Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

L'aparició del feixisme a Europa. Els casos d'Itàlia i Alemanya

505 views

Published on

Descripció sobre l'aparició del feixisme a Europa durant el període d'entreguerres

Published in: Education
  • Be the first to comment

L'aparició del feixisme a Europa. Els casos d'Itàlia i Alemanya

  1. 1. L’aparició del feixisme a Europa Els casos d’Itàlia i Alemanya
  2. 2. 1914 – 1918: Primera Guerra Mundial  El 1914 comença la “Gran Guerra” entre diferents països. Serà el primer conflicte d’abast mundial. A Europa es van produir els principals enfrontaments.
  3. 3. Adolf Hitler va a la guerra  Hitler es presenta voluntari per anar a la guerra. Hi participa durant diversos anys fins que el fereixen.  La rendició d’Alemanya i la fi de la guerra l’atrapa ingressat a un hospital.  Hitler culparà als “traidors a la pàtria” d’haver fet que Alemanya perdi la guerra. Segons ell seran els jueus i els polítics d’esquerres, especialment els comunistes. Hitler a la guerra amb altres soldats Vinyeta sobre la “traïció jueva”
  4. 4. 1917: Revolució socialista a Rússia  Durant el transcurs de la guerra, a Rússia té lloc la primera revolució socialista del món amb èxit. Vladimir Ílitx Ulianov “Lenin” crearà el primer govern comunista de la història i Rússia es retira de la guerra. El 1922 neix la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Lenin, líder de la revolució i primer president de l’URSS. Bandera i escut de l’URSS.
  5. 5. 1918: Fi de la guerra  La fi de la Primera Guerra Mundial implicarà canvis territorials a Europa molt importants. Neixen nous estats i Alemanya perd gran part del seu territori, així com totes les colònies.
  6. 6. 1918:Alemanya, un país democràtic  Acabada la guerra, Alemanya passa de ser una monarquia a una República. Es crea la República de Weimar (1918 – 1933), que tindrà greus problemes polítics.  Les sancions del Tractat de Versalles castiguen fortament a Alemanya, on comença a gestar-se un fort sentiment d’humiliació i ganes de venjança.  La crisi econòmica a Alemanya cada cop s’agreujarà més al llarg d’aquests anys. Apareix la hiperinflació. Aixecament revolucionari dels comunistes a Berlín (1919) Bandera d’Alemanya durant la República de Weimar
  7. 7. Anys 20: Crisi econòmica a Europa  La postguerra va ser molt dura a Europa. Hi havia fam i atur, i la majoria de països estaven endeutats.  Socialistes i comunistes van anar agafant força ja que veien l’exemple de l’URSS com una solució per acabar amb els problemes socials. Això va provocar el pànic entre la burgesia.  El 1929 es produeix el “crack” de Wall Street i la crisi econòmica s’agreuja encara més. Cua pel menjar a Viena (1920) Cartells de propaganda dels partits comunistes d’Alemanya (KPD) i Itàlia (PCI) als anys 20
  8. 8. Anys 20: Expansió de l’autoritarisme  Davant de la crisi, s’extableixen a Europa diversos règims autoritaris: dictadures que prometien ordre, estabilitat i lluitar contra el socialisme.  Tenien el suport de l’església, l’exèrcit i els grans propietaris.
  9. 9. Anys 20: El feixisme italià  Itàlia, tot i ser un dels guanyadors de la guerra, patia una forta crisi econòmica. Hi havia fam i vagues contínues per demanar millores.  Tampoc va veure satisfetes les seves aspiracions territorials.  Tot això va provocar una situació de caos i un sentiment d’haver fet una guerra per a res.  Davant d’això, el 1919 Benito Mussolini crearà els Fasci di Combattimento, una organització paramilitar que intentarà posar “ordre” a Itàlia. Fasci di Combattimento o “Camises negres”
  10. 10. Anys 20: El feixisme italià  El 1921 es crea el Partit Nacional Feixista per tal de governar el país. Té el suport de l’exèrcit, els empresaris i els polítics de dretes. Tots ells volen “ordre” i acabar amb les vagues i manifestacions.  L’any 1922 té lloc la Marxa sobre Roma (una demostració de força al carrer) i Victor Manuel III (rei d’Itàlia) li entrega el govern a Mussolini.  Després d’unes falses eleccions, el 1925 comença la dictadura feixista. Marxa sobre Roma (1922) Bandera d’Itàlia amb el fascio
  11. 11. Anys 20: El feixisme italià
  12. 12. 1923: El Putsch de Munic  Seguint l’exemple de Mussolini i la Marxa sobre Roma, Adolf Hitler dóna un cop d’estat (Putsch)  El 1919 s’inscriu al Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), que disposa d’una secció paramilitar, les SA (seccions d’assalt), que actuen amb violència contra els “enemics d’Alemanya”.  El cop d’estat no funciona, Hitler és empresonat i a la presó escriurà el Mein Kampf (la meva lluita) on exposa el seu pensament.
  13. 13. 1925-1933: Creixement del nazisme  El creixement del NSDAP es dispara amb la crisi del 1929. Com més atur, mes creix el partit nazi.  Hitler crea la seva guàrdia personal, les Schutzstaffel o escamots de protecció (SS).  El NSDAP es presenta a diferents eleccions i guanya les del 1932 sense majoria absoluta (230 de 608 diputats).  Per les pressions de l’exèrcit i la gran indústria és nomenat canceller. Uniforme i símbols de les SS
  14. 14. 1933-1945: La dictadura nazi  Amb Hitler a la cancelleria, es limiten els drets de reunió i la llibertat de premsa. Es tanquen diaris socialistes i comunistes.  Misteriós incendi del Reichstag (Parlament alemany) del qual s’acusa als comunistes sense proves. Es suprimeixen els drets fonamentals.  Març: eleccions sense garanties que donen la victòria al NSDAP. Els nazis firmen un acord amb altres partits i Hitler assoleix plens poders. Incendi del Reichstag, 27 de febrer de 1933 El Bundestag, avui.
  15. 15. 1933-1945: La dictadura nazi  Il·legalització del SPD i el KPD. Alemanya passa a tenir un sol partit polític, el NSDAP.  Els rivals polític i els que s’oposen al règim són enviats a la presó. Comença la construcció dels camps de concentració.  Es depuren tots els funcionaris que no fossin aris o contraris al règim.  Es reforça la repressió amb la creació de la GESTAPO, la policia política.  S’elimina tota oposició a Hitler dins el NSDAP (Nit dels ganivets llargs)  Defensa de la necessitat d’un Lebensraum (espai vital) per Alemanya. Propaganda sobre els “estudiants aris”
  16. 16. 1933-1945: La dictadura nazi  Els alemanys “no aris” i els que no s’identifiquen amb el nazisme són considerats asocials: jueus, gitanos, homosexuals, comunistes...  1934: Es decreta l’esterilització dels gitanos, acusats de delinqüents.  1935: Lleis de Nuremberg. Els jueus passen a ser ciutadans de segona categoria.  1937: Els homosexuals són reclosos als camps de concentració.  1938: Nit dels vidres trencats  1938: Programa d’eliminació de discapacitats.  1942: “Solució final” contra els jueus. Insígnia obligatòria pels jueus (1938)

×