SALVADOR ESPRIUJudit RamblaXènia Torondell1r BAT HS2
BIOGRAFIASanta Coloma de Farners (10 juliol, 1913 ) – Barcelona (22 febrer, 1985)Primer llibre  Israel (castellà)Estudia Dret i Història antiga (Barcelona)Prosa situada entre: sàtira esperpèntica i lirisme.
BIOGRAFIATeatre  primera història d’Esther…Musicacions Ronda de mort a SineraNomenat doctor honorisUniversitats de Barcelona i de Tolosa de LlenguadocMembre (Soci d'Honor)  Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
OBRA                        PoetaEra             Prosista                     ·Creava mites         Sinera                        Dramaturg                       Crític                                                                             Mitologia Bíblica·Utilització           Mitologia  Egípcia                                                        Mort              Mitologia Grega                          1ª temàtica           EnyorançaPoesia                                         Pessimisme                             2ª temàtica           Reivindicació                                                         Recuperar llengua i paísProsa            Perfecció i Rigor. Teatre           Distreure de la realitat.
OBRES CONEGUDES1931         El Dr. Rip1939         Antígona1948          Primera Història d’Esther1952          Mrs. Death1963          El cementiri de Sinera1981          Les Roques i El Mar, El Blau
LLENGUATJE D’ESPRIUSineraLavíniaAlfaranjaKonilòsiaSefarad
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLEOh!, què cansat estic de la meva covarda,vella, tan salvatge terra,i com m'agradaria d'allunyar-me'n,nord enllà, on diuen que la gent és neta,i noble, culta, rica, lliure,desvetllada i feliç.Aleshores a la congregació,els germans dirien desaprovant:"Com l'ocell que deixa el niu,així l'home que abandona el seu indret",mentre jo ja ben lluny, em riuria,de la llei de l'antiga saviesad'aquest meu àrid poble,Però no he de seguir mai el meu somni,i em quedaré aquí fins a la mort,car sóc també molt covard i salvatge,i estimo a més amb un desesperat doloraquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria.Estructura1ª part: L’autor vol fugir del seu poble2ª part: censura social si se’n va.3ª part: fidelitat al paísVersos lliures.
ANECDOTAFragment de l'entrevista feta per Joaquín Soler Serrano a Salvador Espriu al programa de televisió "A Fondo" (1976)

Salvador Espriu

  • 1.
  • 2.
    BIOGRAFIASanta Coloma deFarners (10 juliol, 1913 ) – Barcelona (22 febrer, 1985)Primer llibre  Israel (castellà)Estudia Dret i Història antiga (Barcelona)Prosa situada entre: sàtira esperpèntica i lirisme.
  • 3.
    BIOGRAFIATeatre  primerahistòria d’Esther…Musicacions Ronda de mort a SineraNomenat doctor honorisUniversitats de Barcelona i de Tolosa de LlenguadocMembre (Soci d'Honor)  Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
  • 4.
    OBRA PoetaEra Prosista ·Creava mites Sinera Dramaturg Crític Mitologia Bíblica·Utilització Mitologia Egípcia Mort Mitologia Grega 1ª temàtica EnyorançaPoesia Pessimisme 2ª temàtica Reivindicació Recuperar llengua i paísProsa Perfecció i Rigor. Teatre Distreure de la realitat.
  • 5.
    OBRES CONEGUDES1931 El Dr. Rip1939 Antígona1948 Primera Història d’Esther1952 Mrs. Death1963 El cementiri de Sinera1981 Les Roques i El Mar, El Blau
  • 6.
  • 7.
    ASSAIG DE CÀNTICEN EL TEMPLEOh!, què cansat estic de la meva covarda,vella, tan salvatge terra,i com m'agradaria d'allunyar-me'n,nord enllà, on diuen que la gent és neta,i noble, culta, rica, lliure,desvetllada i feliç.Aleshores a la congregació,els germans dirien desaprovant:"Com l'ocell que deixa el niu,així l'home que abandona el seu indret",mentre jo ja ben lluny, em riuria,de la llei de l'antiga saviesad'aquest meu àrid poble,Però no he de seguir mai el meu somni,i em quedaré aquí fins a la mort,car sóc també molt covard i salvatge,i estimo a més amb un desesperat doloraquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria.Estructura1ª part: L’autor vol fugir del seu poble2ª part: censura social si se’n va.3ª part: fidelitat al paísVersos lliures.
  • 8.
    ANECDOTAFragment de l'entrevistafeta per Joaquín Soler Serrano a Salvador Espriu al programa de televisió "A Fondo" (1976)