El documento trata sobre la pintora Artemisia Gentileschi y su obra más famosa "Judit decapitando a Holofernes". También menciona otras obras sobre el mismo tema de diferentes pintores y destaca la contribución de mujeres artistas a lo largo de la historia del arte, a pesar de haber sido ignoradas y ocultadas en gran medida.
El documento presenta un resumen biográfico de la pintora barroca Artemisia Gentileschi, destacando su vida difícil marcada por la violación que sufrió por parte de su maestro Agostino Tassi cuando tenía 17 años. Se describe su obra pictórica, en la que representaba temas bíblicos y mitológicos de forma innovadora, dando protagonismo a mujeres fuertes y dignificadas. Su estilo se adelantó a su época y fue reconocido tardíamente, influyendo en generaciones posteriores de artistas.
El documento trata sobre la pintora Artemisia Gentileschi y su obra más famosa "Judit decapitando a Holofernes". También menciona otras obras sobre el mismo tema de diferentes pintores y destaca la contribución de mujeres artistas a lo largo de la historia del arte, a pesar de haber sido ignoradas y ocultadas en gran medida.
El documento presenta un resumen biográfico de la pintora barroca Artemisia Gentileschi, destacando su vida difícil marcada por la violación que sufrió por parte de su maestro Agostino Tassi cuando tenía 17 años. Se describe su obra pictórica, en la que representaba temas bíblicos y mitológicos de forma innovadora, dando protagonismo a mujeres fuertes y dignificadas. Su estilo se adelantó a su época y fue reconocido tardíamente, influyendo en generaciones posteriores de artistas.
The document defines key terms related to medieval Europe including: the Middle Ages period between 500-1500 AD; the social hierarchy of lords with power over vassals (usually knights) who were given land in exchange for service; the economic systems of feudalism and manorialism that defined obligations between lords/peasants; roles of the clergy and monasteries; the Crusades wars between Christians and Muslims for control of the Holy Land; and the Black Death plague that killed many between 1347-1351.
Artemisia Lomi Gentileschi (Roma, 8 de julio de 1597 - Nápoles, hacia 1654) fue una pintora caravaggista italiana, hija del pintor toscano Orazio Gentileschi (1563-1639).
Vivió en la primera mitad del siglo XVII. Tomó de su padre, Orazio, el límpido rigor del dibujo, injertándole una fuerte acentuación dramática, tomada de las obras de Caravaggio, cargada de efectos teatrales; elemento estilístico que contribuyó a la difusión del caravaggismo en Nápoles.
El documento habla sobre varias obras de arte creadas por Artemisia Gentileschi y su padre Orazio Gentileschi. Describe pinturas como "Judit y Holofernes" de Artemisia, "Anunciación" de Orazio y "El baño de Betsabé" y "El nacimiento de San Juan Bautista", también de Artemisia. Además, menciona museos como el Museo Nazionale di Capodimonte en Nápoles, el Palazzo Farnese en Roma y la Galleria degli Uffizi en Flo
El documento resume los cambios políticos, sociales, económicos y culturales que ocurrieron en Europa en el siglo XV, incluyendo el surgimiento del humanismo y avances tecnológicos como la brújula que permitieron los descubrimientos geográficos. Portugal y España emprendieron expediciones de exploración a fines del siglo XV, descubriendo nuevas rutas a la India y América. Para resolver disputas sobre las nuevas tierras, el Papa emitió la bula Inter Caetera de 1493 y el Tratado de Tordesillas de
El documento presenta un análisis semiótico de obras pictóricas dividiéndolo en tres niveles: pre-icónico (denotativo), iconográfico (connotativo) e iconológico (interpretación). Explica que la semiótica analiza el contenido y expresión de una obra como elementos fundamentales, y provee ejemplos de obras como "Alegoría de la Prudencia" de Tiziano que pasan de una representación denotativa a una formación ideológica a través de los diferentes niveles de análisis.
Este documento resume el contexto histórico de España durante los siglos XVI y XVII. En este periodo conocido como el Siglo de Oro, hubo un florecimiento de las artes y las ciencias. La religión católica se impuso tras la expulsión de judíos y musulmanes. El matrimonio de Isabel y Fernando unió Castilla y Aragón. La conquista de América por conquistadores como Cortés y Pizarro trajo riquezas a España. La economía española prosperó gracias al oro americano aunque sufrió
Este cuadro de Rubens titulado "Las Tres Gracias" representa a las tres Gracias de la mitología griega entrelazadas formando un círculo. Fue pintado en 1639 y adquirido por el rey Felipe IV de España. Rubens utilizó colores suaves y figuras femeninas de contornos redondeados para enfatizar la sensualidad. La obra tuvo gran influencia en el arte barroco y posterior.
1) Michelangelo Merisi da Caravaggio nasceu em Milão em 1571 e mudou-se para Roma em 1592 onde se tornou um famoso pintor. 2) Caravaggio desenvolveu um estilo realista e dramático que influenciou muitos pintores posteriores. 3) Em 1606, Caravaggio foi forçado a fugir de Roma após ser acusado de assassinato, passando os últimos anos de sua vida exilado até morrer em 1610 aos 38 anos.
This document outlines a proposed student project for an exhibition on an artistic avant-garde. Students will be placed into groups to research and create a dossier on one avant-garde movement, including its historical context, characteristics, and important artists and works. They will then design a poster and leaflet in multiple languages to propose works for the exhibition. Rubrics are provided to evaluate the written dossier, final poster and leaflet project, and student presentations.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
5. Biografia de l’autor
Filla del pintor barroc Orazio Gentileschi,
Artemisia Gentileschi està entre els millors
seguidors de Caravaggio.
Dotada amb un talent precoç, la seva
peripècia personal va exercir una enorme
influència en la seva producció pictòrica.
L'experiència traumàtica d’haver estat violada
als 19 anys pel seu professor de dibuix va
marcar la seva obra, en la qual trobem com a
protagonistes dones fortes i heroiques, i una atenció preferent
als moments dramàtics i cruents.
Artemisia va viure una vida d’independència poc comuna entre
les dones de l’època, i constitueix un cas atípic en la història de
la pintura.
Susana i els vells (1610).
Orazio Gentileschi: Dànae (c. 1621).
6. Descripció formal
L’escena s’estructura al voltant d’un triangle, els vèrtexs del
qual són els caps dels tres personatges; d’aquests, el
d’Holofernes és el centre culminant de l’acció, perquè hi
converteixen totes les altres línies compositives.
L’escena principal es presenta en primer pla i ensenya a
l’espectador, amb cruesa i dramatisme, l’instant precís de la
decapitació d’Holofernes. Artemisia tria, doncs, el moment en
que es concentra tota la tensió, atès que hi convergeixen, com
en els fotogrames d’un film, totes les accions immediatament
anteriors i el que s’esdevindrà a continuació i el mostra amb
un gran dinamisme compositiu. Els personatges, la
indumentària dels quals correspon a l'època de l’autora, es
presenten com a gent normal i no pas com a models ideals de
bellesa.
7. Per tal d’aconseguir una més gran expressivitat, Artemisia
envolta l’escena d’un tenebrisme intens, trencat només per un
potent feix de llum, efectista i conceptual que il·lumina
l’escena d’esquerra a dreta en diagonal, sense que sapiguem
en realitat d’on procedeix. El dramatisme expressat per
aquest fort contrast del clarobscur s’accentua per mitjà d’un
cromatisme ric i dens en què predominen els colors vermell,
blau i blanc.
8. Temàtica
L’obra representa el moment culminant del Llibre de Judit de
l'Antic Testament. Segons la història, l'exèrcit assiri havia
posat setge a la ciutat jueva de Betúlia. Quan els seus
habitants estaven a punt de capitular. Judit va concebre un pla
per salvar el seu poble. Va comparèixer al campament assiri
amb la falsa explicació d’haver desertat del seu poble,
estratègia que li va permetre tenir accés al general assiri
Holofernes. Aquest es va enamorar de la jove i la va convidar a
la seva tenda. Quan, desprès de sopar, el general estava
totalment embriac. Judit el va decapitar i en va ficar el cap en
un sac que havia preparat la seva serventa Agra. L’endemà al
matí, Judit havia tornat a Betúlia i, en saber-se la noticia de la
mort d’Holofernes, els assiris van fugir.
Judit i la seva serventa (1614-1620).
Judit i Holofernes (1612-1621).
Galleria degli Uffizi
9. En la seva representació, Artemisia hi introdueix un canvi
iconogràfic significatiu. En les representacions anteriors, Agra
era una dona vella i mai no participava activament en l’acció.
Aquí, en canvi, és una dona jove i forta , que ajuda la seva
mestressa.
Aconsegueix així una imatge de superioritat física que,
sumada a la fredor emocional que expressen els personatges,
ha estat interpretada per alguns psicòlegs com un gest
d’alliberament i de venjança de la pintora per la cruel violació
que havia patit uns mesos abans.
10. Models i influències
Artemisia Gentileschi va ser una seguidora fidel del corrent
naturalista iniciat per Caravaggio. Igual com el mestre italià,
Artemisia utilitzà com a models persones del seu entorn, i
sense cap intenció de fer-ne una idealització, les va a
transformar en protagonistes dels seus quadres. Igualment,
donava a les seves composicions un gran dramatisme escènic,
que aconseguia per mitjà de l’ús del clarobscur i del contrast
cromàtic.
Artemisia Gentileschi va ser la primera dona que va pintar
escenes o motius religiosos, la primera a ser admesa a
l’Acadèmia d’Art de Florència (1616) i la primera a guanyar-se la
vida amb la pintura.
Caravaggio: Judit i Holofernes (1589-1599)