Programa Electoral Junts+ para las elecciones europeas 2024

1. PROGRAMAELECTORAL2024
ELECCIONS
ALPARLAMENTEUROPEU

2. 2
PREÀMBUL
En aquests darrers anys, el front europeu ha
esdevingut l’escenari de les nostres principals
victòries en la lluita per la independència de
Catalunya. Des de l’any 2017, hem aconseguit
fites significatives tant en l’àmbit judicial
com en el polític. Les nostres victòries a
Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Escòcia i al Tribunal
de Justícia de la Unió Europea (TJUE), així
com els nostres èxits en institucions com el
Parlament Europeu, el Consell d’Europa i les
Nacions Unides, demostren la nostra capacitat
i determinació. És per això que continuar
avançant en aquest front serà crucial en
els propers anys per assolir la nostra meta
d’independència.
Des de l’exili i el Parlament Europeu, no hem
deixat mai de teixir complicitats amb actors
de tots els països de la Unió Europea i de
diverses famílies ideològiques democràtiques.
Aquestes aliances polítiques i socials, que hem
construït pacientment, són fonamentals per
internacionalitzar la causa catalana. Cal seguir
treballant amb fermesa i dedicació per reforçar
aquests vincles a tots els nivells, tant a la Unió
Europea com a la comunitat internacional.
Catalunya no disposa d’un seient propi a les
institucions europees, i per això, maximitzar
la nostra presència al Parlament Europeu és
la millor manera de garantir que les polítiques
i els fons europeus responen als interessos
dels catalans. Aspectes cabdals per a la nostra
economia, com ara el corredor mediterrani, les
polítiques agràries o els fons Next Generation,
han de ser tractats de manera directa i sense la
intermediació de Madrid.
Així mateix, cal recordar que el català és
la tretzena llengua més parlada de la Unió
Europea, i aconseguir la seva oficialitat seguirà
sent una de les nostres prioritats. Som l’única
força política que presenta batalla, tant jurídica
com política, per assegurar que la nostra
llengua tingui el reconeixement que mereix. La
nostra identitat cultural i lingüística és un pilar
fonamental de la nostra nació, i no defallirem
fins aconseguir el seu estatus oficial a Europa.
La Unió Europea ha de construir-se com una
comunitat de llibertat, igualtat, democràcia
i justícia social. Ens hi juguem el futur en la
defensa dels drets civils i de l’estat de dret,
dels drets socials i dels treballadors, de la
igualtat de gènere i dels drets de la comunitat
LGTBI, així com en la lluita contra el racisme i
tota mena de discriminació. Volem una Europa
que, a escala global, lideri la lluita per la pau,
la resolució justa dels conflictes armats, la
protecció dels drets humans i la lluita contra la
pobresa als països del Sud Global.
Catalunya ha de tenir una veu pròpia i potent
en tots els grans debats europeus. La transició
verda i la lluita contra el canvi climàtic són
reptes ineludibles que han de ser abordats de
manera socialment justa. A més, la nostra veu
ha de ser escoltada en discussions sobre el
rol de la Unió Europea en l’economia global,
l’ampliació a nous Estats membres i la reforma
institucional per avançar cap a una Europa més
federal. Catalunya té molt a aportar en aquests
àmbits, i la nostra implicació és essencial per a
la refundació de la Unió Europea. Junts, com a
única candidatura exclusivament catalana en
aquestes eleccions al Parlament Europeu, està
en la millor posició per dur a terme
aquesta tasca.
El president Carles Puigdemont ha liderat,
des de l’exili, la lluita per la independència de
Catalunya. La seva figura és avui coneguda i
respectada a Europa i arreu del món. Lliures
per Europa som la seva gent, i hem vingut a
continuar la feina que hem estat fent amb ell
durant tots aquests anys, en alguns casos
compartint l’exili colze a colze, sense defallir.
El nostre compromís és ferm: seguirem
treballant incansablement per defensar els
interessos de Catalunya i per garantir que
la nostra nació tingui el reconeixement i la
presència que es mereix a Europa. Ara és el
moment d’alçar la nostra veu.

3. 10IDEESCLAU

4. 4
1.
Reivindicar a Europa el dret a
l’autodeterminació de Catalunya i lluitar
pel nostre reconeixement nacional com
a futur estat independent en el sí de la
UE
2.
Denunciar les violacions de l’estat de
dret per part de l’estat espanyol en la
seva ofensiva contra l’independentisme
català i desemmascarar el doble raser
de la UE respecte d’altres països de
la UE o de fora de la UE que també el
violen
3.
Defensar els interessos dels diferents
actors econòmics catalans davant de
les institucions europees: pagesos i
pescadors, empreses (principalment
PIMES i cooperatives) del sector
industrial i del sector serveis,
treballadors, autònoms i consumidors
4.
Seguir treballant en l’estratègia per
assolir la oficialitat del català a la UE
5.
Defensar la prioritat del corredor
mediterrani davant de la Comissió
Europea
6.
Reformar la UE per fer-la més
democràtica, més propera al ciutadà,
més transparent i immune a la
corrupció, i més compromesa amb la
seva diversitat nacional
7.
Completar la unió fiscal i la unió
bancària, avui inacabades, per tal de
dotar la CE d’un pressupost equivalent
al 2% del PIB de la UE que li permeti
encarar adequadament el repte de la
transició verda i digital. Posar la política
monetària del BCE al servei d’aquests
mateixos reptes.
8.
Avançar més decididament en la lluita
contra el canvi climàtic, implementant
amb més determinació i celeritat el
Green Deal, però assegurant que els
costos de les polítiques ambientals és
reparteixen d’una manera socialment
justa.
9.
Posar la política exterior de la UE al
servei de la defensa dels principis del
dret internacional i d’una resolució
dels conflictes que garanteixin una
pau justa. Fer de la UE una potència
líder en la lluita contra la pobresa, la
consecució dels ODS i en la defensa
dels drets humans, tot garantint que
la seva política comercial és coherent
amb aquests objectius.
10.
Avançar en la consolidació dels drets
i les llibertats que doten de contingut
la ciutadania europea: combatre tota
forma de discriminació, millorar la
garantia dels drets de dones i de les
persones LGBTI i dotar de contingut
l’Europa Social.

5. EIX1:
INTERNACIONALITZACIÓ
DE LACAUSA
CATALANA.

6. 6
1.1
REIVINDICACIÓDELDRET
AL’AUTODETERMINACIÓ
DECATALUNYA
LLUITAPELNOSTRE
RECONEIXEMENT
NACIONALICOMAFUTUR
ESTATINDEPENDENT
ENELSÍDELAUE
L’1 d’Octubre de 2017, Catalunya va viure un
moment transcendental de la seva història.
Aquell dia, malgrat la repressió i la violència
exercida per l’Estat espanyol, el poble català
va sortir en massa per exercir el seu dret a
l’autodeterminació en un referèndum legal
i legítim. Milers de ciutadans van desafiar la
por i les amenaces per dipositar el seu vot en
favor de la independència, un acte de coratge
i determinació que va ser observat amb
admiració arreu del món. Aquest referèndum
va evidenciar la voluntat col·lectiva del nostre
poble de decidir lliurement el seu futur polític
i d’esdevenir un estat independent en el sí
de la UE.
Però la batalla no ha acabat. Per tal que la
independència de Catalunya esdevingui una
realitat efectiva, és imprescindible obtenir el
reconeixement internacional. El suport dels
altres estats i institucions internacionals és
fonamental per legitimar la nostra causa i tenir
opcions d’assolir la independència. En aquest
context, la nostra presència al Parlament
Europeu esdevé una eina crucial per projectar
la nostra veu i les nostres reivindicacions a la
Unió Europea.
El compromís de Junts és ferm: treballarem
incansablement per posar en l’agenda
europea i internacional la qüestió catalana,
i per defensar els drets del nostre poble en
tots els fòrums disponibles. Entenem que
l’autodeterminació no és només un dret
reconegut pels tractats internacionals,
sinó una expressió legítima de la voluntat
democràtica d’un poble. La nostra missió
serà explicar i argumentar aquesta posició
a la Unió Europea, fent ús de totes les vies
diplomàtiques i de comunicació al
nostre abast.
En aquesta línia, presentem un conjunt de
mesures i accions destinades a augmentar el
coneixement internacional sobre el cas català
i a facilitar el camí cap a l’assoliment
i reconeixement de la nostra independència.
El nostre objectiu és clar: consolidar el
suport extern necessari per garantir el
respecte al mandat popular expressat l’1
d’Octubre i avançar cap a la creació d’un estat
independent dins la Unió Europea. És hora que
Catalunya prengui el seu lloc
a la comunitat internacional, i amb la vostra
confiança i suport, estem decidits a treballar
per aconseguir-ho.
1.
Continuarem remarcant la naturalesa
de Catalunya com a nació i el seu
legítim dret a l’autodeterminació.
En aquest sentit, seguirem remarcant la
legitimitat del referèndum de
l’1 d’octubre.
2.
Promourem, com hem fet aquests
anys, la memòria de Catalunya com
una antiga nació europea que ha
participat en totes les etapes de la seva
història fent aportacions positives al
progrés polític, econòmic i social
dels europeus.
3.
Assenyalarem la posició de
subordinació que pateix Catalunya
en tots els àmbits per fer entendre
dins la UE la legitimitat de la causa
independentista.
4.
Posicionarem Catalunya com un actor
preparat per a assolir la seva plena
sobirania nacional en el marc de la UE.

7. 7
5.
Treballarem per construir aliances
que permetin un major coneixement
de Catalunya a l’exterior i del seu dret
a l’autodeterminació, a l’empara del
Pacte Internacional de Drets Civils
i Polítics.
6.
Promourem el debat sobre la
compatibilitat d’un referèndum
d’autodeterminació de Catalunya i la
Constitució espanyola (particularment,
en base al seu article 92) entre els
actors polítics i jurídics europeus.
7.
Promourem el debat sobre com el dret
a l’autodeterminació és plenament
compatible amb el projecte europeu
i el seus tractats.
8.
Recolzarem i reforçarem des del
Parlament Europeu el procés de
negociació entre Junts i el PSOE,
amb mediació internacional, iniciat a
Ginebra per resoldre el conflicte polític
de l’estat amb Catalunya.
9.
Defensarem el dret a
l’autodeterminació com el millor
mètode de resolució conflictes
territorials, i l’exemple que la Unió
Europea ha de donar en la seva
projecció exterior.
10.
Treballarem el contacte amb tots
aquells actors que siguin rellevants a
l’opinió pública europea pel que fa a la
percepció europea sobre Catalunya,
la seva identitat i el moviment
independentista.
11.
Treballarem el contacte amb
parlamentaris interessats en
afers europeus i internacionals als
parlaments dels estats de la
Unió Europea.
12.
Ens desplaçarem per tots els estats de
la Unió on sigui possible, per explicar
de primera mà el cas català per tal
d’augmentar-ne el coneixement entre
les elits i les opinions públiques dels
estats europeus.
13.
Participarem de tots aquells projectes
i missions d’eurodiputats que ens
permetin entrar en contacte amb
governs i parlamentaris pertanyents
a països dins i fora de la Unió Europea.
14.
Promourem el coneixement sobre els
processos d’independència a Europa
durant el darrer segle, remarcant com
les fronteres són i han estat canviants
al llarg de la història i com el millor
mètode per canviar-les és fer-ho
democràticament.
15.
Impulsarem una reforma de la
legislació europea per acceptar el
procés d’ampliació interna, és a dir, el
procés pel qual un territori que esdevé
independent d’un estat membre
existent pot esdevenir un nou
Estat membre.

8. 8
1.2
DENÚNCIA
DELDOBLEESTÀNDARD,
DELAVIOLACIÓ
DEL’ESTATDEDRET
ILAREPRESSIÓ.
IDELADERIVA
AUTORITÀRIADE
L’ESTATESPANYOL
La darrera dècada ha estat marcada per una
repressió sistemàtica i continuada contra
l’independentisme català per part de l’estat
espanyol. Aquesta repressió no només s’ha
limitat a la persecució de càrrecs públics, sinó
que també ha afectat greument membres
de la societat civil, creant un clima de por i
inseguretat entre aquells que defensen el
dret a l’autodeterminació. Les detencions
arbitràries, els judicis polítics i les sancions
desproporcionades han estat una constant en
el panorama català, configurant un escenari de
vulneració de drets fonamentals.
Malauradament, les institucions europees han
demostrat una preocupant tolerància envers
aquesta situació. La permissivitat de la Unió
Europea envers els abusos de l’estat espanyol
ha generat un inquietant doble estàndard.
Mentre que en altres casos de vulneracions
de drets humans i polítics en diversos
estats membres de la Unió, les institucions
europees han actuat amb fermesa, en el cas
de Catalunya han preferit mirar cap a una
altra banda. Aquesta indiferència institucional
ha permès la perpetuació de l’existència
de presos polítics i exiliats, qüestionant la
credibilitat de la Unió Europea com a garant
dels drets humans. No en va, diversos estats
autocràtics, com Rússia, la Xina o Turquia,
s’han recolzat en la permissivitat de la UE
amb la repressió a Catalunya per deslegitimar
les crítiques europees a propòsit de les seves
violacions de drets civils i polítics.
En aquest context, cal destacar la importància
de les instàncies judicials europees i
internacionals, que, en contraposició a la
inacció de les institucions polítiques, han
donat repetidament la raó a l’independentisme
català. Sentències del Tribunal de Justícia de
la Unió Europea (TJUE) i decisions d’altres
organismes judicials internacionals han
reconegut la injustícia de moltes de les accions
repressives de l’estat espanyol. Aquestes
resolucions judicials no només representen
una victòria legal, sinó que també obren una
nova via per a la defensa dels drets del poble
català a nivell internacional.
Un concepte clau que emergeix d’aquestes
sentències és el de Grup Objectiu Identificable
(GOI), que permet reconèixer les violacions
sistemàtiques de drets humans dirigides
contra un grup específic, en aquest cas,
els catalans independentistes. Aquest
reconeixement és fonamental per pressionar
les institucions europees a actuar de manera
coherent i justa, denunciant les actuacions
repressives de l’estat espanyol i protegint els
drets de tots els ciutadans europeus
sense excepcions.
És imperatiu que la Unió Europea esdevingui
conscient de la seva responsabilitat en la
protecció dels drets humans i democràtics
dins de les seves fronteres. No podem
permetre que un doble estàndard es
consolidés, ja que això no només deslegitima
la lluita per la justícia a Catalunya, sinó que
també debilita els fonaments de la pròpia Unió
Europea, tant internament com externament.
La falta de coherència en la defensa dels drets
humans posa en perill la integritat i la unitat del
projecte europeu, minant la confiança en les
institucions europees.
Des de Junts, hem treballat i treballarem
incansablement per denunciar aquest doble
estàndard i per assegurar que la Unió Europea
actuï amb fermesa i justícia en tots els casos
de violació de drets humans, sense importar
l’estat membre en qüestió. La nostra missió és
garantir que els drets del poble català siguin
respectats i protegits.

9. 9
1.
Defensarem l’aplicació integral de
l’amnistia, així com el seu encaix amb
el dret europeu i internacional.
2.
La Unió Europea no tracta igual totes
les violacions de l’estat de dret, sinó
que fa diferències segons el país en què
es produeixen, protegint quasi sempre
els estats com l’espanyol pertanyents
a l’Europa occidental. Seguirem
denunciant el doble estàndard de
la UE pel que fa les violacions dels
principis de l’estat de dret en els seus
estats membres. Un doble estàndard
que dificulta la defensa dels drets
fonamentals a l’interior de la UE
generant precedents d’allò que
és permissible.
3.
Denunciarem que els dobles
estàndards de la UE són un perill
per al seu propi prestigi i credibilitat
internacional, laminant la seva
capacitat per defensar els drets
humans i els drets de les minories
arreu del món.
4.
Defensarem que les resolucions del
Consell d’Europa, les sentències del
Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg
o els pronunciaments dels comitès i
grups de treball de drets humans de la
ONU siguin d’obligat compliment per
als estats i siguin tinguts plenament en
compte en els informes de la Comissió
Europea sobre l’estat de dret europeu.
5.
Seguirem pressionant les principals
institucions europees perquè
s’impliquin en el conflicte polític entre
Catalunya i Espanya.
6.
Reclamarem a la Comissió Europea que
analitzi, no només la independència
formal dels jutges, sinó també el biaix
ideològic de la cúpula judicial espanyola
contra l’independentisme i la
pròpia catalanitat.
7.
Promourem que la Comissió Europea
i el Parlament Europeu assumeixin
com a propi el concepte de GOI (Grup
Objectivament Identificable), provinent
de la sentència del TJUE en el cas Lluís
Puig et al del 31 de gener de 2023,
en tots els seus informes relacionats
amb les violacions de l’estat de dret.
Considerem que el concepte GOI
obre la porta a una defensa real de
les minories en aquells estats on es
consideri que malgrat que l’estat de
dret funciona generalment bé, existeix
una persecució sistemàtica contra els
membres d’un col·lectiu determinat.
8.
Defensarem davant la UE que
els catalans com a poble i els
independentistes com a moviment
som clarament grups objectivament
identificables que patim maltracte i
persecució judicial de l’estat a causa de
la nostra identitat i idees polítiques.
9.
Seguirem denunciant l’ús de programaris
espies (spyware) com ara Pegasus o
Candiru per part de l’estat espanyol
contra ciutadans catalans i reclamarem el
compliment de les resolucions europees
que han condemnat l’estat espanyol per
la persecució contra l’independentisme.
10.
Seguirem denunciant els atacs contra
l’espai judicial europeu i el sistema
d’euroordres i rebutjarem qualsevol
intent de modificar-los que comporti
una pèrdua de garanties, alhora que
seguirem defensant l’estat de dret
europeu davant de l’estat de llei,
garantint que les lleis serveixin sempre
per protegir la democràcia i no
per silenciar-la.

10. 10
11.
Promourem la memòria dels crims mai
jutjats del franquisme, la falta d’una
transició espanyola que signifiqués
un autèntic trencament amb el règim
franquista, i la continuïtat de la cultura
política, judicial i policial en el règim
constitucional actual.
12.
Promourem la memòria dels exilis de
tots aquells catalans que han hagut de
refugiar-se fora del nostre país a causa
de la repressió de l’estat espanyol al
llarg del temps.

11. EIX2:
DEFENSADELS INTERESSOS
DE CATALUNYA

12. 12
És fonamental defensar els interessos
catalans a Brussel·les, dialogant amb tothom,
com sempre hem fet. Exigirem als candidats
a comissaris europeus que tinguin en compte
les necessitats de Catalunya en els àmbits
econòmic, social, cultural, mediambiental
i polític a canvi dels nostres vots. Només
amb una presència activa i decidida podrem
assegurar que les polítiques europees
reflecteixin les particularitats i aspiracions del
nostre país.
Per tant, defensarem els interessos de
Catalunya en tots els sectors, posant
especial atenció a les lleis europees sobre
infraestructures, mobilitat, transició
energètica, preservació ecològica i captació
d’inversions i subvencions europees. Volem
garantir que Catalunya es beneficiï plenament
de les oportunitats que ofereix la Unió Europea,
contribuint alhora amb les nostres propostes i
solucions innovadores.
Cal assegurar que els trets diferencials de
Catalunya es considerin en tota la legislació
europea. La política pesquera ha de reconèixer
la pesca artesanal, la política agrària ha
d’atendre la sequera estructural, i el Green
Deal i la Llei de restauració de la natura no
han de promoure la reforestació en països
com el nostre, on la massa forestal ha crescut
i cal una gestió sostenible. També insistirem
en la protecció del nostre patrimoni cultural
i lingüístic, així com en el suport a la nostra
indústria creativa i tecnològica.
Així mateix, és essencial vetllar perquè el País
Valencià i les Illes Balears es beneficiïn de
les polítiques de la Unió Europea adaptades
a les diferents realitats d’aquests territoris,
tot garantint que les seves necessitats i
particularitats es tinguin en compte en la
formulació i implementació de les polítiques
europees. Des de Junts, volem promoure
els seus interessos, incloent-hi aquells en
matèria lingüística i de reconeixement històric,
tot garantint que aquests territoris puguin
aprofitar plenament les oportunitats que
ofereix la Unió Europea i se’n beneficiïn de
manera equitativa.
D’altra banda, ens comprometem a mantenir
l’oficina parlamentària, que ha estat una
experiència única a l’estat, oberta al públic
com hem fet durant el període 2021-2024
creiem en una democràcia més participativa i
la interacció directa amb els ciutadans ha estat
clau per defensar els interessos de Catalunya.
La nostra voluntat és continuar fomentant
aquest diàleg obert i transparent, que ens
permeti recollir les inquietuds i propostes
dels catalans i catalanes, i traduir-les en
accions concretes a l’àmbit europeu. Ens
comprometem a treballar incansablement
per un futur on Catalunya tingui una veu forta
i influent a Europa.
2.1.
MÓNRURAL,
AGRICULTURA,
RAMADERIAIPESCA
El sistema alimentari és un dels pilars
fonamentals de la producció i el consum a
Europa, i alhora és responsable d’una cinquena
part dels impactes ambientals i climàtics.
Aquest sistema abasta des de la producció
agrícola fins al consum final, i la seva gestió té
un paper crucial en la nostra societat. El sector
primari, en particular, té el desafiament no
només de produir aliments com a necessitat
humana bàsica, sinó també de mantenir
l’equilibri dels ecosistemes i contribuir al
benestar social.
El pressupost de la Política Agrària Comuna
(PAC) de la UE representa més d’un terç
del pressupost total de la Unió, reflectint la
importància crítica d’aquest sector. Davant
dels reptes globals com el canvi climàtic i la
pèrdua de biodiversitat, és essencial alinear els
objectius de producció amb els principis del
Pacte Verd Europeu i l’Estratègia de la Granja
a la Taula. Aquests enfocaments busquen
garantir la sostenibilitat ambiental, assegurar
que la producció d’aliments sigui saludable i
accessible per a tots els ciutadans europeus, i
preservar la biodiversitat. A més, aquest procés

13. 13
ha de dur-se a terme amb el degut respecte i
suport cap al sector primari.
Des de Junts, volem assegurar que els drets
dels agricultors, ramaders i pescadors catalans
siguin respectats a Brussel·les. Creiem que
és imprescindible proporcionar-los el suport
necessari per adaptar-se a aquests canvis,
incloent-hi l’accés a finançament, formació
i tecnologies innovadores que els permetin
incrementar la seva eficiència i sostenibilitat.
També volem assegurar que les obligacions
que s’imposen al sector primari català siguin
proporcionals i que no s’imposin càrregues
burocràtiques excessives que dificulten
el seu dia a dia. Així, volem garantir que el
sector primari pugui continuar essent un pilar
fonamental de la nostra societat, contribuint
al desenvolupament econòmic, la cohesió
social i la protecció del medi ambient. Ens
comprometem a treballar perquè aquest
sector tingui les eines i els recursos necessaris
per enfrontar els desafiaments del futur
amb èxit.
Junts també té clar que el futur de Catalunya
passa per la revitalització i dinamització de
les seves zones rurals. Ens comprometem a
treballar perquè el pilar de desenvolupament
rural de la PAC contribueixi de manera efectiva
a retenir i assentar població en aquestes àrees,
combatent així el despoblament i garantint
un equilibri territorial just. Volem que les
nostres zones rurals siguin espais vius, plens
d’oportunitats i atractius per a les
noves generacions.
1.
Seguirem treballant per assegurar que
els subsidis i ajuts agraris europeus
es concedeixin amb criteris de
sostenibilitat ambiental, competitivitat
econòmica i equilibri territorial dels
productors. Seguirem lluitant perquè
les ajudes a la renda agrària es facin
efectives dins de termini i tinguin en
compte la sequera estructural que
pateix Catalunya, contribueixin a
revertir la manca de relleu generacional.
2.
Treballarem perquè el pilar de
desenvolupament rural de la PAC
contribueixi a retenir i assentar
població a les zones rurals.
3.
Reclamarem que els preu dels
productes agraris no estiguin per sota
dels costos a través de la modificació
de la Directiva de pràctiques comercials
deslleials i combatre les pràctiques
d’abús de mercat en la distribució
alimentària.
4.
Exigirem que tots els productes
agrícoles d’importació compleixin amb
els mateixos estàndards fitosanitaris i
ambientals als quals estan sotmesos
els productors de la Unió.
5.
Treballarem perquè, en el marc de
la PAC, s’augmentin els ajuts a
explotacions petites, mitjanes
i familiars i es limitin als grans
terratinents, potenciant l’adopció de
mesures socials i agroambientals i
assegurant un repartiment just dels
costos i els beneficis, amb especial
atenció al petit productor.
6.
Promourem que la nova PAC del
període 2028-2034 s’aliniï amb
el Green Deal, tot assegurant que
qualsevol mesura tingui en compte i
mitigui potencials impactes negatius
sobre els nostres pagesos i ramaders i
els compensi.
7.
Defensarem que aquesta nova PAC
redueixi de manera substancial les
càrregues burocràtiques per als agents
del sector primari. i que s’apliqui
correctament el principi de finestreta
única per a la realització de
tràmits administratius.
8.
Promourem una política pesquera
comuna que vetlli per la recuperació
dels estocs pesquers del Mediterrani
i tingui en compte la pesca artesanal

14. 14
i de petita escala, posi en valor els
avenços aconseguits a Catalunya en
matèria de vedats de pesca i faci front
a les subvencions a la pesca intensiva.
És imperatiu que els plans pesquers
plurianuals es basin en la
gestió ecosistèmica.
9.
Defensarem que les quotes
pesqueres han de ser marcades
per la Generalitat de Catalunya
ja que el sector pesquer català es
basa en un model familiar basat
en la tradició i de pesca artesanal
amb petites embarcacions que
necessiten sortir moltes vegades a fer
pesca de cabotatge i, per tant, amb
necessitats molt diferents de les grans
embarcacions que amb pocs dies a
l’any ja poden mantenir el seu model
de negoci. La centralització a Madrid de
les quotes pesqueres és perjudicial per
al sector pesquer català.
10.
Serem molt exigents amb els acords
pesquers amb tercers països, que en
alguns casos es basen en la sobre-
explotació de les seves reserves de
peixos posant en risc els ecosistemes
d’altres parts del món i, com en el
cas de l’Àfrica occidental, provocant
un augment de les migracions de la
població local cap a Europa degut als
abusos de part del sector
pesquer europeu.
11.
Ajudarem en l’impuls de la marca
Made in Catalonia per aglutinar
tots els productes catalans amb
indicació geogràfica protegida (IGP)
o sense, i totes les IGP, per defensar
i promocionar els seus productors,
i afavorint que l’etiquetatge dels
productes agraris inclogui informació
de la cadena alimentària.
12.
Defensarem que tots els productes
IGPs catalans, com per exemple els
provinents del sector vitivinícola, siguin
inclosos com a tals en els tractats de
comerç que se signin o es revisin amb
tercers països
13.
Impulsarem la visibilitat de
les nostres Denominacions d’Origen
a Europa, defensant el paper estratègic
de l’agricultura, ramaderia, silvicultura i
pesca en la nostra societat.
14.
Liderarem una marca de qualitat
agroalimentària europea
i apostarem perquè Catalunya sigui
una referència en bio-economia i la
defensa de la biodiversitat.
15.
Desenvoluparem el potencial de
l’agricultura, la ramaderia i la pesca
sostenibles, per exemple mitjançant
la promoció de la producció i el
consum dels productes de proximitat
o quilòmetre zero i d’agricultura
ecològica i lluitant activament contra
el malbaratament d’aliments i la
sobirania alimentària dins del marc de
l’Estratègia Farm to Fork, que preveu
reduir la pèrdua de nutrients i l’ús de
fertilitzants i pesticides perjudicials per
a la salut humana i planetària.
16.
Donarem suport als projectes
transfronterers en el camp de
l’agricultura i la ramaderia.
17.
Proposarem aplicar la taxa de carboni
en frontera (CBAM) als productes
agraris (almenys a través del
transport), per atenuar les desigualtats
derivades de la manca de reciprocitat
en exigències ambientals i que el preu
dels aliments provinents de fora de la
UE incorpori també la seva petjada
de carboni.

15. 15
18.
Promourem la presència de
productes catalans sempre
que organitzem presentacions,
esdeveniments i activitats a Brussel·les,
sobretot a les instal·lacions del
Parlament Europeu.
2.2.
ECONOMIA,EMPRESAI
PIMES
Les mitjanes empreses (PIMEs) catalanes
troben en el mercat interior europeu la seva
principal destinació d’exportació. Amb una
economia orientada cap a l’exterior, aquest
mercat és fonamental per al creixement i
l’estabilitat de Catalunya. Però no ens podem
conformar només amb això. Catalunya
necessita diversificar la seva economia i
consolidar-se com un referent del
sud d’Europa.
Aprofitar les oportunitats que ofereix el
mercat europeu és essencial per desenvolupar
sectors econòmics d’alt valor afegit en àmbits
estratègics de l’economia del coneixement
com la tecnologia, les energies renovables i
la biomedicina. Aquest objectiu és clau per
garantir un futur pròsper i sostenible per al
nostre país. Per aconseguir-ho, cal fomentar
la innovació, la recerca i el desenvolupament
tecnològic, així com impulsar polítiques que
afavoreixin la internacionalització de les
nostres empreses i l’atracció de talent
i inversions estrangeres.
A més, és imprescindible defensar els
interessos econòmics catalans i de les seves
PIMEs davant els intents de l’Estat espanyol de
dificultar-ne el desenvolupament. Recentment,
hem vist com l’intent d’absorció del Banc
Sabadell per part del BBVA amenaçava
amb augmentar la concentració del mercat
bancari, un fet profundament perjudicial
per a les llars i les empreses catalanes. Cal
combatre aquestes pràctiques i apostar per
una Catalunya amb un sistema financer sòlid
i descentralitzat, capaç de donar suport a una
economia dinàmica i innovadora.
Per altra banda, cal recordar que potenciar
el caràcter democràtic de les organitzacions
empresarials -tant petites, com mitjans com
grans empreses- ha estat una via contrastada
històricament en els països de la UE més
avançats per assolir una sòlida compatibilitat
entre prosperitat i eficiència, d’una banda, i
distribució justa de la prosperitat, de l’altra.
Per aquesta raó, cal posar especial atenció en
la promoció i l’enfortiment de les formes de
democràcia empresarial, com són la co-gestió,
o el cooperativisme i totes les demés formes
de l’economia social.
Catalunya té el potencial per ser un dels
països més avançats i pròspers d’Europa,
i hem de treballar conjuntament per fer-ho
realitat. Només així podrem garantir una
economia robusta i resilient, capaç d’afrontar
els reptes del futur i de proporcionar benestar
i prosperitat a tots els catalans. La nostra visió
és clara: una Catalunya líder en innovació,
sostenible i amb una presència destacada en
l’economia europea.
1.
Lluitarem en favor de l’economia
catalana, especialment de les pimes,
i per l’impuls d’un veritable mercat
únic de serveis, unificant i reforçant
mecanismes de denúncia i supressió
de barreres.
2.
Defensarem la revisió de la Directiva
de contractació pública per tal de
fer que les empreses arrelades
al territori puguin competir en
igualtat de condicions amb les grans
multinacionals que es presenten a
concursos constantment, encara que
sigui a pèrdua.
3.
Defensarem que la directiva de
concursos públics augmenti el llindar
per als contractes menors, reduint la
burocràcia i ineficiència que provoca
el sistema actual.

16. 16
4.
Seguirem donant suport al reglament
europeu de morositat, perquè les
petites i mitjanes empreses (pimes)
de Catalunya estiguin ben pagades
pels deutors, i que la Comissió
Europea monitoritzi la implementació
estricta d’aquesta llei a l’estat espanyol.
Cal recordar que actualment els grans
oligopolis espanyols la incompleixen
sistemàticament provocant problemes
de tresoreria a moltes PIMEs catalanes
i de l’estat.
5.
Defensarem les empreses de
l’economia social -cooperatives,
societats anònimes laborals- en tant
que formes de democràcia empresarial,
així com de les organitzacions del
tercer sector, desplegant i aprofitant
tots els recursos legislatius i financers
que des del marc institucional europeu
s’han generat per a elles. Així mateix,
promourem des del marc competencial
europeu l’aprofundiment en la
democratització de les organitzacions
empresarials, per tal d’avançar en el
camí de la co-gestió i de la democràcia
econòmica, en la línia de les propostes
més avançades que en els darrers
anys s’han generat des de l’esfera
acadèmica en aquest sentit.
6.
Promouremunaugmentdela
competènciabancàriaifinanceraa
Catalunyaambl’aspiracióqueespugui
desenvolupar un sistema financer
catalàplenamentintegratenlaunióde
mercatsdecapitalsifonamentatenla
competènciaidefugintlesdinàmiques
oligopolístiques,l’eficiència,ladiversificació
deproductes,ilestecnologiesdigitals.
7.
Seguirem denunciant els moviments
bancaris que busquin concentrar cada
cop més el sistema bancari a Catalunya
i pressionarem tant la Comissió
Europea com el Banc Central Europeu,
com a supervisor únic europeu, per
a què els rebutgi. En aquest sentit,
rebutjarem la opa hostil del BBVA
per tal d’adquirir el control del Banc
Sabadell que, malgrat haver mogut
la seva seu social l’any 2017 en una
maniobra vergonyosa, té el gruix de la
seva activitat a Catalunya.
8.
Defensarem l’aprofundiment del
mercat interior, motor de riquesa per
a tota la Unió i Catalunya en particular,
tant físic com financer i digital, amb
una regulació integrada per a serveis,
logística i digital, comerç electrònic i
telecomunicacions.
9.
Posarem especial èmfasi en recuperar
i preservar els sectors i productes
considerats estratègics, com són
els semiconductors, component
electrònics i digitals, aeronàutic,
farmacèutic, tecnologies de la salut,
químic, seguretat i transport sostenible,
mirant de preservar i desenvolupar el
coneixement en aquests àmbits.
10.
Advocarem per una millor i més forta
protecció de la indústria catalana,
orientada a la preservació dels llocs
de treball i a la consecució de la plena
ocupació.
11.
Donarem suport als petits productors
defensant els canals tradicionals i
de proximitat de comerç per a que
obtinguin preus justos dels seus
productes i mai per sota cost.
12.
Impulsarem una regulació favorable a
les pimes, molt importants en el teixit
productiu català i signe identitari de
la nostra cultura i articulació social,
en front de les grans empreses, els
oligopolis i monopolis.

17. 17
13.
Treballarem per simplificar la
burocràcia que afecta els ciutadans
catalans a Europa i els ciutadans
europeus a Catalunya, especialment
a les petites i mitjanes empreses i
les entitats d’iniciativa social, amb
legislació que faciliti l’intercanvi
d’informació administrativa, tot
garantint la protecció de dades.
Simplificar la complexitat de
normes, procediments burocràtics i
requeriments documentals no només
facilita la vida als ciutadans en la seva
relació amb l’administració sinó que
té un enorme impacte en l’activitat
econòmica quantificable en estalvi
de temps i recursos.
14.
Exigirem que els fons europeus destinin
més ajudes a emprenedors joves,
eliminant barreres administratives al
mercat laboral i enfortint el mercat únic
perquè fomenti la innovació i
l’ocupació juvenil.
2.3.
OCUPACIÓIDRETS
LABORALS
La defensa dels llocs de treball dels
treballadors catalans és una prioritat
fonamental per a la nostra candidatura a les
eleccions europees. En un món globalitzat, on
la competència és intensa i les desigualtats
sovint augmenten, és essencial garantir que
els drets laborals es respectin i es protegeixin.
Volem assegurar que cada treballador català
tingui l’oportunitat de gaudir d’un lloc de treball
digne, estable i ben remunerat, tot fomentant
la competitivitat i la innovació en el nostre
teixit empresarial.
A la Unió Europea, la lluita per la justícia social
i laboral és crucial per evitar el dumping
social, on els drets dels treballadors són
sacrificats en nom dels beneficis econòmics.
Proposem polítiques equilibrades que reforcin
la protecció laboral, assegurant condicions
de treball justes i igualitàries per a tots, alhora
que promouen un entorn empresarial dinàmic
i innovador. Volem una Europa on el benestar
dels treballadors sigui una prioritat, sense
comprometre la competitivitat econòmica.
A més, la defensa dels drets laborals dins la
UE és una condició necessària per crear una
societat on la dignitat humana i la justícia
prevalguin. Per tant, necessitem impulsar
mesures que protegeixin els treballadors
davant de la precarietat laboral, promoure
salaris dignes i garantir la seguretat en el lloc
de treball. La nostra candidatura treballarà per
establir estàndards laborals elevats que siguin
respectats en tots els estats membres de la
Unió, assegurant un equilibri adequat entre
drets laborals i desenvolupament econòmic.
Amb aquestes mesures no només protegim els
nostres treballadors sinó que també avancem
cap a una Europa més justa i solidària. Ens
comprometem a treballar incansablement
per una Europa social on la dignitat laboral
sigui un pilar fonamental i on la competitivitat
i la innovació siguin motors de prosperitat.
Junts podem construir un futur millor per a
tots els ciutadans catalans i europeus on els
drets laborals i el creixement econòmic siguin
el centre de les polítiques econòmiques i
socials. La nostra visió és clara: una Catalunya
amb una economia forta i uns treballadors
ben protegits dins una Europa que respecti i
promogui els drets de tots els seus ciutadans.
1.
Seguirem defensant els drets laborals
dels catalans, denunciant el tancament
de fàbriques o altres grans entitats o
empreses amb seus a Catalunya.

18. 18
2.
Vetllarem per la correcta
implementació de la Directiva que
estableix una normativa de salari mínim
europeu per lluitar contra el dumping
social dins la UE i demanarem a la
Comissió Europea que actuï davant
qualsevol incompliment.
3.
Donarem suport a la formació
continuada per a les professions del
demà. La UE ha de complementar el
finançament dels sistemes nacionals i
crear un espai europeu d’aprenentatge
i formació professional que respongui a
les necessitats presents de qualificació
professional i anticipi les necessitats
futures de perfils professionals.
4.
Ampliarem els programes europeus
de formació i reorientació laboral per
lluitar contra l’atur i, particularment,
l’atur juvenil o de llarga durada.
5.
Treballarem per impulsar una
reglamentació europea per lluitar
contra la precarietat laboral i la figura
del fals autònom en qualsevol sector,
i particularment en aquelles que es
promouen sobre plataformes digitals.
6.
Defensarem programes educatius i
ocupacionals, tot defensant la Garantia
Juvenil i l’ampliació dels programes
Erasmus+ per als joves catalans –
garantint el seu accés a l’educació i
oportunitats de pràctiques i ocupació
a la Unió Europea–. Exigirem que la
Comissió Europea i el Consell treballin
pel reconeixement mutu total de títols
acadèmics i professionals.
7.
Exigirem que totes les pràctiques
laborals a Europa siguin remunerades,
començant per totes les que
ofereixen les institucions i òrgans de
la Unió Europea. Les pràctiques no
remunerades són una violació flagrant
dels drets laborals dels joves que fan
la transició del món formatiu al món
laboral.
8.
Denunciarem la lentitud de l’estat
espanyol per simplificar el procés
d’homologació de les titulacions
d’altres estats membres de la UE,
cosa que impedeix que molts joves
puguin treballar en altres països o que
professionals d’altres països trobin feina
a l’estat espanyol. Una problemàtica
que afecta a molts joves catalans amb
estudis en altres estats de la UE.
9.
Impulsarem que la oficina catalana del
Parlament Europeu publiciti molt més
el coneixement de les oportunitats
de treball públic a les institucions
europees per als professionals
catalans.
2.4.
DRETSDELS
CONSUMIDORS
En els darrers quatre anys, al Parlament
Europeu hem treballat intensament en diverses
iniciatives per a defensar els consumidors a
nivell europeu. Hem proposat simplificar les
retencions fiscals sobre inversions en mercats
financers per garantir que els beneficis
arribin als petits inversors, eliminant barreres
i facilitant una major participació ciutadana
en l’economia. Ara cal que ho seguim perquè
esdevingui una realitat, assegurant així un
entorn financer més just i accessible
per a tothom.
A més, ens comprometem a defensar els
consumidors davant les pràctiques abusives
de les grans companyies de mobilitat, com
les aèries, ferroviàries i de carretera. És
fonamental que els drets dels viatgers siguin
respectats i que les empreses operin amb

19. 19
transparència i responsabilitat. Avaluarem
la possibilitat d’impulsar un impost o una
regulació més estricta sobre el big data,
especialment en les operacions de venda de
dades amb finalitats publicitàries, per protegir
la privacitat dels ciutadans i evitar l’explotació
indiscriminada de la informació personal.
Per a la nostra candidatura, els interessos del
consumidor català són cabdals. Cal un marc
legal europeu d’educació digital per a infants i
adolescents, garantint la seva seguretat digital
i protegint-los d’abusos. A més, continuarem
treballant per harmonitzar les lleis de protecció
del consumidor entre els estats membres,
assegurant un nivell consistent de protecció
a tota la Unió Europea, incloent la creació de
mecanismes eficients per a la resolució de
disputes i la implementació de normes que
facilitin la transparència i la informació clara
per als consumidors.
Creiem que la Unió Europea ha de tenir un
rol fonamental en la protecció dels drets dels
consumidors, promovent un mercat únic que
funcioni en benefici de tots els ciutadans. La
nostra candidatura aposta per una legislació
robusta i una supervisió efectiva que pugui
garantir que els consumidors estan protegits,
informats i empoderats per prendre decisions
segures i beneficioses.
1.
Seguirem defensant els consumidors
davant de les potencials pràctiques
abusives de les grans companyies de
mobilitat, com ara les companyies
aèries, ferroviàries o de carretera.
2.
Demanarem a la Comissió Europea que
harmonitzi les pràctiques dels diferents
aeroports de la UE per tal de protegir
adequadament els consumidors.
3.
Donarem suport a una major
transparència en l’etiquetatge de
productes alimentaris, incloent
la inclusió obligatòria del sistema
nutriscore a les etiquetes.
4.
Exigirem un augment de l’ambició de
la normativa per prevenir la publicitat
enganyosa i les afirmacions falses
sobre productes i serveis.
5.
Assegurarem que es materialitzi el dret
dels consumidors a reparar els seus
propis productes o utilitzar serveis
de reparació independents sense
anul·lar les garanties. A aquest efecte,
denunciarem a la Comissió Europea
qualsevol incompliment de l’estat
espanyol a l’hora de transposar la
Directiva sobre el dret a reparar.
6.
Advocarem per una implementació
efectiva del Reglament General de
Protecció de Dades per salvaguardar
la privacitat dels consumidors i la
informació personal.
7.
Avaluarem la possibilitat d’impulsar un
impost o una regulació més estricta
a nivell europeu sobre les dades
massives (big data) que s’apliqui a les
operacions de venda de dades amb
finalitats publicitàries o similars.
8.
Promourem un marc legal europeu
d’educació digital per a infants
i adolescents i treballarem per
garantir-ne la seva seguretat digital.
9.
Continuarem advocant per incrementar
l’harmonització de les lleis de
protecció del consumidor entre els
estats membres per garantir un nivell
consistent de protecció per a tots els
consumidors de la UE.

20. 20
10.
Farem un estricte seguiment de la
proposta de legislació per simplificar
les retencions fiscals sobre
inversions en mercats financers per
garantir que els seus beneficis arribin
als petits inversors.
11.
Promourem campanyes de
sensibilització dels consumidors
sobre qüestions específiques com
la privacitat digital, la seguretat dels
productes i els serveis financers.
2.5.
LLENGUACATALANA
La llengua catalana té un estatus anòmal
dins la Unió Europea. És la tretzena llengua
més parlada amb prop de deu milions de
parlants i, tanmateix, no és oficial, essent
l’única llengua autòctona de la UE amb més
d’un milió de parlants que no té aquest
reconeixement. Aquesta situació s’ha d’acabar.
Els drets lingüístics dels catalans a la UE han
de ser respectats i la llengua catalana s’ha de
projectar com una llengua europea normal.
L’oficialitat és fonamental per garantir el dret
a viure plenament en català també des de les
institucions europees i fomentar l’ús social
de la llengua catalana, especialment entre els
joves i les persones nouvingudes. És per aquest
motiu que des de Junts vam forçar el govern
espanyol a demanar formalment al Consell de
la UE l’oficialitat de la llengua catalana. Aquesta
petició no només respon a una demanda
legítima del poble català, sinó que també
s’alinea amb els valors fundacionals de la Unió
Europea, que promouen la diversitat lingüística
i cultural com a elements essencials del seu
patrimoni comú.
Des del Parlament Europeu, seguirem
contribuint a l’assoliment d’aquest objectiu.
Ens comprometem a treballar incansablement
perquè el català tingui el reconeixement que
mereix, garantint així els drets lingüístics
dels catalanoparlants i enfortint la diversitat
cultural de la Unió Europea. Amb determinació
i perseverança, assolirem aquest objectiu
i farem del català una llengua plenament
reconeguda i respectada a nivell europeu.
1.
Seguirem treballant per fer efectiva la
total oficialitat del català a la Unió
Europea, fet que significa convertir la
nostra llengua en la 25ª llengua oficial
de la UE i que tota la legislació europea
se li apliqui en peu d’igualtat.
2.
Donarem suport a l’adopció de les
iniciatives ciutadanes europees
Minority Safepack i Initiative for
National Regions, que reclamen a
la Comissió Europea un mínim de
protecció de les llengües no oficials
de la Unió, i aconseguir que la política
de desenvolupament regional de la UE
presti especial atenció a les regions
amb característiques nacionals,
culturals o lingüístiques.
3.
Presentarem esmenes a la legislació
europea per evitar que arraconi el
català en qualsevol àmbit, com ara
l’etiquetatge alimentari o els drets
dels consumidors.
4.
Garantirem el dret a comunicar-se
en català a les institucions i òrgans
de la UE i incorporarem plenament
el català al CV normalitzat europeu
(anomenat Europass).
5.
Proposarem que en cas de modificació
de la directiva anti-discriminació,
inclogui la discriminació per
motius lingüístics, per tal que les
discriminacions contra els parlants
de llengua catalana puguin ser
combatudes de forma més efectiva.

21. 21
6.
Denunciarem les accions dels
governs de PP i VOX al País Valencià
i a les Illes Balears contra la llengua
catalana i acompanyarem aquelles
peticions que es presentin al Comitè
de Peticions per defensar els drets
dels catalanoparlants.
7.
Defensarem el model d’immersió de
la Bressola i d’Arrels a la Catalunya
Nord com uns models d’èxit als quals
cal donar suport i que poden servir de
model a tot el territori de parla catalana
i per revitalitzar altres llengües en perill
de desaparició del seu ús social.
2.6.
TRANSPORT
IMOBILITAT
La política de transport és fonamental per
a la Unió Europea perquè facilita la mobilitat
de persones i mercaderies, impulsant així el
creixement econòmic, la cohesió territorial
i la integració del mercat únic. Un sistema
de transport eficient contribueix a la
competitivitat, redueix els costos de transport
i millora la qualitat de vida dels ciutadans.
La política de transport de la UE té un gran
impacte sobre Catalunya, especialment
pel que fa a la construcció del Corredor
Mediterrani. Aquest projecte d’infraestructura
és crucial per a Catalunya perquè connecta
la regió amb el nord i sud d’Europa a través
d’una xarxa ferroviària d’alta capacitat. El
Corredor Mediterrani és vital per al transport
de mercaderies, ja que facilita l’accés als
mercats europeus i millora la competitivitat
de les empreses catalanes. A més, aquesta
infraestructura promou la sostenibilitat,
reduint la dependència del transport per
carretera i disminuint les emissions de CO2
.
Tot i que des del 2013 s’han establert objectius
de construcció del Corredor Mediterrani per
al 2030, aquests estan sent sistemàticament
incomplerts per l’Estat espanyol, tal com hem
denunciat en reiterades ocasions davant la
Comissió Europea. L’Estat espanyol boicoteja
intencionalment la construcció del Corredor
Mediterrani perquè no vol donar pes estratègic
a Catalunya dins del sistema europeu de
transport. Això respon a un interès polític per
mantenir Catalunya amb la mínima rellevància
geoeconòmica dins la UE.
La propera legislatura, Junts ens marquem
com a objectiu prioritari que aquests
incompliments no quedin impunes. Ens
comprometem a pressionar la Comissió
Europea perquè intervingui i garanteixi la
construcció del Corredor Mediterrani. Aquesta
infraestructura és essencial per assegurar
que Catalunya pugui competir en igualtat de
condicions dins del mercat europeu, fomentant
el creixement econòmic, la creació de llocs de
treball i la sostenibilitat ambiental.
1.
Treballarem a les institucions
europees per crear el hub
logístic més important del sud
d’Europa modernitzant la xarxa
d’infraestructures catalanes i exigint
que el corredor mediterrani es finalitzi.
2.
Potenciarem la Logística Ferroviària
a nivell europeu, amb especial èmfasi
en el Corredor Mediterrani, tant per al
transport de mercaderies com per als
desplaçaments privats, per tal d’evitar
els embussos continus i constants a
les vies europees i catalanes, el seu
deteriorament excessiu, i lluitar per
disminuir l’emissió de gasos
a l’atmosfera.
3.
Reclamarem totes les inversions
pendents del corredor mediterrani,
infraestructura clau per al
desenvolupament econòmic de
Catalunya i el País Valencià, la seva
connexió amb Europa i la reducció
de la dependència envers el
mercat espanyol.

22. 22
4.
Defensarem que el corredor
mediterrani no passa per Madrid i que
les inversions per desviar-ne el traçat
representen una vulneració del seu
propòsit original amb la voluntat de
posar una infraestructura clau per a
Catalunya i el País Valencià al servei del
centralisme espanyol.
5.
Cercarem que el Corredor Mediterrani
incorpori la plena separació de
les vies existents pel transport
de mercaderies en contraposició a
la tercera via que ens vol imposar el
govern de l’estat i que comparteix via
amb trens de passatgers, un pedaç que
comportartà el col·lapse de la xarxa
ferroviària a Catalunya.
6.
Seguirem defensant i impulsant un
nou traçat definitiu del Corredor
Mediterrani per l’interior de l’àrea
de Tarragona, que sigui eficient i
mediambientalment segur i que
no afecti cap nucli de població,
circumval·lant les zones urbanes i el
complex petroquímic nord i circuli en
paral·lel als corredors viaris o ferroviaris
existents. Aquest nou traçat ha de tenir
la prioritat, la validesa normativa i el
consens dels Ajuntaments i organismes
afectats, i la Comissió Europea i
l’estat espanyol han de tenir el sentit
d’urgència necessari per a dissenyar-ho
i executar-ho amb la màxima celeritat.
7.
Insistirem en què es dugui a terme
l’alternativa provisional urgent per
l’interior del Camp de Tarragona tot
utilitzant la infraestructura ferroviària
existent que eviti el pas de les
mercaderies per les poblacions, per
la nova variant Vila-seca–Camp de
Tarragona i pel tram de la Línia d’Alta
Velocitat des de Camp de Tarragona
fins l’Arboç (aproximadament 30 km).
L’actual línia ferroviària de la costa,
que comunica nuclis poblats, ha de ser
exclusiva per a trens de passatgers de
rodalies, mitja i llarga distància.
8.
Denunciarem de manera sistemàtica
davant la Comissió Europea tots els
incompliments de l’estat espanyol en
relació als objectius de construcció
del corredor mediterrani marcats al
Reglament de desenvolupament de la
xarxa europea de transport (TENT-T).
9.
Treballarem per generar un clima
d’opinió favorable a la prioritat
del Corredor Mediterrani dins
les institucions de la UE, incloent
mitjançant l’organització d’actes al
Parlament Europeu amb experts
sobre la qüestió.
2.7.
CULTURA
La Unió Europea té competències clau en
matèria de política cultural, amb l’objectiu de
promoure la diversitat cultural i facilitar l’accés
a la cultura per a tots els ciutadans europeus.
Aquestes competències inclouen el suport
a la preservació i promoció del patrimoni
cultural, el foment de la mobilitat d’artistes
i professionals de la cultura, i la cooperació
entre països membres per enriquir el mosaic
cultural europeu.
Un aspecte rellevant d’aquesta política és el
pressupost significatiu que la UE destina a
fomentar iniciatives culturals. Per exemple, el
programa Creative Europe disposa de 2.248
milions d’euros destinats a donar suport a la
indústria cultural i creativa, incloent el cinema,
la televisió, la música, la literatura, les arts
escèniques i el patrimoni cultural.
És fonamental que aquests recursos es posin
a disposició de les produccions culturals en
llengua catalana, especialment en l݈mbit
audiovisual. Les produccions en català han
de tenir l›oportunitat de desenvolupar-se

23. 23
i competir en igualtat de condicions amb
altres produccions europees, garantint
així la presència i la vitalitat de la nostra
llengua i cultura en el context europeu. Això
permetrà que les històries, les tradicions i les
perspectives catalanes siguin conegudes i
valorades arreu d›Europa.
A més, des de Junts considerem prioritari
promoure la cultura catalana a nivell europeu
com una eina poderosa de diplomàcia pública.
La cultura és una de les millors formes
de donar a conèixer Catalunya al món, de
construir ponts amb altres cultures i de
fomentar el respecte i l’entesa mútua. Enfortir
la presència de la cultura catalana en l’escena
internacional contribuirà a projectar una
imatge positiva de Catalunya, a establir vincles
amb altres nacions i a defensar els nostres
interessos culturals i lingüístics en l’àmbit
europeu. Per tot això, treballarem perquè
les institucions europees reconeguin i donin
suport a la riquesa i la diversitat de la cultura
catalana, assegurant que aquesta tingui el lloc
que es mereix en el panorama
cultural europeu.
1.
Fomentarem el coneixement de la
cultura popular i tradicional catalana
a les institucions europees i en
farem difusió.
2.
Denunciarem els efectes negatius de la
transposició de la Directiva 2018/1808
de serveis de comunicació audiovisual
a l’Estat espanyol per a la llengua
catalana i lluitarem per augmentar
substancialment la presència del català
a les plataformes de streaming.
3.
Defensarem que és preferible mantenir
el geoblocking per tal que el cost de
les sèries i pel.lícules que compri la
CCMA per tal de traduir-les al català es
mantingui en preus assumibles per als
pressupostos públics.
4.
Promourem que a les escoles europees
s’hi estudiï un curs d’història d’Europa
que inclogui en peu d’igualtat el
recorregut històric de les seves
diferents regions per tal d’augmentar
el coneixement sobre les diferències i
similituds en el desenvolupament de les
diferents nacions europees.
5.
Exigirem que el programa Creative
Europe doni suport a les produccions
culturals en català, amb especial
atenció al sector audiovisual, tot
assegurant que els projectes en llengua
catalana rebin els recursos necessaris
per desenvolupar-se i competir en
igualtat de condicions amb altres
produccions europees.
6.
Defensarem la creació d’una Agència
Europea pel Multilingüisme que
s’ocupi de garantir tant la diversitat
lingüística a Europa com l’objectiu que
els ciutadans europeus dominin, com a
mínim, tres llengües de manera fluida
i còmoda, així com de promoure una
visió de la diversitat lingüística com
a font d’enteniment, de riquesa i de
varietat cultural.
7.
Defensarem que la Unió Europea
promogui que els estats amb passat
colonial, com l’espanyol, retornin les
obres d’art exposades als seus museus
com a conseqüència del saqueig i el
robatori al llarg dels segles als seus
propietaris legítims.

24. 24
2.8.
EDUCACIÓIJOVENTUT
Les competències de la Unió Europea en
matèria d’educació i joventut són limitades.
No obstant això, la UE té un paper clau en
la promoció de la cooperació, la mobilitat i
l’intercanvi de bones pràctiques a través de
programes específics. El programa Erasmus+,
amb un pressupost de 26,2 mil milions d’euros
en l’actual marc financer plurianual, és una
de les eines més destacades per fomentar
projectes de cooperació en educació, formació
i joventut a tota Europa.
El nostre objectiu és garantir que Catalunya
aprofiti al màxim aquests recursos per
generar noves oportunitats per al nostre
sistema educatiu, per als joves, per a la
promoció de la llengua catalana i per a la
cooperació transfronterera. A través del
programa Erasmus+, volem potenciar la
internacionalització de les nostres universitats,
millorar les competències lingüístiques i
professionals dels nostres estudiants i facilitar
experiències de mobilitat que enriqueixin el
seu desenvolupament personal i acadèmic.
Malauradament, durant aquesta legislatura,
els partits de la dreta espanyola han intentat
utilitzar els recursos i els òrgans del Parlament
Europeu per difamar el sistema educatiu català
i provocar pronunciaments de la Comissió
Europea en contra de la immersió lingüística.
Cal recordar que, com ha assenyalat la pròpia
Comissió Europea, la UE no té competències
en l’organització dels sistemes educatius
ni en els seus règims lingüístics. Aquestes
actuacions representen una manipulació
interessada i un malbaratament de diner públic
que atempta contra les competències de
Catalunya en matèria d’educació.
Per a Junts, lluitar contra aquesta manipulació
és una prioritat absoluta. És fonamental
denunciar al Parlament Europeu i a les
altres institucions de la UE la malversació de
recursos públics amb aquesta finalitat, així
com el perillós precedent que estableix en
l’intent de demonitzar una nació sense estat
dins del Parlament Europeu. Cal defensar
amb fermesa el nostre sistema d’immersió
lingüística, reconegut per la seva qualitat i
èxit, i treballarem perquè Catalunya sigui un
referent en educació a nivell europeu.
1.
Seguirem defensant el model d’escola
catalana a les institucions europees
i en particular al comitè de peticions
del Parlament Europeu, fent front a les
denúncies i els intents de manipulació
provinents principalment dels partits
de la dreta espanyola, encara més
tenint en compte que la UE no té
competències en aquesta matèria.
2.
Fomentarem les polítiques de mobilitat,
de formació i d’intercanvi dins de
la UE per als estudiants, com els
programes Erasmus+ i el Cos Europeu
de Solidaritat, per tal de dotar-los de
les eines i coneixements necessaris per
afrontar els reptes de la globalització i
l’Europa del futur.
3.
Afavorirem el finançament europeu de
projectes educatius que promoguin
l’ús del català com a llengua oficial dels
estats membres.
4.
Impulsarem polítiques que garanteixin
l’accés laboral i la remuneració justa
als joves i que augmentin el pressupost
dedicat a les ajudes a la població jove,
com la Garantia Europea Juvenil.

25. 25
5.
Defensarem qualsevol proposta que
exigeixi un barem mínim d’inversió
pressupostària en educació als
estats membres.
6.
Posarem de manifest que les beques
que reben els alumnes en el marc
d’Erasmus+ són molt baixes i
sol·licitarem el seu augment.
7.
Demanarem l’augment dels fons
europeus destinats als projectes de les
associacions de famílies que redueixin
el risc d’exclusió social i afavoreixin
la socialització en català dels infants
nouvinguts, com per exemple els
programes de lleure en català o
d’immersió de lectura en català.
8.
Promourem l’ús del català a les
universitats catalanes defensant el
dret a rebre l’ensenyament en català
d’acord amb el que estableixen els
plans docents. Garantirem que hi hagi
una oferta en català en tots els graus
universitaris, sense que aquesta es
modifiqui per l’arribada d’alumnes en
el marc del programa Erasmus+.
9.
Defensarem la cooperació
transfronterera en l’espai universitari
valenciano-català-occità com una
mesura primordial per a una autèntica
integració europea.
10.
Donarem suport a l’augment dels fons
Next Generation destinats als nous
equipaments tecnològics de les escoles
públiques i d’iniciativa social i a la
formació de docents en competències
digitals, per tal que la transformació
digital sigui igualitària als
diferents centres.
11.
Impulsarem el coneixement de les
oportunitats d’estudis especialitzats en
dret europeu i funcionament de la Unió
per als estudiants catalans.
12.
Continuarem lluitant perquè els títols
de formació professional tinguin el
mateix nivell d’homologació que a la
resta d’estats membres.
2.9.
INDUSTRIALITZACIÓ
VERDAIDIGITAL
Catalunya necessita apostar per la
industrialització verda i digital. La crisi
climàtica ens obliga a transformar els
nostres models productius cap a sistemes
més sostenibles i respectuosos amb el medi
ambient. La industrialització verda, que inclou
la implementació de tecnologies netes i l’ús
d’energies renovables, és essencial per reduir
les emissions de CO2 i altres contaminants,
contribuint així a la lluita contra el canvi
climàtic i millorant la qualitat de vida
dels ciutadans.
D’altra banda, la digitalització de la indústria
permet augmentar la competitivitat de les
empreses catalanes. Mitjançant la integració
de tecnologies digitals avançades com la
intel·ligència artificial, el big data, i l’internet de
les coses, es poden optimitzar els processos
productius, reduir costos i crear nous models
de negoci. Aquesta transició cap a la indústria
4.0 no només millorarà l’eficiència, sinó que
també impulsarà la innovació en tots els
sectors econòmics i fomentarà la creació de
llocs de treball d’alt valor afegit, essent aquesta
una prioritat absoluta per a Catalunya.

26. 26
Però per fer realitat aquesta transformació, és
fonamental que Catalunya tingui una veu pròpia
que defensi els seus interessos a la Unió Europea.
L’Estat espanyol no vetllarà per les necessitats
de Catalunya. Una candidatura d’obediència
netament catalana, com és el cas de Junts,
permet lluitar perquè les polítiques europees
tinguin en compte les especificitats i necessitats
de la nostra economia i societat.Això inclou la
captació de fons europeus per finançar projectes
de transició ecològica i digital, la defensa dels
interessos de les nostres empreses en l’àmbit
internacional, i la promoció de polítiques que
afavoreixin la innovació i la sostenibilitat.
A més, una veu pròpia a la UE garanteix que
Catalunya pugui influir directament en la presa
de decisions que afecten el seu futur.Això és
especialment important en un context on les
polítiques de la Unió Europea tenen un impacte
directe en l’àmbit industrial. Només així podrem
assegurar que la transició cap a una economia
verda i digital es faci de manera justa i beneficiosa
per a tots els catalans, garantint un futur pròsper
i sostenible per al nostre país.
1.
Pressionarem la Comissió Europea
perquè ajudi a Catalunya a desenvolupar
una indústria productiva en tecnologies
i components electrònics i digitals, amb
especial èmfasi en les tecnologies net-zero
i el desenvolupament de semiconductors,
enfortint així una reindustrialització verda
i digital de la nació catalana.
2.
La indústria automobilística ha de
continuar sent un dels motors de
Catalunya, per això promourem
la captació de nous fabricants
d’equips originals (original equipment
manufacturer, OEM) d’aquest sector, ja
sigui en relació a l’electromobilitat dels
turismes com a indústria dels camions
d’hidrogen, per a que instal·lin la seva
seu a Catalunya.
3.
Impulsarem l’ús de fons europeus per
millorar les connexions energètiques
de Catalunya amb la resta d’Europa
(com ara el gasoducte MidCat per a
hidrogen verd) en clau de seguretat
de subministrament.
4.
Impulsarem la continuïtat d’iniciatives,
com la Vall d’Hidrogen de Catalunya,
per consolidar les iniciatives centrades
en el desplegament industrial, la
recerca i la mobilitat al voltant de
l’hidrogen com a valor energètic.
5.
Recolzarem la patent única europea,
rebutjada pels partits i el govern
espanyols per no tenir el castellà com
a llengua oficial, com a instrument
primordial per a una economia com la
catalana en què la producció de patents
és equivalent a la dels estats més
innovadors d’Europa.
6.
Treballarem per a què les Pimes rebin
la majoria dels recursos destinats a
empreses dins els programes europeus
de suport a la digitalització, com
l’“Horizon Europe” (antic “Horizon
2020”) i el futur “Digital Europe”.
7.
Seguirem promovent Catalunya com a
centre neuràlgic de la supercomputació
a Europa.
8.
Aprofundirem el mercat únic digital
amb una regulació integrada per a
serveis digitals, comerç electrònic i
telecomunicacions.

27. 27
2.10.
RECERCA
En un món competitiu i globalitzat, la capacitat
de desenvolupar noves tecnologies, descobrir
coneixements avançats i trobar solucions
als grans reptes socials i mediambientals és
essencial per mantenir i augmentar la qualitat
de vida dels ciutadans europeus. Invertir
en recerca no només genera creixement
econòmic i llocs de treball d’alt valor afegit,
sinó que també fomenta una societat més
informada, justa i sostenible.
Catalunya, amb les seves universitats de
prestigi, centres de recerca punters i un
teixit empresarial innovador, té l’oportunitat
d’ocupar una posició de lideratge en aquest
àmbit. La nostra capacitat per atraure talent
i recursos europeus depèn de la nostra
implicació activa en programes de recerca
de la UE, com Horizon Europe. Aconseguir
un major pes en les institucions europees
ens permetrà influir en les polítiques de
recerca i assegurar que les nostres prioritats i
necessitats específiques siguin tingudes
en compte.
És crucial que Catalunya tingui un
posicionament ferm i proactiu per beneficiar-
se plenament de les oportunitats que ofereix
la recerca a la UE i potenciar el nostre
desenvolupament econòmic i social. Amb
una implicació decidida i una estratègia clara,
podrem garantir que Catalunya esdevingui un
motor d›innovació i creixement en el context
europeu. A Junts tenim clar que és prioritari
construir un futur més innovador i pròsper
per a Catalunya aprofitant les sinergies i els
recursos que la UE ens ofereix. L›aposta per
la recerca i la innovació és, sense cap mena
de dubte, una inversió en el benestar i la
prosperitat del nostre país.
1.
Continuarem defensant programes
com el Programa Horitzó Europa que
financïin projectes d’investigació i
innovació (I+I), el desenvolupament
professional i la formació del
personal investigador, a través de les
activitats de mobilitat internacionals
i intersectorials del programa Marie
Sklodowska-Curie i l’accés a les
infraestructures d’investigació.
2.
Donarem tot el suport a l’aplicació dels
recursos de la UE per a l’augment de
la inversió pública i privada en R+D+i
destinada a desenvolupar productes
i serveis innovadors, i que ens porti
a consolidar Catalunya com a pol
d’atracció d’empreses tecnològiques.
3.
Promourem la cooperació
transfronterera dins l’Espai Europeu
de Recerca i els programes de
cooperació interregionals.
4.
Defensarem l’increment dels fons
europeus destinats al reforç de
programes com l’European Research
Council o l’European Innovation Council
i al finançament d’infraestructures i
recursos per al personal
investigado català.
5.
Defensarem les propostes de
modificació de la normativa europea
en l’àmbit dels concursos públics per
tal de reduir els tràmits burocràtics
innecessaris i de fer més competitiu
l’àmbit català de recerca.

28. EIX3:
LAPOSICIÓ CATALANA
EN ELS PRINCIPALS DEBATS
DE L’AGENDAEUROPEA

29. 29
3.1.
REFORMADELAUE
Aquesta darrera legislatura s’ha posat de
manifest que la Unió Europea presenta
disfuncions en el funcionament dels seus
procediments de decisió, principalment
a causa de la pervivència del principi
d’unanimitat en diversos àmbits. Aquesta
situació dificulta l’adopció ràpida i eficaç de
mesures necessàries per afrontar els reptes
actuals, i sovint impedeix que la UE actuï amb
la celeritat que les circumstàncies requereixen.
A més, la Unió Europea pateix un dèficit de
legitimitat democràtica que cal solucionar
urgentment per assegurar que les decisions
reflecteixin millor les voluntats dels
ciutadans europeus.
És fonamental que des de Catalunya
presentem una proposta pròpia de reforma
de la UE. Això no només demostra que som
capaços de contribuir constructivament a
aquest procés de canvi, sinó que també ens
permet defensar els interessos catalans en el
marc europeu. La nostra proposta ha de buscar
la simplificació dels processos de decisió,
promovent mecanismes que substitueixin
l’unanimitat per majories qualificades, i
reforçant la transparència i la participació
ciutadana en les institucions europees.
Des de Junts, creiem fermament en una
Unió Europea més democràtica, eficient i
propera als seus ciutadans. Treballarem per
impulsar aquestes reformes des de Brussel·les,
assegurant que el nostre país tingui una veu
forta i influent en la construcció d’una
Europa millor.
1.
Defensarem la reforma del Tractat
de Lisboa per dotar el Parlament
Europeu d’iniciativa legislativa per
democratitzar més la Unió Europea
amb el suport majoritari dels europeus.
2.
Defensarem que la Unió Europea
necessita superar la rigidesa actual per
avançar, i tenint en compte les futures
ampliacions, construeixi un sistema
que permeti dos nivells d’integració
política diferenciats.
3.
Donarem suport a la supressió del
requisit d’unanimitat en les decisions
de la Política Exterior i de Seguretat
Comuna, posant èmfasi en el règim
de sancions per violacions de drets
humans, així com en política de
fiscalitat directa, sempre ponderant el
pes dels estats petits.
4.
Prioritzarem una reforma
democràtica que doni poder real als
ciutadans per elegir el president de
la Comissió Europea, amb l’impuls
de llistes transnacionals per a les
eleccions europees i el sistema
de Spitzenkandidaten
(candidats designats).
5.
Defensarem que les opinions aprovades
pel Comitè de les Regions siguin
tingudes en compte durant el procés
legislatiu al Parlament Europeu.
6.
Defensarem que els Tractats donin
caràcter institucional a les Euroregions
transfrontereres com un element útil
per assolir una autèntica Europa federal
i molt més coherent des d’un punt de
vista humà, cultural i econòmic.
7.
Tornarem a situar els seus valors
fundacionals al cor d’Europa i exigirem
que els Tractats tinguin un major
respecte pels drets de les minories
nacionals, culturals i lingüístiques.

30. 30
8.
En cas de reforma dels Tractats
proposarem l’extensió de l’excepció
danesa en la compra d’habitatge,
que permet posar normes relatives a
l’arrelament abans de l’adquisició.
9.
Proposarem una revisió de l’estructura
de la Comissió Europea per evitar
que molts comissaris europeus es
comportin com a mers emissaris dels
governs dels seus estats d’orígen.
10.
Impulsarem el reforçament del
control del compliment de la
legislació europea als estats
membres de la UE per part de la
Comissió Europea, tenint en compte
que l’estat espanyol és el que arrossega
més incompliments, fet que perjudica
la ciutadania i les empreses catalanes.
11.
Defensarem que el Parlament Europeu
obri un subcomitè d’avaluació del
grau de compliment de les directives
europees per part dels estats.
12.
Promourem que una reforma de
l’administració pública europea amb
l’objectiu de fer-la menys burocràtica
(seguint el principi only once o “una
sola vegada”), més eficaç, propera,
digital, moderna, democràtica i flexible,
tant a nivell europeu com de cadascun
dels estats. Això val també per les
oposicions europees EPSO.
13.
Promourem una reforma del Parlament
Europeu que posi fi a les facilitats
existents per a què càrrecs polítics
pertanyents a les grans famílies
europees esdevinguin a través de
tràmits molt abreujats funcionaris de
carrera, posant en risc la neutralitat de
les institucions.
14.
Defensarem que les institucions
europees tractin els parlaments de
nacions sense estat com Catalunya en
peu d’igualtat en tots aquells afers en
què tinguin competències legislatives
exclusives o compartides.
3.2.
GOVERNANÇA
ECONÒMICA
IFISCALITAT
La Unió Europea es troba en un moment
crític que exigeix una actualització profunda
de la seva governança econòmica per poder
afrontar amb èxit els reptes actuals i futurs.
Els desafiaments econòmics, mediambientals
i geopolítics requereixen un enfocament
molt més decidit, que exigeix d’entrada un
pressupost de la Unió molt més ambiciós
que no pas l’actual, que hauria de doblar-se
per passar de l’1% al 2% del PIB de la UE. El
Pacte d’Estabilitat i Creixement, tot i ser una
peça clau per mantenir l’estabilitat de la zona
euro, necessita una revisió per assegurar la
seva eficàcia i la seva compatibilitat amb els
objectius de creixement i benestar social.
Hi ha quatre maneres com la UE pot incidir en
l’increment dels ingressos de la pròpia UE i
dels governs dels estats membres sense posar
en risc l’estabilitat macroeconòmica i l’equilibri
fiscal, necessaris per a un creixement sostingut
i sostenible, i totes quatre s’han d’explorar de
manera realista, però valenta:

31. 31
A.
L’harmonització de determinats
impostos estatals -com ara l’impost de
societats i els impostos sobre el capital-
la descentralització del qual genera
clares distorsions a la competència
dins del mercat comú, en la mesura que
permet l’existència de quasi-paradisos
fiscals al sí de la Unió.
B.
La creació d’impostos europeus, alguns
dels quals ja han començat a implantar-
se -com ara el CBAM (l’aranzel verd),
l’anomenada taxa Google, l’impost
sobre les transaccions financeres- o
la conversió en impostos europeus
d’impostos avui estatals -com l’impost
de patrimoni-.
C.
La lluita contra el frau fiscal, en la qual
la UE ha d’assumir un paper més actiu,
amb la creació d’una agència europea
contra el frau.
D.
L’endeutament comú o mutualitzat,
per mitjà dels eurobons, dels quals
els actuals bons Covid han estat ja un
primer exemple parcial.
La propera legislatura ha de centrar-se
en l’adaptació dels ritmes de reducció del
dèficit pressupostari i del deute públic,
garantint que aquestes mesures no només
assegurin l’estabilitat econòmica sinó que
també promoguin el benestar dels ciutadans.
Preservar l’equilibri macroeconòmic del
conjunt de la UE i de l’eurozona en particular
és un objectiu irrenunciable, però cal vetllar
perquè les regles fiscals no tinguin un efecte
pro-ciclic que agreugi encara més les fases
recessives del cicle econòmic i dificultin que els
països en crisi facin les polítiques expansives
per recuperar el creixement -i en conseqüència
recuperar l’equilibri fiscal- el més
ràpidament possible.
Però la propera legislatura ha de ser, sobretot,
la de la culminació de la Unió Fiscal, de la Unió
Bancària i la de la Unió del Mercat de Capitals,
tres unions sense les quals la Unió Monetària
serà sempre fràgil i amenaçada per greus
desequilibris, com la crisi financera del 2008
va demostrar abastament. Així, la manca de
la Unió Fiscal deixa la UE exposada a xocs
asimètrics, crisis de deute públic i tensions
polítiques que posen en risc la seva cohesió i
estabilitat de la pròpia Unió a llarg termini.
Pel que fa a la Unió fiscal, està encara pendent
la conversió de l’actual MEDE en un Fons
Monetari Europeu, la creació d’un Tresor
Europeu que es faci responsable del deute
públic mutualitzat (eurobons) i l’harmonització
d’impostos abans esmentada. Pel que fa a
la Unió bancària, un cop acordats el FURB
(Fons únic de resolució bancària) i el MUS (el
Mecanisme Únic de Supervisió), cal avançar
decididament cap a la creació d’un Fons de
Garantia de Dipòsits integrat a escala europea.
Necessitem, en síntesi, una UE amb una
millor capacitat financera, capaç de recaptar
més impostos propis de manera justa i amb
els recursos necessaris per combatre el frau
fiscal. Una Unió Europea ben finançada podrà
implementar polítiques efectives per a la
transició ecològica, la innovació tecnològica i
la justícia social. Només així aconseguirem una
Unió Europea robusta, solidària i preparada per
afrontar els reptes del segle XXI.
1.
Partint del reconeixement que les noves
regles fiscals (el nou Pacte d’estabilitat
i creixement) aprovat recentment
per les institucions de la UE millora
en moltes aspectes l’anterior Pacte
d’Estabilitat i Creixement nascut del
Tractat de Maastricht que va establir
la Unió Monetària, advocarem per una
revisió del mateix que, sense renunciar
a l’objectiu imprescindible de preservar
l’equilibri macroeconòmic, millori el
seu alineament amb els objectius de
creixement sostingut, de transició
verda i digital, de redistribució de la
renda i la riquesa, i de lluita contra la
pobresa i les desigualtats. Així doncs,
defensarem l’actualització del Pacte

32. 32
d’Estabilitat i Creixement per tal que
els objectius de reducció del dèficit
i d’endeutament tinguin caràcter
contracíclic i donin marge en cas de
crisi per l’activació dels estabilitzadors
automàtics que n’amorteixen els
efectes socials.
2.
Defensarem que el límit del dèficit
es mantingui en un màxim del 3%
anual, equilibrable per una economia
en creixement, però que el límit de
deute total augmenti, potencialment
fins al 80% del PIB. Des de l’any 1992
quan es van marcar els Tractats de
Maastricht, la profunditat i eficiència
dels mercats financers, així com el valor
total de l’estalvi europeu ha augmentat
notablement, fent menys probable el
risc d’impagament.
3.
Vetllarem per la transposició correcta
i eficaç de la legislació europea en
matèria dels «dos pilars de l’OCDE» per
així combatre el dumping fiscal.
4.
Advocarem per intensificar un dels tres
pilars de la Unió Bancària Europea, el
del supervisor únic, donant més poders
al Banc Central Europeu per supervisar
directament i sense intermediaris
estatals els principals bancs europeus.
En aquest sentit, proposarem que el
BCE com a supervisor bancari europeu
creï un cos d’inspectors bancaris propis
per tal de no dependre dels inspectors
provinents dels bancs centrals estatals.
5.
Promourem l’aplicació correcta de
la normativa europea que regula les
liquidacions i els rescats bancaris,
per assegurar que, sempre que sigui
possible, s’eviti la socialització de les
pèrdues privades.
6.
Recolzarem els canvis necessaris a
nivell europeu per tal que els bancs que
hagin rebut ajudes públiques, les hagin
de tornar en un termini determinat
de temps.
7.
Donarem suport a la creació d’una
garantia de dipòsit bancari europea,
que asseguri realment que tots els
ciutadans europeus tinguin assegurats
fins a 100.000 euros dels seus estalvis
en cas de fallida bancària.
8.
Defensarem l’emissió de deute
mancomunat de la UE -els eurobons-
per augmentar el seu pressupost i
avançar decisivament cap a una unió
fiscal i, en conseqüència, la creació d’un
Tresor Europeu en el marc institucional
de la Comissió Europea.
9.
Proposarem la creació que el Comissari
Europeu de Finances reforci el seu
mandat, amb el rang de Vicepresident
de la Comissió, per tal que tingui
competències sobre aquesta nova
política fiscal europea.
10.
Promourem la creació d’una Autoritat
Europea contra el Frau Fiscal, que
coordini les polítiques dels estats i
nacions sense estat amb competències
fiscals per tal d’intercanviar bones
pràctiques i coordinar-ne
la implementació.
11.
Defensarem la conversió del Fons
de Rescat Europeu en un nou Fons
Monetari Europeu que, tot i ser
participat pels estats, doni al Parlament
Europeu l’última paraula pel que fa a
la condicionalitat política i econòmica
dels préstecs.
12.
Considerarem positivament la possible
creació d’un impost d’abast europeu
sobre el patrimoni, que substitueixi els

33. 33
impostos a escala estatal o en nacions
sense estat com Catalunya, eliminant-
ne les externalitats negatives i fent-lo
més eficient en la recaptació.
13.
Vetllarem per la implementació de
la directiva europea que obliga a les
multinacionals a fer públics els seus
comptes país a país, normativa clau per
tal de lluitar contra la elusió fiscal
a escala europea.
14.
Creiem que el pressupost europeu
actual, que és equivalent més o menys
a l’1% del PIB europeu és insuficient
per a dur a terme els reptes que la
Unió Europea té avui sobre la taula,
per aquest motiu donarem suport a
les mesures que permetin que aquest
pressupost es dobli els propers anys.
Cal recordar que, per comparació, el
pressupost del govern federal nord-
americà és aproximadament del 25%
del PIB dels Estats Units.
15.
Donarem suport a la creació de nous
instruments de recursos propis en la
línia del què ha proposat la Comissió
Europea com ara els ingressos
provinent del sistema ja existent de
compra i venda d’emissions de carboni,
de la taxa d’ajust de carboni en frontera
i del pagament per part dels estats
d’una part equivalent al 0,5% dels
beneficis de les seves empreses.
16.
Tenint en compte que la mesura
anterior no és suficient per tal de que
la Unió Europea tingui la independència
de recursos necessària per dur a terme
les seves polítiques, proposem que la
UE assumeixi almenys com a recursos
propis un 1% de la recaptació de l’IVA
dels estats.
17.
Proposem que la UE allargui en el
temps els Fons Next Generation,
sigui amb aquest nom o un altre, per
tal de poder impulsar amb garanties
les transformacions necessàries de
l’economia europea i que aquests fons
siguin gestionats de forma molt més
descentralitzada i requereixin menys
tràmits burocràtics, especialment per
als ens locals i les pimes.
18.
Reclamarem de nou que els Fons Next
Generation siguin condicionats no a
reformes macroeconòmiques sinó
al compliment real de les directives
europees en matèria econòmica,
energètica, social i de canvi climàtic
per part dels estats.
3.3.
POLÍTICAMONETÀRIA
El Banc Central Europeu (BCE) és,
probablement, la institució europea amb
l’impacte més directe i immediat sobre la vida
quotidiana de les persones i les empreses.
Les seves decisions, com la pujada o baixada
dels tipus d’interès, les compres de deute i els
criteris que inclou en les seves anàlisis, tenen
un efecte significatiu en l’economia. Aquestes
accions determinen el cost dels préstecs,
les condicions de crèdit per a les empreses i
famílies, i tenen una influència decisiva en la
inflació i el creixement econòmic.
En aquest apartat, presentem diverses
propostes amb l’objectiu de millorar l’eficàcia
i la justícia de les accions del BCE. En primer
lloc, cal modificar el mandat del BCE per tal
que en el seu mandat, la lluita contra la inflació
i el foment del creixement econòmic tinguin el
mateix nivell de prioritat, tal com és el cas de
la Reserva Federal dels EEUU. En segon lloc,
posem un èmfasi especial en la necessitat
d’integrar el factor climàtic en totes les seves
polítiques. Creiem que el BCE ha de jugar un
paper clau en la lluita contra el canvi climàtic,
incentivant inversions verdes i penalitzant
aquelles que perjudiquin el medi ambient.
Això no només contribuiria a un planeta més
saludable, sinó que també fomentaria una
economia més sostenible a llarg termini.

34. 34
A més, és necessari posar fi a la discriminació
contra el deute regional i local, que fins ara
ha estat considerat de segona categoria.
Aquesta discriminació estructural afavoreix la
centralització de les polítiques econòmiques
i margina les regions, limitant el seu potencial
de desenvolupament. Proposem que el BCE
tracti el deute regional i local amb la mateixa
seriositat i respecte que el deute nacional,
facilitant així una distribució més equitativa
dels recursos financers i promovent el
creixement local. Amb aquestes millores, volem
garantir un BCE més just, transparent i adaptat
als reptes del futur, capaç de promoure una
economia més equilibrada i sostenible.
1.
Recolzarem la política del Banc Central
Europeu de reducció i control de la
inflació, tenint en compte que són les
classes mitjanes i populars les més
perjudicades pels augments de preus,
però fent compatible aquest objectiu
amb el del foment del creixement
econòmic, en la línia del mandat doble
de la Reserva Federal dels EEUU.
2.
Defensarem una política monetària
que tingui en compte en el seu càlcul
que avui la inflació està molt lligada
tant amb els conflictes geopolítics
i les fallides de les cadenes de
subministrament a nivell mundial, com
de les incerteses i costos creixents
que genera el canvi climàtic a través
de la inestabilitat meteorològica, les
sequeres i les pèrdues de collites, entre
altres factors inflacionaris.
3.
Defensarem que el càlcul de la inflació
inclogui qüestions com el del preu de
l’habitatge i que s’analitzi amb molta
més profunditat la correlació entre els
baixos tipus d’interès i la generació
de bombolles de preus en el mercat
immobiliari de les grans ciutats
europees.
4.
Reclamarem que el Banc Central Europeu
aturi del tot i reverteixi les compres de
deute corporatiu realitzades pels bancs
centrals dels estats amb criteris dubtosos
i que han portat a afavorir algunes
empreses per sobre d’altres.Així mateix,
promourem la prohibició de la compra de
deute corporatiu al mercat primari per
significar una distorsió injustificada de la
lliure competència.
5.
Defensarem que el deute català sigui
tractat en igualtat de condicions amb
el deute dels estats pel Banc Central
Europeu, per tal de reduir els costos
de finançament del govern català i
reduir una desigualtat estructural que
afavoreix al govern espanyol i tensiona
l’estat del benestar.
6.
Promourem que el Banc Central
Europeu posi en marxa una política de
préstecs massius, equivalent a l’LTRO
(un trilió d’euros), dirigida a impulsar
l’economia verda i facilitar la transició
energètica, essent el canvi climàtic una
de les majors tensions inflacionàries
que pateix l’economia europea.
7.
Proposarem que el BCE augmenti
notablement les compres del deute
emès pel BEI per tal de construir les
infraestructures energètiques i de
transport ferroviari necessàries a la
Unió Europea segons la Comissió,
incloent-hi potencialment el
corredor mediterrani.
8.
Proposarem que el BCE estudiï com
la concentració bancària en els estats
afecta la transmissió de la política
monetària i si aquesta és més o
menys efectiva a través dels bancs
mitjans i petits, per tal d’assegurar
una major eficiència i efectivitat per tal
d’assegurar que tingui l’impacte pretès
en l’economia real.

35. 35
9.
Donarem suport a que el BCE com a
supervisor bancari, obligui les entitats a
introduir dins els seus risk assessment,
a l’hora de donar crèdits, la intensitat
de l’ús de CO2
del receptor.
10.
Promourem que el BCE, en tant que
supervisor bancari, fixi unes regles
que protegeixin els bancs, caixes i
bancs cooperatius petits i amb un
fort arrelament al territori com un
instrument primordial per mantenir el
crèdit arrelat a l’economia real, així com
les entitats de banca ètica, per la seva
capacitat de promoure la inclusió i la
cohesió social.
11.
Qüestionarem els tipus d’interès de
dipòsit que paga actualment el Banc
Central Europeu als bancs, essent
aquest un factor que ha augmentat
en desenes de milers de milions els
beneficis del sector bancari europeu
sense cap rèdit clar per a
l’economia real.
12.
Només recolzarem aquells candidats
per dirigir al Banc Central Europeu que
els cinc anys anteriors a la nominació
no hagin estat situats en càrrecs
de govern ni parlamentaris per tal
d’assegurar la seva independència.
3.4.
MEDIAMBIENT,CANVI
CLIMÀTICITRANSICIÓ
ENERGÈTICA
Vivim una crisi ambiental global sense
precedents, amb escasses oportunitats per
revertir o mitigar-ne les conseqüències. Les
temperatures augmenten, els ecosistemes
es degraden i els fenòmens meteorològics
extrems esdevenen cada cop més freqüents.
No podem ignorar la ciència. I els que ens
diuen els científics del IPPC és inequívoc: anem
tard. Les polítiques de lluita contra el canvi
climàtic són avui clarament insuficients per
donar compliment als objectius de reducció de
l’escalfament global fixades en l’Acord de París.
Anem tard, la naturalesa no espera i la política
va massa lenta. Actuar té costos, les polítiques
ambientals i de lluita contra el canvi climàtic
requereixen un esforç econòmic important per
a empreses, famílies i administracions. Però no
actuar té molts més costos encara. No és
una opció.
L’important, tanmateix, no és només assumir
els costos d’aquesta imprescindible transició
verda, sinó assegurar que la distribució
d’aquests costos és justa socialment, és a dir,
que els costos de les polítiques ambientals
no recauen d’una manera desproporcionades
sobre les capes més vulnerables i sobre les
classes populars i treballadores. Si no ho fem
així, les narratives del negacionisme climàtic
que avui propaga en molts països europeus
l’extrema dreta -ignorant els avisos de la
ciència- poden acabar tenint cada vegada més
capacitat de penetració entre aquestes capes
de la ciutadania europea.
Davant d’aquest escenari alarmant, Europa
té la responsabilitat i la capacitat de liderar
un canvi mitjançant el Pacte Verd Europeu,
situant la crisi ecosocial al centre de totes
les polítiques públiques. És imprescindible
desvincular el creixement econòmic del dany
ambiental i promoure un benestar social
sostenible que beneficiï a tothom.
Aquest enfocament és essencial per evitar el
col·lapse econòmic i millorar les condicions
de vida, especialment entre els més
vulnerables, que són els que més pateixen les
conseqüències de la degradació ambiental. La
riquesa i el benestar han de ser construïts amb
respecte als límits ambientals i amb un ferm
compromís amb la justícia social. Això significa
implementar polítiques que incentivin les
energies renovables, redueixin dràsticament
les emissions de carboni i fomentin l’economia

36. 36
circular, reutilitzant i reciclant recursos per
minimitzar els residus.
És imperatiu actuar ara per preservar el nostre
planeta i garantir un futur sostenible per a
les generacions venidores. Només amb una
acció decidida i coordinada podem assegurar
que Europa sigui un model de sostenibilitat
i justícia per al món, protegint els nostres
recursos naturals i millorant la qualitat de vida
de tots els ciutadans. Aquest objectiu requereix
una transformació profunda dels nostres
sistemes energètics, de producció i de consum,
orientant-los cap a la sostenibilitat. La nostra
supervivència i prosperitat depenen de les
decisions que prenem avui. Cada pas cap a un
model econòmic més verd i just és un pas cap
a un futur on les generacions venidores puguin
gaudir d›un planeta saludable i una societat
equitativa.
El compromís de Junts és clar: assegurar
que les polítiques ecològiques siguin també
polítiques socials. Treballarem incansablement
perquè, des de totes les institucions, incloent
les europees, es proporcioni resposta i s’actuï
amb determinació davant la crisi ecològica
global. Això implica potenciar la conservació i
la restauració de la natura, oferir una resposta
justa i eficient a l’emergència climàtica, i
fomentar la transició energètica juntament
amb l’ús eficient dels recursos naturals i les
matèries primeres.
1.
Promourem la sobirania energètica
basada en l’expansió de les energies
renovables i de l’eficiència energètica.
Mantindrem vigent l’objectiu europeu
de neutralitat climàtica per al 2050 i
de reducció de com a mínim el 90%
d’emissions de gasos d’efecte
hivernacle el 2040.
2.
Treballarem per complir els objectius
de la Llei europea del clima i del Fit
for 55%, i per desplegar i implantar a
Catalunya la Directiva 2023/2413 de
promoció de l’energia procedent de
fonts renovables, i de tota la legislació
orientada a la descarbonització de la
societat i l’economia.
3.
Tindrem present la justícia i l’equitat
en tots els àmbits d’aplicació de les
polítiques climàtiques, especialment
en l’ampliació del sistema europeu de
mercat d’emissions al transport rodat
i a l’habitatge (ETS II), i l’aplicació
efectiva al transport marítim i l’aviació,
acompanyant a la societat i a la
indústria en la transició energètica i
projectant l’Europa del futur en positiu.
4.
Proposarem que en el proper
pressupost de la Unió Europea es
doblin els fons per mitigar els efectes
del canvi climàtic i per millorar
la justícia social de les polítiques
climàtiques, reforçant entre d’altres
instruments el Fons de Transició Justa.
5.
Proposarem que la Comissió Europea
dissenyi una estratègia integral per
evitar o minimitzar la salinització dels
conreus que es troben als espais del
litoral i prelitoral a causa de la pujada
del nivell del mar.
6.
Contribuirem a posar fi als subsidis
i a la dependència de combustibles
fòssils, per reduir gradualment la
dependència de les fonts energètiques
més contaminants i promoure una
mobilitat sostenible, basada en
l’electrificació del transport rodat
en general.
7.
Proposarem que el querosè utilitzat en
l’aviació pagui l’IVA corresponent a la
resta de carburants.

37. 37
8.
Recolzarem un augment de les
excepcions per a les ajudes d’estat en
aquells sectors primordials per a la
transició energètica, com per exemple
la producció de vehicles elèctrics.
9.
Promourem que les grans empreses
(amb uns ingressos superiors a 250
milions d’euros) tinguin la obligació de
publicar informes anuals sobre la seva
petjada de carboni.
10.
Millorarem el monitoratge de les
emissions de gasos amb efecte
hivernacle, especialment de metà, amb
vistes a donar suport a mesures de
reducció d’emissions específiques
11.
Donarem suport a l’aplicació efectiva
de la taxa de carboni en frontera
(CBAM) i a la reducció dels drets
d’emissió gratuïts per evitar la fuga
d’emissions de de CO2 fora de la UE,
per afavorir una indústria europea neta
en emissions i competitiva.
12.
Recolzarem l’ampliació del CBAM a
tots els sectors possibles, facilitant
en conseqüència la transició verda en
tots els sectors productius europeus
i protegint-los de la competència
deslleial.
13.
Promourem, en aquest sentit, l’adopció
de pressupostos de carboni i de càlcul
de la petjada ecològica i de carboni per
part de les administracions i les grans
empreses, promovent un protocol
compartit de càlcul de CO2 que inclogui
les emissions embegudes i es pugui
relacionar amb el valor afegit brut, per
avançar cap a l’adopció d’un segell
d’emissions de GEH.
14.
Seguirem treballant per una Europa
que conserva i restaura el medi natural
i la biodiversitat, que valora els
serveis ecosistèmics com a base del
benestar social i econòmic, conscient
que l’economia i les societats depenen
directament de la natura i els serveis
ambientals.
15.
Pressionarem perquè es garanteixi
la gestió efectiva, la conservació i la
restauració dels espais naturals,
protegint el territori i dignificant
aquests espais imprescindibles
pel benestar i la qualitat de vida a
la nostra nació. Ens centrarem en
l’àmbit de les inversions estratègiques
per permeabilitzar i adaptar les
infraestructures viàries, reforçar
la infraestructura verda, atreure i
implantar projectes europeus de
descarbonització i captar inversions
per la protecció i dignificació dels
espais naturals.
16.
Protegir i restaurar la natura inclou
la lluita contra la contaminació
puntual i difosa de l’atmosfera i
dels ecosistemes marins, aquàtics i
terrestres. Fomentarem la reducció de
la contaminació en tots els àmbits i
de fonts diverses des de les polítiques
industrials a les de gestió de residus
domèstics i d’embalatge.

38. 38
17.
Seguirem fomentant l’economia neta
i circular perquè adapti la societat a
uns escenaris més càlids i amb més
estrès hídric i més escassetat de
matèries primeres, que aposti per la
descarbonització de la indústria, la
mobilitat i l’habitatge, acompanyant a
tots els agents implicats i vetllant per
garantir la competitivitat empresarial i
la justícia social. Continuarem fent front
a l’obsolescència programada.
18.
Seguirem promovent una Europa
saludable que reconeix els vincles
entre salut i clima, entre salut i
natura, i amb una sanitat de primera.
Una Europa que vegi el benestar
mediambiental i climàtic com a
benestar social, vetllant per eliminar
les externalitats negatives de l’acció
humana sobre la natura i el clima,
especialment en l’àmbit de la salut i la
protecció de la biosfera
19.
Seguirem defensant Catalunya
davant els incompliments de l’estat
espanyol i la manca de col·laboració
i inversions evident a la qual Espanya
ens sotmet també en la protecció, el
seguiment i la restauració de la natura
a Catalunya.
20.
Vetllarem per la implementació de
la Llei de restauració de la natura
i per impulsar la revisió de la PAC
actual i la propera (2028-2034)
de manera que afavoreixi el sector
agrari sense perjudicar els objectius
mediambientals d’emissions de GEH,
contaminació i conservació de
la natura.
21.
Volem adaptar les mesures
agroambientals i socials de la PAC
seguint els principis de la justícia social
i ambiental, acompanyant el sector
agrari i escoltant les reivindicacions
territorials que hi ha a Catalunya:
manca de relleu generacional, càrrega
burocràtica que pateixen especialment
les explotacions petites i mitjanes, i
desequilibri entre cost de producció i
preus de mercat.
22.
Reclamarem que la PAC serveixi també
per fer arribar ajudes contra la sequera
als pagesos catalans i per millorar
l’eficiència hídrica dels conreus.
23.
Vetllarem perquè els centres de
distribució de les importacions
alimentàries que arriben a Catalunya
facin una comprovació exhaustiva
de l’ús de productes fungicides i
herbicides prohibits a Europa, per tal de
lluitar contra la competència deslleial
envers els nostres productors.
24.
Desenvoluparem i implantarem
solucions ‘win win’ per al clima i la
natura, partint de la premisa que la
restauració de la natura és clau per a la
mitigació i adaptació al canvi climàtic
en la mesura que els ecosistemes
i els sòls sans no només capturen i
emmagatzemen CO2 atmosfèric sinó
que són més resilients al fenòmens
naturals externs derivats del canvi
climàtic.
25.
Defensarem l’aplicació correcta de
la directiva marc de l’aigua per tal de
protegir a mig termini el futur del delta
de l’Ebre i de la població que hi viu.