1. DINERS.
EMPREM-LOS
AMB SENY.
Seguretat alimentària, medi ambient i medi rural
Un terç del pressupost de la Unió Europea
es destina a l’agricultura i al medi rural.
Aquests diners contribueixen a fer que
els agricultors segueixin duent a terme
la seva activitat de forma sostenible i
responsable, tot garantint uns aliments
segurs i saludables a tota la Unió Europea,
uns ingressos dignes i una millor qualitat
de vida en les zones rurals. El 30 % del
pressupost per a l’agricultura s’ha destinat
a garantir que els agricultors s’afanyin
veritablement en la conservació del medi
ambient. El Parlament Europeu també ha
creat subvencions específiques per donar
suport a petits i joves agricultors, a fi de
frenar la tendència a l’abandonament
del medi rural. La Unió Europea necessita
ajudar els seus agricultors de manera que
puguin competir amb aquells agricultors
d’altres parts del món que reben
subvencions importants.
Emprar els
diners amb seny.
Generar valor
afegit.
En un món en evolució contínua, també nosaltres hem de canviar. Ara més que mai,
volem assegurar-nos que els diners públics s’empren de forma assenyada, generen
valor afegit i ajuden qui més ho necessita.
Un debat obert i democràtic és la millor manera de garantir que els fons europeus
s’assignen de forma eficaç. El Parlament Europeu és el fòrum en què té lloc aquest
debat i on es prenen les decisions que importen als ciutadans d’Europa.
El Parlament Europeu i tu. Junts podem actuar, reaccionar i decidir.
www.elecciones2014.eu
#EP2014
u
iones2014.e
www.elecc

2. UN VIGILANT AMATENT
Des del 2009, el Parlament Europeu té
poder de codecisió en totes les qüestions
pressupostàries i es pren molt seriosament
aquesta nova responsabilitat. Malgrat que
alguns Estats membres van pressionar per
tal de retallar les contribucions pròpies al
pressupost de la Unió Europea, el Parlament
Europeu es va mantenir ferm per garantir
un finançament adequat de les polítiques
acordades a nivell col·lectiu. A fi que
Europa pugui superar la crisi econòmica,
el Parlament considera necessari que
cada part compleixi els seus compromisos
polítics i que hi hagi un pressupost
europeu suficient per a la inversió en
infraestructures, recerca, seguretat
alimentària, desenvolupament regional, etc.
El Parlament Europeu també defensa un
sistema de finançament veritablement
independent per al pressupost de la Unió
Europea, que en el futur permetria reduir
les contribucions dels Estats membres
(acabant així amb l’etern estira-i-arronsa).
Una d’aquestes fonts de finançament fóra,
en allò que es refereix a les operacions
financeres especulatives, la taxa sobre
les transaccions financeres, la qual cosa
contribuiria a l’objectiu addicional de reduir
l’especulació irresponsable. Onze Estats
membres han acordat estudiar aquesta
alternativa.
PRIORITATS DE MILLORA DE LA DESPESA
Les noves competències del Parlament Europeu també li permeten de formular o millorar
propostes sobre els grans programes de la Unió Europea, a fi de garantir que la Unió
Europea aporti sempre un valor afegit i que els contribuents obtinguin més pels seus diners.
Entre els àmbits en què la Unió Europea invertirà en els propers sis anys hi ha els següents:
Recerca i innovació
En temps de crisi econòmica són essencials una inversió eficaç i una
responsabilitat real de com s’empren els diners. Partint d’aquesta convicció,
el Parlament Europeu insisteix a establir un control més gran del pressupost
de la Unió Europea per al període 2014-2020. Si bé aquest pressupost només
representa l’1 % del PIB total de la Unió Europea, el Parlament Europeu
està decidit a garantir que cada euro dels contribuents europeus s’empri
correctament, tot generant un valor afegit real en benefici de tothom.
En total, s’han destinat 125 000 milions
d’euros a donar suport a les tecnologies
emergents, a fomentar el creixement de les
empreses de la Unió Europea i a impulsar
els àmbits de la sanitat, l’energia,
el transport i la seguretat alimentària.
• S’invertiran 22 000 milions d’euros en
innovació per a sectors que generen
ocupació de qualitat, entre d’altres en els
àmbits de la medicina, l’aeronàutica, les
bioindústries, les piles de combustible i
hidrogen i l’electrònica;
• Convençuda que les petites i mitjanes
empreses contribuiran de forma
significativa a la recuperació d’Europa, la
Unió Europea s’ha esforçat per incrementar
el suport financer actual, i recentment
ha captat el suport del Banc Europeu
d’Inversions;
• S’han assignat 29 000 milions d’euros
al mecanisme «Connectar Europa», un
nou instrument de finançament destinat
a millorar les xarxes de transports, de
telecomunicacions i d’energia d’Europa.
Desenvolupament regional
Al voltant d’un terç del pressupost de la
Unió Europea es destinarà a iniciatives que
promoguin la competitivitat, l’ocupació i el
creixement a escala local, i entre d’altres:
• La reducció dels tràmits burocràtics per a
les petites i mitjanes empreses;
• El foment de la cooperació entre països
veïns.
• Una participació més gran de les autoritats
locals i regionals a fi de planificar i executar
de forma més eficaç els projectes;
• Una flexibilitat més gran en el
finançament per garantir que els diners
arribin allà on es necessiten més i resulten
més útils;
• Una supervisió més gran dels resultats
i uns procediments més senzills per
canalitzar els diners cap a on es necessiten;
El diners disponibles per al
desenvolupament regional es despendran
ara de forma que les regions més colpides
per la crisi siguin les que més en rebin.
A les regions en què el PIB per càpita sigui
inferior al 75 % de la mitjana europea,
la quota de la Unió Europea per al
finançament de projectes pot assolir
el 95 %.