30. • La Pau de Westfalia (1648) va rubricar la fi de la
Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). França va assumir
el paper de nova potència europea davant l’enfonsament
dels Habsburg.
L’Europa de l’Absolutisme:
canvis polítics
Bartholoemus Van der Helst.
La Guardia Cívica de Ámsterdam celebra la Pau de Westfàlia, 1648

31. L’Europa de l’Absolutisme:
canvis polítics
(1) La llibertat religiosa per a cada Estat va acabar amb les
guerres de religió. Al nord d’Europa es van reafirmar les
iglésies protestants; al sud el catolicisme.
(2) Es va transformar el mapa polític europeu, i França va
assumir el paper de nova potència.
(3) La derrota dels Àustries va posar fi a una concepció
d’Europa basada en el domini d’una única dinastia i es
va obrir pas la consolidació de las monarquies
nacionals, algunes absolutes i altres, parlamentàries.

32. L’Europa de l’Absolutisme:
canvis polítics

33. • Les identitats
religioses es van
refermar: en el
nord les esglésies
reformades i en el
sud l’Església
Catòlica.
L’Europa de l’Absolutisme:
canvis religiosos

34. • Les identitats
religioses es
van refermar:
en el nord les
esglésies
reformades i
en el sud
l’Església
Catòlica.
L’Europa de l’Absolutisme:
canvis religiosos

35. • A partir del segle XVII, es consoliden els Estats-nació i
les monarquies absolutes.
L’Europa de l’Absolutisme:
característiques de la monarquia absoluta
• El monarca ostentava un poder absolut que provenia
directament de Déu. En el seu nom dictava leyes, exercia
el govern i impartia justícia.
• El poder real només estava restringit per la llei divina, el
dret natural (les tradicions) i les limitacions que pogueren
imposar els Parlaments o les Corts.
• El rei s’adjudava d’un cos burocràtic de ministres,
consellers, secretaris i funcionaris molt nombrós.

36. L’Europa de l’Absolutisme:
característiques de la monarquia absoluta

37. L’Europa de l’Absolutisme:
característiques de la monarquia absoluta

38. L’Europa de l’Absolutisme:
característiques de la monarquia absoluta

39. La monarquia
absoluta francesa
Lluís XIV, més conegut
com a Rei Sol (1643-
1715) és l’exemple més
clar de monarca absolut.
Es va rodejar de
consellers i funcionaris
molt competents, escollits
per la seua capacitat i va
nomenar intendents per
tots els seus territoris per
a controlar-los millor. Va
traslladar la cort de París
a Versalles el 1682, y va
controlar sempre a la
noblesa.

40. L’art del segle XVII:
elBarroc
El segle del Barroc

41. • El Barroc és l'art del segle
XVII (i part del XVIII).
Davant el racionalisme i
classicisme renaixentista, es
va impusar el moviment,
les línies irregulars, la
complexitat, el dinamisme,
el naturalisme, el realisme,
la teatralització, l’efectisme.
L’art Barroc:
un art per a la societat del seu temps

42. En els països catòlics, les esglésies
presentaven una decoració fastuosa, dedicada
a la propaganda religiosa.
En els països protestants, en canvi, les
esglésies eren austeres i la burgesia
encarregava un art més íntim i quotidià.
Els monarques absoluts i l’Església
Catòlica encargaren obres d'art per a
deixar constància del seu poder
L’art Barroc:
un art per a la societat del seu temps

43. L’art Barroc:
un art per a la societat del seu temps

44. L’art Barroc:
un art per a la societat del seu temps
Palau de Versalles (França). Autor: Mansart i Le Nôtre.

45. L’art Barroc:
un art per a la societat del seu temps
Palau de Versalles (França). Autor: Mansart i Le Nôtre.

46. L’art Barroc:
un art per a la societat del seu temps
Palau de Versalles (França). Autor: Mansart i Le Nôtre.

47. L’art Barroc:
un art per a la societat del seu temps
Palau de Versalles (França). Autor: Mansart i Le Nôtre.

48. L’art Barroc:
un art per a la societat del seu temps

49. L’art Barroc:
un art per a la societat del seu temps
Basílica de Sant Pere i columnata de la plaça (El Vaticà). Autor: Bernini.

50. • La nova estètica barroca es basava en:
1. Utilització de formes curves, còncaves i
convexes.
2. La llum i el color que crearien formes, i no el
dibuix.
3. Us del clarobscur.
4. El realisme de les representacions.
5. El gust per allò teatral i el simbolisme, amb
la pretensió d'introduir l'espectador en el
món dels sentimients i les sensacions.
L’art Barroc:
la nova estètica barroca

51. L’art del segle XVII:
elBarroc
L’arquitectura

52. L’arquitectura barroca
El Barroc és un art efectista, simbòlic, teatral. Per això, la columnata de la plaça de Sant Pere del
Vaticà (de Bernini), dissenyada per a acollir a grans multituds, sembla voler abrçar els pelegrins amb
els dos braços.

53. 1. L'arquitectura barroca
buscava donar sensació
de movimient als
edificis: a les façanes,
amb línies curves…
L’arquitectura barroca:
característiques

54. 1. L'arquitectura barroca
buscava donar sensació
de movimient als
edificis: a les façanes,
amb línies curves; a
l’interior, amb plantes
de formes elíptiques i
ovalades per a crear
efectes de llum i ombra…
L’arquitectura barroca:
característiques

55. 1. L'arquitectura barroca
buscava donar sensació
de movimient als
edificis: a les façanes,
amb línies curves; a
l’interior, amb plantes de
formes elíptiques i
ovalades per a crear
efectes de llum i ombra i
amb grans cúpules que
donaven gran
lluminositat als interiors.
L’arquitectura barroca:
característiques

56. 2. Abundància
d’elements
decoratius,
arquitectònics
i escultòrics.
Destaca la
columna
salomònica,
l’ús de l’arc de
mig punt i les
línies corbes
en els murs
exteriors.
L’arquitectura barroca:
característiques

57. 2. Abundància
d’elements
decoratius,
arquitectònics i
escultòrics.
Destaca la
columna
salomònica, l’ús
de l’arc de mig
punt i les línies
corbes en els murs
exteriors.
L’arquitectura barroca:
característiques

58. L’arquitectura barroca:
característiques

59. 3. El Barroc
desenvolupa un nou
urbanisme resultat
del poder que volen
mostrar la
monarquia i
l’Església amb la
seua arquitectura
monumental de
grans edificis,
amples avingudes
que engrandeixen
les ciutats i faciliten
els desplaçaments i
immenses places.
L’arquitectura barroca:
característiques

60. L’arquitectura barroca:
característiques

61. • L'arquitectura del Barroc va aparèixer a Roma, on
traballaven dos grans artistes: Lorenzo Bernini, i
Francesco Borromini. La seua enemistat eterna va
acabar transformant-se en un odi sense límit. De la seua
rivalitat es va beneficiar l’arquitectura i l’art en general.
L’arquitectura barroca:
Bernini i Borromini

62. Sant Andreu del Quirinal (Roma, Itàlia). Autor: Bernini, 1658-1670.
L’arquitectura barroca:
Bernini i Borromini

63. Sant Andreu del Quirinal (Roma, Itàlia). Autor: Bernini, 1658-1670.
L’arquitectura barroca:
Bernini i Borromini

64. San Carlo alle Quatre Fontane (Roma, Itàlia). Autor: Borromini, 1638-1667.
L’arquitectura barroca:
Bernini i Borromini

65. San Carlo alle Quatre Fontane (Roma, Itàlia). Autor: Borromini, 1638-1667.
L’arquitectura barroca:
Bernini i Borromini

66. L’arquitectura barroca:
obres civils i altres construccions
Fontana di Trevi (Roma, Itàlia). Autor: Nicola Salvi, segle XVIII.

67. Palau Barberini (Roma, Itàlia). Autor: Carlo Maderno i Bernini, 1625-1633.
L’arquitectura barroca:
obres civils i altres construccions

68. Escala helicoïdal del Palau Barberini (Roma, Itàlia). Autor: Borromini, 1625-1633.
L’arquitectura barroca:
obres civils i altres construccions

69. L’arquitectura barroca:
obres civils i altres construccions
Font dels Quatre Rius (Roma, Itàlia). Autor: Bernini, 1648-1651.

70. L’arquitectura barroca:
obres civils i altres construccions
Font dels Quatre Rius (Roma, Itàlia). Autor: Bernini, 1648-1651.

71. L’art del segle XVII:
elBarroc
L’escultura

72. Es busca insistentment el
moviment amb l‘ús de
línies curves per a donar la
impresió d'equilibri fugaç.
Es representen escenes
dinàmiques, gens estàtiques.
L’escultura barroca:
Bernini
David (Galeria Borghese. Roma, Itàlia). Autor: Bernini, 1623-1624.

73. El naturalisme i el caràcter
efectista de les obres pretenen
commoure o sorprendre.
Algunes escenes capten moments
fotogràfics, instants efímers.
L’escultura barroca:
Bernini
Apol·lo i Dafne (Galeria Borghese. Roma, Itàlia). Autor: Bernini, 1625.

74. L’escultura barroca:
Bernini
Èxtasi de Santa Teresa (Santa Maria della Vittoria. Roma, Itàlia). Autor: Bernini, 1645.
El realisme sorpren
l’espectador que
veu com l’escena
s’inunda de llum
per a captar un
moment d’especial
intensitat.

75. L’escultura barroca:
Bernini
El rapte de Proserpina (Galeria Borghese. Roma, Itàlia). Autor: Bernini, 1622.
El realisme extrem
capta la violència
extrema de l’escena:
l’intent desesperat
de Proserpina per
desfer-se de Plutó
que l’agafa amb
força. Les dues
figures empenten
en direccions
oposades.

76. Mausoleu d’ Alexandre VII (Basílica de Sant Pere del Vaticà). Autor: Bernini, 1673-1674.
L’escultura barroca:
Bernini

77. Apol·lo amb les nimfes (Versalles). Autor: François Girardon, 1666-1675.
L’escultura barroca:
Girardon
El realisme es
manifesta en un
moment, en que
Apol·lo és assistit
per les nimfes
potser amb una
escenografia més
clàssica pròpia de
l’academicisme.

78. El rapte de Proserpina (Versalles). Autor: François Girardon, 1677-1699.
L’escultura barroca:
Girardon
El realisme barroc
centra aquesta obra
de clar tendència
classicista.

79. Milón de Crotona (Museu del Louvre). Autor: Pierre Puget, 1670-1682.
L’escultura barroca:
Puget
El dramatisme de
l’escena es presenta en el
rostre de l’atleta que
morirà irremeiablement .
Per això, presenta el cos
tens mentre un lléo l’ataca
per darrere sense poder
evitar-ho.

80. L’art del segle XVII:
elBarroc
La pintura

81. La pintura barroca:
característiques
1. Preeminència del color sobre el dibuix
2. Preocupació extrema per la llum i la tècnica del
clarobscur. El contrast crea els espais.
3. Realisme. Es busca la riquesa psicològica i
d’expressió per reflectir sentiments i estats d’ànim.
4. Nou tractament de l’espai amb tècniques diverses:
enganys òptics, figures incompletes o moviments
més enllà dels quadre.
5. Recerca del moviment i el dinamisme:
• asimetries,
• composicions obliqües, diagonals, el·líptiques, en forma
d’aspa, ondulades, centrífugues, etc.

82. La pintura barroca:
característiques
6. Temàtiques molt variades
• Temes mitològics
• Temes històrics
• Retrats (individuals i col·lectius)
• Temes religiosos
• Naturalisme d’objectes inanimats (bodegons i naturalesa
morta)
• Escenes de la vida quotidiana
• Paisatges

83. L’escola italiana
NATURALISME I TENEBRISME. El tenebrisme de Caravaggio introdueix en la pintura preten
accentuar el realisme i realçar les figures i escenes amb efectes de llum que destaquen els
personatges sobre fons obscurs.

84. L’enterrament de
Crist (Santo
entierro)
Caravaggio, 1604
Museus Vaticans
El Vaticà
Oli sobre llenç
300 x 203 cm
Caravaggio sintetitza
perfectament les
característiques
principals del Barroc.

85. La vocació de Sant
Mateu
Caravaggio, 1599-1600
Església de Sant Lluís
dels Francesos
ROMA
Oli sobre llenç
322 x 340 cm
Caravaggio va iniciar el
tenebrisme, una tècnica
que juga amb els
contrasts de les
composicions, amb fons
obscurs i focus de llum
que il·luminen l’escena.

86. Martiri de Sant
Mateu
Caravaggio, 1599-1600
Església de Sant Lluís
dels Francesos
ROMA
Oli sobre llenç
323 x 342 cm
Una escena que
fotografia el moment
concret en que Sant
Mateu ha caigut i el seu
botxí li pren la mà per
evitar que un àngel li
entregue la palma del
martiri. La resta de
personatges fugen
despavorits de la
violència i crueltat d’un
ferotge atac.

87. La crucifixió de
Sant Pere
Caravaggio, 1600-1601
Església de Santa Maria
del Popolo
ROMA
Oli sobre llenç
230 x 175 cm
Caravaggio traça una
diagonal per a deixar-nos
vore el tràgic intent de
Sant Pere (il·luminat
sobre un fons obscur)
d’escapar d’una mort
propera. El rostre d’una
persona vella, assustada
es retrata juntament a
l’esforç dels seus botxins.

88. La conversió de
Sant Pau
Caravaggio, 1600-1601
Església de Santa Maria
del Popolo
ROMA
Oli sobre llenç
230 x 175 cm
Sant Pau cau del cavall a
causa de la llum de Déu.
En un ambient totalment
vulgar (un estable)
Caravaggio vol mostrar
que allò diví es troba en
qualsevol lloc. La llum
només il·lumina el cos de
Sant Pau.

89. La mort de la Mare
de Déu
Caravaggio, 1605-1606
Museu del Louvre
PARÍS
Oli sobre llenç
369 x 245 cm
El cadàver de la Mare de
Déu apareix rodejat dels
apòstols, totalment
tristos. El cos és molt
real: és mort amb les
característiques pròpies
de la falta de vida. La
composició és diagonal,
reforçada per una llum
exterior.

90. Sacrifici d’Isaac
Caravaggio, 1603
Galeria dels Uffizi
FLORÈNCIA
Oli sobre llenç
104 x 135 cm
Abraham, vol sacrificar
el seu fill Isaac es
resisteix mentre el seu
pare el subjecta amb un
ganivet a la mà. Amb
això, Abraham té un
moment de vacil·lació i
atura el sacrifici durant
uns segons. Aquest
moment sublim de dubte
l’aprofita l’àngel per a
aturar el pare i
Caravaggio capta
aquestos sentiments por,

91. Sopar d’Emaús
Caravaggio, 1600-1601
National Gallery
LONDRES
Oli sobre llenç
141 x 196 cm
Caravaggio ha volgut
retratar la divinitat de
Crist mitjançant un
simbolisme subtil. Mentre
beneix el pà, fruites i
objectes inanimats
completen un moment
litúrgic. Mentre el
personatge dret sembla
no reconèixer la
transcendència mentre
projecta una ombra que
destaca encara més a
Crist.

92. Judith decapita
Holorfenes
Caravaggio, 1598
Galeria Nacional d’Art Antic
ROMA
Oli sobre llenç. 144 x 195 cm
Caravaggio utilitza un
realisme forçat que deixa al
descobert l’ànima dels
personatges. Una bella Judit
executa fermament
l’opressor del seu poble
Holofernes. Destaca la
serenitat de la jove que tira
del cap del rei per a
executar-lo sense embrutar-
se de sang. La criada espera
ansiosa. El dramatisme és
extrem: la llum es centra en
Judit mentre Holofernes
s’ofega en un últim crit de

93. Judith y su
sirvienta
Artemisa Gentileschi,
1613-1614
Palacio Pitti
FLORENCIA
Oli sobre llenç
Pintora barroca italiana,
filla del pintor toscà
Orazio Gentileschi del
que va prendre el rigor
del dibuix tot i que amb
una forta accentuació
dramàtica, presa de les
obres de Caravaggio,.
Carregada d'efectes
teatrals aquest nou
element estilístic va
contribuir a la difusió del
tenebrisme a Nàpols,
ciutat on va viure des de
1630.

94. Judith con su
doncella
Artemisa Gentileschi,
1625–1627
Detroit Institut of Arts
DETROIT (EEUU)
Oli sobre llenç
182 x 142 cm
Pintora barroca italiana, filla
del pintor toscà Orazio
Gentileschi del que va
prendre el rigor del dibuix tot i
que amb una forta
accentuació dramàtica, presa
de les obres de Caravaggio,.
Carregada d'efectes teatrals
aquest nou element estilístic
va contribuir a la difusió del
tenebrisme a Nàpols, ciutat
on va viure des de 1630.

95. Venus dormida
Artemisa
Gentileschi, 1630
Oli sobre llenç
Pintora barroca italiana,
filla del pintor toscà
Orazio Gentileschi del
que va prendre el rigor
del dibuix tot i que amb
una forta accentuació
dramàtica, presa de les
obres de Caravaggio,.
Carregada d'efectes
teatrals aquest nou
element estilístic va
contribuir a la difusió del
tenebrisme a Nàpols,
ciutat on va viure des de
1630.

96. La pulga
Elisabetta Sirani, hacia
1660
Colección privada
Óleo sobre lienzo
100 x 76 cm
La pintura, el dibuix i el
gravat no van ser les
úniques activitats
conreades per aquesta
artista; també *incursionó
en la música i la poesia.
En tots aquests àmbits va
desenvolupar les seues
obres entorn de temes
històrics i religiosos.
També va realitzar
retrats, però
lamentablement cap ha
sobreviscut, excepte els
seus autoretrats.

97. L’escola italiana: classicisme
CLASSICISME. Depuren la realitat i intenten eliminar allò desagradable, vulgar i s’acosten a la bellesa
ideal del Renaixement. Busquen l’ordre i la claritat compositiva. Els temes són religiosos amb
paisatges mitològics.

98. El triomf de Baco
Anibal Carracci,
1595-1605
Palau Farnese
ROMA
Fresc
La pintura s’organitzava
de manera que
l’arquitectura es
prolongara en els
frescos. Per exemple, va
utilitzar la “quadratura”,
és a dir, autèntics
quadres amb els seus
marcs estucats.

99. L’assumpció de la
Mare de Déu
Anibal Carracci, 1590
Museu del Prado
MADRID
Oli sobre llenç
130 x 97 cm
Aquesta obra mostra la
tendència classicista
italiana però no per això
menys barroca. L’escena
presenta una teatralitat
destacada. Els Apòstols
visiten el sepulcre de la
Mare de Déu i són
testimonis improvisats de
és transportat fins al Cel
per un exèrcit d’àngels.

100. L’escola italiana: barroc decoratiu
EL BARROC DECORATIU. Es desenvolupa durant la segona meitat del segle XVII. Decora voltes i murs
d'esglésies i palaus. Presenta un sentit escenogràfic i teatral, un dinamisme extrem i una riquesa cromàtica
d’espais figurats i oberts.

101. Volta de l’Església
de Sant’Ignazio
Andrea del Pozzo, 1691-
1694
Església de Sant’Ignazio
ROMA
Fresc
Amb aquesta obra,
Andrea del Pozzo va
crear una ficció visual
que va més enllà de
l’arquitectura. Amb una
sofisticada quadratura i
un rigorós punt de fuga
va prolongar fins l’infinit
la realitat de l’edifici
mitjançant la perspectiva.
Va pintar en un llenç
gegant una cúpula
majestuosa.

102. L’escola francesa
EL BARROC ACADEMICISTA. Destaquen dues figures: Claude Lorrain i Nicola Poussin. La temàtica
paisatgística en l’escola francesa està molt desenvolupada.

103. Escena de costa amb
el rapte d’Europa
Claude Lorrain, 1667
Royal Collection
LONDRES
Oli sobre llenç
134,6 x 101,6 cm
Aquesta escena
representa un capítol de la
"Metamorfosis" d’Ovidi.
Júpiter, enamorat
d’Europa, filla d’Agenor,
se transforma en un bou i
s’acosta a la jove que,
atreta per la bellesa de
l’animal, acaba per pujar
al llom moment aprofitat
per al segrest. La
composició capta detalls
d’un paisatge profund amb
una llum difusa. Lorrain
serà un dels fundadors del
paisatge clàssic francès.

104. L’estiu
Nicola Poussin, 1660
Museu del Lourvre
París
Oli sobre llenç
119 x 160 cm
Escena que representa
un paisatge agrari a la
llum de migdia. La
profunditat, el joc
d’ombres i les diferents
actituts dels personatges
caracteritza una obra que
simbolitza l’arribada a
Jerusalem Ruth,
avantpassat de Jesucrist.

105. L’escola flamenca
Peter Paul Rubens és el representant més destacat. És autor de quadres religiosos, escenes
populars i retrats. També van brillar els seus deixebles Van Dyck i Jordaens

106. Venus i cupido
Peter Paul Rubens,
1606-1611
Museu Thyssen
MADRID
Oli sobre llenç
137 x 111 cm
Còpia d’una obra de
Tiziano. Retrat sensual de
figures de cossos blancs,
il·luminats i amb poca
roba que crea una
sensació d’espai i
perspectiva gràcies a
l’espill que cupido sostè i
en el qual s’observa el
perfil ocult de la cara de
Venus.

107. Les Tres Gràcies
Peter Paul Rubens, 1635
Museu del Prado
MADRID
Oli sobre taula
221 x 181 cm
Una de les obres més
famoses de Rubens que
resumeix el seu gust per
l’exuberància i el
dinamisme amb línies
corbes. El seu ideal de
bellesa es mostra en la
seua màxima expressió
en una escena que
configura una perspectiva
sensual i al·legòrica a
l’amor, a la bellesa, la
sensualitat i la fertilitat, el
desig i l’abundància.
Les Tres Gràcies (Museu del Prado). Autor: Peter Paul Rubens, 1635.

108. El jardí de l’amor
Peter Paul Rubens, 1630-
1635
Museu del Prado
MADRID
Oli sobre llenç
199 x 286 cm
En un jardí particular i
concret, ben delimitat per
diferents elements
arquitectònics, unes
persones es reuneixen en
diferents grups. Vesteixen de
manera elegant i es
comporten igual. Al fons,
una escultura representa a
les Tres Gràcies. Són
personatges mitològics i
persones normals. Rubens
recrea l’alegria de viure i
l’amor i exalta la elegància
il·luminant la roba i atorgant
un colorit intens i viu.

109. El descendiment
de la creu
Peter Paul Rubens,
1611-1614
Catedral d’Amberes
AMBERES
Oli sobre taula
420 x 310 cm
Una potent diagonal guia
tota la composició en que
un grup de personatges
participa en baixar el cós
mort de Crist, amb tota la
virulència que aquest
esforç representa i la
càrrega emocional que
mostren els rostres.

110. Retrat eqüestre del
Duc de Lerma
Peter Paul Rubens, 1603
Museu del Prado
MADRID
Oli sobre llenç
290,5x 207,5 cm
Retrat del Duc de Lerma,
valido de Felip III, com un
totpoderós guerrer a
cavall, d’acord amb
models de l’antiguitat.
Aquest és un dels pocs
quadres de Rubens que
estan signats.

111. Dansa de
personatges
mitològics i
aldeans
Peter Paul Rubens,
1630-1635
Museu del Prado
MADRID
Oli sobre taula
73 x 106 cm
L’escena mostra una
sensualitat accentuada pel
moviment i la intenció dels
personatges. La
composició està treballada
d’una manera magistral,
amb un dinamisme que es
mostra en els braços
entrellaçats i els peus en
posicions de ball. La llum
entra de fora com si el
grup estiguera en un lloc
tancat.

112. El rei Carles I
d’Anglaterra
Anton Van Dyck, 1635
Museu del Louvre
PARIS
Oli sobre llenç
266 x 207 cm
Aquesta obra retrata al rei
en un moment d’una
jornada de caça. No
apareixen els atributs
típics d’un monarca sinó
que es mostra com un
llaurador, elegant i
distingit. L’escena té molt
de mèrit perquè el rei era
xicotet d’estatura. No
obstant això, mira amb
arrogància a l’espectador
en plena harmonia entre
les figures humanes,
l’animal i el paisatge.

113. El rei beu
Jacob Jordaens, 1659
Kunsthistorisches
Museum
VIENA
Oli sobre llenç
245 x 304 cm
Jordaens es va
especialitzar en
representar escenes de
les classes populars i de
la vida quotidiana que
mostre l’alegria de viure.
En aquest cas, segons
una tradició del folklore
flamenc, durant aquesta
festa la sort determina al
rei de la celebració, ja que
és elegit el que troba la
fava en el pastís.

114. Un joc de cartes
Judith Leyster, hacia
1640
Oli sobre llenç
Judith Leyster va realitzar
retrats, bodegons i va
desenvolupar també la
pintura de gènere, que
s'entén com la
representació realista
d'escenes de la vida
quotidiana en àmbits com
la família, el carrer, les
festes, les tavernes i els
passejos al camp, temes
de gran demanda entre
els membres de la
burgesia holandesa.

115. Home oferint
diners a una dona.
La proposició
Judith Leyster, 1631
Mauritshuis
LA HAYA
Oli sobre llenç
Judith Leyster va realitzar
retrats, bodegons i va
desenvolupar també la
pintura de gènere, que
s'entén com la
representació realista
d'escenes de la vida
quotidiana en àmbits com
la família, el carrer, les
festes, les tavernes i els
passejos al camp, temes
de gran demanda entre
els membres de la
burgesia holandesa.

116. L’escola holandesa
Rembrandt Van Rijn, Franz Hals i Jan Vermeer lideren l’escola holandesa de pintura barroca., caracteritzada pel
naturalisme i el tractament de la llum. Els temes es centren en retrats de burgesos i pintures de paisatges i interiors

117. La gitana
Frans Hals, 1628-1630
Museu del Louvre
PARIS
Oli sobre taula
58 x 52 cm
Hals és un magnífic
retratista. En aquesta
ocasió, és capaç de
representar la sensualitat
d’una dona centrant
l’atenció de la mirada en
la zona baixa del quadre,
en l’escot molt descobert
del pit. La mirada diagonal
de la dona, com mirant de
reüll val per a transcendir
els límits del quadre.
L’obra és transgressora i
impressionista amb traços
ràpids i solts.

118. Els regents de
l’Hospici de Santa
Isabel en Haarlem
Frans Hals, 1641
Frans Hals Museum
HAARLEM
Oli sobre llenç
153 x 252 cm
Hals és un magnífic
retratista, sobretot retrats
de grup que els gremis i
associacions
encarregaven per a les
seues sales de reunions.
En aquestos retrats
col·lectius col·loca els
personatges en una
composició horitzontal,
sense destacar a cap
d’ells i captant-los en un
profund estudi psicològic.
La seua pinzellada és
solta, preimpressionista i
la llum fa ressaltar els

119. Les regents de
l’asil d’ancians de
Haarlem
Frans Hals, 1664
Frans Hals Museum
HAARLEM
Olic sobre llenç
170,5 x 249,5 cm
Hals és un magnífic
retratista, sobretot retrats
de grup que els gremis i
associacions
encarregaven per a les
seues sales de reunions.
En aquestos retrats
col·lectius col·loca els
personatges en una
composició horitzontal,
sense destacar a cap
d’ells i captant-los en un
profund estudi psicològic.
La seua pinzellada és
solta, preimpressionista i
la llum fa ressaltar els

120. La milícia cívica de
Sant Jordi de
Haarlem
Frans Hals, 1616
Frans Hals Museum
HAARLEM
Oli sobre llenç
175 x 324 cm
Hals és un magnífic
retratista, sobretot retrats
de grup que els gremis i
associacions
encarregaven per a les
seues sales de reunions.
En aquestos retrats
col·lectius col·loca els
personatges en una
composició horitzontal,
sense destacar a cap
d’ells i captant-los en un
profund estudi psicològic.
La seua pinzellada és
solta, preimpressionista i
la llum fa ressaltar els

121. La milícia de Sant
Jordi en Haarlem
Frans Hals, 1639
Frans Hals Museum
HAARLEM
Oli sobre llenç
207 x 337 cm
Hals és un magnífic
retratista, sobretot retrats
de grup que els gremis i
associacions
encarregaven per a les
seues sales de reunions.
En aquestos retrats
col·lectius col·loca els
personatges en una
composició horitzontal,
sense destacar a cap
d’ells i captant-los en un
profund estudi psicològic.
La seua pinzellada és
solta, preimpressionista i
la llum fa ressaltar els

122. La ronda de Nit
Rembrandt, 1639
Rijksmuseum
AMSTERDAM
Oli sobre llenç
363 x 467 cm
Rembrandt és la
culminació de la pintura
holandesa. Se inspira en
la realitat; té una
pinzellada solta; la llum és
daurada lateral i en
diagonal; les mirades dels
personatges són intenses.
Els retrats de grup són
sempre dels personatges
en relació al conjunt.
Sempre representa el
moment culminant d’una
història. La llum crea un
espai únic.La ronda de Nit (Rijksmuseum). Autor: Rembrandt, 1639.

123. Els síndics dels
drapers
Rembrandt, 1662
Rijksmuseum
AMSTERDAM
Oli sobre llenç
171,5 x 279 cm
Rembrandt és la
culminació de la pintura
holandesa. Se inspira en
la realitat; té una
pinzellada solta; la llum és
daurada lateral i en
diagonal; les mirades dels
personatges són intenses.
Els retrats de grup són
sempre dels personatges
en relació al conjunt.
Sempre representa el
moment culminant d’una
història. La llum crea un
espai únic.

124. La lliçó d’anatomia
del doctor Tulp
Rembrandt, 1632
Mauritshuis
LA HAYA
Oli sobre llenç
169,5 x 216 cm
Rembrandt és la
culminació de la pintura
holandesa. Se inspira en
la realitat; té una
pinzellada solta; la llum és
daurada lateral i en
diagonal; les mirades dels
personatges són intenses.
Els retrats de grup són
sempre dels personatges
en relació al conjunt.
Sempre representa el
moment culminant d’una
història. La llum crea un
espai únic.

125. El bou esquarterat
Rembrandt, 1655
Museu del Louvre
PARIS
Oli sobre llenç
94 x 69 cm
Rembrandt és la
culminació de la pintura
holandesa. Se inspira en
la realitat; té una
pinzellada solta; la llum és
daurada lateral i en
diagonal; les mirades dels
personatges són intenses.
Els retrats de grup són
sempre dels personatges
en relació al conjunt.
Sempre representa el
moment culminant d’una
història. La llum crea un
espai únic.

126. La lletera
Vermeer de Delft, 1658-
1660
Rijksmuseum
AMSTERDAM
Oli sobre llenç
45,4 x 41 cm
Vermeer retrata quasi
sempre ambients
domèstics, interiors de les
cases lluminoses i
ordenades de Delft. Fa de
la vida quotidiana art.
Busca els detalls i la
minuciositat. El seu
esperit intimista va deixar
constància per a l’eternitat
d’una ciutat holandesa del
segle XVII i el seu entorn.

127. Alegoria de la
pintura
Vermeer de Delft, 1666
Kunsthistorisches
Museum
VIENA
Oli sobre llenç
130 x 110 cm
Vermeer retrata quasi
sempre ambients
domèstics, interiors de les
cases lluminoses i
ordenades de Delft. Fa de
la vida quotidiana art.
Busca els detalls i la
minuciositat. El seu
esperit intimista va deixar
constància per a l’eternitat
d’una ciutat holandesa del
segle XVII i el seu entorn.

128. Vista de Delft
Vermeer de Delft, 1661
Mauritshuis
LA HAYA
Oli sobre llenç
98,5 x 117,5 cm
Vermeer retrata quasi
sempre ambients
domèstics, interiors de les
cases lluminoses i
ordenades de Delft. Fa de
la vida quotidiana art.
Busca els detalls i la
minuciositat. El seu
esperit intimista va deixar
constància per a l’eternitat
d’una ciutat holandesa del
segle XVII i el seu entorn.
Vista de Delft (Mauritshuis). Autor: Vermeer de Delft, 1661.

129. L’astrònom
Vermeer de Delft, 1668
Museu del Louvre
PARIS
Oli sobre llenç
50,8 x 46,3 cm
Vermeer retrata quasi
sempre ambients
domèstics, interiors de les
cases lluminoses i
ordenades de Delft. Fa de
la vida quotidiana art.
Busca els detalls i la
minuciositat. El seu
esperit intimista va deixar
constància per a l’eternitat
d’una ciutat holandesa del
segle XVII i el seu entorn.

130. El geògraf
Vermeer de Delft, 1669
Städelsches Kunstinstitut
FRANKFURT
Oli sobre llenç
53 x 46,6 cm
Vermeer retrata quasi
sempre ambients
domèstics, interiors de les
cases lluminoses i
ordenades de Delft. Fa de
la vida quotidiana art.
Busca els detalls i la
minuciositat. El seu
esperit intimista va deixar
constància per a l’eternitat
d’una ciutat holandesa del
segle XVII i el seu entorn.

131. La jove de la perla
Vermeer de Delft, 1666
Mauritshuis
LA HAYA
Oli sobre llenç
25,7 x 19 cm
Vermeer retrata quasi
sempre ambients
domèstics, interiors de les
cases lluminoses i
ordenades de Delft. Fa de
la vida quotidiana art.
Busca els detalls i la
minuciositat. El seu
esperit intimista va deixar
constància per a l’eternitat
d’una ciutat holandesa del
segle XVII i el seu entorn.