Revista de plàstica

1. SANDRA
GÓNGORA
SARA
FRUCTUOSO
VISUAL I PLÀSTICA
NÚM. 1
DESEMBRE DE 2015
1R CURS EDUCACIÓ INFANTIL-FPCEE BLANQUERNA

3. ÍNDEX
Introducció ......................................................................... 3
Capítol 1: El Pa................................................................... 4
Capítol 2: Els 3 referents................................................... 8
Capítol 3: La teoria del color .......................................... 11
Capítol 4: Medi natural realitzat en fang........................ 13
Capítol 5: La caixeta........................................................ 15
Capítol 6: Animals i faraons ........................................... 17
Capítol 7: Land Art........................................................... 19
Conclusions ..................................................................... 21

4. INTRODUCCIÓ
En aquests primers mesos del nostre grau, hem pogut comprendre
la matèria de Visual i Plàstica d’una manera diferent a temps
passats. Hem après a realitzar els projectes artístics de tal manera
que puguem treballar més d’un aspecte alhora, i sempre buscant
una raó i un motiu pedagògic.
També hem après que una obra no està ben o mal feta si s’explica
el perquè, i que tot resultat té una feina prèvia.
En aquesta revista hem plasmat totes les feines fetes i treballades
en aquest semestre, explicant en cada una d’elles el que es podria
treballar a l’aula d’Educació Infantil.
Us animem a gaudir de la nostra mirada.

5. José Anonio Marina
Del text de Marina, “La Mirada”
també hem extret unes cites que
són: “Una sociedad moderna,
para sobrevivir en un mundo
globalizado, competitivo y veloz,
tiene que fomentar la innovación y
perder el recelo ante lo nuevo” i
“Para ser felices, las personas
como las sociedades necesitan
coordinar dos grandes
necesidades: el bienestar y la
creación.”
CAPÍTOL 1: EL PA
En aquesta activitat hem après a dibuixar, pintar, interpretar i donar-
li un significat a un element de matèria morta com ho és el pa. Per
fer-ho ens hem guiat de diferents referents.
REFERENTS CONCEPTUALS
Antoni Tàpies
A l’article “El joc de
saber mirar” publicat a la
revista Cavall Fort,
Tàpies ens explica la
importància de les coses
i el seu valor.
Nosaltres hem triat les
cites “Tot, tot participa
de la vida i té la seva
importància”.

6. REFERENTS FORMALS
La cistella de pa de Salvador Dalí i les pintures de matèria morta del
Renaixement i Barroc.
EL NOSTRE SIGNIFICAT
Per a nosaltres el pa és un element bàsic, que tot ésser humà
hauria de poder tenir a l’abast. Per tant, es un element de gran
necessitat i benestar, també relacionat en certa manera amb la
pobresa. Per altra banda, la cita de marina també diu que és una
necessitat de creació, això, fa referència a que per a fer el pa es
necessita un procés i gent, que ajudi en la seva elaboració i creació
que no es veu a simple vista.

7. PROCÉS DE CREACIÓ
Observem la posició en que es troba el
pa respecte a nosaltres per poder
dibuixar-lo des de la nostra perspectiva.
Dibuixem el pa primer amb línies fines amb llapis, tot seguit el
pintem amb ceres mentre anem esborrant el llapis. Intentem buscar
les textures i el color indicat per a cada tros del pa.
Realitzem proves en un full blanc i amb
ceres per a descobrir barreges de
colors i les diferents textures.

8. Finalment retallem el pa i l’enganxem sobre un fons negre,
observem que aquest pas aporta un contrast important al dibuix.
Nosaltres hem decidit col·locar el pa al mig de la cartolina, això fa
augmentar la importància del pa i aporta estabilitat.
APRENENTATGE DEL NEN
Amb aquesta activitat l’infant aprèn a dibuixar un element de la
realitat de la manera més semblant possible. Treballant amb cera
tova pot descobrir les diferents maneres de fer-la servir, amb la
punta realitzarà un traç més precís i fort, en canvi si l’utilitza fregant-
la de cantó suaument, aconseguirà una textura rugosa.
Conceptualment el nen aprendrà a donar-li importància a les petites
coses i a aprendre el procés de la creació del pa i d’altres aliments.
Pensem que és una bona activitat per pensar i parlar amb el grup
classe, escoltar i debatre els significats que cada alumne li donen al
pa.

9. CAPÍTOL 2: ELS 3 REFERENTS
El primer referent que hem escollit és l’obra d’art de Joan Miró, La
Reina de la nit. Hem triat aquesta obra perquè trobem que podria ser
útil per les activitats pensades.
La primera activitat podria ser, donar al infant, un tros diferent del
quadre i que ell fos capaç de continuar-lo sense veure prèviament el
quadre.
La segona activitat proposada és que mitjançant diferents materials i
textures creessin el quadre i després comentar que creuen que és i
expressa el quadre.
A partir d’aquesta obra, es podrien treballar els colors, les formes
geomètriques i les diferents obres de l’autor, podent anar també al
museu perquè els nens veiessin el comportament que s’ha de tenir en
un museu.

10. El segon referent és un element de la natura. L’element que hem
triat és una flor, com la que es pot veure en la imatge. Ha de ser
una imatge fàcil per a ells, sense perspectives complicades, ni
superposicions.
L’activitat pensada per aquesta imatge seria que els nens la
dibuixessin i pintessin tal i com la veuen des de un punt de vista
frontal. A partir d’aquí es podrien treballar els diferents tipus de flors
i les parts d’aquestes.
També podríem demanar als nens que portessin alguna flor per
comentar-les a classe i poder experimentar sobre les olors, les
textures, els colors…

11. El tercer triat és les vacances. Els nens haurien de representar
mitjançant un dibuix les seves vacances d’estiu, per fer-ho hauran
de recordar i triar un record. A partir dels seus dibuixos podríem
parlar dels diferents tipus de llocs, viatges, climes, països…
Després, els infants compartirien les experiències viscudes amb la
resta de la classe, explicant el seu dibuix davant dels companys.

12. CAPÍTOL 3: LA TEORIA DEL COLOR
En aquesta activitat hem experimentat amb els diferents colors
primaris i els colors que podem obtenir barrejant-los.
Primer la professora va fer una demostració de com ho havíem de
fer. Havíem de col·locar un triangle format per gots posant a cada
vèrtex cada color primari (magenta, blau cian i groc). Aleshores amb
aquests tres colors anar barrejant i crear altres colors, creant el
cercle cromàtic.
També vam treballar els colors de saturació 0 que són del blanc al
negre passant per totes les tonalitats de grisos.
Vam haver barrejar diferents colors per aconseguir una tonalitat
concreta del marró i per últim aconseguir fer el color negre barrejant
tots els colors primaris.

14. Fang tou, marronós
CAPÍTOL 4: MEDI NATURAL
REALITZAT AMB FANG
Amb l’ajuda de diferents tipus de fang, vam realitzar un medi. Primer
de tot, vam experimentar amb els diversos fangs.
Tot seguit, la professora ens va repartir diferents animals. A
nosaltres en especial, ens van repartir animals salvatges, a partir
d’aquí vam decidir construir una sabana afegint-hi fulles i
branquillons. Després d’haver creat l’habitat, vam col·locar-hi els
animals i vam crear una història entre ells.
Fang grisós amb
trossets de fang sec

15. El rinoceront està trist perquè no pot
arribar al menjar i té gana. Va a parlar
amb el Rei de la selva, el lleó, per
demanar-li una solució.
El lleó va a parlar amb la girafa i li
demana que baixi menjar dels arbres
més alts i li porti al rinoceront.
La girafa baixa menjar dels arbres i li
porta al rinoceront.
El rinoceront està feliç perquè ja té
menjar.

16. CAPÍTOL 5: LA CAIXETA
REFERENTS: ART OBJECTUAL JOAN MIRÓ
CONFECCIÓ DE LA NOSTRA CAIXETA
Ens van ensenyar a fer una caixeta manualment, seguint una sèrie
de passos que ens anava marcant la professora.

17. Aquesta activitat de fer la caixeta, ens va ajudar per després
realitzar el treball que ens havien proposat. Vam haver de portar
una caixeta, dins de la qual hi havia d’haver algun objecte el qual et
sigues important i transmetés alguna cosa. Tot seguit, li havíem de
buscar un títol per representar-lo.
Amb aquests dos elements, és a dir, la caixeta amb l’element i el
títol, l’altre gent havia de fer una suposició del significat de la caixeta
i del que hi havia en el seu interior.
Cadascuna de nosaltres vam fer una caixeta, la Sandra va col·locar-
hi el carnet del Club Super 3 ja que li transportava a records de la
seva infantesa, i ho va titular “Petits grans moments”. La Sara va
posar-hi cors de sucre i una agulla de la diabetis, per representar la
labor que fa la insulina a l’hora de menjar, i ho va titular “L’ajuda en
el dia a dia”.

18. CAPÍTOL 6: ANIMALS I FARAONS
Amb la classe vam anar a veure una exposició al Caixa Fòrum que
anava sobre Animals i Faraons. En aquesta exposició hi havia
momificacions sobre diferents animals, també vam poder fer un salt
en el temps, ja que, ens van explicar com es vivia antigament a
Egipte. A l’antiga cultura egípcia se li donava especial importància
als animals, molts dels seus deus tenien parts del cos d’animal, i per
ells cada animal tenia un significat i una utilitat.

19. La nostra tasca era fixar-nos ens els diferents animals que contenia
l’exposició, triar-ne 2 i dir el que ens transmetia.
El lleó ens va transmetre la força d’un animal com aquest, es
tractava d’una escultura de mides grans i d’un material polit i clar.
Això aportava seguretat, importància i serenitat, a la vegada que
caràcter, força i superioritat.
L’altre animal era el gat, aquest animal era una escultura gran, la
qual el que en transmetia era elegància i superioritat, ja que, el seu
posat així ho mostra. Creiem que el gat com ara era un animal de
companyia com actualment. Allà en el museu, ens van explicar que
venien gats momificats a la gent, per tant, creiem que en aquella
època deuria ser un animal de gran importància.
Són dos animals de la mateixa família, ja que, els dos son animals
felins. Els dos són diferents per la mida que mostren , però alhora
igual per la força i superioritat que mostren. Per aquest motiu ens va
semblar interessant fixar la mirada en aquests dos animals.

20. CAPÍTOL 7: LAND ART
Amb un grup de 4 persones vam haver de realitzar un treball sobre
el Land Art que consisteix que a través d’elements de la natura
crear alguna cosa que ens recordes alguna cosa de la vida.
REFERENT FORMAL
Spiral Jetty de Robert Smithson.
Nosaltres vam decidir que a través de diferents elements de la
natura: fulles de tardor, fulles liles i verdes, punxes i terra, faríem un
camí de records.

21. Vam crear un camí, “Camí de la vida” el vam titular. A través de tots
aquests elements volíem representar els diferents record que tenim
de la vida, tant les coses bones, com les dolentes. Vam voler deixar
el camí sense acabar, ja que volíem simbolitzar que encara queden
molts moments i molts records el que queda de vida.

22. CONCLUSIONS
Durant aquest semestre a l’aula de Visual i Plàstica, hem après a
mirar d’una manera diferent.
La plàstica permet a l’infant expresar-se, pensar i crear d’una
manera artística però sempre treballant algun aspecte. Pensem que
permet créixer al nen d’una manera completa.
Durant aquest temps hem pogut experimentar com es sent un nen
en aquestes sessions i après el que podem treballar amb ells a
l’aula.
Hem intentat plasmar les feines realitzades en aquesta revista, ja
que creiem que és important documentar les obres fetes, i aquest
és el resultat.
Moltes gràcies.