1. John Stuart Mill: L’utilitarisme Albert Guerrero Barbero 2n Batxillerat 1

2. Utilitarisme: marc teòric de la moralitat que ve determinat per la maximització del benefici per a la comunitat humana. En l’utilitarisme es considera bo, en general, tot allò que és útil a la humanitat. Cullera foradada (inútil  “dolent”) Cullera normal (útil  bo) 2

3. A tall d’exemple ja hem vist com s’interpreta l’utilitarismeen la diapositiva anterior, però ¿quins factors afecten a determinar què és útil i què no ho és? Sancions externes Sancions internes Aquelles relacionades amb tot el que ens envolta (persones, religió, cultura...) Aquestes són presents sempre i són molt semblants per a tothom. Depenent d’on vivim o els nostres costums les aplicarem d’una manera o una altra en forma de càstig o “premi”. (Religió, costums, societat...) Aquelles relacionades amb un mateix i regulades mitjançant la nostra consciència, la qual ens diu si allò que estem duent a terme ens beneficia d’alguna manera i ens és útil o tot el contrari no ens aporta cap benefici o utilitat. Són personals i cadascú les regula segons els seus objectius. 3

4. En la religió creure i resar per Déu és una acció ben vista i que rep un premi en forma de benedicció per exemple. En la nostra societat, no està ben vist riure’s de l’altra gent. Aplicant l’anterior esmentat, aquesta acció seria castigada Per a nosaltres una acció pot ser jutjada de diferent manera segons els nostres objectius i per tant segons la nostra consciència. 4

5. Però aquests factors o sancions, estan alhora determinades, segons l’autor per sentiments i emocions. L’autor a més a més considera que el sentiment per excel·lència perseguit per l’home i pel qual empra aquesta moralitat utilitària no és altre que la FELICITAT. 5

6. Com hem vist, la felicitat pot ésser aconseguida de moltes maneres segons com interpretem que pugui ser beneficiós per a nosaltres i per als que ens envolten, i per tan allò que ens fa feliços. Es tracta doncs d’un procés propi però alhora conjunt. A més a més, cal tenir en compte si allò que fem causa alguna mena de sentiment envers la resta i envers nosaltres mateixos, i decidir si aquests són bons o dolents, beneficiosos o perjudicials. Benestar Normalitat Malestar 6

7. Segons l’autor això és així perquè creu que l’home no només busca la felicitat com a única fita. La veritat és que no cerca res més, ja que considera únicament útil aquest sentiment i per tant és l’únic que en sí es bo. Felicitat Altresfites Així doncs, s’entenen aquestes altres fites (família, diners, salut...) com a vies per obtenir aquesta felicitat tant llargament perseguida per la humanitat. 7

8. Tot i això cal entendre que aquests moralistes no es refereixen a una no voluntat de voler la virtut, la salut, els diners, etc. Tot al contrari defensen que totes aquestes coses s’han de desitjar desinteressadament i no per elles mateixes sinó com una via per obtenir quelcom superior i millor. Per elaborar aquesta “piràmide de la felicitat” cal primer estudiar la priorització dels nostres objectius i fites. 8

9. Un cop seguits aquests passos i aquestes directrius morals, podrem determinar allò que ens fa feliços amb aquells que ens envolten, allò que sempre ha format i formarà part de la nostra vida i el més important, l’obtenció d’una harmonia amb nosaltres mateixos per obtenir: LA FELICITAT 9