INTERNET

1. INTERNET
Silvia Mejías Tarancón
Zygmunt Bauman
Sociòleg, filòsof i
assagista polonès-britànic
(1925-2017)
“Internet és molt més que
una tecnologia. És un
mitjà de comunicació,
d'interacció i
d'organització social”.
Manuel Castells
“És estèril i perillós creure
que un domina el món
sencer gràcies a Internet
quan no es té la cultura
suficient que permet filtrar
la informació bona de la
dolenta”.
Zygmunt Bauman
Manuel Castells
Sociòleg i
catedràtic espanyol
(1945-)

2. ÍNDEX
INTERNET
EL PROCÉS DE COMUNICACIÓ
COMUNICACIÓ ALÀMBRICA
COMUNICACIÓ INALÀMBRICA
MAGNITUDS ANALÒGIQUES I DIGITALS
MAQUINARI XARXES: CONFIGURACIÓ, TIPUS I DISPOSITIUS
PROTOCOLS
SEGURETAT
AUTORIA

3. • És un xarxa de dades d’abast
mundial en la qual estan connectats
INTERNET

4. Internet és una
eina amb molts
usos i aplicacions
diversos que
ofereix serveis de
tot tipus
USOS I APLICACIONS D’INTERNET

5. La importància de l'evolució de la web està en el fet que cada vegada s'ajusta més a les
necessitats dels usuaris i es torna indispensable per a les comunicacions en un món
en un món globalitzat, tot creant-se un MÓN VIRTUAL.
EVOLUCIÓ D’INTERNET

6. EVOLUCIÓ D’INTERNET

7. 1. Món estudiantil:
- Les noves generacions poden fer
els treballs de manera molt més ràpida i
eficient gràcies a l’ús d’Internet.
- Ara es comença a parlar de l’educació en
línia, estudiar cada alumne des de casa
seva mitjançant aquesta xarxa.
2. Món laboral:
- L’ús d’Internet ha permès la creació dels anomenats
tele-treballs, on el treballador treballa a casa amb un
horari flexible i envia el resultat quan el té apunt. Això
suposa per a l’empresa una reducció de costos i
també una major comoditat per al treballador.
- A més, ara un inversor pot invertir des de casa seva
a qualsevol borsa del món, el que afavoreix
l’especulació.
3. Oci:
- A l’actualitat els joves ja no saben viure sense la música,
els videojocs o les xarxes socials que els permeten estar
en comunicació constant amb els seus companys, tot això
facilitat també per l’Internet.
REPERCUSSIÓ SOCIAL I IMPACTE
ECONÒMIC

8. TIPUS DE XARXES D’INTERNET
Hi ha dos tipus de xarxes segons la velocitat de transmissió de les dades:
• Les XARXES DE BANDA ESTRETA poden transmetre les dades a pocs milers
de bits per segon (kbps). És el cas de la xarxa telefònica bàsica i de la xarxa
digital de serveis integrats (XDSI). Les dades s’han de modular per ser
transmeses en aquests mitjans, preparats en principi per a la transmissió de la
veu, i això en minva la velocitat.
• Les XARXES DE BANDA AMPLA poden
transmetre les dades a milions de bits per
segon (Mbps). Aquesta característica les fa
operatives per a transmissió de dades,
telefonia, videoconferència, televisió, etc.
És el cas de les connexions a través de
fibra òptica (cable), la xarxa telefònica
commutada (XTC) amb tecnologia ADSL
(Asymetric Digital Subscriber Line). En
aquestes xarxes, les informacions es
poden transmetre simultàniament, per això
és possible estar connectats a la xarxa i
alhora trucar per telèfon.

9. La unitat de mesura de la
velocitat de transferència és
el bit per segon (bps) i els
seus múltiples són els
següents:
• quilobit per segon
(kbps): 1024 bps
• megabit per segon
(Mbps): 1048576 bps
VELOCITAT A INTERNET
1 byte són 8 bits:
• quilobyte per segon (kBps): 128 Bps
• megabyte per segon (MBps): 131070 Bps

10. És el lloc virtual en què l’usuari pot
emmagatzemar dades i fitxers amb la possibilitat
de fer-ne ús des de qualsevol ubicació.
INFORMÀTICA AL NÚVOL

11. Emissor
Receptor
Canal de transmissió
Codi
PROCÉS DE COMUNICACIÓ

12. PROCÉS DE COMUNICACIÓ
• EMISSOR: és la persona de la qual
parteix la informació a transmetre.
• MISSATGE: és la informació
pròpiament dita que es pretén
transmetre.
• CANAL: és l'element físic que estableix
la connexió entre l'emissor i el receptor.
• RECEPTOR: és la persona que rep el
missatge transmès a través del canal, i
l'interpreta.
Perquè un procés de comunicació sigui eficient, han d'existir els següents
elements:
• CODI: permet a l'emissor elaborar el missatge i al receptor interpretar-lo.
L'emissor i el receptor han de compartir el mateix codi, ja que en cas contrari,
la comunicació no existirà. La llengua és el codi més comunament emprat en
la comunicació entre humans.
• CONTEXT: és la relació que s'estableix entre les paraules d'un missatge i
que ens aclareix o faciliten la compressió del que es vol expressar. Com a
context podem considerar també la situació en la qual la comunicació es
produeix.

13. CANALS DE TRANSMISSIÓ
CANALS DE
TRANSMISSIÓ
INALÀMBRICA
Per ones electromagnètiques
ALÀMBRICA
Per cable
De coure
Fibra òptica

14. • Aquest tipus de transmissions es duu a terme mitjançant connexions
físiques entre el sistema emissor i el sistema receptor.
receptor.
COMUNICACIÓ ALÀMBRICA
• El senyal que es
transporta és de tipus
elèctric i per a enviar-la
usualment s’ha emprat un
cable de coure de diferent
tipus segons la velocitat,
l'amplada de banda i la
distancia que es precisin.

15. • És el cable utilitzat en telefonia fixa RTB.
• Consta de dos fils de coure que transmeten el
senyal elèctric.
• Existeixen també els cables de parells trenats, en els
quals el trenat disminueix les interferències ambientals.
• Per a Internet s'usa el cable de 4 parells (8 fils) RJ-45
o ethernet.
CABLES PARELLS

16. • Estan formats per un centre de coure que transmet el
senyal i que està separada per un aïllant d'una malla
metàl·lica de coure o alumini que protegeix de les
interferències elèctriques exteriors.
• Aquests cables són utilitzats per a donar senyal des
de l'antena al televisor.
• El seu gran gruix suposa un inconvenient per a
poder ser utilitzats en altres sistemes (al principi
s'utilitzaven en les xarxes d'ordinadors).
CABLES COAXIALS

17. • És capaç d'enviar senyals a diversos quilòmetres de distància
sense pèrdua significativa de força, permet una major velocitat
de transmissió, evita interferències electromagnètiques
exteriors i protegeix d'accessos no autoritzats.
• El centre del cable està format per un vidre pur i un
recobriment, també de vidre, que té un revestiment extern de
protecció.
• El sistema emissor envia el senyal electromagnètic (feix de
llum) des d'un làser o un díode LED i el sistema receptor recull
el senyal mitjançant un fotodíode.
FIBRA ÒPTICA

18. • La connexió d’elements a una xarxa o entre ells sense la connexió física d’un
cable es realitza habitualment amb ones electromagnètiques.
• Les xarxes sense fils, a més d'eliminar molts cables molestos,
tenen l'avantatge de permetre la connexió de dispositius mòbils
com a telèfons, videoconsoles, tauletes, etc.
COMUNICACIÓ INALÀMBRICA
• Les ones electromagnètiques es
propaguen per l’espai però la seva
potència es va reduint amb la
distància entre l’emissor i el
receptor. Això fa que l’abast
d’aquests sistemes sigui d’unes
desenes o centenars de metres.
• El conjunt de totes les ones
electromagnètiques rep el nom
d'espectre electromagnètic.

19. ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC
L'espectre es divideix en diferents bandes en funció de les propietats
físiques que tenen les ones.

20. QUÈ ÉS EL BLUETOOTH
• La connexió Bluetooth és la comunicació entre dispositius més simple
que s’empra en la constitució de xarxes d’àrea personal (PAN) i per a la
comunicació entre dispositius.
• L’abast és limitat, per regla general, d’una desena a un centenar de
metres, en el millor dels casos.
• Amb el Bluetooth poden connectar-se dispositius com ordinadors,
impressores, càmeres digitals, navegadors GPS, ratolins, etc.
• La comunicació s'estableix per mitjà d’ones electromagnètiques a una
GHz amb un requeriment de potència molt petit, característica que el
fa especialment indicat pels aparells portàtils alimentats per bateries, i
taxa de transferència de 24 Mbps.
• Harald Blatand rei viking que va unir les tribus sueques, daneses i
noruegues

21. • WiFi és l’acrònim de Wireless Fidelity, és a dir “Fidelitat sense fils”, amb una
tecnologia cabdal per a la creació de xarxes locals sense fils, WLAN.
• Els dispositius WiFi es comuniquen bidireccionalment amb ones
estàndards que defineixen diferents protocols i sistemes d’encriptació de
les dades.
• Utilitza la mateixa freqüència radioelèctrica que el sistema Bluetooth, de 2,4
de transferència actual és d’11 Mbps (Hi ha estàndards que treballen a
freqüències de 5 GHz i 7,3 GHz amb taxes de transferència de 54 Mbps i 72
• En les condicions més favorables l’abast màxim és de 300 m, que pot restar
obstacles (parets de ciment, marbre, el microones, etc.).
QUÈ ÉS EL WIFI

22. La tecnologia inalàmbrica ha desenvolupat tot una sèrie
d’avenços socials i econòmics tant importants com:
1) La connexió simultània d’una complexa xarxa
d’ordinadors, videoconsoles, mòbils... al mateix
router sense necessitat d’estar endollats a
aquest amb un cable.
2) Zones de Wi-Fi comú en algunes ciutats
pioneres, per tal de que en aquelles zones tots
els ciutadans puguin gaudir d’accés a Internet
gratis mentre estan al carrer.
Repercussió Social i Impacte
econòmic:

23. PARTS I FUNCIONAMENT WIFI
Per poder aconseguir un bon funcionament d’aquesta xarxa
inalàmbrica es requereixen un seguit d’elements necessaris:
1) L’empresa proveïdora d’Internet.
2) El mòdem ADSL
3) El punt d’accés Wifi que és el dispositiu que emet i rep (per les
antenes) la senyal de la radio des de i fins als diversos aparells que
composen la xarxa sense fil.

24. Hi ha diverses aplicacions i usos per al Wifi tant de diferents xarxes
inalàmbriques com d’aplicacions de dispositiu per facilitar la seva
connectivitat.
XARXES INALÀMBRIQUES
• A casa: el WiFi utilitzat és el LAN, la
seva utilització permet la interconnexió de
diferents dispositius sense fils sota un mateix
model i d'una forma senzilla i econòmica.
• A l'empresa: el WiFi apareix com una
extensió sense fils de les Xarxes d'Àrea Local
(WLAN) en les empreses.
• En l'ambient públic: L'aparició dels
PWLAN (Public Wireless Local Area
Network) és un tipus de WiFi sense fils i
gratis en zones públiques.
DISPOSITIUS WiFi
•Targetes de xarxa PCMCIA: dispositiu
que proporciona una targeta de xarxa sense
fils. Permet a ordinadors i alguns PDAs
connectar-se a WiFi.
• Adaptadors Wireless PCI: Aquest
dispositiu permet connectar a una xarxa
sense fils WiFi a ordinadors, a través d'una
connexió a BUS PCI.
• Adaptadors wireless USB: Aquest
dispositiu permet disposar d'una connexió
sense fils WiFi a través d'una connexió USB.
XARXES I DISPOSITIUS WIFI

25. Les magnituds
analòguiques poden tenir
infinits valors que poden
variar contínuament.
Representació gràfica d’una
magnitud analògica
MAGNITUD I SENYAL ANALÒGICA

26. Els senyals digitals només poden
tenir dos estats possibles, que
representem amb els valors 0 i 1.
La informació mínima digital
l’anomenem bit i es basa en el
sistema numèric de base 2.
Voltatge
Temps
MAGNITUD I SENYAL DIGITAL

27. És possible digitalitzar el señal
analògic amb un circuit convertidor
analògic-digital o convertidor A/D i
es fa en 3 passos:
1. Mostreig,
2. Quantificació i
3. Codificació
DIGITALITZAR EL SENYAL ANALÒGIC

28. 1. El maquinari
(hardware): Són els
elements físics de
l’ordinador. Ex: monitor,
teclat...
2. El programari
(software): Són els
programes que coordinen
i organitzen de forma
lògica el funcionament de
l’ordinador. Ex: de
programació  editors de
text.
PARTS D’UN ORDINADOR
MAQUINARI
Cal crear una xarxa física que permeti la connexió dels ordinadors entre
ells. En l’àmbit de maquinari, l’ordinador ha de disposar d’un element
que li permeti enviar i rebre informació digital amb altres ordinadors
d’Internet. Un dispositiu de connexió a la xarxa: un mòdem o un
encaminador o router.

29. • Diem que dos o més ordenadors estan en xarxa, o formen una xarxa,
quan estan connectats entre si i poden intercanviar informació.
• L'exemple més senzill de la xarxa informàtica és el de dos ordinadors
connectats directament mitjançant un cable de xarxa.
• Les xarxes són de gran utilitat, ja que permeten compartir informació,
maquinari i programari entre els ordinadors que la componen.
componen.
XARXA INFORMÀTICA MAQUINARI

30. • Es pot crear fàcilment una petita xarxa (per a una oficina o per a l'aula d'informàtica
d'un centre educatiu, per exemple) si connectem diversos ordinadors a un aparell
anomenat commutador ("switch" en anglès).
• Hi ha commutadors per a 4, 8, 12, 16, 24 i més ordenadors i, si és necessari, es
poden connectar diversos commutadors entre
ells per a crear xarxes de desenes i fins i tot centenars d'ordinadors.
• És molt fàcil crear una petita xarxa d'ordinadors amb la utilització d'un commutador
o switch.
XARXES PETITES MAQUINARI

31. • Aquest tipus de FORMA de connexió en
xarxa es diu configuració en estrella, ja
que tots els cables pararan a un punt
central, el commutador.
• La funció del commutador és dirigir el
trànsit de dades entre els diferents
diferents ordinadors i fer-ne que la
que la comunicació sigui fluida, com un
policia que regula la circulació
d'automòbils en un encreuament.
CONFIGURACIÓ DE XARXA EN ESTRELLA
MAQUINARI
• La configuració en estrella és la més utilitzada en petites xarxes.
• Té l'avantatge que, en cas de trencament d’un dels cables, el problema només afecta a
l'ordinador d'aquesta derivació.
• Les majors xarxes, d'empreses amb molts ordinadors, tenen configuracions més complexes i
requereixen coneixements avançats, per la qual cosa han de ser dissenyades per enginyers
informàtics.

32. • La topologia de bus simplement consisteix en
un cable lineal del qual pengen tots els
ordinadors de la xarxa.
• En cada punt on hi ha un ordinador és
necessari utilitzar un connector en forma de
T i en els extrems del cable cal posar un
posar un terminador (no es pot connectar un
ordinador).
CONFIGURACIÓ DE XARXA EN BUS
MAQUINARI
• Els connectors T tenen dos extrems que
permeten enllaçar el cable de la xarxa i la
sortida de la T es connecta a l'ordinador. La
topologia de bus només pot emprar cable
coaxial.
• L’inconvenient és que si falla la connexió
en un ordinador la xarxa quedarà
inutilitzada.

33. • La topologia d'anell només és un cas especial de la topologia de bus en què el cable de
xarxa està connectat pels seus extrems, quedant el bus tancat i donant forma a un anell.
• Igual que la topologia de bus, una xarxa en anell només es pot implementar per mitjà de
connectors BNC en forma de T.
• S'han quedat ja totalment obsolets per les seves limitacions. En aquest tipus
d'esquemes cada ordinador anava connectat a l'immediatament anterior formant així una
espècie de cadena en sèrie.
CONFIGURACIÓ DE XARXA EN ANELL
MAQUINARI

34. • En les xarxes d’extensió d’àrea local o xarxes LAN (de
l'anglès "Local Area Network"), els ordinadors que componen
la xarxa estan molt a prop els uns dels altres, dins d'un
mateix edifici.
• Són xarxes molt ràpides, que normalment utilitzen cables amb
conductors de coure per a comunicar les diferents màquines o
connexions sense fils del tipus Wi-Fi (en aquest cas es diuen
WLAN, de "Wireless Local Area Network", xarxa d'àrea local
sense fil).
Xarxes d'àrea local (LAN) MAQUINARI

35. • Les xarxes d’extensió àrea metropolitana o xarxes MAN ( de l'anglès “Metropolitan
Area Network“ ) estan formades per ordinadors repartits per una ciutat o
municipi.
• Un exemple seria la xarxa informàtica que uneix les diferents sucursals d'una
empresa dins d'una ciutat.
• Solen ser formades per dos o més xarxes LAN interconnectades entre elles a
entre elles a través de cables de fibra òptica o enllaços de microones (sense fil).
• Una xarxa d'àrea metropolitana (MAN) està formada per ordinadors repartits per
una ciutat o un municipi.
Xarxes metropolitanes (MAN)
MAQUINARI

36. • Són xarxes més lentes que les
anteriors, ja que els
molt allunyats entre ells i la
la informació és molt més
en una xarxa més petita.
• S'utilitzen diferents mitjans de
transmissió per a transportar
els senyals: cables de coure
de les línies telefòniques,
satèl·lits, cables submarins,
Xarxes d'àrea extensa (WAN)
MAQUINARI
• Les xarxes d'àrea extensa o xarxes WAN (de l'anglès "Wide Area
Network") estan formades per ordinadors repartits al llarg d’un
país, un continent o fins i tot el món sencer.
• El millor exemple WAN és la xarxa Internet, composta per
milions d'ordinadors distribuïts per tot el món.

37. La targeta disposa d'un
port en el qual
s'insereix el
connector del cable
cable de xarxa. Els
Els ordinadors de taula i
portàtils més moderns
ja venen de sèrie amb
una targeta de xarxa
integrada en la placa
placa base.
TARGETES DE XARXA MAQUINARI
Per a connectar un ordinador a una xarxa ha d'instal·lar-se una targeta de xarxa, un
perifèric que fa d'intermediari entre la xarxa i l'ordinador. La targeta de xarxa es
col·loca en una de les ranures d'expansió de la placa base.

38. • Els ordinadors d'una xarxa poden intercanviar, de forma molt fàcil i ràpida, tot
tipus d'arxius, sense necessitat de gravar-los en una memòria USB o un CD-ROM.
USB o un CD-ROM. Només és necessari crear una carpeta en el disc dur i indicar
al sistema operatiu que es tracta d'una carpeta compartida. Els arxius continguts
arxius continguts en aquesta carpeta podran ser vists, oberts i editats per tots els
ordinadors de la xarxa.
INTERCANVIAR INFORMACIÓ
MAQUINARI
• Els ordinadors d’una xarxa poden
intercanviar fàcilment els arxius de
les carpetes compartides.
• En les xarxes informàtiques,
l'ordinador que subministra un
servei (un arxiu, un programa,
connexió a una impressora, etc.) es
diu SERVIDOR, mentre que el que
sol·licita el servei es diu CLIENT.. En l'exemple de dalt l'ordinador de la noia
actua de servidor i l'ordinador del noi, de
client

39. • En una xarxa informàtica no és necessari que cada ordinador tingui una
impressora. Si un dels ordinadors té connectada una impressora, pot compartir-la
impressora, pot compartir-la perquè tots els altres puguin imprimir. Els quatre
ordinadors d'aquest exemple comparteixen una impressora a través de la
xarxa.
• Un altre exemple freqüent és compartir un encaminador ADSL. Amb un sol
encaminador tots els ordinadors d'una xarxa es poden connectar a Internet, no és
necessari que cada ordinador disposi de la seva connexió.
COMPARTIR MAQUINARI

40. A més del maquinari, els ordinadors han de disposar d'un conjunt de programes per a
connectar-se a una xarxa:
• PROGRAMES CONTROLADORS ("DRIVERS") PER A LES TARGETES DE XARXA: Són
PROGRAMARI DE XARXA
• PROTOCOLS DE XARXA: És el conjunt
de normes que especifica el mètode
per a enviar i rebre dades entre
diversos ordinadors. Són programes
integrats en el sistema operatiu de
l'ordinador (Windows, Linux, MAC US,
etc.), encara que és necessari activar-los
perquè funcionin, no venen activats per
defecte. El protocol de xarxa més utilitzat
és l'anomenat TCP/IP, el mateix que
s'utilitza en Internet.

41. COMPARTIR PROGRAMARI
• Hi ha programes que només cal instal·lar-los en un ordenador i
utilitzar-se des de tots els ordinadors de la xarxa, sense necessitat
d'instal·lar-los en cadascun d'ells, tot facilitant el manteniment del
programari i el treball de col·laboració entre les persones que
utilitzen la xarxa.
• Un exemple són les bases de dades de les empreses (Base de dades
complexes, en les quals treballen moltes persones alhora, s'utilitzen
programes instal·lats en un ordenador)
• Els usuaris es poden connectar a aquesta base de dades i consultar la
informació o inserir nous registres sense que la tinguin en el seu
ordinador.
• El programari compartit
sol instal·lar-se en
servidors especialitzats,
que són ordenadors
similars als PC, però
fabricats amb components
de millor qualitat i
dissenyats per a estar molt
temps encesos sense fallar.

42. • Per a disposar de connexió a internet en una xarxa local només
hem de conectar el commutador a un aparell anomenat
encaminador (o ROUTER) i aquest a una línea telefònica.
• La funció dels encaminadors és interconnectar dues xarxes
diferents, en aquest cas la nostra xarxa local amb oficines
s'empren encaminadors ADSL, que utilitzen les línies
telefòniques clàssiques per a subministrar una connexió de banda
ampla (d'alta velocitat). la xarxa d'internet.
CONECTAR-SE A INTERNET MAQUINARI
• En la majoria de
xarxes
domèstiques i
de petites. És
molt fàcil
connectar una
xarxa local a
Internet
mitjançant un
encaminador.

43. Són sistemes de transmissió de dades que ens
permeten obtenir informació, comunicar-nos i compartir
dades amb altres usuaris. Majoritàriament les xarxes
poden connectar-se per cable o mitjançant Wifi.
Cable amb connector RJ-45
Placa de xarxa de tipus Ethernet
Router o encaminador Wifi "Switch o commutador"
XARXES DE DADES MAQUINARI

44. En les xarxes de pocs ordinadors, com la d’un habitatge, es pot utilitzar un encaminador que
ja tingui un commutador integrat. Aquests encaminadors solen tenir també una connexió
Vista posterior de
l'encaminador. Té
integrat un
commutador de 4
ports. En cada port es
pot connectar un
ordinador o dispositiu
com una impressora
mitjançant un cable de
xarxa ethernet.
ROUTER WIFI utilitzat en
llars i oficines petites. No
tots els routers també
anomenats
ENCAMINADORS Wifi
tenen una antena
externa, per la qual cosa
no sempre és fàcil saber
si un encaminador ofereix
connexió sense fil.
Vista posterior d'un encaminador
sense fil. Té 4 cables de xarxa
connectats (els 4 de l'esquerra)
que connecten a un ordinador a
Internet. El cable de la dreta
(blava) serveix per a connectar
l'encaminador a la presa de
telèfon.
CONECTAR-SE A INTERNET MAQUINARI

45. PROTOCOLS
DE COMUNICACIÓ A INTERNET
• Perquè tots els ordinadors d'una xarxa es comuniquen entre ells és
necessari que parlin un llenguatge comú, és a dir, que utilitzen el mateix
protocol.
• Un PROTOCOL és un conjunt de normes per a formats de missatge i
procediments que permeten a les màquines i els programes d'aplicació
intercanviar informació que permet confirmar que s'han rebut correctament,
sol·licitar una retransmissió de les dades, etc.
• Una de les característiques que ho defineix és el mètode que s'usa per a
identificar, de forma exclusiva cada ordinador de la xarxa, per exemple,
perquè sigui possible realitzar una acció tal com “enviar dades de l'ordinador
1 al 3.
• El protocol de xarxa és un component del programari d’un ordinador, que
s'instal·la en el sistema operatiu a voluntat de l'usuari.
• Els tres protocols de xarxa més utilitzats són:
• IPX,
• NetBEUI i
• TCP/IP especialment l'últim, perquè es tracta del necessari per a
connectar-se a Internet, els tres incorporats en Windows.
• És molt freqüent que un ordinador tingui instal·lats al mateix temps
diversos protocols

46. TCP/IP (Transmission Control Protocol).
• TCP/IP és el protocol més l'utilitzat
en Internet, si vols que el teu ordinador
es connecti a Internet és obligatori
instal·lar-lo.
• També hi ha xarxes privades que
treballen amb TCP/IP (conegudes com
intranets), la qual cosa té l'avantatge
que poden usar directament totes les
aplicacions TCP/IP.
• El mètode d'identificació d'una xarxa TCP/IP és la direcció IP, un
número de 4 bytes que es representa per mitjà de quatre números en
decimal separats per un punt (per exemple, 194.205.67.1).
• TCP/IP defineix acuradament com es mou la informació des del
remitent fins al destinatari.
• En primer lloc, els programes d'aplicació envien missatges o corrents
de dades a un dels protocols de la capa de transport d'Internet, UDP
(User Datagram Protocol) o TCP (Transmission Control Protocol).

47. TCP/IP (Transmission Control Protocol).
• Aquests protocols reben les dades de l'aplicació, els divideixen en
parts més petites anomenades PAQUETS, afegeixen una adreça de
destinació i, a continuació, passen els paquets a la següent capa
de protocol, la capa de xarxa d'Internet.
• La capa de xarxa d'Internet posa el paquet en un datagrama d'IP
(Internet Protocol), posa la capçalera i la cua de datagrama, decideix
on enviar el datagrama (directament a un destí o a una passarel·la) i
passa el datagrama a la capa d'interfície de xarxa.
• La capa d'interfície de xarxa accepta els datagrames IP i els
transmet com a trames a través d'un maquinari de xarxa específic, per
exemple xarxes Ethernet o de Xarxa en anell. El conjunt de protocols
TCP/IP pot interpretar-se en termes de capes (o nivells) i són:
• capa d'aplicació,
• capa de transport,
• capa de xarxa,
• capa d'interfície de xarxa
• maquinari

48. • WWW (World Wide Web): És un sistema d'informació global en línia que
utilitza internet per a permetre l'accés i la visualització de pàgines web a
través de navegadors web. La WWW és una part integral d'Internet i permet a
les persones accedir a una àmplia varietat de contingut en línia, com a llocs
web, documents, imatges i vídeos.
• HTTP (Hypertext Transfer Protocol): És un protocol de comunicació
utilitzat en la World Wide Web per a la transferència de dades entre un
navegador web i un servidor web. HTTP s'encarrega de sol·licitar i lliurar
pàgines web, així com altres recursos, com a imatges o arxius, a través
d'Internet.
• HTML (HyperText Markup Language): És un llenguatge utilitzat per a
crear l'estructura i el contingut de pàgines web. S'utilitza per a definir
elements com encapçalats, paràgrafs, enllaços, imatges i altres components
que conformen una pàgina web.
• URL (Uniform Resource Locator): És una adreça web que s'utilitza per a
identificar i accedir a recursos en Internet. Una URL consta de diversos
components, com el protocol (per exemple, "http" o "https"), el domini (per
exemple, "www.domini.com"), i la ruta que indica la ubicació del recurs en el
servidor.
TECNOLOGIES D’INTERNET

49. • FTP (File Transfer Protocol): servei que permet la transferència de
fitxers de qualsevol tipus entre ordinadors connectats a través
d'Internet. La informació comprimida per a ocupar menys espai, està
continguda en ordinadors, servidors FTP, i els usuaris accedeixen,
normalment, de forma anònima als mateixos, és a dir, sense tenir un compte,
podent transferir als seus terminals aquells fitxers que els interessen.
TECNOLOGIES D’INTERNET
• SMTP (Simple Mail Transfer
Protocol): és un protocol de
missatgeria emprat per a enviar
un email d'un punt A (un servidor
d'origen o servidor sortint) a un punt
B (un servidor de destí o servidor
entrant). Un servidor SMTP és un
ordinador encarregat de dur a terme el
servei SMTP, que fent les vegades de
“carter electrònic”, permet el transport del
correu electrònic per internet.

50. IP “Internet Protocol“ adreces a Internet
Totes les pàgines web que visitis, qualsevol ordinador des del qual treballis i
fins i tot els encaminadors amb els quals et connectis tenen una d'aquestes
adreces. Es tracten d’una "matrícula" per a identificar-te quan estàs connectat.
No obstant això hi ha dos tipus d'adreces IP:
• les IP Públiques: és l'adreça que t'assigna la teva ISP, empreses que
donen accés a Internet com Telefónica, Vodafone, etc, i serveix per a
identificar-te dins d'Internet quan et connectes. Encara que també n'hi ha
fixes, és comuna que aquestes IPs solguin ser dinàmiques i vagin
canviant sense que t'adonis cada cert temps.
• IP Privades són les que s'utilitzen en xarxes privades com la de casa
teva connectant diversos dispositius a través del teu Wifi. Quan ho fas,
cada dispositiu com la teva impressora, el teu encaminador o el teu
telèfon intel·ligent té una IP pròpia, i perquè no hi hagi conflictes ells
cadascun tindrà una IP diferent

51. IP “Internet Protocol“ adreces a Internet
Les adreces IP estan formades per quatre números de fins a tres xifres
separats per tres punts. Els valors de cada número poden variar entre 0 i 255,
per la qual cosa una adreça IP podria ser 192.168.1.1. Dins de les milers de
combinacions que es poden generar amb aquesta numeració hi ha tres rangs
que es reserven exclusivament per a les IPs privades, i que són els següents:
• Classe A: 10.0.0.0 a 10.255.255.255. són les xarxes més grans
• Classe B: 172.16.0.0 a 172.31.255.255.
• Classe C: 192.168.0.0 a 192.168.255.255.
És molt important que no confonguis a l'adreça IP amb l'adreça MAC. La MAC és
un identificador únic per a les targetes de xarxa dels dispositius, i en general
és fix per a cada dispositiu (encara que pots canviar-la).

52. La direcció MAC (Media Access Control)
• La direcció MAC és un identificador únic que cada fabricant li assigna a la
targeta de xarxa dels seus dispositius connectats, des d'un ordinador o mòbil
fins a encaminadors, impressores o altres dispositius com el teu Chromecast.
Com hi ha dispositius amb diferents targetes de xarxa, com una per a Wifi i
una altra per a Ethernet, alguns poden tenir diferents direccions MAC
depenent de per on es connectin.
• Les direccions MAC estan formades per 48 bits representats generalment
per dígits hexadecimals. Com cada hexadecimal equival a quatre binaris
(48:4=12), la direcció acaba sent formada per 12 dígits agrupats en sis
parelles separades generalment per dos punts, encara que també pot
haver-hi un guió o res en absolut.
• D'aquesta manera, un exemple de direcció MAC podria ser
00:1e:c2:9e:28:6b.

53. IDENTIFICACIÓ DISPOSITIUS A INTERNET
• PORTA D’ENLLAÇ PREDETERMINADA O GATEWAY quan ens connectem
Internet, el nostre encaminador (sovint dit porta d'enllaç predeterminada) té una
adreça IP que transfereix el trànsit de la nostra xarxa local a Internet i de retorn a
nosaltres, molt sovint 192.168.1.1 ó 192.168.0.1
• MÀSCARA SUBXARXA l'adreça IP que
ens assigna el nostre proveïdor ISP no és
suficient per si sola per a identificar-nos
dins de la xarxa, per la qual cosa fa falta
una segona IP que configura la nostra
xarxa i determina les parts fixes de la
primera. Es tracta d'una altra IP, però la
numeració de la qual gairebé sempre
estarà composta per zeros i 255. Per tant,
d'una banda pots tenir una IP d’un
ordinador a casa que pot ser 192.168.0.35,
Per tant, si tens una màscara que és
255.255.255.0. és perquè els tres primers
blocs de números de la IP no canvien, i
només varien els números del quart.

54. • Les adreces IP (Internet Protocol) dels ordinadors (terminals i servidors)
connectats a Internet no són fàcils de recordar, per la qual cosa en el
seu lloc s'empren en paral·lel amb elles els denominats Noms de
Domini o DN (Domain Name) i la relació existent entre la direcció IP i el
DN es gestiona per mitjà del DNS (Domain Name System).
• Els Noms de Domini són uns noms coneguts, públics, accessibles a
través de diversos mitjans i fàcils de recordar assignats als
ordinadors connectats a la xarxa d’Internet
• Les adreces IP de DNS públic de Google (IPv4) són les següents:
• 8.8.8.8
• 8.8.4.4
DNS (Domain Name System).

55. • Per fer possible la
introducció dels noms
literals d’un web, en lloc del
seu número IP, cal que hi hagi
un servidor que faci d’intèrpret
de les adreces i les converteixi
al seu número IP. Això és
justament el que fa
l’ordinador servidor de
noms o DNS (Domain Name
Service).
• En l’establiment dels noms i
els dominis d’un web tampoc
no pot haver-hi repeticions,
per això hi ha un registre on
es porta un control dels
dominis.
DNS
Dominis genèrics
.com Organitzacions comercials
.edu Educació
.net Estructures de la xarxa
.cat Per a la llengua i la cultura catalanes
.org Organitzacions sense ànim de lucre
Dominis territorials
.es Espanya
.fr França
.jp Japó
.uk Regne Unit
.cl Xile

56. • Els ordinadors utilitzen normes per a comunicar-se entre ells
anomenades PROTOCOLS, al igual que els humans emprem
normes per a comunicar-nos entre nosaltres.
• EXEMPLE: Un polític rus vol comunicar-se amb un polític àrab, ni el
rus parla àrab ni l’àrab parla rus, doncs se posen d’acord sobre quin
llenguatge empren, triant un prou universal, l’anglès. A més a més,
necessiten uns traductors i secretàries, així com un sistema de
comunicació, per exemple, el fax. Els diferents nivells es poden
veure en l’esquema següent.
INTERCONNEXIÓ D’ORDINADORS AL NÚVOL
(O.S.I)

57. L’organització internacional d’estandardització (ISO) va establir als
anys 80 el nivell d’arquitectura de protocols que és una teoria de
com es mouen les dades entre dos ordinadors un que fa
d’emissor i un altre de receptor en 7 nivells o capes, que són els que
estan a la figura següent:
NIVELLS D’ARQUITECTURA DE PROTOCOLS (ISO)

58. • Nivell d'aplicació: es defineixen les
aplicacions que permeten a l'usuari
executar accions i comandos que
resulten en una transmissió a través
de la xarxa., com el correu electrònic
• Nivell de presentació: assegura
que les dades lliurades siguin de nou
acoblades i presentades de manera
coherent a l’usuari
• Nivell de sessió: obra i tanca el
canal de comunicació, i en garanteix
la continuïtat i entrega.
• Nivell de transport: proporciona
fiabilitat al lliurament de paquets
d'extrem a extrem.
• Nivell de xarxa: gestiona
l'establiment d'una ruta perquè les
dades viatgen al punt de destinació
• Nivell d'enllaç: controla el pas de
node a node dels paquets de dades
de mida fixa.
• Nivell físic: regula la transmissió
dels senyals elèctrics a través del
medi físic, com el mòden.
NIVELLS D’ARQUITECTURA DE PROTOCOLS (ISO)

59. • TCP/IP és el protocol més important perquè és el més usat en Internet.
• Cal configurar l’ordinador perquè formi part inequívoca d’una xarxa i parli
el mateix idioma que els altres ordinadors. Per això, cal que l’ordinador
incorpori el protocol TCP/IP. Aquest protocol ve a ser l’equivalent del
llenguatge humà però per als ordinadors en xarxa.
• És l’acrònim de Transmission Control Protocol/Internet Protocol.
• El mètode d'identificació d'una xarxa TCP/IP és la direcció IP, un
número de 4 bytes de tres xifres cadascun (amb un valor limitat a 255)
que es representa per mitjà de quatre números en decimal separats
per un punt (per exemple, 194.205.67.1).
PROTOCOL TCP/IP

60. • La descàrrega i compartició de fitxers, tan comuns en les activitats
relacionades amb la informació digital, porten associat el risc
d’infectar el nostre ordinador amb programes de codi maliciós que
no detectem fins que el codi mostra els seus efectes.
• Aquests programes incorporen estratègies d’infecció de fitxers i
ordinadors que passen desapercebudes per als usuaris no experts.
Per aquests motius, a aquests programes se’ls ha anomenat virus.
SISTEMES DE SEGURETAT A LA XARXA

62. • Els programes antivirus tenen com a missió evitar la infecció
i els efectes dels virus, els cucs i els troians, etc.
• Serveixen per evitar l’entrada de virus, detectar-los un cop
presents i evitar-ne els efectes perjudicials per al sistema (si
es possible eliminant-los), Tenen diverses estratègies per
aconseguir ser efectius i han de ser capaços de:
• Detectar la infecció i presència del virus.
• Evitar que executin els seus efectes.
• Evitar que arribin a entrar a l’ordinador.
ANTIVIRUS

63. • Un programa espia o troia pot capturar dades
confidencials, com noms d’usuari o contrasenyes
que li permetin accedir a informacions personals i
confidencials, a mes d’altres tipus de dades, fitxers,
documents, etc. que podrien afectar el sistema.
• Conve tenir instal・lat un programa antivirus amb
protector de correu brossa (spam), tallafocs (Firewire) i
detector de suplantadors d’identitat i programari
malintencionat (spyware).
PROGRAMA ESPIA O TROIA

64. • Per evitar que els troians i els programes espia entrin al
nostre ordinador i alhora privar que puguin enviar dades
a través d’Internet, cal tenir activat un programa anomenat
tallafocs o firewall.
• Aquest programa fa de barrera selectiva, de manera que
només permet el flux d’informació de pàgines web i de
correu electrònic.
• Qualsevol altre accés demana informació o simplement avisa
i bloqueja l’accés d’intrusos. És molt convenient tenir
activada aquesta protecció.
TALLAFOCS O FIREWALL

65. FIABILITAT I AUTORIA
• El volum i especificitat de la informació disponible a Internet
és cada vegada més gran, de forma que cal aplicar
estratègies per cercar, de manera que trobar la informació és
més factible.
• Atès que a la xarxa és molt fàcil publicar informació, i
pràcticament no hi ha cap restricció, hi podem trobar
informació inexacta o malintencionada. Per això hem de
parar atenció en la solvència i rigor de l’autoria del lloc on
recollim les dades.
• L’ús de determinada informació està subjecte al respecte
dels drets d’autoria i sempre que se’n faci ús cal
especificar l’origen.

66. COPYRIGHT
• Copyright és la forma anglesa de protecció
legal d'una obra de Propietat Intel·lectual,
que atorga als creadors d'aquests
continguts, els drets exclusius per a
controlar i exercitar determinats drets
d'ús sobre aquest contingut.
• En països hispans se li diuen Drets d'Autor
• Les persones poden expressar la seva creativitat de
diferents formes: visualment, mitjançant sons, escrits,
moviments, via multimèdia i fins i tot en tres dimensions. Les
expressions artístiques es denominen obres. Exemples
d'obres són: Llibres i textos escrits, Obres de teatre i musicals, Obres
coreogràfiques, Composicions i obres musicals, Pel·lícules i altres obres
audiovisuals, Pintura, dibuix, escultura, Còmics, Fotografies, Mapes i gràfics
científics, Plans arquitectònics, Programari informàtic, Pàgines webs i
entrevistes.

67. COPYLEFT
• El COPYLEFT és un sistema que permet la lliure
distribució d'una obra, programa informàtic,
text o qualsevol tipus de treball creatiu.
• El Copyleft utilitza la legislació del Copyright
per a garantir la llibertat de copiar, distribuir,
modificar i retribuir un producte sense
restriccions. El seu símbol és una C invertida,
que funciona com a contraposició de la C del
Copyright.
• El Copyleft va néixer en l'àmbit de la informàtica, com una
estratègia dissenyada pel moviment de programari lliure per a
promoure l'ús del codi “lliure” i permet que un programa
informàtic pugui ser usat, modificat i millorat per qualsevol.
Així, també admet la possibilitat de distribuir les versions
originals amb o sense ànim de lucre, sense sol·licitar cap permís
sempre que s'apliqui la mateixa llicència Copyleft per a la versió
modificada

68. SGAE
La SGAE, Societat General d'Autors i Editors, és una entitat privada
dedicada a la defensa i gestió col·lectiva dels drets de propietat
intel·lectual de les seves més de 106.000 socis. La seva missió
fonamental és la protección, Gestió de llicències entre els clients
per al seu ús, repartiment de la remuneració dels socis per la
utilització de les seves obres sota els drets següents:
• Drets de reproducció mecànica: Derivats de la venda, lloguer o
préstec al públic dels suports (CD’s, DVD’s, etc.) en els quals es
reprodueixen les teves obres.
• Drets de remuneració per còpia privada: És el dret que abonen als
creadors els fabricants de CD’s, vídeos, suports verges i d'aparells
reproductors.
• Drets de comunicació pública: Es generen quan es difon
públicament la teva obra.

69. LLICÈNCIES CREATIVE COMMONS
A partir de SET llicències de drets d'autor diferents, les CC permeten usar i compartir tant la
creativitat com el coneixement a través d'una sèrie d'instruments jurídics de caràcter gratuït.
de caràcter gratuït. Aquestes llicències es defineixen amb un parell de lletres i una icona que
ofereixen a l'autor una manera simple i estandarditzada d'atorgar permís al públic en general de
compartir i usar el seu treball creatiu sota els termes i condicions de la seva elecció.
• BY (Atribució): on es proporciona el nom del creador, un avís
de drets d'autor, de llicència i d'exempció de responsabilitat i un
enllaç del material.
• NC (No comercial): no es pot utilitzar el meu recurs amb
finalitats comercials.
• ND (Sense derivats): si el meu recurs es remescla, es
transforma o es construeix sobre ell, no es pot distribuir el
material modificat.
• SA (Amb adaptacions): Les adaptacions s'han de compartir en
els mateixos termes. Si altres modifiquen o adapten el material,
han de llicenciar el material modificat sota termes idèntics, tot
donant credit al creador.

70. MOLTES
GRÀCIES
PER LA
VOSTRA
ATENCIÓ !!