Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)

4,087 views

Published on

Esquema corresponent a la geografia econòmica d'Espanya impartida a segon de Batxillerat a l'IES Joan Fuster de Bellreguard (País Valencià).

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
4,087
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2,887
Actions
Shares
0
Downloads
56
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Cantera de granit Instalación minera de cobre Las Cruces (Sevilla)
  • Cantera de granit Instalación minera de cobre Las Cruces (Sevilla)
  • Cantera de granit Instalación minera de cobre Las Cruces (Sevilla)
  • Cantera de granit Instalación minera de cobre Las Cruces (Sevilla)
  • Cantera de granit Instalación minera de cobre Las Cruces (Sevilla)
  • Cantera de granit Instalación minera de cobre Las Cruces (Sevilla)
  • Cantera de granit Instalación minera de cobre Las Cruces (Sevilla)
  • Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)

    1. 1. EsquemaGeografia econòmica d’EspanyaL’EspaiGeogràficEspanyolJ. F. CadenasJ. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)francadenas.blogspot.com
    2. 2. I. Els Espais RuralsL’EspaiGeogràficEspanyolJ. F. CadenasJ. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)francadenas.blogspot.com
    3. 3. Almeria
    4. 4. Físics:medinaturalHumans• Estructura agrària: poblaciórural; explotacions agràries;tècniques i sistemes agraris• Poblament i hàbitat• Política agrària: Des de mitjans del XIX La PAC• Estructura agrària: poblaciórural; explotacions agràries;tècniques i sistemes agraris• Poblament i hàbitat• Política agrària: Des de mitjans del XIX La PACterritori on s’exerceixen activitatsagrícoles, ramaderes i forestalsés• Relleu• Clima• Sòls• Relleu• Clima• Sòls• Agrícola: estructurai producció• Ramader:estructura iproducció• Forestal• Agrícola: estructurai producció• Ramader:estructura iproducció• Forestal• Nous usos• Crisi del món rural• Problemes del mónrural idesenvolupament rural Demogràfics Econòmics D’equipament Mediambientals• Ordenació de l’espairural Desenvolupamenteconòmic Millora de lesinfraestructures Preservació del medi• Nous usos• Crisi del món rural• Problemes del mónrural idesenvolupament rural Demogràfics Econòmics D’equipament Mediambientals• Ordenació de l’espairural Desenvolupamenteconòmic Millora de lesinfraestructures Preservació del mediambient• Espanyahumida• Interiorpeninsular• Mediterrani• De muntanya• De Canàries• Espanyahumida• Interiorpeninsular• Mediterrani• De muntanya• De Canàries
    5. 5. 1. Factors de l’Espai rural1. Factors de l’Espai ruralFísics: medi naturalFísics: medi natural Elements humansElements humans•Relleu•Clima•Sòls•Relleu•Clima•SòlsEstructura agrària:Estructura agrària:tradicional i actualtradicional i actual(1960)(1960)PolíticaPolíticaagràriaagràriaPoblament iPoblament ihàbitathàbitat•Transformacionsdemogràfiques•Transformacionsen explotació,propietat i tinença•Transformacionstècniques isistemes•Transformacionsdemogràfiques•Transformacionsen explotació,propietat i tinença•Transformacionstècniques isistemes• Disminució• Envelliment• Disminució• Envelliment• Concentracióparcel·lària i de lapropietat• Latifundi iminifundi• Concentracióparcel·lària i de lapropietat• Latifundi iminifundi• Revolució verda(intensificació)• Revolució verda(intensificació)POBLAMENT•Criteris: grandària, funcions•Tipologies:Dispers (absolut,intercalar, dispers lax).Concentrat (lineal,apinyat).•TransformacionsHÀBITAT•Materials: pedra, fusta, fang.•Pla: casa bloc o casa compostaPOBLAMENT•Criteris: grandària, funcions•Tipologies:Dispers (absolut,intercalar, dispers lax).Concentrat (lineal,apinyat).•TransformacionsHÀBITAT•Materials: pedra, fusta, fang.•Pla: casa bloc o casa composta• S. XIX-1986:Respecte a lapropietat:desamortització;reforma agrària;colonització iregadiu.Respecte a lagrandària:concentracióparcel·lària ilegislació sobregrans finques.ProteccionismeRendiments• PAC• S. XIX-1986:Respecte a lapropietat:desamortització;reforma agrària;colonització iregadiu.Respecte a lagrandària:concentracióparcel·lària ilegislació sobregrans finques.ProteccionismeRendiments• PAC
    6. 6. Elements humans: la política agrària comunitària (PAC)Elements humans: la política agrària comunitària (PAC)Integració mercateuropeuProblemes• Vitivinícola, de l’oli, dels cereals…• Intervencions• Vitivinícola, de l’oli, dels cereals…• IntervencionsPrincipal socicomercial amb• Principi de preferènciacomunitària• Aranzel exterior comú• Restitucions(exportaciósubvencionada)• Principi de preferènciacomunitària• Aranzel exterior comú• Restitucions(exportaciósubvencionada)Per aAugmentar lacompetitivitat amb• FEAGA• FEADER*• FEAGA• FEADER*• Costs• Productivitat• Exigències mediambientals• Despoblament• Diferències regionals, segons cultiusPreus elevats mercats internacionalsExcedents • Abandonament• Quotes• Extensificació• Altres productes• Ajuda única(desvinculada de laproducció)• Abandonament• Quotes• Extensificació• Altres productes• Ajuda única(desvinculada de laproducció)FactorsFactors* Abans, FEOGA i FSE  • Liberalitzaciód’intercanvisamb la UE• Liberalitzaciód’intercanvisamb la UE  • Esforçmodernitzador• EsforçmodernitzadorConseqüènciesConseqüènciesDesenvolupamentruralOCMOCM1. Factors de l’Espai rural1. Factors de l’Espai rural
    7. 7. Amb canvisAmb canvisActivitatActivitatagrícolaagrícolaAportacióde cadacomponenten ambActivitatActivitatramaderaramaderaambActivitatActivitatforestalforestalNousNoususosusos
    8. 8. Usos de l’Espai rural: l’activitat agrícolaUsos de l’Espai rural: l’activitat agrícola• Especialització de la producció• Tecnificació• Intensificació• Especialització de la producció• Tecnificació• IntensificacióTransformacionsestructura agrícolainclou• Mecanització• Consum de pesticides i fertilitzants• Ús de llavors seleccionades i cultius transgènics• Noves tècniques: encoixinat, arenat, hivernacles,cultius hidropònicsamb• Regadius• Disminució del guaret• Intensius• Extensius• Avantatges iproblemes• DistribuciógeogràficaambPla Nacional de RegadiusTransformacionsproducció agrícola• Importància pinsos• Diferències secà/regadiu• PAC: quotes, reducció superfície i ajudes deslligadesamb• Vinculació al cereal• PAC: ajudes deslligades• Producció de raïm de taula i vi• Augment dels rendiments; mercats.• PAC: abandó subvencionat, usos alternatius, substitució• Olives i oli• Costs i competència. Millores tècniques i foment de la qualitat.• PAC: de la subvenció a les quotes i les ajudes deslligades.• Creixement vinculat al major nivell de vida.• Regadiu. Exportació (competència)• PAC: retirada compensada del mercatMAPA: aprofitamentsagrícoles per CCAAambamb
    9. 9. Usos de l’Espai rural: l’activitat ramaderaUsos de l’Espai rural: l’activitat ramadera• Especialització de la producció• Tecnificació• Intensificació• Problemes• Especialització de la producció• Tecnificació• Intensificació• ProblemesTransformacions estructura ramadera• En carn o llet• Selecció i desaparició de racesambTransformacions producció ramadera• Augment importància• Ramaderia bovina• Ramaderia ovina• Ramaderia porcina• Augment importància• Ramaderia bovina• Ramaderia ovina• Ramaderia porcina• Ramaderia avícola• Aptitud càrnia (ext./int.)• Aptitud càrnia (ext./int.)• PAC: ajudes a la carn i quotes llet• Mecanització Augment grandàriaexplotacions• Augment rendiments• Estabulació• PinsosDesplaçamentlocalització geogràfica• Dependència pinsos• Reduïdes dimensions explotacions• Efectes PAC: competència i quotes• SanitarisLocalització geogràficacondiciona• Carn• Llet• Ramaderia transhumant (ext.)• Ramaderia estant (ext.)• Ramaderia estabulada (int.)PAC: Extensificaciói ajuda deslligada• Règim intensiu (sistema d’integració)• Règim extensiu (deveses)• Règim intensiu (sistema d’integració)Causes PACPAC: Només ajudesexportació.PAC: ajudesexportació i retirada
    10. 10. La Gomera
    11. 11. sónCombinació de: Medi natural Activitat agràriaCombinació de: Medi natural Activitat agràriaperPAISATGE NATURAL ACTIVITATS PRIMÀRIESPAISATGEAGRARIPaisatges agrarisPaisatges agraris Morfologiaespai rural
    12. 12. Paisatges agrarisPaisatges agrarisEspanyaEspanyahumidahumidaInteriorInteriorpeninsularpeninsularMediterraniMediterrani CanàriesCanàriesMuntanyaMuntanya• Localització i medi físic• Estructura agrària: Població Poblament Propietat• Agricultura• Ramaderia• Explotació forestal• Localització i medi físic• Estructura agrària: Població Poblament Propietat• Agricultura• Ramaderia• Explotació forestalamb
    13. 13. Els paisatges agraris d’EspanyaEls paisatges agraris d’Espanya• Nord i nord-oest• Estructura agrària• Usos• Nord i nord-oest• Estructura agrària• Usos1. El paisaje agrario de la España húmeda• Relleu accidentat• Clima oceànic (precipitacions)amb• Superpoblació i envelliment• Poblament dispers intercalar• Minifundisme• Predomini ramaderia• Agricultura• Ramaderia• Explotacióforestal• Secà (per las precipitacions)• Valls• Especialització: horta i plantes farratgeres• Explotacions petites i mitjanes• Implicacions de la PAC (quotes) icompetitivitat europeaManca decompetitivitat
    14. 14. Els paisatges agraris dEspanyaEls paisatges agraris dEspanya• Altiplans idepressió de l’Ebre• Estructura agrària• Usos• Altiplans idepressió de l’Ebre• Estructura agrària• Usos2. El paisatge agrari de l’interior peninsular• Altitud• Precipitacions escasses• Risc de gelades• Emigració• Poblament concentrat (pobles grans en el sud)• Distribució: Minifundi Duero i Ebre; Gran propietat castellana isecà aragonés i extremeny.• Agricultura• Ramaderia• Explotacióforestal• Secà extensiu (erms i camps)• Progrés de l’ordi• Retrocés del guaret (però efectes de la PAC)• Intensiva en zones de regadiu(vall de l’Ebre)Trilogia mediterràniaSocuéllamos (Ciudad Real)Diversificació productiva• Ovina en els secans (alimentada amb restolls)• Boví i porcí intensius.• Deveses extremenyes (boví)
    15. 15. • Litoral i prelitoral mediterrani,vall del Guadalquivir i Balears• Estructura agrària• Usos• Litoral i prelitoral mediterrani,vall del Guadalquivir i Balears• Estructura agrària• Usos3. El paisatge agrari mediterrani• Relleu accidentat• Precipitacions moltescasses• Població nombrosa.• Poblament dispers (tendeix a concentrar-se).• Propietat molt dividida en els regadius.• Agricultura• Ramaderia• Factors favorables al regadiu:temperatures, insolació,protecció relleu, sòls i mercat• Secans en el Guadalquivir izones muntanyoses• Horticultura• FructiculturaTrilogiamediterrània iametlerEl cas valenciàEls paisatges agraris dEspanyaEls paisatges agraris dEspanya• Bovina i porcina a Catalunya (demanda urbana).• Ovina i caprina en secà.• Cap de bestiar Guadalquivir.
    16. 16. • Àrees de muntanya• Estructura agrària• Usos• Àrees de muntanya• Estructura agrària• Usos4. El paisatge agrari de muntanya• Altitud i pendents• Precipitacions moltabundants• Hiverns freds• Molt baixa densitat de població.• Poblament dispers; tendència a la despoblació.• Xicoteta propietat tancada (bocage); muntanya pública.• Agricultura• Ramaderia• Explotacióforestal• En el fons de les valls (nord).• Secans en terrasses (sud i aquest).• Extensiva.• Bovina o ovina en el nord (praderies).• Ovina en la muntanya mediterrània.En pisos i ambdiferències pelclimaAzparren (Navarra)• Llenya; fusta (eucaliptus, castany, pi) icel·lulosa.Els paisatges agraris dEspanyaEls paisatges agraris dEspanya
    17. 17. Els paisatges agraris dEspanyaEls paisatges agraris dEspanya• Illes Canàries• Estructura agrària• Usos• Illes Canàries• Estructura agrària• Usos5. El paisatge agrari de Canàries• Relleu volcànic accidentat• Clima càlid• Precipitacions escasses i irregulars• Població en retrocés.• Poblament concentrat lax.• Gran propietat en els regadius costaners.• Agricultura • Regadius litorals:monocultiu,plàstic, tropicals• Zones mitjanes ialtes: secàtradicionalExportacióAutoconsumExplotació platanera
    18. 18. ambo béEconomia mercatExplotació capitalistaCrisi món ruralORDENACIÓespai ruralORDENACIÓespai ruralrequereixEspai rural profundEls espais rurals
    19. 19. 4. Dinàmiques recents del món rural4. Dinàmiques recents del món rural• Usos residencials• Usos industrials• Usos terciaris• Usos paisatgisticoculturals(turisme rural)• Usos residencials• Usos industrials• Usos terciaris• Usos paisatgisticoculturals(turisme rural)4.1. Nous usos de l’Espai rural• Positives• Negatives• Positives• Negatives• Desenvolupamentterritorial• Major equilibri territorial• «Malestar urb໕ Descentralització• Cerca equilibri territorialamb conseqüències• Pèrdua d’identitat• Degradaciómediambiental• Competència pelsrecursos• Conflictes socials
    20. 20. Dinàmiques recents del món ruralDinàmiques recents del món rural• Descens de la població activa ocupada en el sector• Disminució de la seua contribució relativa (%) al PIB• Reducció de la participació agrària en el comerç exterior• Dèficit de la balança comercial agrària (1970-1995)• Descens de la població activa ocupada en el sector• Disminució de la seua contribució relativa (%) al PIB• Reducció de la participació agrària en el comerç exterior• Dèficit de la balança comercial agrària (1970-1995)2. Crisi del món rural?3. Polítiques de desenvolupament rural• Unió Europea• Estat espanyol (MARM)• Comunitats Autònomes• Unió Europea• Estat espanyol (MARM)• Comunitats Autònomes• Competitivitat, medi ambient, diversificacióeconòmica i qualitat de vida• Pla Estratègic Nacional 2007-2013• Llei per al Desenvolupament Sostenible del Medi RuralFEADER• Programes de Desenvolupament Rural• Directrius d’Ordenació Rural
    21. 21. 4. Problemes del món rural• Demogràfics• Econòmics• Equipaments i qualitat de vida• Mediambientals• Demogràfics• Econòmics• Equipaments i qualitat de vida• Mediambientals• Envelliment i abandó• Baixa qualificacióaccentuaAtur• Escassa diversificació econòmica en el camp• Insuficiència tecnològica• Dependència respecte a la indústria i el mercat• Necessitat d’adaptar-se a les característiquesde la demanda• PAC: noves exigències de sanitat, seguretatalimentària i benestar animalMecanització• Accessibilitat• Serveis• EquipamentsBaixa densitat demogràficaDebat finançament autonòmic  • Vegetació• Sòl• Aigües• Biodiversitat• Supervivència de paisatges naturalsDesforestacióSobreexplotació icontaminació Mesures  MesuresBones Pràctiques Agràries    MesuresMesuresAgriculturaecològica  Dinàmiques recents del món ruralDinàmiques recents del món ruralCostesenen
    22. 22. ambDinàmiques recents del món ruralDinàmiques recents del món ruralProtagonistesProtagonistesOrdenació de l’Espai ruralamb • Unió Europea• CCAA• AdministraciólocalPolítica dedesenvolupamentrural• Medi ambient• Infraestructures• DiversificacióOrdenació ruralOrdenació espai rural• Desenvolupamenteconòmic• Millorar lesinfraestructures iequipaments• Preservar el mediambient• Desenvolupamenteconòmic• Millorar lesinfraestructures iequipaments• Preservar el mediambientPer a• Diversificació econòmica• Modernització• Promoció decooperatives• Indústriaagroalimentària iartesania• Turisme ruralparaFrenar l’èxode ruralD.O. i denominacions qualitatcontraDependència respecte indústriaPer a• Absorbir migració rural enpetits nuclis urbans• Políticadesenvolupament ruralUE• Agricultura ecològicaamb • Silvicultura• Extensificació• Adaptació novesdemandesReducció contaminacióagrícola          ambamb
    23. 23. • Descens poblacióactiva• Disminuciócontribució PIB• Balança deficitària• Descens poblacióactiva• Disminuciócontribució PIB• Balança deficitàriaEls espais de l’activitat pesqueraEls espais de l’activitat pesqueraActivitatActivitatpesquerapesqueraPolíticaPolíticapesquerapesquera• Regions pesqueres• Activitat pesquera• Regions pesqueres• Activitat pesqueraProblemesProblemes• Importància PPC• Regulació (caladors)• Reconversió• Trets flota pesquera• Aqüicultura• Políticamediambiental• Importància PPC• Regulació (caladors)• Reconversió• Trets flota pesquera• Aqüicultura• PolíticamediambientalIndicadors deIndicadors dela crisisla crisis• Restriccionscaladors• Disminució ienvellimentpoblació activa• Problemes flotapesquera.• Problemesmediambientals• Restriccionscaladors• Disminució ienvellimentpoblació activa• Problemes flotapesquera.• Problemesmediambientals
    24. 24. • Espai pesquer: regions• Activitat pesquera• Espai pesquer: regions• Activitat pesquera1. Espai activitat pesquera2. La crisis de la pesca• Indicadors• Política pesquera• Problemes• Indicadors• Política pesquera• Problemes• Caladors• Aigüesterritorials• Quotes(PPC)amb• Espècies: predomini del peix blanc; lluç,tonyina, sardina, anxova i bonic.• Destí: consum humà (esp. fresc).• Flota: artesanal / altura / gran altura• Evolució: descens des de 1977.• Descens de la població activa(0,25% en 2007)• Disminució de la contribució al PIB(<1%)• Comerç exterior deficitari• Unió Europea: directrius 2007-2013• Estat espanyol: planificació general iPla Estratègic Nacional• CCAA: aigües costaneres• Competitivitat• Sostenibilitat• FEPEls espais de l’activitat pesqueraEls espais de l’activitat pesquera
    25. 25. 2. La crisi de la pesca• Problemes• Problemes• Esgotament dels caladors nacionals• Quotes i parades biològiques per alscaladors comunitaris• Restriccions en els caladors internacionalsAcordsinternacionalsCapacitatexcessiva enrelació ambels recursosdisponibles• Disminució i envelliment de la poblacióactiva• Grandària excessiva de la flota• Excessiu nombre d’embarcacions dexicotet tonatge• Sobreexplotació• Contaminacióestructuralsmediambientals Caladors Caladors  Recuperació recursos• ZEE• Organitzacionsregionals de PescaEls espais de l’activitat pesqueraEls espais de l’activitat pesquera
    26. 26. • Integració en el mercat interior comunitari• Liberalització d’intercanvis• Regulació• Reconversió i ajust estructural• Protecció mediambiental• Integració en el mercat interior comunitari• Liberalització d’intercanvis• Regulació• Reconversió i ajust estructural• Protecció mediambientalLa política pesquera comunitaria (PPC)Política de fixació de preusambReducció capacitatpesquera espanyolaambsuposa• Accés a caladors comunitaris(parades biològiques i quotes)• Acords pesquers bilateralsamb tercers països• Reducció del número igrandària de les embarcacions• Empreses pesqueresconjuntes• Renovació i modernització• Ajudes a les regions afectades• Desenvolupament del’aqüicultura• Quotes per a lescaptures• Prohibició dedeterminades arts depesca• Recuperació delscaladors nacionalsEls espais de l’activitat pesqueraEls espais de l’activitat pesquera
    27. 27. Matèries primeres i fonts d’energiaL’EspaiGeogràficEspanyolJ. F. CadenasJ. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)francadenas.blogspot.com
    28. 28. La indústriaactual• D’origen orgànic• Minerals:metàl·lics, nometàl·lics iroquesindustrials• ProblemesmineriaLes fontsd’energiaLa indústria:1855-1975Crisi ireestructuració:1975-1985• Desequilibri idependènciaenergètica• Fonts energiaprimària:CarbóPetroliGas naturalE. nuclearE. hidràulicaE. renovables• Producció i consumelectricitat• Problemes i políticaenergètica• Evolucióhistòrica• Produccióindustrial• Estructuraindustrial• Localitzacióindustrial• Àreesindustrials• Políticaindustrial• Crisi industrial Causes Conseqüències• Reestructuracióindustrial: Reconversió Reindustrialització• Recuperacióindustrial.• Canvis III RevolucióIndustrial• Producció industrial Sectors madurs Sectorsdinàmics Sectors punta• Estructura iproblemes• Localització• Àrees industrials• Política industrialLes matèriesprimeres
    29. 29. • Consum: evolució i sectors• Producció interior• Taxa d’autoabastiment• Consum: evolució i sectors• Producció interior• Taxa d’autoabastiment1.1. Desequilibri i dependencia energética• Carbó• Petroli• Gas natural• Energia nuclear• Carbó• Petroli• Gas natural• Energia nuclear1.2. Principales fuentes de energía primariaproblemes• Jaciments• Demanda• Costs  • Derivats per al transport i la indústria (refineries)• Petroquímica• Centrals tèrmiques• Centrals tèrmiques• Calefaccions• Siderúrgia i fàbriques de cimentReconversió• Ús calorífic• Petroquímica• Electricitat• Electricitat (8 centrals)• Medicina• Projecte ITERproblemes• Dependènciaexterna• Riscs   Moratòria nuclear
    30. 30. • Energia hidràulica• Energies renovables• Energia hidràulica• Energies renovables1.2. Principals fonts d’energia primàriaproblemesFluctuacions  Electricitat Competència amb altres usos hídricsamb• Medi natural favorable• Suport governamentalEnergia elèctrica, tèrmica o mecànicaperò • Cost• Limitacions tecnològiques• Minicentrals hidràuliques• Biomassa i biocarburants• Energia eòlica i eòlica marina• Energia solar• Energia geotèrmica• Energia mareomotriuParcs eòlicsHorts solars• Centrals tèrmiques• Centrals termoelèctriques• Centrals fotovoltaiques
    31. 31. • Centrals tèrmiques• Centrals nuclears• Centrals hidroelèctriques• Centrals eòliques• Centrals fotovoltaiques• Centrals tèrmiques• Centrals nuclears• Centrals hidroelèctriques• Centrals eòliques• Centrals fotovoltaiquesProducció delectricitat• Motors• Producció de calor o fred• Il·luminació• Transmissió electrònica• Motors• Producció de calor o fred• Il·luminació• Transmissió electrònicaConsum delectricitat• Població• Equipament industrial• Renda per habitant
    32. 32. • Dependència externa• Reducció de la competitivitat• Impacte mediambiental• Dependència externa• Reducció de la competitivitat• Impacte mediambientalProblemàtiques• Seguretat en l’abastiment• Competitivitat• Reducció de l’impactemediambiental• Seguretat en l’abastiment• Competitivitat• Reducció de l’impactemediambientalPolítica energética• Directrius de la UE• Estat• CCAA• Liberalització del mercatenergètic• Augment de l’eficiènciaenergètica i estalvienergèticDues vegades 20per al 2020Dues vegades 20per al 2020Estratègia Espanyolad’Estalvi i EficiènciaEnergètica 2004-2012Estratègia Espanyolad’Estalvi i EficiènciaEnergètica 2004-2012• Reducció del consum• Tancament d’instal·lacions• Quotes d’emissions• Captura iemmagatzemament de CO2• Depuració i reutilització• Investigació
    33. 33. El procés d’industrialització (1855-1975)L’EspaiGeogràficEspanyolJ. F. CadenasJ. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)francadenas.blogspot.com
    34. 34. • Mala dotació de matèries primeres ifonts energètiques• Inversió insuficient• Demanda limitada• Endarreriment tecnològic• Situació exterior desfavorable(pèrdua colònies)• Política inadequada(proteccionisme)• Mala dotació de matèries primeres ifonts energètiques• Inversió insuficient• Demanda limitada• Endarreriment tecnològic• Situació exterior desfavorable(pèrdua colònies)• Política inadequada(proteccionisme)1.1. Industrialització lenta fins 1900• Desenvolupament de la mineria• Augment de la inversió• Increment de la demanda (políticad’obres públiques)• Avanços tècnics (segonarevolució industrial)• Proteccionisme• Desenvolupament de la mineria• Augment de la inversió• Increment de la demanda (políticad’obres públiques)• Avanços tècnics (segonarevolució industrial)• Proteccionisme1.2. Creixement lent primer terç segle XXperper1.3. Estancament durant guerra i postguerraAlts Forns de Biscaia (Sestao)
    35. 35. • Liberalització importacions• Augment inversió(multinacionals i altres capitals)• Augment demanda productesindustrials• Baix preu energia• Transferències tecnològiquesexterior• Plans desenvolupament estatals• Liberalització importacions• Augment inversió(multinacionals i altres capitals)• Augment demanda productesindustrials• Baix preu energia• Transferències tecnològiquesexterior• Plans desenvolupament estatals1.4. Desenvoupament industrial (1960-1975)perExpansió capitalistaCreixement nivell vida
    36. 36. • Sector siderometal·lúrgic• Sector tèxtil (cotó)• Sector siderometal·lúrgic• Sector tèxtil (cotó)• Incorporació innovacions tècniquesI Revolució Industrial• Incorporació innovacions tècniquesI Revolució IndustrialSegona meitat segle XIX• Sectors bàsics• Indústries de béns de consum• Indústries de béns d’equipDe 1900 a 1975impulsINIAugment del nivell de vidaMultinacionals• Incorporació innovacions tècniquesII Revolució Industrial• Incorporació innovacions tècniquesII Revolució Industrial  Desenvolupisme(èpocafranquista)
    37. 37. • Convivència xicotetes fàbriquestradicionals amb grans fàbriques ambsistema fordistaSistema de produccióEconomies d’escala• Convivència majoria xicotetes empresesamb grans empreses: INI o multinacionals(des de 1 1/3 segle XX)Dimensió empresesDependència externa• Tecnològica• Financera• Energètica• Escassa inversió en tecnologia• ProteccionismeMà d’obra• Creixement• Escassa qualificació• Conquistes socials des del primer terç del XX• Indústria de béns de consum• Indústria bàsica
    38. 38. • Àrees de base extractiva• Àrees de base portuària• Àrees urbà-industrialssón• Objectiu: reduir costs• Factors clàssicslocalització industrial• Tendència concentracióindustrial• Objectiu: reduir costs• Factors clàssicslocalització industrial• Tendència concentracióindustrialFactors i tendències de localització industrialEconomiesd’aglomeració• Proximitat matèries primeres i fontsd’energia• Mercat de consum ampli• Mà d’obra• Sistemes de transport• Disponibilitat de capital• Sectors auxiliars• Infraestructures i equipaments• Política industrial• Proximitat matèries primeres i fontsd’energia• Mercat de consum ampli• Mà d’obra• Sistemes de transport• Disponibilitat de capital• Sectors auxiliars• Infraestructures i equipaments• Política industrial  ambImportànciadiversasegons • Sectorproductiu• Època• Rendibilitat• Economies d’escalaEconomiesexternesamb• Prioritats• Incentiusen
    39. 39. • Concentració perifèria• Concentració perifèria• Àrees de baseextractiva• Àrees de base portuària• Àrees urbà-industrials• Focus industrials(agroindústria)• Àrees de baseextractiva• Àrees de base portuària• Àrees urbà-industrials• Focus industrials(agroindústria)• Màlaga-Marbella• Zona cantàbrica• Zona catalano-levantina• Madrid• Màlaga• Astúries• Cantàbria• País BascenPrimeres àreesindustrialsProximitat delsjacimentsSiderúrgiaen• Ports cantàbrics• Barcelona• València• Mà d’obra• Consum• Serveis i equipamentsConsolidació delsdesequilibris s. XXConsolidació delsdesequilibris s. XX• Zona cantàbrica:indústria pesada• Zona mediterrània:indústries lleugeres;diversificació• Madrid: diversificacióConcentració vs. saturacióNous espaisindustrials (anys 60)• Perifèries gransaglomeracions urbanes• Eixos industrials• Enclavaments industrials(pols industrials)CentralismeGranfàbricaEmpresespetitesenDeseconomiesd’aglomeració• Vies de comunicació• Desenvolupisme
    40. 40. • Política proteccionista• Intervenció estatal• Objectius• Política proteccionista• Intervenció estatal• ObjectiusMarc i objetius• Empreses públiques• Política industrial• Impuls industrial• Correcció desequilibristerritorialsPlans Desenvolupament(1964-1975)Promoción y descongestión industrial• Promoció industrial• Descongestió• Promoció industrial• Descongestióamb• Pols de promoció idesenvolupament• Altres actuacionsperòResultats escassosamb• Polígons descongestióindustrial• Zones de PreferentLocalització Industrial• Polígons de PreferentLocalització Industrial• Grans Àrees d’ExpansióIndustrial
    41. 41. Crisi i reestrucuració industrial (1975-1985)L’EspaiGeogràficEspanyolJ. F. CadenasJ. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)francadenas.blogspot.com
    42. 42. 1.1. Causes crisis• Tancament d’empreses• Caiguda producció ibeneficis• Endeutament• Desocupació• Disminució aportacióindustrial al PIB• Consolidació posiciósemiperifèrica d’Espanya1.2. Conseqüències  són Externes: canvis economia mundial• Encariment energia• Tercera Revolució Industrial• Globalització economia• Canvis demandaamb• Noves tecnologies• Nous sectors• Nous sistemes deproduccióDescentralitzacióproductivaSocietat de consum• Innovació• DiversificaciórequereixenDivisió internacionaldel treballCompetènciaasiàtica (NPI)Internes:• Deficiènciesestructurals• Inestabilitat política• Especialització ensectors madurs• Retard tecnològic• Dependència externaInternes:• Deficiènciesestructurals• Inestabilitat política• Especialització ensectors madurs• Retard tecnològic• Dependència externaambManifestació contra el tancamentd’ENSIDESA (Mieres, 1978)són
    43. 43. 2.1. Reconversió industrial2.2. Reindustrializació  erenSectors industrialsmadursSectors industrialsmadursamb ajudesestatals• Financeres• Fiscals• LaboralsambAssegurar laviabilitat icompetitivitat delssectors en crisi  amb • Disminució de la capacitatproductiva (tancaments)• Acomiadaments• Sanejament financer• Modernització i especialitzacióExigències dela CEEResultats• Fort augmentdesocupació• Les beneficiàriesvan ser les gransempreses  Diversificar l’activitat i crearocupació en les zones mésafectades per la reconversióDiversificar l’activitat i crearocupació en les zones mésafectades per la reconversió  amb • Zones d’UrgentReindustrialització(ZUR)• Zones d’UrgentReindustrialització(ZUR)• Incentius fiscals ifinancers• Subvencions al’ocupacióeren• Ferrol-Vigo• Astúries• Ria del Nervión• Barcelona• Madrid• Badia de Cadis Resultats• Ocupació insuficient• Les beneficiàries vanser les grans empreses• Majors desequilibrisregionalsper
    44. 44. La indústria espanyola en l’actualitatL’EspaiGeogràficEspanyolJ. F. CadenasJ. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)francadenas.blogspot.com
    45. 45. 1.1. Incorporació Comunitat Europea1.2. Canvis Tercera Revolució Industrial• Augment del mercat• Entrada capital i tecnologia• Adopció normativa europea• Competència• Supressió monopolis i ajudes estatals peròes basa enInnovació (coneixement) • Canvis en la produccióindustrial• Canvis en l’estructuraindustrial• Canvis en la localitzacióindustrial• Canvis en la política industrialMicroelectrònica Nous sectors d’alta tecnologia: telemàtica, robòtica, instruments deprecisió, nous materials, tranportes, biotecnologia, làser, energiesrenovables • En el sistema de producció• En la grandària de les empreses• En l’ocupació industrial• Flexibilització• DescentralitzacióEconomies degammaPimesSubcontractes• Qualificació• Terciarització• Desregulació • Difusió• Concentració(àrees centrals)Recuperació industrial Millora processos productius Obtenció nous productes Millora gestió i organització Nous mètodes comercialització
    46. 46. amb2.1. Sectors industrials madurs Importància sectors madurs Sectors dinàmics Sectors puntaReconversióCapitalestrangerEndarreriment• Reducció de la demanda• Pèrdua de competitivitat• Reconversió (retalls deproducció per la UE)amb• Siderúrgia (acer)• Transformatsmetàl·lics (maquinària)• Electrodomèstics delínia blanca• Construcció naval• Tèxtil, confecció,calçatsónIntegral: Astúries. No integral: P. Basc,Cantàbria, Navarra, CatalunyaP. Basc, Madrid, BarcelonaP. Basc, Navarra, Cantàbria, AragóP. Basc, Cantàbria, Galícia, AndalusiaP. Valencià, Catalunya2.2. Sectors industrials dinámics• Elevada demanda• Alta productivitat iespecialització• Grans empreses ambcapital estranger• Automòbil• Sector químic• Sector agroalimentariCaracterístiques• Reconversió• Ajudes públiques• Multinacionals• Deslocalització• ExportacióPalència, València, Valladolid,Saragossa, Madrid, Barcelona, VigoLocalitzacióamb• Capital estranger• Escassa investigació• Petroquímica (refineries)• Química de transformació (empresespetites): P. Basc, litoral català, MadridCatalunya,Andalusia,P. Valenciàsón
    47. 47. - Los espacios industriales -2.3. Sectors industrials punta• Elevada intensitattecnològica• Diferenciació productes• Alta demanda• Elevada intensitattecnològica• Diferenciació productes• Alta demandaamb• Endarreriment respecteEuropa• Localització: parcstecnològics o científics• Endarreriment respecteEuropa• Localització: parcstecnològics o científicsson• Material elèctric i electrònic• Ordenadores• Instruments òptics i precisió• Material elèctric i electrònic• Ordenadores• Instruments òptics i precisió• Voltants metròpolis i ciutatsmitjanes• Serveis complementaris• Incubadores de empreses• Objectiu: motordesenvolupament local• Voltants metròpolis i ciutatsmitjanes• Serveis complementaris• Incubadores de empreses• Objectiu: motordesenvolupament localConcentració Madrid,Catalunya i eixosindustrials més dinàmicsConcentració Madrid,Catalunya i eixosindustrials més dinàmicsAccentuació desequilibrisespacialsParc tecnològic de San Sebastián
    48. 48. Reduïda dimensió mitjanaDèficit balança de pagamentstecnològicaDèficit balança de pagamentstecnològica  • Avantatges: flexibilitat• Inconvenients: menor competitivitat• Avantatges: flexibilitat• Inconvenients: menor competitivitatInvestigació i innovació insuficients  • Falta d’inversió• Concentració sectorial i territorial• Grans empreses• Falta d’inversió• Concentració sectorial i territorial• Grans empresesDependència tecnològica
    49. 49. 4.1. Factors actuals localització• Pèrdua importància factors clàssics: Proximitat recursos naturals Proximitat mercats• Disponibilitat transport i comunicació• Disponibilitat mà d’obra• Accés innovació i informació• Avantatges competitius del territori• Pèrdua importància factors clàssics: Proximitat recursos naturals Proximitat mercats• Disponibilitat transport i comunicació• Disponibilitat mà d’obra• Accés innovació i informació• Avantatges competitius del territoriMitjans innovadors4.2. Tendències actuals: difusió i concentració• Difusió a espais perifèrics• Concentració espais centrals• Difusió a espais perifèrics• Concentració espais centrals• Deseconomies d’aglomeració• Millores tecnològiques i en eltransport• Industrialització endògenaSectors madursDesconcentració i deslocalització• Sectors novestecnologies• Seus socialsempreses
    50. 50. 5.1. Àrees industrials desenvolupades• Espais centrals de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona• Reconversió i revitalització• Terciarització• Espais centrals de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona• Reconversió i revitalització• Terciarització5.2. Àrees i eixos Industrials en expansió• Causes: difusió industrial o industrialització endògena• Corones metropolitanes• Franges periurbanes• Eixos desenvolupament industrial• Àrees rurals• Causes: difusió industrial o industrialització endògena• Corones metropolitanes• Franges periurbanes• Eixos desenvolupament industrial• Àrees rurals• Indústries tradicionals deslocalitzades (en polígons industrials)• Empreses innovadores (en parcs tecnològics)• Indústries petites i tradicionals(en polígons de naus adossades)• Vall de l’Ebre i eix mediterrani• Eixos interiors (regionals i comarcals)  Aprofitament viescomunicació• Empreses relocalitzades o autòctones
    51. 51. • Sectors madurs• Gran fàbrica i pimes dependents• Reconversió• Conflictivitat laboral i deteriorament mediambiental i urbà• Sectors madurs• Gran fàbrica i pimes dependents• Reconversió• Conflictivitat laboral i deteriorament mediambiental i urbà• Desindustrialització• Emigració• Pèrdua competitivitat• Revitalització industrial  5.4. Àrees industrialització induïda i escassa• Zones afectades per la política desenvolupista(pols de promoció i desenvolupament)• Àrees d’industrialització escassa perlocalització perifèrica• Zones afectades per la política desenvolupista(pols de promoció i desenvolupament)• Àrees d’industrialització escassa perlocalització perifèricaAragó, Castella i Lleó, Andalusia  Extremadura, Balears, Canàries iCastella-La Manxa  5.3. Àrees i eixos industrials en declivi
    52. 52. 6.1. Marc i objetius• Obertura exterior• Disminució intervencióestatal• Intervenció UE• Participació CCAA• Obertura exterior• Disminució intervencióestatal• Intervenció UE• Participació CCAAIntegraciómercat mundial• Canvis en la política aranzelària• Augment del comerç exterior• Augment del flux d’inversions• Deslocalitzacions    • Desaparició de l’INI• PrivatitzacionsambEstratègia de Lisboa I+DambConferències Sectorialsobjectius• Competitivitat (innovació)• Equilibri territorial• Sostenibilitat  • sectorials• estructurals• territorials• mediambientalsmitjançantPolítiques
    53. 53. 6.2. Política sectorial  Objectiu: modificació estructura productiva (sectors)• Culminació reconversió ireindustrialització• Observatoris industrials• Suport front competènciaexterior• Culminació reconversió ireindustrialització• Observatoris industrials• Suport front competènciaexteriorProhibició ajudes estatals (UE)Normativa UE6.3. Política estructural  Objectiu: competitivitat i internacionalització• Respecte a la grandària de lesempreses• Foment d’I+D’i• Respecte a la grandària de lesempreses• Foment d’I+D’i  • Suport Pimes• Suport gransempreses• Col·laboració• Internacionalització• Pla Foment Empresarial• Pla Innoempresa• Agrupacions EmpresesInnovadores• Districtes industrials• Pla Foment Empresarial• Pla Innoempresa• Agrupacions EmpresesInnovadores• Districtes industrialsmitjançantPla Nacional d’I+D’i 2008-2011Pla Nacional d’I+D’i 2008-2011Augment despeses I+DMillora investigació i col·laboraciópublicoprivadaTransferència investigació a empresesParticipació programes internacionals (Eureka)Investigació i innovació en empreses i sectorsExtensió TICAugment despeses I+DMillora investigació i col·laboraciópublicoprivadaTransferència investigació a empresesParticipació programes internacionals (Eureka)Investigació i innovació en empreses i sectorsExtensió TICPla BolonyaI+D per CCAAFoment Competència
    54. 54. 6.4. La política territorial  Objectiu: correcció desequilibris espacials• Promoció industrial• Política de desenvolupamentendogen• Promoció industrial• Política de desenvolupamentendogenLlei d’Incentius RegionalsBases• Microplanificació (entitats locals)• Suport a les pimes locals• Foment de la innovació i la informacióAgències de Desenvolupament RegionalAgències de Desenvolupament LocalSocietats Desenvolupament IndustrialDistrictes industrials (clusters)Agències de Desenvolupament RegionalAgències de Desenvolupament LocalSocietats Desenvolupament IndustrialDistrictes industrials (clusters)6.5. Política medioambiental  Objectius• Sobreexplotació recursos naturals• Contaminació ambiental• Degradació paisatge• Deteriorament Patrimoni Industrial• Sobreexplotació recursos naturals• Contaminació ambiental• Degradació paisatge• Deteriorament Patrimoni IndustrialProblemàtiquesDesenvolupament sosteniblemitjançant• Prevenció• Investigació• CorreccióIndústria verdAuditories mediambientalsRehabilitació• Solució problemes ambientals• Protecció patrimoni industrial
    55. 55. Els serveis a EspanyaL’EspaiGeogràficEspanyolJ. F. CadenasJ. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)francadenas.blogspot.com
    56. 56. • Augment nivell de vida• Mecanització sector agrari• Desenvolupament industrial• Tercera revolució industrial• Auge turisme• Increment serveis públics(Welfare State)• Incorporació dona mónlaboral• Augment nivell de vida• Mecanització sector agrari• Desenvolupament industrial• Tercera revolució industrial• Auge turisme• Increment serveis públics(Welfare State)• Incorporació dona mónlaboral• Augment aportació PIB (66,8%)• Població activa (69,6%)• Augment aportació PIB (66,8%)• Població activa (69,6%)  Components del PIB apreus corrents (2007)1.1. Causes terciarització
    57. 57. amb1.2. Característiques sector terciari• Serveis privats• Serveis públics• Serveis a l’empresa• Serveis de distribució• Serveis socials• Serveis al consumidor• Serveis privats• Serveis públics• Serveis a l’empresa• Serveis de distribució• Serveis socials• Serveis al consumidor HeterogeneïtatserveisHeterogeneïtatserveis  • La majoria de les empreses totals• Predomini de les pimes• Creixent percentatge de la població activa• Grans contrasts en la mà d’obra• Important aportació al PIB• Substitució per encariment• Canvis produïts per les noves tecnologies• La majoria de les empreses totals• Predomini de les pimes• Creixent percentatge de la població activa• Grans contrasts en la mà d’obra• Important aportació al PIB• Substitució per encariment• Canvis produïts per les noves tecnologies
    58. 58. 1. El procés de terciarització de leconomia1. El procés de terciarització de leconomia1.3. Desequilibris territorials  per • Volum de la població• Grau d’urbanització• Nivells de desenvolupamenti renda• Volum de la població• Grau d’urbanització• Nivells de desenvolupamenti renda  suposaràMajorsdesequilibristerritorialsMajorsdesequilibristerritorials
    59. 59. 2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions
    60. 60. 2.1. El sistema de transportDefinicióConjunt de mitjans i infraestructures per aldesplaçament de persones i mercaderies entrellocs geogràficsConjunt de mitjans i infraestructures per aldesplaçament de persones i mercaderies entrellocs geogràficsambfuncions• Polítiques• Demogràfiques• Econòmiques• Socials• Culturals• Internacionals2.2. Característiques i problemes• Medi físic desfavorable• Estructura radial• Predomini del transport per carretera• Modernització tecnològica• Desequilibris territorials en densitat, intensitat i qualitat• Integració en la xarxa europea• Impacte mediambiental• Accessibilitat• Utilitzaciódiferènciesen2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions
    61. 61. 2.3. Política de transportsPla estratègic d’Infraestructures deTransport 2005-2020 (PEIT)Pla estratègic d’Infraestructures deTransport 2005-2020 (PEIT)   Objectius• Cohesió territorial i social• Sostenibilitat• CompetitivitatCorrecció caràcter radial xarxaDisminució pes transport carreteraMillora eficiènciaAccessibilitatEstudi impacte ambientalIntegració Europa2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions
    62. 62. • Repartimentcompetències• Disseny radial• Predomini transportviatgers i mercaderies• Diversitatcaracterístiquestècniques• Desequilibris territorials• Reducció contaminació i“carreteres verdes”• Planificació (PEIT)• Integració UE  • Estat• CCAA• Diputacions i capítols• Accessibilitat• Cost  en• Densitat• Intensitat tràfic• Accessibilitat Desenvolupament Població dispersa Fragmentació territorial pel relleu Illes Densitat urbana Densitat industrial Densitat turística Principals zones industrials iturístiques Corredors radials Nusos vies gran capacitat• Accessibilitat: xarxamallada alta capacitat• Conclusió eixos pendents2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions2.4. Tipus de transport
    63. 63. • Repartiment de competències• Competència d’altres mitjans detransport• Tres xarxes• Tràfic de viatgers i mercaderiesinferior al de la UE• Diversitat i mediocritat decaracterístiques tècniques• Desequilibris territorials• Actuacions mediambientals• PEIT• Integració UE• Estat• CCAA• Accessibilitat: xarxa mallada• Millora de la seguretat i elstemps• Modernització• Augment del tràfic de viatgers(proximitats)• Augment del tràfic demercaderiesProblemesfinancers  Tancament líniessecundàriesVies verdes  • RENFE• Alta velocitat• Via estretaADIF, RENFE, FEVE• Infraestructures• AccessibilitatIntermodalitat• Xarxestranseuropees• Interoperabilitat• Liberalització2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions2.4. Tipus de transportIES Joan Fuster(Bellreguard)
    64. 64. • Repartiment de competències• Característiques del tràfic de viatgers imercaderies• Necessitat de millores tècniques• Desequilibris territorials• Actuacions mediambientals• PEIT• Integració UE: autopistes del mar• Estat• CCAA• Tràfic de viatgers escàs• Tràfic interior de mercaderies:productes petroquímics• Tràfic internacional demercaderies: molt important • Granelssòlids• Granelslíquids• ContenidorsIntermodalitatZones d’activitat logística(ZAL)finalitatCaptació i distribució mercaderies• Tràfic• Equipaments• InversionspreténIES Joan Fuster(Bellreguard)2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions2.4. Tipus de transport
    65. 65. • Ràpid creixement• Xarxa radial i jeràrquica• Contrasts tràfic passatgers imercaderies• Desequilibris territorials• Actuacions mediambientals• PEIT• Liberalització i privatitzacions (UE)• Integració aèria UE• Augment renda• Turisme• Canvis organització espacial economia• Globalització• Companyies Low Cost• Nuclis urbans destacats• Àrees turístiques• Zones econòmiquesimportants• Viatgers: molt competitiu• Mercaderies: valuoses o periblesFinalitat • Especialització• Accessibilitat i infraestructures• Aeroports com a factors dedesenvolupament• Integració en els serveis europeusCel Únic EuropeuIES Joan Fuster(Bellreguard)2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions2.4. Tipus de transport
    66. 66.   • De mercaderies• De passatgers• De mercaderies• De passatgers• UTI• ZALIES Joan Fuster(Bellreguard)2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions2.4. Tipus de transportPort i ZAL de València
    67. 67. 3. El sector turístic3. El sector turísticIES Joan Fuster(Bellreguard)Platja de Gandia en agost
    68. 68. IES Joan Fuster(Bellreguard)Turisme  Definició Conjunt activitats exercides per les persones en els viatges i estadesrealitzats fora del seu entorn habitual per motius d’oci, negoci o altresmotius sense remuneració, i durant un període de temps inferior a un any.Conjunt activitats exercides per les persones en els viatges i estadesrealitzats fora del seu entorn habitual per motius d’oci, negoci o altresmotius sense remuneració, i durant un període de temps inferior a un any.• Turisme receptor(estranger)• Turisme intern• Turisme emissor• Turisme receptor(estranger)• Turisme intern• Turisme emissorRecursos turístics• Recursos naturals• Recursos culturals• Recursos naturals• Recursos culturalsArribades de turistes internacionals (2007)Ingressos per turisme internacional (2007)3. El sector turístic3. El sector turístic
    69. 69. IES Joan Fuster(Bellreguard)El model turístic tradicional  • Turisme de masses de sol i platja• Oferta abundant i barata• Dependència respecte tour-operadorsinternacionals• Demanda de poder adquisitiu medi-baix• Concentració estival• Concentració geogràfica• Fort impacte ambientalCRISImodel turísticCRISImodel turístic• Crisi econòmica mundial• Problemes de l’oferta turística espanyola Inflació sense qualitat Falta d’adaptació als canvis de lademanda• Noves destinacions turístiquescompetidors3. El sector turístic3. El sector turístic
    70. 70. IES Joan Fuster(Bellreguard)Reconversió envers nou model turístic• Oferta turística major qualitat• Diversificació oferta• Diversitat oferta estacional i geogràfica• Menor dependència exterior• Major sostenibilitat• Oferta turística major qualitat• Diversificació oferta• Diversitat oferta estacional i geogràfica• Menor dependència exterior• Major sostenibilitatNou auge del turisme• Ingrés CEE• Creixement turisme intern• Ingrés CEE• Creixement turisme intern  3. El sector turístic3. El sector turístic
    71. 71. • Saturació• Pèrdua qualitat• Problemes ambientals• Difícil amortitzacióOferta turística•Promotors producte (institucions, oficines turisme, agències viatge)•Instal·lacions turístiques:Oferta allotjament:Oferta manutencióOferta oci- Los espacios turísticos -Demanda turísticaAugment nivell vida• Establiments hotelers• Establiments extrahotelers3. El sector turístic3. El sector turístic
    72. 72. IES Joan Fuster(Bellreguard)Oferta turística• Turisme aquàtic (sol i platja, interior, termal)• Turisme de muntanya (neu, senderisme…)• Ecoturisme• Turisme rural• Turisme urbà (cultural, negocis, oci…)• Turisme aquàtic (sol i platja, interior, termal)• Turisme de muntanya (neu, senderisme…)• Ecoturisme• Turisme rural• Turisme urbà (cultural, negocis, oci…)• Diversificació demanda• Fugida espais més saturats• Turisme nacional al llarg de l’any• Turisme factor desenvolupament rural• Diversificació demanda• Fugida espais més saturats• Turisme nacional al llarg de l’any• Turisme factor desenvolupament rural3. El sector turístic3. El sector turístic
    73. 73. IES Joan Fuster(Bellreguard)Espais amplis amb elevada densitat turistes(estrangers o nacionals).Espais turístics individualitzats amb atractiusconcrets.Definició• De temporada (alta estacionalitat)• Especialment turístics (estadesprolongades)• Amb visites puntuals senseelevada estacionalitat5.1. Las áreas turísticas de alta densidad5.2. Las áreas turísticas de baja y media densidad. Puntos turísticos• Difusió del turisme de sol iplatja• Nous tipus de turisme3. El sector turístic3. El sector turístic
    74. 74. IES Joan Fuster(Bellreguard)Repercussions demogràfiquesRepercussions poblamentUrbanisme a Peníscola (Castelló)3. El sector turístic3. El sector turísticTurisme rural
    75. 75. IES Joan Fuster(Bellreguard)Repercussions econòmiques• Vies de gran capacitat• Aeroports• Instal·lacionsportuàries• Vies de gran capacitat• Aeroports• Instal·lacionsportuàriesRepercussions polítiques, culturals i sociològiques• Contacte entre diferents cultures• Incidència (positiva o negativa) sobresocietat local• Contacte entre diferents cultures• Incidència (positiva o negativa) sobresocietat local3. El sector turístic3. El sector turístic
    76. 76. IES Joan Fuster(Bellreguard)Repercussions ordenació territoriUrbanisme a Peníscola (Castelló)Repercussions mediambientalsperPolítiques desenvolupadores3. El sector turístic3. El sector turístic
    77. 77. IES Joan Fuster(Bellreguard)Problemàtiques• Predomini model tradicional• Noves exigències demanda• Augment competència internacionalPolítica turística  Pla Turisme EspanyolHoritzó 2020• Increment qualitat oferta• Diversificació oferta• Ús noves tecnologies• Innovació i coneixement (I+D)• Promoció turística• Millora comercialització• Sostenibilitat3. El sector turístic3. El sector turístic
    78. 78. IES Joan Fuster(Bellreguard)1.1. Característiques i transformacions• Més de 800.000 locals i tres milions d’ocupats (2008)• Canvis demanda• Canvis oferta comercial• Augment de la capacitat de compra• Diversificació de la clientela• Dispersió dels consumidors• Menor freqüència de compra• Incorporació de la dona al mercatlaboral• Diversificació dels productes• Noves formes de venda• Ús de les noves tecnologies1.2. Tipus de comerç interior• Comerç majorista• Comerç detallistaen• Perifèria ciutats• Catalunya, Andalusia,Madriden• Cascs urbans i perifèries• Catalunya, Andalusia,Madrid  • Comerç tradicional• Noves formescomercials• Trasllat als centrescomercials• Franquícies• Autoservei• Grans superfíciescomercials• Per catàleg, televenda,per màquina, per internet• Autoservei• Grans superfíciescomercials• Per catàleg, televenda,per màquina, per internetSupermercats4. El comerç4. El comerç
    79. 79. 1.3. Els espais del comerç interior• Diverses funcions socials• Influència ordenació espai• Sistemes de transport• Mercat de consum(densitat de població i renda)Àrees comercials Desequilibrisespacials1.4. La política comercial interior• Llei de Comerç (1996)• Pla de Millora de la Qualitat del Comerçper Resoldre problemes comerçdetallista tradicional • Competitivitat• Cooperació• Qualitat• Formació• Àmbit ruralIES Joan Fuster(Bellreguard)4. El comerç4. El comerç
    80. 80. • Exportacions• Importacions  Creixement• Obertura economia global• Ingrés CEE• Globalització econòmicaExportacionsExportacions  • Béns d’equipament• Automòbil• Aliments• Catalunya, Madrid iPaís ValenciàImportacionsImportacions  • Béns d’equipament• Automòbil• Energia• Catalunya, Madrid iAndalusiaBalança comercialdeficitàriaÀrees del comerçexteriorÀrees del comerçexterior   • Comerç amb Europa(especialment, la UE)• Resta del món: Xina iOPEP; AmèricaambBalança comercialdeficitàriaPolítica comercialexteriorPolítica comercialexterior  • UE: lliure circulació i aranzels a tercers• OMC: liberalitzacióPromoció exportacionsIES Joan Fuster(Bellreguard)4. El comerç4. El comerç

    ×