Restauració

1. 2n de Batxillerat
Curs 2011-2012
Professor: Rafa Nevado

2. La Restauració
Borbònica
(1874-1898)

5. La restauració (1874-1898)

6. LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA
Cronologia i etapes
1875 Etapa de la Restauració Borbònica 1898
Regnat d’Alfons XII 1885 Regència de Maria Cristina
És una època dominada pel
Sistema polític de Cánovas del Castillo El sistema
entra en
crisi a causa
Es basava en una
Alternança de dos partits: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta)
I en el domini dels oligarques i cacics
Guerra i independència
de Cuba (1895-1898)

7. 1.- El Sistema polític de la Restauració
1.1.- La Restauració Borbònica
amb
Neix el desembre de 1874 Cop d’Estat del general Martínez Campos
A Sagunt
Alfons XII rei d’Espanya
proclama
El poder passa a Antonio Cánovas del Castillo
Escriu en nom del rei
Cap del Partit Alfonsí
“Manifest de Sandhurst”
representa On es proposava
Monarquia constitucional
Ordre, propietat i monarquia

8. 1.2.- Les bases del sistema Model britànic (parlamentari)
Primer serà necessari una
Pacificació militar
1876. Final de la tercera guerra carlina
1878. Final guerra cubana. Pau de Zanjón.
Bipartidisme Partits dinàstics. Torn pacífic.
Partit conservador Partit liberal
(Cánovas) (Sagasta)
Constitució de 1876 Flexible, ambígua
Inviolable, poder executiu
Monarquia constitucional anomena i destitueix govern
Rei (corona) Iniciativa de les lleis, dret de vet
Sobirania compartida
Corts bicamerals Senat (vitalici i elitista)
Congrés (Sufragi segons el
Drets individuals i llibertats govern)
Catolicisme (religió d’Estat). Control de l’ensenyament.
Tolerància religiosa

9. 1.3.- Sistema del torn i frau electoral La realitat política del sistema canovista
Torn pacífic Alternància dels dos partits dinàstics
en el poder per iniciativa de la Corona
Frau electoral Garantia de control de les eleccions
Mecanisme electoral
El Rei nomena Nou govern Ministeri de Governació
prepara
nomena
Encasellat (llistes de diputats)
Governadors civils
Fan arribar les directrius del govern
Cacics
Consolidava el
poder i control S’encarreguen del Compra de vots
amb Coacció
de la Oligarquia Control del vot Falsejament del sufragi
(Classes dominants)

10. 2.- L’evolució política de la Restauració
2.1.- El regnat d’Alfons XII (1875 - 1885)
Es divideix en períodes
1875 - 1881 1881 - 1883 1883 - 1885
Partit Conservador Partit liberal Partit Conservador
Partit Conservador
Pacificació i Constitució de 1876
aplica aconsegueix
Mesures restrictives Llibertat de càtedra
contra Llibertat d’expressió (censura)
Dret de vot (censatari)
Destaca per Nul·la sensibilitat social
Repressió de l’oposició no monàrquica
Partit Liberal
decreta Llibertat de premsa, de càtedra i d’expressió (Llei de premsa, 1883)
Dret d’associació i de reunió
inicia Preocupació social pels obrers

11. 2.2.- La regència de Maria Cristina d’Habsburg (1885 - 1902)
Amb la mort d’Alfons XII es fa el Pacte d’ El Pardo
Consisteix en el
compromís de Conservar el sistema
conservadors i liberals
La regència tindrà dues parts
El Parlament llarg Partit Liberal 1885 - 1890
aconsegueix
Liberalització econòmica
busca
Reformisme social Llei d’associacions (1887)
Abolició esclavitud
Sufragi Universal masculí (1890)
Però
El partit liberal Autonomisme cubà
s’oposa a Regionalisme
Alternança entre conservadors i liberals, a partir de 1890
Política proteccionista
Destaca la política conservadora
Llei antiterrorista de 1894, contra l’anarquisme

12. 3.- L’oposició política
Els integristes de Nocedal
El carlisme Dues tendències
Tradicionalistes (Vázquez de Mella)
A partir de 1890
Partit Carlí
El republicanisme Federalistes (Pi i Margall)
Unionistes (Nicolás Salmerón - Partit Centralista, 1891)
tendències
Radicals (Ruiz Zorrilla - Partit Republicà Progressista)
Possibilistes (Emilio Castelar)
1893 Unió Republicana (Federalistes i unionistes)
El nacionalisme
En aquesta època es passa del regionalisme al nacionalisme
Defensa del particularisme lingüístic, cultural, institucional i històric
enfront de les tendències uniformadores i centralistes de l’Estat liberal
Moviment obrer Anarquisme (sindicats i acció individual)
Socialisme (PSOE, 1879, Pablo Iglesias)

13. El nacionalisme
Catalanisme Renaixença (renaixement cultural)
S’inicia amb
recuperació
Consciència nacional (sentiment nacionalista)
Catalanisme polític
Federalisme republicà (Valentí Almirall)
orígens
Conservadorisme tradicionalista i catòlic
però
La burgesia catalana era poc catalanista fins el 1898
però
La pèrdua de Cuba i els seus mercats (1898)
converteix
al
La burgesia Catalanisme conservador i reformista
amb la
Lliga Regionalista de Catalunya 1901

14. Nacionalisme basc
A) a l’any 1876 es perden els furs (3ª guerra carlina)
Consideracions
prèvies B) Industrialització Transformacions socioeconòmiques i culturals
provoca Immigració i castellanització
Alta burgesia vinculada al poder
provoquen
Conscienciació del basquisme
es basa en
Llengua, cultura, tradicions, furs, catolicisme i un
destaca ruralisme enfront societat industrial castellanitzada
Sabino Arana crea
Primer programa polític nacionalista
Afirmació de
Raça, llengua, ultracatolicisme i tradicions
proclama
Sobirania basca - Nació basca

15. Nacionalisme gallec
Fa que
Retard socioeconòmic Minoria intel·lectual
crea
El Rexurdimento com
Resposta a l’endarreriment
destaquen
Rosalia de Castro i Manuel Murguía Liberalisme progressista
Alfredo Brañas Corrent conservador

16. Economia i societat durant la Restauració (1875-1898)
Demografia
Lent creixement Mortalitat alta 30%0
Guerres cubana i carlina
Epidèmies (còlera,1885)
Crisis de subsistència
(Andalusia)
Molt moviment migratori Comença a baixar a partir de 1885
Èxode rural
Emigració a la perifèria i a Amèrica
Economia
Període de creixement
Expansió del ferrocarril
Innovació agrícola (vinya, fins a la fil·loxera)
destaca Expansió siderometal·lúrgica al País Basc
A Catalunya el sector tèxtil amb l’augment de colònies
Industrials (amb necessitat de polítiques proteccionistes

17. L'anarquisme durant la Restauració
“L'anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els
anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en
Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i
legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de
vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense
classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la
tendència dominant a
Catalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent,
l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència,
al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més
individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura
basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era
la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica
contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta.”
Termes, J.., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898”
dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979

18. 4.- La crisi de 1898 Guerres colonials (Cuba i Filipines)
Provocada per
provoquen
Frustració nacional i crisi del sistema
Guerra d’independència de Cuba
Conflicte on xoca Política colonial espanyola i expansionisme dels EE.UU.
1ª guerra: 1868 - 1878 “Guerra llarga”
Dirigida per
José Martí
representava
Moviment antiesclavista, liberal progressista
Espanya els derrota amb Martínez Campos
suposava
Pau de Zanjón Promeses d’autonomia i amnistia

19. Guerra d’independència de Cuba
dirigida amb
2ª guerra: “Guerra chica” 1895 - 1898 José Martí Guerrilles
Espanya intenta Intents de pacificació negociada (Martínez Campos)
Repressió brutal (Valeriano Weyler)
Assassinat de Cánovas, 1897
Al mateix temps
A les Filipines Domini de les òrdres religioses
Cal tenir en compte
El govern espanyol hi actuava amb molta repressió
Neix un
Moviment independentista José Rizal (Lliga Filipina)
Societat secreta (Katipunan)
Intervenció dels EE.UU. Política expansionista
provoca A causa de Voladura del creuer “Maine”
Campanya patriòtica bèl·lica
Cavite (Filipines)
Guerra Desastres navals Santiago de Cuba
Derrota espanyola Tractat de París Puerto Rico i Filipines a EE.UU
Cuba independent (control EE.UU)

20. Conseqüències de la pèrdua de Cuba
Pèrdues humanes
Crisi econòmica (pujada de preus)
Són causa de
Inici de la desintegració del sistema de la Restauració
Crisi cultural Resultat d’una
Frustració nacional
“Generació del 98”
sorgeix Pesimisme
Es converteix en
Crítica
(Unamuno, Pio Baroja...)
Consciència crítica (intel·lectual)
Busca la
Regeneració del país
Representat per
Joaquín Costa

21. MANIFEST DE SANDHURST
Por virtud de la espontánea y solemne abdicación de mi augusta madre, tan generosa como
infortunada, soy único representante yo del derecho monárquico en España. Arranca éste de una
legislación secular, confirmada por todos los precedentes históricos (...)
Huérfana la Nación ahora de todo derecho público e indefinidamente privada de sus libertades,
natural es que vuelva los ojos a su acostumbrado derecho constitucional (...}.
En el entretanto, no sólo está hoy por tierra todo lo que en 1868 existía, sino cuanto se ha
pretendido desde entonces crear. Si de hecho se halla abolida la Constitución de 1845, hállase
también de hecho abolida la que en 1869 se formó sobre la base inexistente ya de la Monarquía.
(…)
Afortunadamente la Monarquía hereditaria y constitucional posee en sus principios la necesaria
flexibilidad y cuantas condiciones de acierto hacen falta para que todos los problemas que traiga su
restablecimiento consigo sean resueltos de conformidad con los votos y la convivencia de la
Nación.
No hay que esperar que decida yo nada de plano y arbitrariamente; sin Cortes no resolvieron los
negocios arduos los Príncipes españoles allá en los antiguos tiempos de la Monarquía, y esta
justísima regla de conducta no he de olvidarla yo (…) cuando los españoles están ya habituados a
los procedimientos parla mentarios (…)
Sea la que quiera mi propia suerte ni dejaré de ser buen español, ni, como todos mis antepasados,
buen católico, ni, como hombre del siglo, verdaderamente liberal.
Manifest de Sandhurst.

22. ELEMENTS QUE CONFIGUREN EL CATALANISME DEL SEGLE XIX
CATALANISME FORALISME REGIONALISME FEDERALISME
CULTURAL BURGÈS REPUBLICÀ
LA RENAIXENÇA CARLISME Proteccionisme Balmes Pacte de Tortosa
Duran i Bas
Illag i Vidal
Bases per a la
Publicacions Corals i Constitució federal
de llibres i Jocs Florals
premsa
Defensa de la llengua
TORRES I MAÑÈ I ALMIRALL
BAGES FLAQUER
Centre Memorial
Català de Greuges
(1882)
UNIÓ
CATALANISTA Lliga de Catalunya
(1891)
LLIGA
REGIONALISTA Les Bases de Manresa
(1901)

23. La consciència nacional moderna
L’economia La Història La Política
Transformacions agrícoles al camp català: Recuperació de la pròpia història o de molts episodis desconeguts. Reivindicació política de la personalitat
agricultura comercialitzada. Víctor Balaguer (1824-1901) escriu Historia de Cataluña y de la Corona catalana per part de tota els moviments
Mecanització de la indústria tèxtil cotonera. de Aragón (1850-1863). polítics, ja siguin conservadors o
Important procés d’urbanització i
progressistes.
modernització.
Valentí Almirall (1841-1904) funda el
Josep Xifré (1777-1856). comerciant, industrial i
«Centre Català (1882). que promou actuacions
financer, és un deIs representants de la
a favor de la protecció de la indústria i en
burgesia que impulsa la industrialització.
defensa de la identitat catalana davant
Madrid. És l’inici del catalanisme.
LA RENAIXENÇA
Procés de redreçament de la personalitat catalana al llarg del s. XIX
desvetllament de la consciència nacional, recerca de la pròpia L’Art
identitat col·lectiva, defensa del dret català, interès per la llengua. La Renaixença artístico-cultural es
la història, la música i el folklore com a elements vius i símbols de produeix a tot Europa i, a Catalunya, un
la realitat nacional. dels estils que sobresurt més és el
Modernisme, el principal arquitecte del
qual és Antoni Gaudí (1852-1926).
La Llengua
Recuperació de la llengua catalana com a
llengua de prestigi cultural i científic.
Orfeons i corals contribueixen a difondre-la.
Pompeu Fabra (1868-1948) estableix, a
principis del segle XX la normativa de la Les Associacions
La Literatura Creació d’ateneus, orfeons -com
llengua catalana que encara es vigent avui. La Renaixença literària comença amb la l’Orfeó Català (1891)-, entitats
composició poètica La pàtrla (1833), de excursionistes -com el Centre
Bonaventura Carles Aribau (1798-1862). Excursionista de Catalunya (1890)- i
L’any 1859 es reinstaura la festa medieval esportives -com el FC Barcelona
deIs Jocs Florals per enaltir la llengua (1899)- que ajuden a vertebrar la
catalana i la poesia. Més tard apareixen societat catalana.
autors literaris que esdevenen molt Anselm Clavé (1824-1874) organitza
populars, com el poeta Jacint Verdaguer uns Cors per fomentar la cultura entre
(1845-1902). el novel·lista Narcís Oller (1846- els obrers.
1930) o l’escriptor de teatre Àngel Guimerà
(1845-1924).