1. LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
(1875-1902)

2. INTRODUCCIÓ
La Restauració de 1875 al 1902 estabilitat constitucional
del 1902 al 1931 crisi del sistema de la Restauració
La Restauració va suposar la modernització econòmica i l’allunyament
de l’exèrcit de la vida política, però també un domini de la burgesia
oligàrquica, el caciquisme...
Va haver de fer front als moviments socials, als nacionalismes i a la crisi
del 98.

3. 1. ELS FONAMENTS DE LA RESTAURACIÓ
1.1 EL SISTEMA CANOVISTA
 El pronunciament de Martínez Campos al 1874 va restaurar la
monarquia amb Alfons XII.
 Cánovas del Castillo (conservador) va assumir la regència fins
l’arribada del rei.
 Sistema parlamentari liberal però poc democràtic amb l’esperança
que la monarquia retornés l’estabilitat a Espanya; eliminar el caràcter
partidista excloent, l’intervencionisme militat, els enfrontaments civils...
 Constitució 1876: moderada (1845), defensava el valors tradicionals i
alguns principis democràtics del 1868:
Sobirania compartida (rei dret a vet)
Confessionalitat catòlica
Reduïda declaració de drets
La monarquia inqüestionable, feia d’àrbitre entre els dos partits
dinàstics: conservadors i liberals.
Despolitització de l’exèrcit, però amb autonomia interna. El rei era el
cap de l’exèrcit.

4. 1.2 LA FI DELS CONFLICTES BÈL·LICS
 La restauració borbònica va desincentivar la causa carlina.
 La conseqüència de la derrota carlina fou l’abolició del règim foral
(pagament d’impostos i servei militar) però amb cert grau
d’autonomia fiscal.
 El final de la guerra carlina va permetre poder enviar noves tropes a
Cuba on es va posar fi al conflicte (Pau de Zanjón, 1878), amb
l’abolició de l’esclavitud i la promesa de reformes polítiques. Però l'
incompliment d’aquestes va provocar un nou conflicte (Guerra
Chiquita, 1879) i la posterior del 1895.

5. 2. L’ALTERNANÇA EN EL PODER
2.1 BIPARTIDISME PACÍFIC
 Conservadors i liberals coincidien ideològicament: defensa de la
monarquia, la Constitució, propietat privada, Estat liberal, unitari i
centralista, defensen les minories. A la pràctica no diferien gaire,hi havia un
acord tàcit
- Conservadors: Partit Liberal Conservador amb Cánovas; més
conservadors i tradicionals. Favorables a l’immobilisme polític, defensa de
l’església i de l’ordre social.
- Liberals: Partit Liberal Fusionista amb Sagasta; antics progressistes,
unionistes i exrepublicans moderats. Inclinats per un reformisme
progressista i laic.
 Alternança del govern amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat
institucional. Quan el govern perdia el suport de les Corts el monarca
cridava a l’altre partit per formar govern i eleccions que eren fraudulentes.

6. 2.2 LA MANIPULACIÓ ELECTORAL I EL CACIQUISME
• Sistema electoral corrupte (sufragi censatari, manipulació…)
• Ministre de governació nomenava els candidats i els cacics
locals s’encarregaven que fos elegit.
• Caciquisme, influència sobre les zones rurals. “Favors” a canvi de vots.
• Apatia i desinterés electoral de l’opsició (govern en mans dels partits
dinàstics)

7. 3. DINS I FORA DEL TORN
3.1 ELS GOVERNS DEL TORN (DINÀSTICS)
Mirar esquema 1 pàg. 245
• Del 1876 al 1898 (crisis) hi va haver l’alternança entre els conservadors i
els liberals. Al 1898 es trenca el monopoli polític però segueixen al govern
fins el 1923.
• Governs:
– 1876-1881: Conservadors.
– 1881- 1884: Liberals
– 1881-1890: Liberals (mort d’Alfons XII, Pacte d’El Pardo per assegurar el
sistema), Regència de Maria Cristina fins 1902, Alfons XIII).
Reformes i drets: abolició esclavitud, llei d’associació, sufragi universal (però
no democratització!).

8. 3.2 L’OPOSICIÓ: REPUBLICANS I CARLINS.
La Restauració va integrar l’oposició menys radical i va marginar als radicals:
- Carlins:
Fracàs bèl·lic exili a França; poca capacitat per fer insurreccions.
únic partit autènticament catòlic, però sense el suport del Vaticà.
- Republicans:
Partit Possibilista (Castelar): acceptat per la Restauració, paper
testimonial.
Partit Republicà Progressista (Zorrilla): radicals exiliats.
Republicans unitaris organitzats al voltant de Salmerón.
Republicans federals influenciats per Pi i Margall.
Al 1890, el sufragi universal va estimular la reunificació: Unió Republicana,
tots menys els possibilistes.
Moviments obrers atreuen adeptes en detriment dels republicans.

9. 4.1 CATALANISME
• Renaixença: finalitats culturals.
• Centre Català (Almirall): reivindicacions polítiques, “Memorial de
Greuges” on es denunciava l’opressió i reivindicava les aspiracions de
distintes regions espanyoles.
• Unió Catalanista: entitats de caire conservador.
• Lliga regionalista (Prat de la Riba i Cambó): conservadors, criticaven el
sistema de la Restauració, demanant un reformisme polític amb
autonomia per Catalunya.
4.2 NACIONALISME BASC
Abolició dels furs amb la 3ª guerra carlina reivindicació foral i al
1894 es funda el PNB (Arana): raça basca, furs i religió. Va passar de ser
independentista a autonomista.
També galleguisme, valencianisme, andalusisme, etc.
4. EL NAIXEMENT DELS NACIONALISMES

10. REGIONALISMES BALEARS (pàg. 50)
A Menorca i Eivissa regionalisme antimallorquí.
Arrels culturals afavorides amb la crisi del 1898 com també les de
caràcter polític.
Al 1912, projecte descentralitzador per a Menorca i Eivissa com el de
Canàries, demanant que cada illa fos una entitat local.

11. 6. LES GUERRES COLONIALS
La falta d’un procés descentralitzador i la política molt proteccionista va
afavorir noves revoltes que van acabar amb la independència.
Guerra de Cuba i Filipines.
- Revoltes d’est a Oest. Al mateix temps a Filipines.
Govern liberal concedeix autonomia però arriba tard,
Cuba reb suport d’EUA.
declara la guerra a Espanya.
Pau de París: Espanya abandona Cuba, Puerto Rico i Filipines

12. 7. CONSEQÜÈNCIES DEL 98
-Descontent, fi imperi. Tot i això no hi va haver crisi.
Però reforça als nacionalismes
i als militars.
Moviments de crítica del sistema.
Regeneracionisme: reformes.
vaga.
Fracàs del regeneracionisme però la
Restauració sobreviu.