En aquesta presentació es donen a conéixer tots els tipus de xarxes informàtiques.

2.  A mesura que passaven els anys i que els
ordinadors cada cop eren més ràpids, va sorgir la
necessitat de comunicar els ordinadors de
diferents departaments d’una empresa, per
exemple, per poder unificar les dades.
 Els fabricants d’ordinadors van començar a idear
ordinadors van començar a idear ordinadors que
ja no treballaven de manera autònoma, sinó que
podien compartir la informació amb altres
ordinadors. Això permetia tenir les dades
compartides: tots els ordinadors d’una empresa
podien consultar, actualitzar i modificar-les dades
que desava cada un.

3.  Aquest sistema de comunicació va rebre el nom
de comunicació en xarxa. Quan els ordinadors
estan connectats en el mateix edifici es parla de
connexions de xarxa d’àrea local o LAN.
 Les xarxes d’àrea local permeten connectar els
ordinadors d’un mateix edifici i poder compartir
els arxius de dades i els perifèrics, com les
impressores.
 La necessitat de connectar ordinadors va fer que
els fabricants d’ordinadors comencessin a pensar
en les línies telefòniques i les ones
electromagnètiques com a mitjans de
comunicació. Aquestes xarxes s'anomenen
xarxes d’àrea geogràfica extensa WAN.

4.  Per poder connectar un ordinador amb un altre,
cal que cada un tingui un dispositiu per
connectar-se a la xarxa.
 L’altre element que es necessita és el medi de
transmissió, que pot ser un cable específic o les
ones electromagnètiques.

5. Hi ha tres tipus de cables:
 Cable coaxial: Format per un conductor central,
de coure, envoltat per un aïllament dialèctic sobre
el qual hi ha una malla metàl·lica que serveis per
aïllar el conductor central d'interferències. Té el
nom de BNC.
 Cable parell trenat (TP) : És un cable dins del
qual hi ha cables trenats. Cada parell de cables
són d’un color, cosa que permet fer les
connexions seguint unes pautes de colors.

6.  Cable de fibra òptica : És el cable més fiable per
a les comunicacions, però també el més car.
Permet fer transmissions de senyals lluminosos a
alta velocitat i ni és afectada per les interferències
electromagnètiques externes.
 Es compon d’un nucli de fibra, per on passa el
senyal lluminós, cobert per un revestiment aïllant
de la llum que el fa opac i garanteix la continuïtat
del senyal lumínic , i d’un nervi de fibra dur que
obliga el cable a fer corbes suaus per no perdre
la reflexió que fa el feix de llum dins del nucli.

7.  Sistema d’ones sense fil: També s’utilitza per
connectar ordinadors dins de xarxes.
Aquestes permeten que els ordinadors es puguin
connectar des de qualsevol lloc de l'edifici. Són
molt útils per als ordinadors portàtils.
 Concentrador (hub): És un perifèric de la xarxa
que agrupa un conjunt de dispositius per
compartir un mateix cable de transport de la
xarxa.

8.  Punt d’accés ( AP, acces point): És un perifèric
concentrador que permet connectar dispositius
sense fil per formar una xarxa sense fil WLAN.
També pot connectar-se amb la xarxa amb fil
LAN.
La normativa estàndard de certificació de les
xarxes sense fil s’anomena WI-FI.

9.  Les targetes de xarxa són les encarregades de
fer possible que un ordinador es pugui comunicar
amb els altres ordinadors d’una xarxa LAN.
 Han de complir normatives estàndards de
comunicacions. Cada targeta ha de tenir un
número d’identificació, i no hi pot haver cap altra
targeta serveix perquè quan s’envia la informació
per la xarxa, aquesta pugui trobar la targeta de
l’ordinador a què va destinada.

10.  Cada targeta ha de tenir un connector per al tipus
de cable on ha d’anar connectada.
 Cada targeta ha de tenir una
 antena
 per poder emetre i rebre
 ones del punt d’accés més pròxim.

11.  Tipologia en bus: Són les més fàcils d’instal·lar.
Cada ordinador un cable coaxial i els connectors
BNC. Aquest tipus és utilitzar per fer xarxes de
poca longitud. El problema que presenta aquest
tipus de xarxes és que quan un node de les
connexions té una avaria, la sigui en el cable o en
la targeta, la resta dels ordinadors deixen e tenir
comunicació, per això de tenir comunicació, per
això actualment s’utilitza molt poc.

12.  Tipologia en estrella: Són la majoria de
càmeres. El cable que s’utilitza en aquest trenat i
els connectors són RJ4. Tots quests cables surten
del concentrador o hub, que és un aparell
electrònic que commuta les connexions dels
cables per fer passar la informació d’un ordinador
a un altre de la xarxa.
 Cada ordinador està connectat amb el
concentrador, i en cas que una
d’aquestes connexions tongui
una avaria,
els altres ordinadors poden continuar
treballant normalment.

13.  Tipologia en anell: Tots els ordinadors de la
xarxa estan connectats al mateix cable i per poder
comunicar-se els uns amb els altres han d’esperar
el seu torn.
 S’evita que la xarxa hi hagi col·lisions, és a dir,
que diversos ordinadors vulguin connectar-se al
mateix temps.

14.  Per fer la instal·lació d’una xarxa d’àrea local
(LAN) en un edifici, per exemple un institut o una
escola, on hi haurà ordinadors a molts llocs, en el
primer que s’ha de fer és planificar la instal·lació, i
per fer-ho cal saber-ho cal saber quins ordinadors
de l’edifici han d’estar connectats a la xarxa. Tots
els ordinadors que es connectaran a la xarxa
han de tenir la mateixa velocitat de transmissió.
Després cal decidir la tipologia que s'utilitzarà per
connectar els ordinadors i escollir el tipus de
cable. El concentrador connecta els cables dels
ordinadors i els perifèrics per poder rebre i enviar
informació.

15.  Per poder treballar per la xarxa, els ordinadors
s’han de configurar, en cada ordinador s’ha de
configurar el protocol de comunicacions
TCP/IP, el més utilitzar avui dia, i cal assignar a
cada ordinador un nom i un número
d’identificació.
 Si es vol que tots els ordinadors connectats
d’una xarxa comparteixin programes i arxius,
caldrà que un dels ordinadors, normalment el
més ràpid i el que té més capacitat
d’emmagatzemar informació, controli tots els
serveis de la xarxa, aleshores aquest ordinador
s’anomena servidor de xarxa.

16.  El concepte de xarxes descentralitzades va
començar a final dels anys 60.
 Els científics van pensar en idear una xarxa en
què mai no s’aturés la circulació de la informació
per les diverses xarxes que la componien. La
informació no seguia un camí predeterminat, sinó
que cada ordinador fa avançar la informació a
qualsevol ordinador amb el qual tingui connexió.
 Els científics es van adonar de moltes possibilitats
que té aquest sistema de xarxes i van començar
a desenvolupar la xarxa anomenada Internet.

17.  Cada punt d’unió correspon a una empresa que
ofereix el servei de connexió a la xarxa Internet.
Aquestes empreses s’anomenen proveïdores de
serveis d’Internet i tenen com a clients altes
empreses, com els bancs i les caixes, les
universitats, les multinacionals, i fins i tot, els
usuaris particulars.
 Per poder identificar les xarxes i els seus
ordinadors s’han assignat uns números a cada
xarxa i també s’han numerat les empreses que
pertanyen a cada xarxa i els ordinadors
d’aquestes que tenen accés a Internet.

18.  Podem utilitzar el programa IPCONFIG.
 Aquest programa ens informa del nom de la xarxa
que ens dóna servei a Internet i el número IP que
ens ha assignat.
 Per saber si la connexió del nostre ordinador
funcions bé amb la xarxa Internet, hem d’executar
el programa PING que envia quatre paquets
d’informació a l’ordinador de l’adreça electrònica
que li escrivim.
 Per saber per quin camí passen els paquets de la
nostra connexió, fem servir el programa TRACERT
i l’adreça on volem anar.

19.  Correu electrònic: Permet enviar i rebre textos,
imatges, sons i vídeos a qualsevol lloc del món
amb molta rapidesa.
 Llistes de correu: Són grups de persones que
mitjançant el correu electrònic envien informació
a tots els membres subscrits del grup.

20.  News: Són grups de noticies que estan
classificats per temes: automobilisme, escacs,
informàtica, cinema, teatre, ciència, etc. Són
com suros públics on tothom pot deixar notícies
informatives, preguntes o dubtes i altres usuaris
responen.
 World Wide Web ( pàgines web): És el sistema
que ens permet visualitzar la informació en
format de pàgines multimèdia amb text,
imatges, sons i vídeos. Aquest, mitjançant
enllaços ens permet anar d’una pàgina a una
altra que estigui a qualsevol ordinador del món.

21.  Comerç electrònic: Hi ha empreses que permeten que es
cmprinles seus productes des de la xarxa i que es puguin
pagar amb les targetes de crèdit.
 IRC( Internet relay chat): Permet conversar amb moltes
persones d’arreu del món alhora, en temps real i sense
demores. Si la connexió té una gran velocitat, espot
conversar oralment i fins i tot es poden fer
videoconferències.

24.  És un format per una xarxa de 27 satèl·lits que
envolten la Terra. Estan situats en una orbita
circular intermèdia a 20.200 Km de distància de la
superfície de la Terra. Des de qualsevol punt que
tingui visió directa al cel, un aparell GPS captarà
les ones dels satèl·lits que es troben des de
l’horitzó fins al zenit. Com més satèl·lits localitza
el GPS, més precisió té en les mesures.

25.  Aquest programes, a més de donar la posició,
també representen els mapes de la zona per on
s’està viatjant. Aquests navegadors,disposen
d’unes memòries amb bases de dades molt
potents que van informant dels punts d’interès
(POI) com les benzineres que hi ha per les
autopistes o carreteres, els hotels, els càmpings,
els restaurants, els pàrquings, les farmàcies, els
museus, els hospitals, les clíniques, etc..

26.  Navegador: La seva funció exclusiva és navegar. Disposa
d’una pantalla tàctil i sempre que l’aparell tingui cobertura
amb els satèl·lits ens donarà la posició on ens trobem sobre
una imatge d’un plànol digital.
 PDA: Molts models d’agendes electròniques porten
incorporats els elements per capturar els senyals dels
satèl·lits GPS. La agenda ens anirà guiant fins al destí
que hàgim introduït en el programa de navegació.
 Mòbil: Moltes companyies de mòbils ofereixen
aparells amb GPS capaços d’ensenyar el mapa de la
zona i el recorregut que cal fer per arribar al lloc de
destí. Aquesta també permeten fer fotografies dels
llocs que visites i desar-les o enviar-les per Internet.

28.  Per fer la connexió per cable, cal utilitzar un
encaminador de parells trenats. Aquest es compon de
quatre parells de fils de coure recoberts per aïllants
plàstics de diferents colors. Cada parella de fils van
trenats, i cada fil és d’un color per poder distingir, en
cada extrem, el que s’ha de connectar en cada pin del
connector.
 Segons el nombre de voltes del trenat s’obté un grau
d’aïllament més alt o més baix de les ones
electromagnètiques que circulen per l’aire. L’efecte
d’aïllament és causat per la poca superfície lineal que
presenta cada fil a la part externa del cable trenat.

29. Aquests sistemes formen grans xarxes de
comunicacions, que ofereixen els serveis
següents:
 Telefonia mòbil.
 Enviament i rebuda de missatges curts.
 Enviament i rebuda de dades.
 Serveis d’Internet ( correu electrònic,
navegació, comerç electrònic).
 Trucada amb vídeo.
 TV digital.

30.  El mòbil fa la petició a la cèl·lula que li dóna
cobertura i, en aquest moment, aquesta
transmet la informació a les altres cèl·lules
pròximes fins arribar a la central. La central
acceptarà la petició i anirà fent enllaços
necessaris fins a connectar amb la informació.
L’únic requisit indispensable és que tingui
cobertura per una companyia que accepti la
connexió. Si és en un altre país, les companyies
tenen convenis de cobertura als usuaris de les
altres companyies d’altres països amb un cost
que han pactat per a la seva utilització.