Parlament Europeu: dades i xifres

Parlament Europeu: dades i xifres
Aquesta nota informativa, publicada pel Servei d'Estudis del Parlament Europeu, té per objectiu presentar dades
i xifres clau sobre el Parlament Europeu, tant de la legislatura actual (juliol de 2019‑juny de 2024), com de les vuit
anteriors, des des la introducció de les eleccions directes al juny de 1979.
A les pàgines següents hi trobareu gràfics de diversos tipus que:
• il·lustren la composició del Parlament Europeu en l'actualitat i en el passat;
• plasmen l'augment del nombre de partits amb representació al PE i l'evolució dels grups polítics;
• reflecteixen l'edat dels diputats i l'increment del nombre de dones que ocupen un escó al PE;
• expliquen els sistemes electorals utilitzats en les eleccions al Parlament Europeu als estats membres;
• fan un seguiment de l'evolució de la participació en les eleccions europees i les diferències entre estats
membres;
• resumeixen l'activitat del PE durant la legislatura actual i les precedents;
• sintetitzen la composició de les comissions, delegacions i òrgans rectors del PE;
• expliquen la funció legislativa del PE i la seva interacció amb la Comissió Europea.
La nota informativa s'actualitza periòdicament durant la legislatura 2019‑2024 per a reflectir les dades més recents.
Parlament Europeu (2019‑2024)
Dimensió dels grups polítics
Nombre d'escons per grup polític a 7 de març de
2022
Proporció d'escons per grup polític
Percentatge que representa cada grup polític respecte al
total de 705 escons del Parlament
escons
705
177
145
101
73 65 64
39 41
Renew
Europe
ECR
S&D
PPE NI
ID
Verts/ALE The Left 252
EPP
Renew Europe: 14,3 %
ECR: 9,1 %
S&D: 20,6 %
PPE: 25,1 %
NI: 5,8 %
ID: 9,2 %
Verts/ALE: 10,4 %
705
escons
The Left: 5,5 %
Els set grups polítics al Parlament actual són els següents, per nombre d'escons:
• Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata‑Cristians) (PPE),
• Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu (S&D),
• Grup Renew Europe,
• Grup dels Verds / Aliança Lliure Europea (Verts/ALE),
• Grup Identitat i Democràcia (ID),
• Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR),
• Grup de l'Esquerra al Parlament Europeu ‑ GUE/NGL (The Left),
A més, alguns eurodiputats són membres no inscrits (No inscrits ‑ NI).
EPRS | Servei d'Estudis del Parlament Europeu
Autor Giulio Sabbati; Gràfics: Lucille Killmayer i Samy Chahri
Servei d'Estudis per als Diputats
PE 698.880
BRIEFING
Març de 2022

Dimensió dels grups polítics al PE per estat membre (a 7 de març de 2022)
Dades facilitades per la Unitat d'Administració de Diputats, DG de Presidència, del Parlament Europeu.
DE
FR
IT
ES
PL
RO
NL
BE
CZ
EL
HU
PT
SE
AT
BG
DK
FI
SK
IE
HR
LT
LV
SI
EE
CY
LU
MT
EU
Italy (IT)
Ireland (IE)
Belgium (BE
Denmark (D
Luxembourg
Germany (D
France (FR)
Netherlands
United Kingdom (UK)
Sweden (SE)
Spain (ES)
Estonia (EE)
Malta (MT)
Austria (AT)
Greece (GR)
Cyprus (CY)
Latvia (LV)
Finland (FI)
Poland (PL)
Bulgaria (BG
Slovenia (SL
Hungary (HU
Slovakia (SK
Czech Repu
Lithuania (LT
Romania (RO
Portugal (PT
Croatia (HR)
EU
96
79
76
59
52
33
29
21
21
21
21
21
21
19
17
14
14
14
13
12
11
8
8
7
6
6
6
705
Total
Total
100 %
0 10 20 30 40
EPP
MT
LU
CY
EE
SI
LV
LT
HR
IE
SK
FI
DK
BG
AT
SE
PT
HU
EL
CZ
BE
NL
RO
PL
ES
IT
FR
DE
30
8
11
13
16
14
6
4
5
8
1
7
6
7
7
1
3
4
5
4
4
2
4
1
2
2
2
177
PPE
PPE
25,1 %
0 10 20 30 40
S&D
MT
LU
CY
EE
SI
LV
LT
HR
IE
SK
FI
DK
BG
AT
SE
PT
HU
EL
CZ
BE
NL
RO
PL
ES
IT
FR
DE
16
6
17
21
7
10
6
3
1
2
5
9
5
5
5
3
2
3
4
2
2
2
2
2
1
4
S&D
145
S&D
20,6 %
0 10 20 30 40
NI_OTHER
MT
LU
CY
EE
SI
LV
LT
HR
IE
SK
FI
DK
BG
AT
SE
PT
HU
EL
CZ
BE
NL
RO
PL
ES
IT
FR
DE
3
4
9
3
4
13
2
2
1
41
NI
NI
5,8 %
0 10 20 30 40
GUE/NGL
MT
LU
CY
EE
SI
LV
LT
HR
IE
SK
FI
DK
BG
AT
SE
PT
HU
EL
CZ
BE
NL
RO
PL
ES
IT
FR
DE
5
6
6
1
1
1
6
4
1
1
1
4
2
39
The Left
5,5 %
The Left
0 10 20 30 40
Greens/EFA
MT
LU
CY
EE
SI
LV
LT
HR
IE
SK
FI
DK
BG
AT
SE
PT
HU
EL
CZ
BE
NL
RO
PL
ES
IT
FR
DE
9
19
24
1
3
2
3
1
2
1
Verts/ALE
73
10,4 %
Verts/ALE
0 10 20 30 40
ID
MT
LU
CY
EE
SI
LV
LT
HR
IE
SK
FI
DK
BG
AT
SE
PT
HU
EL
CZ
BE
NL
RO
PL
ES
IT
FR
DE
25
13
4
3
1
3
3
3
1
3
3
2
3
2
2
1
1
65
ID
9,2 %
0 10 20 30 40
Renew Europe
7
23
3
9
1
8
7
4
5
2
3
1
3
6
3
4
2
1
1
1
2
3
2
101
Renew
Europe
Renew Europe
14,3 %
0 10 20 30 40
ECR
MT
LU
CY
EE
SI
LV
LT
HR
IE
SK
FI
DK
BG
AT
SE
PT
HU
EL
CZ
BE
NL
RO
PL
ES
IT
FR
DE1
8
4
27
1
5
3
4
1
3
2
1
1
1
2
64
ECR
ECR
9,1 %
ID
Codis de països i banderes:
Bèlgica (BE) Bulgària (BG) República Txeca (CZ) Dinamarca (DK) Alemanya (DE) Estònia (EE)
Irlanda (IE) Grècia (EL) Espanya (ES) França (FR) Croàcia (HR) Itàlia (IT)
Xipre (CY) Letònia (LV) Lituània (LT) Luxemburg (LU) Hongria (HU) Malta (MT)
Països Baixos (NL) Àustria (AT) Polònia (PL) Portugal (PT) Romania (RO) Eslovènia (SI)
Eslovàquia (SK) Finlàndia (FI) Suècia (SE)
2

Diputats nous i reelegits el 2019
Els nous diputats del Parlament Europeu es defineixen
com aquells que mai abans han ocupat un escó al
Parlament Europeu. Representen el 60% del total. La
proporció oscil·la entre un 86% a Eslovàquia, on 12 dels
14 diputats són nous, i un 38% a Eslovènia. Entre els
grups polítics, la major proporció de nous diputats al
Parlament Europeu l'ostenta Identitat i Democràcia (ID):
de 72 diputats, 57 són nous.
271 14
420
Nous diputats Diputats reelegits
59,6 % 38,4 % 2,0 %
■Diputats nous, que mai havien ocupat un escó al Parlament Europeu
■Diputats reelegits que van ocupar un escó al Parlament Europeu en la legislatura
anterior (2014‑2019)
■Diputats reelegits que van ocupar un escó al Parlament Europeu en una legislatura
anterior, però no durant la legislatura 2014‑2019.
Proporció de nous diputats per estat membre Proporció de diputats nous per grup polític
SK
SE
IE
DK
FR
RO
HR
AT
PL
ES
UE
EE
PT
IT
NL
LT
DE
CZ
EL
CY
FI
LU
LV
MT
BE
BG
HU
SI
85,7 %
81,0 %
76,9 %
71,4 %
70,9 %
69,7 %
66,7 %
63,2 %
61,5 %
61,0 %
59,6 %
57,1 %
57,1 %
56,6 %
55,2 %
54,5 %
53,1 %
52,4 %
52,4 %
50,0 %
50,0 %
50,0 %
50,0 %
47,6 %
47,1 %
42,9 %
37,5 %
50,0 % PPE
S&D
Renew
Europe The Left NI
ID Verts/ALE ECR
44,4 %
56,8 %
69,4 % 61,5 % 60,5 %
79,2 % 64,4 % 63,9 %
Al llarg dels dos primers anys i mig de la legislatura actual (de juliol de 2019 a gener de 2022), un total de trenta-
dos diputats van ser substituïts per diferents motius. Van dimitir vuit diputats al Parlament Europeu, dos va
traspassar i vint-i-dos van ser elegits per a un lloc incompatible amb les funcions d'eurodiputat (per exemple,
en ocupar un escó al parlament del seu país o assumir un càrrec al seu govern nacional). A més, després de la
retirada de la UE del Regne Unit el 31 de gener de 2020, els 73 eurodiputats elegits al Regne Unit van abandonar
el Parlament Europeu.
Edat dels diputats
Els gràfics que figuren a continuació i a la dreta mostren
l'edat mitjana dels diputats, junt a les edats màxiques
i mínimes, tant globalment com per estat membre.
L'edat mitjana dels diputats és de 52 anys; les mitjanes
nacionals oscil·len entre entre 46 i 63 anys. La diputada
més jove és danesa (24 anys) i el més gran italià (85 anys).
69
64
72
70
69
68
65
85
62
75
77
70
70
69
76
71
62
81
71
67
32 46 73
29 47 61
33 48 69
24 48 77
33 48
48
69
31 49 60
32 68
29
29
28
35
30
37
30
33
32
26
28
36
37
28
29
34
52
36
45
56
49
49
50
51
51
51
51
51
52
52
52
53
53
53
56
56
57
59
60
63
Mínima Mitjana Màxima
MT
SE
HU
DK
BG
NL
HR
CZ
AT
DE
RO
PT
SK
EE
IT
SI
FR
ES
BE
LU
EL
FI
IE
CY
PL
LV
LT
24 52 85
Mínima Mitjana Màxima
Distribució per edats dels diputats
El gràfic que hi ha a continuació representa la distribució
per edats dels 705 diputats. Mostra, per exemple, que
199 diputats tenen entre 41 i 50 anys. La moda —el valor
més freqüent— és de 46 anys i la mediana —el valor
intermig— és, com el valor mitjà, de 52 anys. La majoria
dels diputats al Parlament Europeu tenen entre 41 i 60
anys d'edat.
13
109
199
224
133
25
2
81-90
71-80
61-70
51-60
41-50
31-40
21-30
3

Proporció d'homes i dones al PE
L'evolució del percentatge d'escons ocupats per dones a l'inici de cada legislatura mostra un creixement constant:
del 19,6% de la primera legislatura (juliol de 1979) s'ha arribat al 40,6% (juliol de 2019) en la legislatura actual, un
màxim històric.
1979‑84
16,6 %
2019‑24
39,1 %
Male
Wome
2022
2019
2014
2009
2004
1999
1994
1989
1984
1979
(7.3.2022)
61,0 %
39,1 %
100 %
75 %
50 %
25 %
Dones al PE i als parlaments nacionals de la Unió
La comparació entre la mitjana d'escons ocupats per dones als parlaments nacionals dels estats membres i
al Parlament Europeu revela que ambdós han augmentat amb el temps. La línia corresponent als parlaments
nacionals fins al 1996 és merament il·lustrativa, atès que es basa en les dades disponibles d'un escàs nombre
d'estats membres. A mitjan dècada dels 2000 s'observa un marcat increment del percentatge de diputats
nacionals, en part a conseqüència de la introducció de quotes electorals de gènere a diversos estats membres
(per exemple a França ‑ 2000, Bèlgica ‑ 2002, Portugal ‑ 2006 o Espanya ‑ 2007).
EU
2022
2021
2020
2019
2014
2009
2004
1999
1994
1989
1984
1979
1979 1989 2009
1999
0 %
10 %
20 %
30 %
40 %
Parlament Europeu
Parlaments nacionals dels estats membres
2019
39,1 %
30,6 %
Diputades per estat membre
SE FI LU LV SI DK FR PT NL ES AT IT UE IE BE HU DE PL HR MT CZ BG EE LT EL SK RO CY
Percentatge d'eurodiputades (març de 2022)
57,1 %
57,1 %
50,0 %
50,0 %
50,0 %
50,0 %
49,4 %
47,6 %
44,8 %
44,1 %
42,1 %
40,8 %
39,1 %
38,5 %
38,1 %
38,1 %
37,5 %
34,6 %
33,3 %
33,3 %
33,3 %
29,4 %
28,6 %
27,3 %
23,8 %
21,4 %
15,2 %
0,0 %
Escons totals (2022)
21 14 6 8 8 14 79 21 29 59 19 76 705 13 21 21 96 52 12 6 21 17 7 11 21 14 33 6
Quotes de gènere aplicables a les eleccions al Parlament Europeu de 2019
Cap
Cap
50 %
Cap
40 %
Cap
50 %
33 %
Cap
40 %
Cap
50 %
Cap
50 %
Cap
Cap
35 %
40 %
Cap
Cap
Cap
Cap
Cap
33 %
Cap
>
0
Cap
El percentatge de diputades al Parlament Europeu actual oscil·la entre el zero de Xipre i el 57% de Suècia. En les
eleccions de maig de 2019, en onze estats membres hi havia quotes de gènere —que en la seva majoria feien
referència a la composició de les llistes electorals— aplicables a ambóds sexes, per a evitar que cap dels dos
estigués infrarepresentat.
4

Parlament Europeu (1979‑2019)
Pes dels grups polítics a cada legislatura
Es mostra el pes relatiu dels grups polítics al Parlament Europeu en cadascuna de les nou legislatures des de la
celebració de les primeres eleccions directes el 1979, Les dades, en percentatge d'escons totals, es refereixen a la
sessió constituent a l'inici de cada legislatura (al juliol). L'última columna de la dreta representa la composició del
Parlament a febrer de 2022.
0.0
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
0.0
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0.8
0.9
1.0
2019-2024 - 07.02.2022
2019-2024 - 01.07.2019
2004-2009
1999-2004
1994-1999
1989-1994
1984-1989
1979-1984
0,0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
1,0
0,0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
1,0
NA
TDI
UEN
EDN->I-
ARE
FE
CG
DR
ARC
RDE
CDI
DEP
GUE/NG
ECR
EFDD
Greens/
ALDE
S&D
EPP
2014-2019
2009-2014
2004-2009
1999-2004
1994-1999
1989-1994
1984-1989
1979-1984
1979-84 1984-89 1989-94 1994-99 1999-2004 2004-09 2009-14 2014-19
100 %
50 %
0 %
36,0 %
25,0 %
7,3 %
11,4 %
4,8 %
7,5 %
4,3 %
3,7 %
36,6 %
27,3 %
12,0 %
5,7 %
5,1 %
5,6 %
4,0 %
3,7 %
37,2 %
28,8 %
8,0 %
7,7 %
2,6 %
6,7 %
1,4 %
4,8 %
2,9 %
27,5 %
34,9 %
7,8 %
4,1 %
4,9 %
4,8 %
4,6 %
4,8 %
3,4 %
3,4 %
23,4 %
34,7 %
6,6 %
9,5 %
5,4 %
3,9 %
2,5 %
3,3 %
2,7 %
2,3 %
5,8 %
25,3 %
30,0 %
11,5 %
7,1 %
9,4 %
6,7 %
4,6 %
3,7 %
1,6 %
26,3 %
27,3 %
15,4 %
9,8 %
10,7 %
5,4 %
2,7 %
2,4 %
1.7.2019
20,6 %
8,3 %
14,4 %
5,5 %
9,9 %
9,8 %
7,2 %
29,4 %
25,1 %
9,3 %
8,9 %
6,9 %
6,7 %
6,4 %
6,9 %
7.3.2022
20,6 %
25,1 %
9,1 %
14,3 %
5,5 %
10,4 %
9,2 %
5,8 %
24,3 %
■PPE ■S&D ■Renew Europe ■Verts/ALE ■ID ■ECR ■The Left ■NI ■
■ 
 Altres
Font: DG de Comunicació, Parlament Europeu.
Els colors dels grups polítics de la legislatura parlamentària actual també s'utilitzen retrospectivament per a les
legislatures anteriors per tal que se'n pugui reconstruir la història. No obstant això, s'ha d'entendre que els noms
i la constitució dels grups polítics, així com el nombre de membres, poden canviar amb freqüència. Per tant, si
bé podem identificar elements bàsics de continuiïtat entre els grups actuals i els seus predecessors, no es poden
considerar en tots els casos un mateix grup amb una història ininterrompuda. La categoria «Altres» inclou diversos
grups polítics que ja no existeixen.
Partits nacionals i grups polítics al PE
Al llarg de les nou legislatures del Parlament, i fins a dia d'avui, els successius augments del nombre d'estats
membres i eurodiuptats s'han vist superats per l'increment del nombre de partits polítics nacionals representats
al Parlament Euoropeu. Tanmateix, tot i que el nombre de grups polítics ha oscil·lat entre set i deu —actualment
són set—, els llindars per a poder formar grup han augmentat amb el temps, i els grups ara tendeixen a incloure
diputatsd'unnombremésgrandepartitsitambéd'estatsmembres;actualmenthiha206partitspolíticsnacionals,
enfront dels 127 del 1999 i els 57 del 1979.
Lesdadesfanreferènciaalasessióconstitutiva
1979-1984
1984-1989
1989-1994
1994-1999
1999-2004
2004-2009
2009-2014
2014-2019
1.7.2019
7.3.2022
Nombre de diputats 410 434 518 567 626 732 736 751 748 705
Nombre d'estats membres 9 10 12 12 15 25 27 28 28 27
Nombre de grups polítics 7 8 10 9 8 7 7 7 7 7
Nombre de partits polítics nacionals 57 67 103 97 127 168 176 191 203 206
Nombre de delegacions nacionals als grups polítics 37 42 64 58 74 109 116 129 128 140
5

Sistema electoral per al Parlament Europeu
Sistema de votació i nombre d'escons
Actualment el Parlament Europeu compta amb 705 escons, xifra inferior als 751 (màxim permès als Tractats de la
Unió) que hi va haver entre el 2014 i el gener de 2020. Després de la retirada del Regne Unit de la Unió el 31 de
gener de 2020, amb la consegüent sortida dels eurodiputats britànics, 73 escons van quedar buits, dels quals 27
es van redistribuir entre 14 estats membres, tal com recull el quadre següent. En les eleccions de 2019, aquests 14
països van haver d'adoptar disposicions per a cobrir aquests escons.
Estats membres amb escons addicionals a partir de l'1 de febrer de 2020
Estat membre: FR ES IT NL IE PL RO SE AT DK SK FI HR EE Total
Escons addicionals: 5 5 3 3 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 27
Nota: Aquests escons estan inclosos en les xifres totals de cada estat membre al mapa.
Els 705 diputats del Parlament Europeu són
elegits d'acord amb els sistemes electorals
nacionals, però aquests han de respectar
determinats principis comuns establerts
a la legislació de la Unió, en particular la
representació proporcional. Com a norma
general, els votants poden elegir entre partits
polítics, candidats individuals o ambdós.
Mentre que en alguns estats membres els
votants només poden votar per una llista,
sense possibilitat de canviar l'odre dels
candidats (llista tancada), en altres els votants
poden expressar la seva preferència per un o
més candidats (vot preferencial). En lloc d'un
sistema de llistes, alguns estats membres han
optat pel vot preferencial utilitzant el vot únic
transferible. El mapa de la dreta mostra el
nombre d'escons per estat membre (a partir
de febrer de 2020) i el sistema de votació en
les eleccions europees de 2019.
96
96
29
29
79
79
59
59
52
52
33
33
6
6
6
6
8
8
6
6
21
21
21
21
21
21
19
19
17
17
14
14
14
14
14
14
13
13
12
12
21
21
21
21
21
21
76
76
11
11
8
8
7
7
705
2021
0
0
0
0
Vot preferencial
Llistes tancades
Vot únic transferible
Diverses circumscripcions
Xipre (CY)
Malta (MT)
Eslovènia (SI)
Xipre (CY)
Luxemburg (LU)
Llindar electoral
La legislació de la UE permet als estats membres establir un llindar de vots que s'han d'assolir per tal que a un partit
o a una llista se li puguin assignar escons en les eleccions del Parlament Europeu. A escala nacional, aquest llindar
no pot ser superior al 5% dels vots vàlids emesos.
EPRS | European Parliamentary Research Service
EPRS | European Parliamentary Research Service
Cap
BE IE NL
BG ES SI
DK LU FI
DE MT EE
PT
1,8 %
CZ HU
FR PL
HR RO
LV SK
LT
IT AT
SE
EL CY
3 %
4 %
5 %
6

Participació a les eleccions europees
Participació als estats membres en les eleccions al PE des de 1979
El quadre següent recull la participació per estat membre en cadascuna de les nou eleccions al Parlament Europeu
celebrades des de 1979. S'hi destaca, en cada cita electoral, la participació més baixa entre tots els estats membres,
la més alta en un estat membre sense vot obligatori i, finalment, la més alta en general. La línia blau clar destaca
la mitjana de la Unió per a cada elecció.
Vot obligatori en aquest estat membre (el vot també va ser obligatori a Itàlia entre 1979 i 1989). A Bulgària, encara que l'article 3 del Codi Electoral estipula
l'obligatorietat del vot, les sancions previstes per no votar van ser declarades anticonstitucionals arran d'una sentència delTribunal Constitucional de 2017, per la
qual cosa ja no són aplicables.
1979 1984 1989 1994 1999 2004 2009 2014 2019
BE 91,4 % 92,1 % 90,7 % 90,7 % 91,0 % 90,8 % 90,4 % 89,6 % 88,5 %
LU 88,9 % 88,8 % 87,4 % 88,5 % 87,3 % 91,3 % 90,8 % 85,5 % 84,2 %
MT 82,4 % 78,8 % 74,8 % 72,7 %
DK 47,8 % 52,4 % 46,2 % 52,9 % 50,4 % 47,9 % 59,5 % 56,3 % 66,0 %
DE 65,7 % 56,8 % 62,3 % 60,0 % 45,2 % 43,0 % 43,3 % 48,1 % 61,4 %
ES 54,6 % 59,1 % 63,0 % 45,1 % 44,9 % 43,8 % 60,7 %
AT 49,0 % 42,4 % 46,0 % 45,4 % 59,8 %
EL 77,2 % 79,9 % 73,2 % 71,5 % 63,2 % 52,6 % 60,0 % 58,7 %
SE 38,8 % 37,9 % 45,5 % 51,1 % 55,3 %
IT 84,9 % 83,4 % 81,0 % 73,6 % 69,8 % 71,7 % 65,1 % 57,2 % 54,5 %
LT 48,4 % 21,0 % 47,4 % 53,5 %
RO 27,7 % 32,4 % 51,1 %
UE 61,8 % 59,0 % 58,3 % 56,7 % 49,5 % 45,6 % 43,0 % 42,6 % 50,6 %
FR 60,7 % 56,7 % 48,7 % 52,8 % 46,8 % 42,8 % 40,6 % 42,4 % 50,1 %
IE 63,6 % 47,6 % 68,3 % 44,0 % 50,2 % 58,6 % 57,6 % 52,4 % 49,7 %
PL 20,9 % 24,5 % 23,8 % 45,7 %
CY 72,5 % 59,4 % 44,0 % 45,0 %
HU 38,5 % 36,3 % 29,0 % 43,4 %
NL 58,1 % 50,6 % 47,2 % 35,7 % 30,0 % 39,3 % 36,8 % 37,3 % 41,9 %
FI 30,1 % 39,4 % 40,5 % 41,0 % 40,7 %
EE 26,8 % 43,9 % 36,5 % 37,6 %
UK 32,3 % 32,6 % 36,2 % 36,4 % 24,0 % 39,2 % 34,5 % 35,4 % 36,9 %
LV 41,3 % 53,7 % 30,2 % 33,5 %
BG 38,9 % 36,1 % 32,6 %
PT 51,2 % 35,5 % 39,9 % 38,6 % 36,8 % 33,7 % 30,8 %
HR 25,2 % 29,9 %
SI 28,4 % 28,3 % 24,5 % 28,9 %
CZ 28,3 % 28,2 % 18,2 % 28,7 %
SK 17,0 % 19,6 % 13,0 % 22,7 %
Participació més baixa
Participació més alta sense vot obligatori
Participació més alta amb vot obligatori
Slovakia (SK)
Italy (IT)
Sweden (SE)
Ireland (IE)
Spain (ES)
Belgium (BE)
Malta (MT)
Austria (AT)
Denmark (DK)
Greece (GR)
Luxembourg (LU)
Cyprus (CY)
Germany (DE)
France (FR)
Latvia (LV)
Finland (FI)
Poland (PL)
Bulgaria (BG)
Netherlands (NL)
Slovenia (SL)
Hungary (HU)
Czech Republic (CZ)
Lithuania (LT)
Romania (RO)
Portugal (PT)
United Kingdom (UK)
EU
Croatia (HR)
Estonia (EE)
El gràfic que hi ha a continuació mostra l'historial de participació en les nou eleccions al Parlament Europeu
celebrades fins a dia d'avui; reflecteix tant la tendència individual de cada estat membre (punts grisos) com la
total corresponent al conjunt de la UE (línia o punts blaus). Les successives eleccions europees mostren que la
participació va anar disminuint fins al 2019. En les darreres eleccions, la taxa de participació va augmentar vuit
punts percentuals (del 42,6 al 50,6%) i, per primera vegada des de 1994, més de la meitat de l'electorat va acudir
a les urnes. S'observa una tendència similar descendent en el temps en les eleccions de mig mandat als Estats
Units, en les quals no hi ha en joc la presidència, les quals també registren un marcat repunt en les eleccions més
recents (2018).
SK
CZ
SI
HR
PT
BG
LV
UK
EE
FI
NL
HU
CY
PL
IE
FR
EU
RO
EU
2019
2014
2009
2004
1999
1994
1989
1984
1979
Participació en les eleccions al
Parlament Europeu
Participació en les eleccions al
Parlament Europeu
(conjunt de la Unió)
61,8 %
49,5 %
50,6 %
100 %
75 %
50 %
25 %
0 %
Lorem ipsum
Mitjana de la UE: 50,62% Més del 60%
50 % ‑ 60 %
40 % ‑ 50 %
20 % ‑ 40 %
Una tendència a la baixa similar també es pot observar en les eleccions
nacionals durant el mateix període, tot i que a partir d'una base de referència
més elevada, atès que en aquests casos també s'elegeixen els governs.
El mapa mostra la participació en les eleccions europees de 2019 a cadascun
dels actuals estats membres.
7

La tasca del Parlament Europeu
ElParlamentEuropeuaprovalessevesposicionsvotantensessióplenàriatotselstextoslegislatiusipressupostaris,
així com els informes d'iniciativa pròpia i altres resolucions. Les vint comissions permanents del Parlament
preparen el terreny, examinant minuciosament els projectes legislatius de la Unió i celebrant audiències sobre
qüestions fonamentals. Durant el procés legislatiu, els representants de les comissions del Parlament Europeu es
reuneixen freqüentment amb els seus homòlegs del Consell i la Comissió Europea per a dur a terme negociacions
trilaterals conegudes com a «diàlegs tripartits» en el marc del procediment de «codecisió» (vegeu la pàgina 14).
Les estadístiques que hi ha a continuació mostren que el Parlament Europeu de 2014 ‑2019 es va reunir durant
més temps qu el seu predecessor i va celebrar quasi un terç més de votacions; no obstant això, va adoptar menys
textos, tant legislatius com no legislatius.
Activitat en les sessions plenàries del PE durant la 7a. legislatura (juliol de 2009 ‑ juny de 2014)
Esmenes aprovades
21 298
22 692
Esmenes rebutjades
Hores de sessions
2 160
Hores
dels
quals:
Preguntes escrites
presentades
?
58 840
260
Dies
23 553
Votacions Textos aprovats
2 790
Textos
Actes legislatius
1 071
Textos
Dies de sessió plenària
Activitat en les sessions plenàries del PE durant la 8a. legislatura (juliol de 2014 ‑ juny de 2019)
18 824
9 645
Esmenes rebutjades
2 401
dels
quals:
?
48 207
279
Dies
30 992
2 575
Textos
965
Textos
Hores
Hores de sessions
Textos aprovats
Actes legislatius
Preguntes escrites
presentades
Votacions Esmenes aprovades
Activitat en les sessions plenàries del PE durant la 9a. legislatura (juliol de 2019 ‑ desembre de
2021)
5 077
4 157
842
dels
quals:
?
15 528
134
Dies
12 406
1 016
Textos
329
Textos
Hores
Hores de sessions
Textos aprovats
Actes legislatius
Preguntes escrites
presentades
Votacions Esmenes aprovades
Esmenes rebutjades
Font: Unitat de Desenvolupament i Seguiment de la Sessió Plenària, DG de Presidència, Parlament Europeu.
8

9
L'activitat del PE durant la crisi del coronavirus
El gràfic de la part inferior esquerra compara l'activitat parlamentària de 2020 (afectada en gran mesura per
la crisi del coronavirus) amb el primer any complet de legislatura anterior (2015). A continuació, a l'esquerra,
en blau hi ha les dades de 2015 i en taronja les de 2020. Al gràfic de la dreta s'hi recullen les dades mensuals
d'ambdós anys. Les jornades de sessió del Parlament de 2020 van ser lleugerament inferiors a les de 2015,
mentre que les hores de sessió de 2020 van ser aproximadament la meitat de les de 2015. Malgrat reunir-se
durant menys temps, el Parlament va celebrar pràcticament el mateix nombre de votacions els dos anys gràcies
al procediment de votació a distància introduït el març de 2020. A més, el nombre d'esmenes tant aprovades
com rebutjades el 2020 va ser notablement superior al de 2015, tot i que el 2020 es van aprovar en total menys
textos que cinc anys abans. El 2021, les sessions plenàries van mantenir el procediment de votació a distància, i
la durada de les sessions es va reduir considerablement en comparació amb 2016, tot i que no tant com el 2020.
El 2021 va haver-hi una quarta part menys de votacions que el 2016 i menys esmenes, però el nombre global de
textos i actes legislatius aprovats al ple va ser pràcticament igual en tots dos anys.
0
2
4
6
8
10
0
25
50
75
100
0
500
1 000
1 500
2 000
0
400
800
1 200
1 600
0
200
400
600
800
0
25
50
75
100
0
25
50
75
100
2015 2020
279
2020
59 51
529 260
474 388
154 141
2015 2021
59 55
527 410
513 516
162 157
2016
8a. legislatura 9a. legislatura
Hores
Votacions
Esmenes aprovades
Esmenes rebutjades
Textos aprovats
Actes legislatius
dels
quals:
Comparació mensual entre 2015 i 2020
Gen.
Febr.
Març
Abr.
Maig
Juny
Jul.
Ag.
Set.
Oct.
Nov.
Des.
1 509
1 585
6 575
2 298
2 809
5 964 7 396 5 373
1 963 1 806
1 578 1 392
Gen.
Febr.
Març
Abr.
Maig
Juny
Jul.
Ag.
Set.
Oct.
Nov.
Des.
Gen.
Febr.
Març
Abr.
Maig
Juny
Jul.
Ag.
Set.
Oct.
Nov.
Des.
Gen.
Febr.
Març
Abr.
Maig
Juny
Jul.
Ag.
Set.
Oct.
Nov.
Des.
Gen.
Febr.
Març
Abr.
Maig
Juny
Jul.
Ag.
Set.
Oct.
Nov.
Des.
Gen.
Febr.
Març
Abr.
Maig
Juny
Jul.
Ag.
Set.
Oct.
Nov.
Des.
Gen.
Febr.
Març
Abr.
Maig
Juny
Jul.
Ag.
Set.
Oct.
Nov.
Des.
8a. legislatura 9a. legislatura

Comissions parlamentàries
Al Parlament Europeu hi ha vint comissions permanents (i tres subcomissions), cadascuna de les quals abasta
un àmbit polític diferent. Elaboren informes que són examinats pel ple —sobre assumptes tant legislatius com
no legislatius— i exigeixen al poder executiu que reti comptes de la seva feina. Els escons de cada comissió es
distribueixen entre els grups polítics del Parlament Europeu en la mateixa proporció que els escons que tenen al
Parlament en el seu conjunt. El gràfic següent presenta les comissions del Parlament Europeu ordenades d'acord
amb el nombre de diputats que les integren; indica així mateix els presidents o presidentes, elegits pels membres
de cada comissió, junt amb el seu grup polític i nacionalitat. Els presidents o presidentes de les comissions,
reunits en la Conferència de Presidents de Comissió, han elegit Bernd Lange, president de la Comissió de Comerç
Internacional (INTA), com el seu president durant la segona meitat de la legislatura parlamentària actual.
El gràfic de sectors mostra la distribució dels presidents de comissió entre els grups polítics al febrer de 2022,
utilitzant el mateix codi de colors que anteriorment. A més de les comissions permanents, el Parlament també pot
crear comissions especials i comissions d'investigació. Al març de 2022, va crear dues comissions especials —sobre
les lliçons apreses de la pandèmia de coronavirus i sobre la ingerència estrangera en els processos democràtics a
la UE—, així com una comissió d'investigació sobre l'ús de Pegasus i altres programes espia.
Comissions i subcomissions Nombre de diputats President/a
Medi ambient, Salut pública i Seguretat alimentària (ENVI) Pascal CANFIN Renew Europe
Afers Exteriors (AFET) David McALLISTER PPE
Drets humans (DROI) Maria ARENA S&D
Seguretat i Defensa (SEDE) Nathalie LOISEAU Renew Europe
Indústria, Investigació i Energia (ITRE) Cristian‑Silviu BUŞOI PPE
Llibertats civils, Justícia i Afers d'Interior (LIBE) Juan Fernando LÓPEZ AGUILAR S&D
Afers econòmics i monetaris (ECON) IreneTINAGLI S&D
Afers fiscals (FISC) PaulTANG S&D
Ocupació i Afers socials (EMPL) Dragoş PÎSLARU Renew Europe
Transports iTurisme (TRAN) Karima DELLI Verts/ALE
Agricultura i Desenvolupament Rural (AGRI) Norbert LINS PPE
Mercat interior i Protecció del consumidor (IMCO) Anna CAVAZZINI Verts/ALE
Comerç internacional (INTA) Bernd LANGE S&D
Desenvolupament regional (REGI) Younous OMARJEE The Left
Pressupostos (BUDG) JohanVAN OVERTVELDT ECR
Drets de la dona i Igualtat de gènere (FEMM) Robert BIEDROŃ S&D
Peticions (PETI) Dolors MONTSERRAT PPE
Cultura i Educació (CULT) SabineVERHEYEN PPE
Control pressupostari (CONT) Monika HOHLMEIER PPE
Afers constitucionals (AFCO) AntonioTAJANI PPE
Pesca (PECH) Pierre KARLESKIND Renew Europe
Desenvolupament (DEVE) TomasTOBÉ PPE
Afers Jurídics (JURI) AdriánVÁZQUEZ LÁZARA Renew Europe
79
30
30
30
69
61
55
49
48
45
43
43
41
37
35
31
30
28
28
26
25
88
78
Proporció de presidències de comissió per grup polític (febrer de 2022)
the Left
ECR
Greens/EFA
Renew Europe
S&D
EPP
5 %
5 %
10 %
20 %
40 %
20
comissions
20 %
20 %
10

Relació entre les comissions del PE i la Comissió Europea
Les vint comissions permanents del Parlament Europeu supervisen les activitats de la Comissió Europea en els
seus respectius àmbits polítics i conviden amb regularitat els comissaris als seus debats per a abordar diferents
qüestions relacionades amb les actuacions de la Comissió. Algunes comissions parlamentàries tenen un únic
comissari com a interlocutor, mentre que d'altres desenvolupen la seva tasca en àmbits de competència que
recauen en diferents carteres de la Comissió Europea.
En el quadre següent hi apareixen els membres del Col·legi de Comissaris amb les seves respectives carteres i
les comissions parlamentàries que els corresponen. El quadre es basa en les audiències dels llavors comissaris
proposats realitzades la tardor de 2019. A la tercera columna hi figuren les comissions que treballen amb més
d'un comissari i a la quarta s'hi recullen totes les comissions corresponents a cada cartera de la Comissió. Per
exemple, l'àmbit de competències de la Comissió de Medi ambient, Salut pública i Seguretat alimentària (ENVI)
pertoca a tres comissaris: Frans Timmermans, Stella Kyriakides i Virginijus Sinkevičius.
Comissari/a Cartera
Comissions parlamentàries
Cobertura múltiple
per comissió
Vicepresidents
Frans Timmermans PacteVerd Europeu ENVI
Valdis Dombrovskis Unaeconomiaalserveidelespersones INTA, ECON, EMPL
Margrethe Vestager Una Europa adaptada a l'era digital ITRE, IMCO, ECON
Josep Borrell
Alt representant de la Unió per a Afers exteriors i
Política de seguretat; una Europa més forta davant del
món
AFET
Margaritis Schinas Promoció del model de vida europeu LIBE, CULT
Maroš Šefčovič Relacions Interinstitucionals i Prospectiva AFCO
Věra Jourová Valors i Transparència AFCO, LIBE
Dubravka Šuica Democràcia i Demografia AFCO
Comissaris
Johannes Hahn Pressupost i Administració BUDG, CONT
Mariya Gabriel Innovació, Investigació, Cultura, Educació i Joventut ITRE, CULT
Nicolas Schmit Ocupació i Drets Socials EMPL
Paolo Gentiloni Economia ECON
Janusz Wojciechowski Agricultura AGRI
Thierry Breton Mercat interior IMCO, ITRE
Elisa Ferreira Cohesió i Reformes REGI
Stella Kyriakides Salut i Seguretat alimentària ENVI
Didier Reynders Justícia LIBE, JURI
Helena Dalli Igualtat FEMM, EMPL
Ylva Johansson Afers d'Interior LIBE
Janez Lenarčič Gestió de crisis DEVE
Adina Vălean Transport TRAN
Olivér Várhelyi Veïnatge i Ampliació AFET
Jutta Urpilainen Associacions internacionals DEVE
Kadri Simson Energia ITRE
Virginijus Sinkevičius Oceans i Pesca ENVI, PECH
Mairead McGuinness Serveis financers, Estabilitat financera i Unió dels
Mercats de Capitals ECON
11

Delegacions interparlamentàries
Les delegacions interparlamentàries del Parlament Europeu tenen com a missió estrènyer les relacions amb els
parlaments i els diputats d'altres països, regions i organitzacions al marge de la UE. En l'actualitat, el Parlament
compta amb 45 delegacions dedicades a la «diplomàcia parlamentària» que es divideixen en tres categories,
com s'observa a continuació. Els presidents i presidentes de delegació conformen la Conferència de Presidents
de Delegació, en la qual també participen presidents o presidentes de les tres comissions parlamentàries
encarregades de les relacions internacionals: AFET (Afers Exteriors), DEVE (Desenvolupament) i INTA (Comerç
internacional). Immaculada Rodríguez-Piñero, presidenta de la Delegació UE-Xile, presideix actualment la
Conferència de Presidents de Delegació.
Delegacions interparlamentàries Tipus Nombre de diputats President/a
Assemblea Parlamentària Paritària ACP‑UE Carlos ZORRINHO S&D
Assemblea Parlamentària Euro‑Llatinoamericana Javi LÓPEZ S&D
Estats Units Radosław SIKORSKI PPE
Assemblea Parlamentària Euronest Andrius KUBILIUS PPE
Assemblea Parlamentària de la Unió per al Mediterrani Roberta METSOLA PPE
Xina Reinhard BÜTIKOFER Verts/ALE
Regne Unit Nathalie LOISEAU Renew Europe
Rússia Ryszard CZARNECKI ECR
Sud‑est asiàtic / ASEAN Daniel CASPARY PPE
Turquia Sergey LAGODINSKY Verts/ALE
Japó Christel SCHALDEMOSE S&D
Índia Søren GADE Renew Europe
Mercosur Jordi CAÑAS Renew Europe
Kazakhstan,Kirguizistan,Uzbekistan,Tadjikistan,TurkmenistaniMongòlia Fulvio MARTUSCIELLO PPE
Mashreq Isabel SANTOS S&D
Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia Marina KALJURAND S&D
Palestina Manu PINEDA The Left
Magreb/Marroc,Tunísia, Algèria Andrea COZZOLINO S&D
Israel Antonio LÓPEZ‑ISTÚRIZWHITE PPE
CooperacióSeptentrional/EspaiEconòmicEuropeu(EEE)/Suïssa Andreas SCHWAB PPE
Canadà StéphanieYON‑COURTIN Renew Europe
Ucraïna Witold JanWASZCZYKOWSKI ECR
Península Aràbiga Hannah NEUMANN Verts/ALE
Sud‑àfrica Magdalena ADAMOWICZ PPE
Xile Inmaculada RODRÍGUEZ‑PIÑERO S&D
Sèrbia Tanja FAJON S&D
Amèrica central Tilly METZ Verts/ALE
Cariforum Stéphane BIJOUX Renew Europe
Àsia Meridional Nicola PROCACCINI ECR
Mèxic Massimiliano SMERIGLIO S&D
Montenegro Vladimír BILČÍK PPE
Moldàvia Siegfried MUREŞAN PPE
Brasil José Manuel FERNANDES PPE
Albània Manolis KEFALOGIANNIS PPE
Macedònia del nord Andreas SCHIEDER S&D
Bòsnia i Hercegovina i Kosovo Romeo FRANZ Verts/ALE
Comunitat andina Pilar del CASTILLOVERA PPE
Península de Corea Lukas MANDL PPE
Austràlia i Nova Zelanda Ulrike MÜLLER Renew Europe
Bielorúsia Robert BIEDROŃ S&D
Parlament Panafricà María Soraya RODRÍGUEZ RAMOS Renew Europe
Iran Cornelia ERNST The Left
Assemblea Parlamentària de l'OTAN TomVANDENKENDELAERE PPE
Iraq Sara SKYTTEDAL PPE
Afganistan Petras AUŠTREVIČIUS Renew Europe
Members
Afghanistan
Iraq
NATO Parliamentary Assembly
Iran
Pan-African Parliament
Belarus
Australia and New Zealand
Korean Peninsula
Andean Community
Bosnia and Herzegovina and Kosovo
North Macedonia
Albania
Brazil
Moldova
Montenegro
Mexico
South Asia
Cariforum
South Africa
Central America
Arab Peninsula
Serbia
Chile
Ukraine
Canada
Northern Cooperation / European Economic Area (EEA) / Switzerland
Israel
Mashreq
Maghreb / Morocco, Tunisia, Algeria
Palestine
Armenia, Azerbaijan, Georgia
Kazakhstan, Kyrgyzstan, Uzbekistan, Tajikistan, Turkmenistan and Mongolia
Mercosur
India
Japan
Turkey
South East Asia / ASEAN
Russia
China
Parliamentary Assembly of the Union for the Mediterranean
Euronest Parliamentary Assembly
United States
Euro-Latin American Parliamentary Assembly
ACP-EU Joint Parliamentary Assembly
Afghanistan
Iraq
NATO Parliamentary Assembly
Iran
Pan-African Parliament
Belarus
Australia and New Zealand
Korean Peninsula
Andean Community
Bosnia and Herzegovina and Kosovo
North Macedonia
Albania
Brazil
Moldova
Montenegro
Mexico
South Asia
Cariforum
South Africa
Central America
Arab Peninsula
Serbia
Chile
Ukraine
Canada
Northern Cooperation / European Economic Area (EEA) / Switzerland
Israel
Mashreq
Maghreb / Morocco, Tunisia, Algeria
Palestine
Armenia, Azerbaijan, Georgia
Kazakhstan, Kyrgyzstan, Uzbekistan, Tajikistan, Turkmenistan and Mongolia
Mercosur
India
Japan
Turkey
South East Asia / ASEAN
Russia
China
Parliamentary Assembly of the Union for the Mediterranean
Euronest Parliamentary Assembly
United States
Euro-Latin American Parliamentary Assembly
ACP-EU Joint Parliamentary Assembly
EU-UK Parliamentary Partnership Assembly
78
75
64
60
49
38
35
31
27
25
24
24
19
19
19
18
18
18
18
18
18
16
16
16
15
15
15
15
15
14
14
14
14
14
13
13
13
13
12
12
12
11
10
8
8
Delegació del PE que forma part d'una assemblea parlamentària multilateral.
Delegació del PE que forma part d'una comissió interparlamentària conforme a un acord bilateral entre la UE i un país soci.
Altres delegacions que es reuneixen amb els seus homòlegs al marge d'un marc formal.
12

Activitat legislativa del Parlament Europeu (2004-2021)
Un element fonamental de la feina del Parlament Europeu consisteix a modificar i aprovar legislació de la Unió.
S'utilitzen tres procediments, dels quals el més comú actualment és el procediment legislatiu ordinari (denominat
tradicionalment «codecisió»).També es pot demanar al Parlament que doni (o retiri) la seva aprovació a determinades
decisions o simplement se'l pot consultar sobre determinades propostes de la Comissió. Conforme als procediments
de codecisió i aprovació, el Parlament Europeu té dret de vet sobre la legislació de la Unió. Si simplement es fa una
consulta, el Parlament emet un dictamen. Els dos gràfics de més avall mostren un ús més freqüent de la codecisió, cosa
que reflecteix l'augment del poder del Parlament Europeu, derivat dels successius canvis en els tractats, i la creixent
tendència que el Parlament Europeu i el Consell es posin d'acord sobre textos legislatius en la primera lectura del
procés.
Resolucions legislatives aprovades al ple
El gràfic següent mostra el nombre de resolucions legislatives aprovades cada any al ple des de 2004, incloent‑hi totes
les lectures al procediment de codecisió.
0
50
100
150
200
250
300
350
2021
2020
2019
2018
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
112
12
163 113 158
152 110
89
38
36
22
41
33
40 40 40
43
51
33
24 13
9
10
6 23
58
39
39
41
39 45 38
43
35
33
122 117 147 170 105 94 113 105 164 199 75 77 88 118 202 75
27
24
106
■Consulta
■Aprovació
■Codecisió
Procediment de codecisió
El gràfic que hi ha a continuació mostra en quina fase del procediment de codecisió el PE i el Consell van assolir un
acord sobre textos legislatius. Cada columna representa un any des de 2004. A més del nombre d'expedients aprovats,
s'hi indica en concret quants ho van ser en primera lectura (el cas més freqüent).
0
50
100
150
200
Conciliation
Council 2nd reading
EP 2nd reading
1st reading
2021
2020
2019
2018
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
92
41 34 58 34 98 122 44 61 60 104 137 40 51 68 79 99 45 56
53
103
52
124
152
56
77 70
116
148
58
72 74 80
99 92
62
■Conciliació
■2a. lectura del Consell
■2a. lectura del Parlament
■1a. lectura
Font: Dades facilitades per la Unitat de Planificació legislativa i Coordinació, DG de Presidència, del Parlament Europeu.
El gràfic que figura a continuació mostra la durada mitjana dels procediments de codecisió en aquesta legislatura
i durant la legislatura anterior (de juliol de 2014 a juny de 2019). La durada mitjana de cada procediment legislatiu
ordinari finalitzat (codecisió) va ser de dotze mesos en els dos primers anys i mig de la legislatura actual per als
conclosos en primera lectura; en la legislatura anterior havia estat considerablement més llarga, de divuit mesos. Per
als expedients conclosos en segona lectura, la diferència entre totes dues legislatures és marginal: trenta-sis mesos en
l'actual i trenta-nou en l'anterior. En la legislatura anterior, els expedients que van concloure amb la segona lectura del
Consell van trigar quaranta mesos, però cap ha arribat a aquesta fase en l'actual legislatura. Cap ha anat a una tercera
lectura en cap de les dues legislatures.
Nombre de procediments
8a. legislatura
Nombre de procediments
9a. legislatura
356
4
41
123
53
18 mesos
39 mesos
40 mesos
n.d.
8a. legislatura (juliol de 2014 ‑ juny de 2019)
9a. legislatura (juliol de 2019 -desembre de 2021)
12 mesos
36 mesos
Durada
1a. lectura
2a. lectura del Parlament
2a. lectura del Consell
13

Nombre de diàlegs tripartits per any i per comissió
Des de juliol de 2019 fins a desembre de 2021, les comissions del Parlament Europeu van participar a un total
de 373 reunions tripartites amb el Consell i la Comissió. El gràfic de barres següent mostra el nombre de diàlegs
tripartits celebrats cada any des de l'inici de la legislatura 2009-2014, amb un pic l'any 2013 que va coincidir amb
les principals decisions sobre els programes en el context del marc financer plurianual 2014-2020. Si bé les xifres
del segon semestre de 2019 són equiparables a les dels cinc anys anteriors, les de 2020 i 2021 són notablement
inferiors a les de 2015 i 2016. Aquesta diferència es deu principalment a la crisi del coronavirus, que va limitar les
possibilitats de celebrar reunions presencials. Al 2021, a 119 dels 129 diàlegs tripartits hi va participar una sola
comissió, mentre que en 10 casos hi van participar dues comissions. El gràfic de sectors mostra quines comissions
parlamentàries van participar més en els diàlegs tripartits celebrats el 2021, el segon any complet de la legislatura
2014-2019. S'hi destaquen les sis comissions més actives en termes de diàlegs tripartits, en percentatge del total.
Others:
TRAN
JURI
EMPL
ENVI
IMCO
ECON
ITRE
LIBE
0
100
200
300
400
500
600
700
800
9th term
8th term
7th term
2021
2020
2019
2018
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
0
200
400
600
800
2019
2018
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
04
95
249
371
695
132
55
229
144
251 315
190
75
169 129
8th term
7th term
15
10
119
AGRI: 24
LIBE: 24
ENVI: 22
ECON: 8
ITRE: 11
19 %
19 %
17 %
8 %
6 %
5 %
26 %
15 95
249
371
695
132
55 229
144
251
16
299
Joint committee
Single committee
LIBE: 60
ITRE: 47
ECON: 32
IMCO: 32
ENVI: 31
EMPL: 30
JURI: 18
TRAN: 11
Others: 54
19%
15%
10%
10%
10%
10%
6%
3%
17%
Trilogue
meetings:
315
315
190
EMPL: 7
9a. legislatura
8a. legislatura
7a. legislatura
Comissió única Comissió mixta
Reunions
tripartites: 129
Altres: 33
Nombre d'informes legislatius i informes d'iniciativa pròpia
El gràfic següent mostra el nombre d'informes aprovats en cadascuna de les comissions parlamentàries entre juliol
de 2014 i juny de 2019. La xifra en gris correspon a la legislatura anterior (2014‑2019) en el seu conjunt. Les barres
en taronja inclouen els «informes d'iniciativa pròpia», que comprenen els informes d'iniciativa tan legislativa com
d'altres tipus. Els «informes legislatius», representants per les barres blaves, recullen els informes de procediments
legislatius ordinari (codecisió), els procediments d'aprovació i consulta i els relatius a acords internacionals. Les
barres morades es refereixen a procediments en els que les comissions examinen la possibilitat de formular
objeccions a un acte «delegat» o «d'execució», que en realitat són formes de dret administratiu, adoptat per la
Comissió d'acord amb la legislació vigent.
Informes d'iniciativa pròpia Informes legislatius Actes delegats i d'execució
Afers Exteriors (AFET)
Afers econòmics i monetaris (ECON)
Llibertats civils, Justícia i Afers d'Interior (LIBE)
Ocupació i Afers socials (EMPL)
Afers Jurídics (JURI)
Pesca (PECH)
Mercat interior i Protecció del consumidor (IMCO)
Medi ambient, Salut pública i Seguretat alimentària (ENVI)
Drets de la dona i Igualtat de gènere (FEMM)
Transports iTurisme (TRAN)
Desenvolupament regional (REGI)
Indústria, Investigació i Energia (ITRE)
Cultura i Educació (CULT)
Desenvolupament (DEVE)
Control pressupostari (CONT)
Peticions (PETI)
Afers constitucionals (AFCO)
Pressupostos (BUDG)
Comerç internacional (INTA)
Agricultura i Desenvolupament Rural (AGRI)
Comissions mixtes
16
18
3
34
1
37
16
38
2
16
1
0
1
1
21
12
95
269
73
38
3
36
8
6
7
22
1 16
24
1
12
4
16
2
9
1
1
9
21
4
12
6
27
14
14
12
11
7
6
6
5
5
5
4
4
4
3
3
3
2
2
2
(101)
(43)
(29)
(30)
(28)
(17)
(18)
(20)
(26)
(18)
(29)
(21)
(20)
(22)
(16)
(11)
(18)
(5)
(23)
(16)
(23)
(47)
(107)
(174)
(29)
(97)
(47)
(38)
(57)
(61)
(19)
(58)
(9)
(2)
(28)
(8)
(10)
(72)
(16)
(28)
(216)
(0)
(14)
(22)
(7)
(57)
(72)
(518)
(80)
(9)
(32)
(1)
(1)
(0)
(0)
(3)
(2)
(44)
(93)
(12)
Font: Unitat de Coordinació Legislativa, DG de Polítiques interiors, Parlament Europeu.
14

La presidència del Parlament Europeu
Els diputats del Parlament Europeu elegeixen el president o presidenta de la institució mitjançant votació secreta
a l'inici i a l'equador de la legislatura per a un mandat de dos anys i mig. El president o presidenta vetlla pel bon
desenvolupament de les tasques del Parlament Europeu. A tal efecte, entre altres coses, presideix les sessions
plenàries i els principals òrgans rectors i representa el Parlament Europeu davant de les altres institucions de la
UE, així com de cara a l'exterior de manera més general. El president pot delegar tasques o competències en els
vicepresidents, que componen la Mesa (vegeu la pàgina 16). En el gràfic següent hi apareixen l'actual presidenta
del Parlament i tots els seus predecessors en el càrrec des de les primeres eleccions directes de 1979, juntament
amb el seu grup polític i nacionalitat.
2014 2009
2017 2012 2004
2007 1999
2002
1994 1999
1997
1989 1992
1984 1987
1979 1982
2022 2019
Partit Popular Europeu
Roberta Metsola
8a. legislatura 7a. legislatura 6a. legislatura 5a. legislatura
9a. legislatura
1a. legislatura 2a. legislatura 3a. legislatura 4a. legislatura
David Maria
Sassoli
AntonioTajani Martin Schulz Martin Schulz Jerzy Buzek Hans‑Gert
Pöttering
Josep Borrell
Fontelles
Pat Cox Nicole Fontaine
Socialistesi
Demòcrates
PartitPopular
Europeu
Socialistesi
Demòcrates
Socialistesi
Demòcrates
PartitPopular
Europeu
PartitPopular
Europeu
Socialista Liberal,Democràtic
iReformista
PartitPopular
Europeu
SimoneVeil Piet Dankert Pierre Pflimlin Henry Plumb Enrique
Barón Crespo
Egon Klepsch Klaus Hänsch José María
Gil‑Robles
Liberali
Democràtic
Socialista PartitPopular
Europeu
Demòcrata
Europeu
Socialistesi
Demòcrates
PartitPopular
Europeu
Socialista PartitPopular
Europeu
El personal del Parlament Europeu
La secretaria permanent del Parlament Europeu —dirigida pel secretari general, KlausWelle— està integrada per
6.918membresdelpersonal(xifresdesetembrede2021),delsqualsel38,2%sónadministradors,33,5%assistents
i 27,5% agents contractuals. A més de la secretaria, el Parlament dóna feina a 2.009 treballadors directament al
servei dels diputats en qualitat d'assistents parlamentaris acreditats (APA) i a 1.020 a les secretaries dels grups
polítics. En total, el Parlament Europeu compta amb una plantilla de 9.947 persones per a assistir en diferents
funcions els 705 diputats al Parlament Europeu. El diagrama de barres que hi ha a continuació desglossa per sexe
les diferents categories de personal.
0.2 % 0.2 %
ENTOTAL ADMINISTRADORS ASSISTENTS AGENTS CONTRACTUALS ALTRES CATEGORIES MEMBRES DEL PERSONAL
DELS GRUPS POLÍTICS
ASSISTENTS
PARLAMENTARIS
54,9 %
45,1 % 14,3 % 12,3 % 15,3 % 8,1 % 13,8 % 8,9 % 5,9 % 4,4 % 10,6 % 9,6 %
9 947 2 646 2 332 1 905 35 1 020 2 009
Els tres gràfics següents mostren la distribució del personal del Parlament Europeu per edat (en barres de dos
anys) i sexe. El gràfic de l'esquerra correspon a la secretaria del Parlament Europeu, el del mig al personal dels
grups polítics i el de la dreta als assistents parlamentaris. El grup d'edat més nombrós a la secretaria del PE se
situa a l'entorn dels 45 anys, mentre que als grups polítics descendeix a la segona meitat de la trentena i, en el
cas dels assistents parlamentaris, a la segona meitat de la vintena.
0 100 200 300 400
67 - 68
65 - 66
63 - 64
61 - 62
59 - 60
57 - 58
55 - 56
53 - 54
51 - 52
49 - 50
47 - 48
45 - 46
43 - 44
41 - 42
39 - 40
37 - 38
35 - 36
33 - 34
31 - 32
29 - 30
27 - 28
25 - 26
23 - 24
21 - 22
0
100
200
300
400 0 100 200
0
100
200
67 - 68
65 - 66
63 - 64
61 - 62
59 - 60
57 - 58
55 - 56
53 - 54
51 - 52
49 - 50
47 - 48
45 - 46
43 - 44
41 - 42
39 - 40
37 - 38
35 - 36
33 - 34
31 - 32
29 - 30
27 - 28
25 - 26
23 - 24
0 100 200
0
100
200
67 - 68
65 - 66
63 - 64
61 - 62
59 - 60
57 - 58
55 - 56
53 - 54
51 - 52
49 - 50
47 - 48
45 - 46
43 - 44
41 - 42
39 - 40
37 - 38
35 - 36
33 - 34
31 - 32
29 - 30
27 - 28
25 - 26
23 - 24
21 - 22
Secretaria del PE Personal dels grups polítics Assistents parlamentaris
majoria
d'homes
majoria de dones majoria de
dones
majoria
d'homes
majoria de
dones
majoria
d'homes
Edat mitjana
dones: 47
homes: 48
Edat mitjana
dones: 42
homes: 42
Edat mitjana
dones: 35
homes: 36
15

Òrgans rectors del PE
La Mesa és l'òrgan responsable de les qüestions financeres, organitzatives i administratives dins del Parlament.
Està composta pel president o presidenta i els catorze vicepresidents, elegits per majoria absoluta al ple, en l'ordre
en el qual van aconseguir la majoria que determina l'ordre de precedència. Els cinc qüestors, elegits al ple per a
gestionar els afers administratius i financers que afecten directament els diputats, també asisteixen a la Mesa en
qualitat consultiva, però no poden votar.
President
1
Vicepresidents
14
Qüestors
(sense dret a vot)
5
Roberta METSOLA Presidenta PPE
Othmar KARAS Vicepresident PPE
Pina PICIERNO Vicepresidenta S&D
Pedro SILVA PEREIRA Vicepresident S&D
Ewa KOPACZ Vicepresidenta PPE
Eva KAILI Vicepresidenta S&D
Evelyn REGNER Vicepresidenta S&D
RainerWIELAND Vicepresident PPE
Katarina BARLEY Vicepresidenta S&D
Dita CHARANZOVÁ Vicepresidenta Renew Europe
Michal ŠIMEČKA Vicepresident Renew Europe
Nicola BEER Vicepresidenta Renew Europe
Roberts ZĪLE Vicepresident ECR
Dimitrios PAPADIMOULIS Vicepresident The Left
Heidi HAUTALA Vicepresidenta Verts/ALE
Anne SANDER Qüestora PPE
Christophe HANSEN Qüestor PPE
Monika BEŇOVÁ Qüestora S&D
Fabienne KELLER Qüestora Renew Europe
Marcel KOLAJA Qüestor Verts/ALE
La Conferència de Presidents està composta pel president o presidenta del Parlament i els presidents dels set
grups polítics, estableix l'ordre del dia del ple i determina les orientacions polítiques generals de la institució. El
quadre següent presenta els membres actuals de la Conferència de Presidents. Està ordenat per la dimensió dels
grups polítics, en funció dels seus escons al Parlament. Tres dels grups polítics tenen copresidents. Els diputats no
inscrits estan representats per un observador sense dret a vot.fi
Presidenta del PE: Roberta METSOLA PPE
President Presidenta Observador/a
M
a
n
f
r
e
d
W
E
B
E
R
I
r
a
t
x
e
G
A
R
C
Í
A

P
É
R
E
Z
L
a
u
r
a
F
E
R
R
A
R
A
Copresidents
S
k
a
K
E
L
L
E
R
P
h
i
l
i
p
p
e
L
A
M
B
E
R
T
S
ID
PPE S&D
Verts/ALE
President
M
a
r
c
o
Z
A
N
N
I
ECR The Left NI
Copresidents
M
a
n
o
n
A
U
B
R
Y
M
a
r
t
i
n
S
C
H
I
R
D
E
W
A
N
Renew Europe
Copresidents
R
a
f
f
a
e
l
e
F
I
T
T
O
R
y
s
z
a
r
d
A
n
t
o
n
i
L
E
G
U
T
K
O
President
S
t
é
p
h
a
n
e
S
É
J
O
U
R
N
É
Els dos òrgans de govern del Parlament Europeu —la Mesa i la Conferència de Presidents— mencionats
anteriorment es complementen amb altres òrgans de coordinació, en particular amb la Conferència de
Presidents de Comissió, la Conferència de Presidents de Delegació, el Grup d'experts sobre el Futur de la Ciència
i la Tecnologia (Grup STOA) i el Grup de suport a la Democràcia i Coordinació electoral.
Les edicions anteriors d'aquesta Guia informativa es van publicar a l'octubre de 2021 (PE 690.537), abril de 2019 (PE 635.515), abril de 2018 (PE 614.733), març de 2017 (PE 599.256),
març de 2016 (PE 573.919), abril de 2015 (PE 545.725) i novembre de 2014 (PE 542.150). Les dades utilitzades procedeixen de diverses fonts internes o externes del Parlament
Europeu, com la Direcció de Relacions amb els Parlaments Nacionals i la Unitat de Coordinació i Planificació Legislativa, les unitats d'Activitats dels Diputats, d'Administració dels
Diputats i de Desenvolupament i Seguiment de la Sessió plenària, de la DG Presidència (PRES), la Unitat de Coordinació Legislativa i la secretaria de la Comissió de Peticions, de
la DG de Polítiques Interiors (IPOL); les unitats de Seguiment de l'Opinió Pública, i de Visites i Seminaris, de la DG Comunicació (COMM); la Unitat de Sol·licituds d'Informació dels
Ciutadans, de la DG de Serveis d'Estudis Parlamentaris (EPRS), i la base de dades IDEA d'estadístiques electorals.
EXEMPCIÓ DE RESPONSABILITATS I DRETS D'AUTOR
El present document es destina als diputats i al personal del Parlament Europeu per a la seva utilització com a material de referència en el desenvolupament
de la seva tasca parlamentària. El contingut d'aquest document és responsabilitat exclusiva dels autors, de manera que les opinions que s'hi expressen no
reflecteixen necessàriament la posició oficial del Parlament. Se n'autoritza la reproducció i traducció amb fins no comecials, sempre que se'n citi la font, se
n'informi prèviament al Parlament Europeu i se n'hi trameti un exemplar. © Unió Europea, 2022.
eprs@ep.europa.eu (contacte) http://www.eprs.ep.parl.union.eu (intranet) http://www.europarl.europa.eu/thinktank (internet) http://epthinktank.eu (blog)
16

Parlament Europeu: dades i xifres

Recommended

Recommended

More Related Content

More from Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

More from Oficina del Parlament Europeu a Barcelona (20)

Parlament Europeu: dades i xifres