1. LA UNIÓ EUROPEA AL MÓN.
FOMENTEM LES
PRÀCTIQUES DE BON
GOVERN.
ACCIÓ DINS I FORA
DE LES NOSTRES
FRONTERES
El Parlament Europeu existeix per al benefici de tots els ciutadans europeus. A mesura
que la nostra societat evoluciona i canvia amb el temps, la manera com afrontem els
reptes i obstacles també ha de canviar. Ens hem d’estrènyer les mans i mantenir-nos
units per la defensa dels nostres interessos, les nostres creences, les nostres conviccions
i el nostre futur.
El Parlament Europeu i tu. Junts podem actuar, reaccionar i decidir.
www.europarl.eu
#EP2014
.eu
www.europarl

2. A l’escena internacional, la Unió Europea és un model de solidaritat, seguretat,
estabilitat i cooperació política. Europa és també el líder mundial en ajudes al
desenvolupament. Amb aquestes ajudes, la Unió Europea es posiciona en el mapa
com una peça clau a nivell mundial.
Altres exemples d’ajudes al desenvolupament són els acords de comerç i de col·
laboració. A través d’aquests acords, la Unió Europea comparteix i estén els seus
valors més enllà de les seves fronteres, tot defensant els drets humans i la protecció
del medi ambient i afavorint les pràctiques de bon govern.
ACORDS INTERNACIONALS ADOPTATS AMB MOLT DE COMPTE
El fet que els estats membres parlin amb una sola veu
situa la Unió Europea en una posició forta de cara a
negociacions de tractats internacionals, convencions
i acords.
A més, tots els acords internacionals requereixen el
consentiment del Parlament Europeu. Això afavoreix
que els drets dels ciutadans es puguin defensar millor
que abans. Per exemple, l’Acord Comercial de Lluita
contra la Falsificació es va refusar perquè els membres
del Parlament Europeu van considerar que el tractat
podia estar obert a males interpretacions i, per tant,
podia posar en risc les llibertats i la privacitat dels
ciutadans, especialment a internet.
Per millorar l’estabilitat a Europa, la Unió Europea
estableix acords de col·laboració i ha impulsat la
democràcia en els països veïns. El Parlament Europeu
considera que els drets democràtics i els drets
humans, a més d’un tracte judicial just, són condicions
fonamentals i no negociables per a les seves relacions,
sobretot amb possibles futurs estats membres.
DEPENDÈNCIA ENERGÈTICA
L’energia és clau per al creixement i la competitivitat.
Per a la indústria és un recurs vital i representa
un gran cost. Per als consumidors, els costos de
l’energia són una part important del pressupost
familiar. Per això, la seguretat del subministrament
és econòmicament i geopolítica crucial per a la Unió
Europea. La solidaritat entre els països de la Unió
Europea i una política exterior que tingui en compte
les qüestions energètiques són fonamentals per
aconseguir aquesta seguretat en el subministrament.
A mesura que més països s’han fet dependents
de les importacions del Tercer Món per als seus
subministraments d’energia, s’han fet més
vulnerables a factors externs que comportin talls de
subministrament. Per aquest motiu, s’ha creat un
mercat interior per a l’energia que inclou la Xarxa
Transeuropea d’Energia per facilitar el flux de corrents
d’energia entre els estats membres. Una altra de
les mesures del Parlament Europeu ha consistit a
donar suport a la construcció de diferents vies de
subministrament, amb la diversificació de les fonts
d’energia i la millora de l’eficiència energètica. També
s’ha introduït un mecanisme solidari que obliga els
països de la Unió Europea a ajudar-se quan un estat
membre es queda sense subministrament. Finalment,
el Parlament ha intentat estimular la investigació
i la innovació per utilitzar energia sostenible i poc
contaminant.
DEFENSOR DELS DRETS HUMANS
El Parlament Europeu té un paper clau en la
defensa dels drets humans. La democràcia, la
llibertat d’expressió, les eleccions justes i els drets
dels oprimits són qüestions fonamentals. Cada
mes, el Parlament té un debat per emfatitzar els
incompliments dels drets humans al món. Les
resolucions adoptades pels membres del Parlament
ajuden a despertar consciències sobre aquestes
violacions dels drets humans. Com a conseqüència,
alguns governs han reconsiderat les seves decisions,
incloent-hi la imposició de la pena de mort, i
parlaments nacionals han posat fre a algunes lleis.
Anualment, el Premi Sàkharov per la llibertat de
consciència ajuda també a denunciar les violacions
dels drets humans al món i, al mateix temps,
proporciona suports per a aquells que lluiten pels
nostres valors fonamentals en circumstàncies
difícils.
NEGOCIS I COMERÇ RESPONSABLES
El Parlament Europeu pren esment en què tots els
acords econòmics i comercials que hi ha entre la
Unió Europea i altres països estiguin en consonància
amb els valors i els objectius de la Unió Europea. Per
exemple, el 2011 el Parlament Europeu va refusar un
acord de comerç tèxtil amb l’Uzbekistan per sospites
d’explotació infantil.
Un altre assumpte clau per al Parlament és el
tractament dels residus. En la legislació aprovada
pel Parlament recentment, es van actualitzar
les regulacions de la Unió Europea per a residus
elèctrics i electrònics i per al desballestament de
vaixells. Ara s’hi inclouen inspeccions més estrictes
dels residus exportats per evitar contaminar altres
països.
D’altra banda, durant les negociacions actuals amb
els Estats Units sobre acords de comerç, el Parlament
Europeu ha demanat una exempció per a productes
culturals i audiovisuals que protegeixi el sector
cultural europeu.
ASIL
En els últims anys, els diputats del Parlament Europeu
han estat treballant en una política d’asil més
humana, en què els estats membres comparteixin la
responsabilitat de reubicar les persones que busquen
asil polític.
El Parlament Europeu ha estat fonamental per
assegurar nous acords sobre els drets fonamentals
dels refugiats –com, per exemple, els accessos o
millores en els serveis mínims sanitaris, els períodes
màxims de detenció, la prohibició de la detenció de
menors d’edat, la reducció dels períodes abans que
el refugiat pugui intentar trobar feina- i també sobre
procediments comuns i terminis per decidir sobre la
sol·licitud d’asil. D’altra banda, el Sistema d’Asil Comú
Europeu evitarà fer tornar el refugiat al primer estat
membre on va arribar si el país en qüestió està saturat i
no pot oferir condicions de vida acceptables a l’asilat.