1. L’ORACIÓ SIMPLE
3R D’ESO

2. DEFINIM
 L’ORACIÓ ÉS UNA UNITAT:
 SEMÀNTICA: dotada de significació
 PROSÒDICA: situada entre dues pauses tot formant una
corba d’entonació.
Enunciatives
Interrogatives
Exhortatives
Exclamatives
 SINTÀCTICA: organitzada en funcions, s'estableix un ordre
jeràrquic. Constituïda per dos elements bàsics el subjecte
(SN i el predicat (SV)
 Segons el verb: Predicatives i Copulatives
 Segons el nombre de verbs: simples i compostes

3. ELS ELEMENTS QUE FORMEN L'ORACIÓ ES RELACIONEN
SEGUINT TRES PRINCIPIS BÀSICS :
 JERARQUIA:
els elements que constitueixen l'oració no es troben en el
mateix nivell sintàctic. Hi ha elements més importants que
altres.
 CONCORDANÇA:
 El nucli d'un SN regeix la concordança en gènere i
nombre
 El nucli del subjecte i el nucli del predicat concorden en
nombre
 RECURSIVITAT:
Possibilitat d'afegir informació de manera il·limitada. L'únic
límit és la comprensió.

4. EL SINTAGMA
 El sintagma: paraula o conjunt de paraules que
presenten coherència interna. És una unitat
funcional dins l'oració. Tipus de sintagma:
 SN: el nucli és un nom
 SV: el nucli és un verb
 SAdj: el nucli és un adjectiu
 SAdv: el nucli és un adverbi
 SPrep: s'inicia el sintagma amb una
preposició

5. EL SUBJECTE
 Indica de qui es parla o de què es parla. La funció de subjecte
es pot realitzar amb estructures ben diferenciades:
 SN
 N
 Det+N
 Det+N+Adj
 Det+N+CN
 Sprep
 SN (ap)
 Sub.Adjectiva
 Sub Subst. (ap)
 Oració. Per identificar-la caldrà:
 Reconèixer el verb de la principal: Qui no treballi suspendrà. Fer-me la
punyeta és la teva especialitat
 Reconèixer de qui o de què parla el verb: Qui no treballi suspendrà. Fer-
me la punyeta és la teva especialitat
 Substituir l'oració per un pronom: Ell (qui no treballi) suspendrà. Això (Fer-
me la punyeta) és la teva especialitat
 Prova de la concordança: Ell suspendrà i no ells suspendrà. Aquesta cosa
és i no aquestes coses és

6. EL SUBJECTE
 Posició del subjecte dins l'oració:
 generalment se situa al principi de l'oració.
 Hi ha moments en què es desplaça a una posició
diferent: No sap encara què ha de fer, en Joan
 Hi ha verbs i construccions que solen portar el subjecte
al darrere:
 Agradar: M'agraden les cireres
 Interessar: No m'interessa gens sentir tantes queixes
 Resultar: Resulta difícil aquest problema
 Venir: Vénen temps difícils
 Ser+Adjectiu: És difícil de creure. És cert que sóc un problema.

7. EL SUBJECTE
 Hi ha llengües que tenen la possibilitat d'elidir el
subjecte, és el cas del castellà i del català. Cal
remarcar que la tercera persona del singular i del
plural dels verbs es poden referir a elements
personals (Ell, ella, ells, elles) o impersonals (allò,
això, aquestes coses, aquells fets...)

8. EL PREDICAT
 Informa amb relació a l’activitat, estat, situació del
subjecte.
 La seva estructura és un SV que té com a nucli un
verb que pot portar o no complements
• SV------------- V(+CV+CC)
 Els CCVV més pròxims a l’acció verbal,
complementen la significació verbal.
 Els CCCC afegeixen circumstàcies a l’acció
verbal. Situen temps, lloc, manera, quantitat, causa, finalitat…

9. EL PREDICAT
 El verb és l’element dominant del predicat i com a
nucli regeix tota la complementació verbal:
 El verb decideix la presència o absència de complements
 El verb decideix segons les característiques semàntiques i
sintàctiques el tipus de complement
 Classificació dels verbs segons la seva naturalesa:
 Predicatius: Informen, prediquen, amb relació amb el subjecte
 Copulatius: fan la funció de còpula entre el subjecte i els seus
atributs. Qui informa, predica, no és pas el verb, que fa la funció
d’enllaç, sinó els complements que solen ser nominals.
 Predicat Verbal-----Verb predicatiu-------complements:
CD, CI, Cpred. C.prep
 Predicat nominal----Verb Copulatiu------complements:
Atributiu
 Tots dos predicats poden portar complements
circumstancials. El C. Agent és propi de la passiva