La situació dela llengua durant els segles XVI, XVII i XVIII
2.
La situació dela llengua durant els segles XVI, XVII i XVIII És un període enb què es combinen diversos factors negatius: -afebliment de la personalitat política de Catalunya. - davallada de la qualitat literària de les obres produïdes. - establiment d’una situació radicalment diglòssica en la consciència lingüística dels agents culturals.
3.
Factors històrics Progressivacastellanització de la cort, sobretot arran de la unió de Catalunya i Castella. Política uniformitzadora i centralista de la dinastia dels Àustries. Decret de Nova Planta,mitjançant el qual quedaren anul·lades les institucions catalanes i se suprimí el català com a llengua oficial.
4.
Defenses de lallengua Cristòfor Despuig, en Los col· loquis de la insigne ciutat de Tortosa va fer una aferrissada defensa de la llengua catalana i una decidida denúncia dels prejudicis lingüístics ( segle XVI). Baldiri Reixac publicà les Instruccions per a l’ensenyança de minyons en la qual defensava la conveniència d’aprendre el català com a primera llengua perquè era l’única llengua per a la gran majoria de la població de Catalunya pel que feia als àmbits informals. També deia que calia aprendre l’espanyol per als àmbits formals ( segle XVIII).
5.
Segle XIX Durantl’ocupació napoleònica es va recuperar i potenciar l’ús de la llengua catalana coma forma d’oposició al govern espanyol. Es van publicar nombrosos escrits i documents oficials en català. El lingüista Josep P. Ballot va escriure Gramàtica i apologia de la llengua catalana , la qual s’ha considerat un precedent de l’esperit de la Renaixença per la confiança en la llengua materna- la catalana- que l’autor hi manifestà.
