El mundo de los muertos

1. HADES EL MÓN DELS MORTS

2. HADES En la mitologia grega l’infern era l’ Hades i amb el mateix nom es denominava el seu rei, sobirà dels morts, raptor de la seua neboda Persèfone i senyor implacable d’un món d’on no es pot tornar.

3. ELS MORTS La MORT L’ànima ix volant del cos, plorant si abandona un cos jove i vigorós L’ANIMA FUNERAL De Pàtrocle Si no reben les cerimònies fúnebres no poden descansar en el món dels morts. Resten entre els vius durant 100 anys. - Mantenen l’aspecte del cos però sense corporeïtat (ombres, fum) - Poden comunicar-se amb els vius en somnis seguici darrere del cadàver cobert dels cabells d’Aquiles, pira funerària on s’incinera el cadàver, sacrificis : humans i dos dels gossos del mort, libacions de vi per a l’ànima del mort, urna funerària túmul commemoratiu, i jocs fúnebres en honor del mort

4. VIATGE A L’HADES Hermes guia l’ànima fins a les portes de l’Hades; El barquer Caront les transporta des del món dels vius fins al dels morts, a canvi d’un òbol; Cèrber , el guardià de l’Hades els rebia amigablement; Els jutges de l’Hades jutjava totes les ànimes que hi arribaven.

6. El regne d’Hades , pintor de l’inframón, Munich 3297 El retorn de Persèfone El palau d’Hades

7. GEOGRAFIA DEL HADES L’ACCÉS Confluència de dos rius Aqueront Cocit Portes de bronze paral·lels als rius CERBER CARONT Aspecte sinistre Transporta les ànimes dels morts No pot transportar vius (Hèrcules) L’HADES Prat dels asfòdels vaguen les ànimes sense memòria Creuament de camins Jutges MINOS RADAMANTIS ÈAC MOIRES o Parques TÀRTAR Palau d’HADES i PERSÈFONE Flegetont Estígia destí dels homes Presó de déus rebels i grans criminals Camps Elisis herois

9. Estígia

10. Caront en l’Estigia . Joachim Patenier, 1515-24

11. Caront , Pierre Subleyras (1699-1749) Estigia , Blake (1757-1827)

12. Caronte , J. Benlliure Caronte en El Juicio Final, Miguel Angel

13. Porta de l’Hades Cèrber guardava la porta de l’Hades i assegurava que els morts no eixiren i que els vius no pugueren entrar. Cerberus , W. Blake

15. Moiras Parcas Filles de Zeus i Temis, personifiquen el destí.. La més jove, Cloto , presideix el moment del naixement i porta la madeixa de llana amb el qual va filant el destí dels homes en una filosa; Làquesis , enrolla el fil en un fos i dirigeix el curs de la vida, Finalment l’anciana Átropos , la considerada pròpiament Parca, inspecciona el treball de les seus germanes, i talla el fil de la vida amb les tisores d’or, sense respectar edat riquesa, poder, sexe... Moires, John Melhuish Strudwick

16. Justícia a l’Hades Minos, Èac i Radamantis impartien justícia a l’Hades. Com a jutges severs, però equitatius, feien passar als morts un rigorós examen dels seus actes, obligant als criminals a confessar faltes que en la vida havien aconseguit ocultar.

17. Destí de les ànimes a l’Hades Segons el comportament en vida, l’ànima jutjada residia en un lloc o altre de l’Hades: camps de Ásfòdels Camps Elísis Tàrtar La majoria, ni bons ni dolents: vagaven eternament l’ànima perdia la identitat Els justos residien feliços en un paradís de verds prats, a l’oest del món, prop del riu Oceà Els malvats i injustos patien turments eterns La part més profunda i obscura de l’Hades, un abisme ple de turments. - els Titanes i els Gegants , que lluitaren contra Zeus, i els mortals que s’havien enfrontat als déus

18. TÀRTAR Tàrtar , Ted Nasmith Infern , Giotto

19. Tàrtar El Tàrtar era una gran presó envoltada d’un triple recinte enmurallat i pel riu de foc Flegetont . La porta, sostinguda per columnes de diamant estava custodiada per Tisífone , una Erinnia “la venjadora del homicidi” que feia guàrdia de dia i de nit. Portava un vestit tacat de sang, una torxa i un fuet. En l’interior hi havia una torre de ferro que s’alçava en l’aire i, des de les parts més profundes, s’oïen els crits i plors dels comdenats, el soroll de les cadenes que arrossegaven i el dels colps que rebien. En l’interior es trobava l’ abisme del Tàrtar, amb una profunditat doble de l’existent entre el cel i la terra.

21. Mortals en el Tàrtar Emplenar amb aigua que portaven amb cànters un pou sense fons. Cuaranta-nou germanes que mataren els seus esposos la nit de noces, induïdes pel seu pare. Danaides Un voltor se li menjava el fetge que tornava a créixer de nou. Haver intentat violar Leto , mare d’Apol·lo i Artemis. Tició Girar contínuament en una roda de foc a la qual estava nugat Assetjà Hera per a tenir relacions sexuals amb ella. Desprès es vanà d’haver-ho aconseguit Ixió Patir, fam i set eterna, tenint al seu abast fruits i aigua. Robà als déus nèctar i ambrosia. A més, els serví als déus com a menjar el seu propi fill. Tàntal Pujar una roca al cim d’una muntanya, des de la qual queia de nou. Delator dels amors de Zeus amb Egina i raptor de Tánatos “ la mort” Sísif Càstig Delicte Comdenat

22. T I T A N S Gustave Doré, Els titans i els Gegants

23. Ixion , J. Ribera,1632 Sísifo , de Von Stuck

25. Ticio , J. Ribera

26. Danaides, Waterhouse Castigo de Tántalo; G. Assereto (1600 - 1649)

27. Catàbasis i Anàbasis Les baixades a l’Hades ( katábasis ) i el retorn al món dels vius ( anábasis ) annuals d’algunes divinitats simbolitzaven la mort i el renaixement de la Natura. Aqueix era el cas de Persèfone. Entre els herois , només els més importants ho aconseguiren: Hèracles, Orfeu, Odisseu i Eneas.

28. Persèfone Hades raptà Perséfone amb el consentiment de Zeus, pare de la deessa. Persèfone va provar un gra de mangrana, cosa que era suficient perquè no eixira mai del món dels morts. Pero davant de la insistència de Demèter, sa mare, Hades hagué de permetre per ordre de Zeus que la seua esposa, annualmente, pujara al món dels vius i hi esquigués amb la mare una part de l’any. Evidentement el mite simbolitzava el cicle de les estacions i de l’agricultura (sembra i germinació de las llavors). Perséfone, Waterhouse

29. El rapto de Proserpina , Bernini

30. Retorn de Proserpina , de Frederick Leighton

31. Odisseu Baixa a l’Hades per a consultar l’ànima de l’endeví Tiresies com podia tornar a ítaca Tiresias s’apareix a Odisseu durant el sacrifici , H.Füssli, 1780-85,

32. Hèracles Heracles , baixa a l’Hades per a portar a Euristeu el gos Cerber (onzé treball). Hades li permeté emportar-se’l si el capturava només amb la seua força i la cuirassa de pell de lleó. Després de mostrar-lo a Euristeu el tornà a les portes de l’Hades. Hércules y Cerbero, Zurbarán

33. Eneas Eneas, acompanyat per la Sibila de Cumas, baixà a l’Avern per a consultar amb son pare Anquises el futur del seu llinatge i la glòria de Roma. Eneas en l’inframón , F. Solimena (1657-1747 )

35. Orfeu Enyorant desesperadament la seua dona morta decidí anar a l’Hades on convencé, amb la música (era un excel·lent músic), que Hades y Perséfone li permeteren recuperar-la. Únicament li impusaren com a condició que no podía mirar-la mentre estigués en el món dels morts….

37. I això és tot