Tipos de justicia

1. John Rawls Robert Nozick

2. La justícia com a equitat: John Rawls
Suposem que un grup d’individus està reunit per escollir les lleis que governaran la seva
vida col·lectiva (contracte social).
Cada individu defensa els seus interessos particulars. Se sumen les opinions i es respecta
la de la majoria: màxim benestar per al major nombre de persones.
Aquesta forma de decidir no garanteix la justícia social
Suposem que a l’hora de decidir no coneixem el lloc que ocuparem a la societat (classe,
ètnia, sexe, estat de salut, edat, creences, formació, etc.)
No escollirem segons els nostres interessos particulars (perquè no els coneixem) ni
segons l’utilitarisme (la majoria) perquè podríem formar part d’una minoria.
Una decisió racional no implica fer cas a les majories

3. Què escolliríem?
1. Tothom gaudeix d’una sèrie de drets i llibertats bàsiques.
2. Un d’aquests drets és el de poder accedir al mercat en igualtat
de condicions i, d’aquesta manera, acumular riquesa
3. Acceptem que alguns individus puguin acumular més riquesa
que altres donat que la igualtat natural de condicions és
impossible
4. Però demanem que aquells que acumulem més riquesa que
altres compensin d’alguna manera a aquells que, tot i gaudir de
les mateixes oportunitats, no han aconseguit acumular tant i, per
tant, no poden gaudir de determinats drets.

4. Messi té uns ingresos anuals de 40 milions d’euros.
¿Els ha obtingut de forma legítima?
Salari que li paga el club a través d’un contracte.
Ingressos procedents de patrocinadors (amb els
quals té una relació contractual). Negocis
particulars (legalment constituïts).
És possible que Messi no necessiti tot els diners
que guanya, i que hi hagi persones que els
necessitarien més…
Podríem obligar a Messi a que redistribueixi la
seva riquesa en benefici dels més desafavorits?

5. Una distribució desigual de la riquesa no és sinònim d’injustícia.
Una redistribució igualitària no implica tampoc que es faci justícia.
La riquesa que no tinc és justa si l’he obtingut de forma legítima,
o sigui, és el resultat d’una relació lliure en la societat o en el
mercat: treball, herència, inversió, donació…). Només serà injusta
si l’he obtingut per altres mitjans.
El dret a la propietat privada no pot ser limitat legalment. De manera que
l’Estat no pot desposeir algú de la seva propietat de forma directa o indirecta
(impostos). La cesió de la propietat privada ha de ser lliure i no obligatòria. Els
impostos obligatoris són una mena de robatori.